MÓN LLEURE

Moderns i innovadors per satisfer els cinc sentits
Per Carlos E. Waltemathe Ramos

1. Panorama: Des del Mobile World Congress fins a la Platja de Castelldefels. La comarca més polifacética

El turisme és sens dubte un dels principals pilars econòmics de la nostra comarca. El Baix Llobregat ha passat de ser un territori residencial i industrial a convertir-se en una zona amb una àmplia oferta turística que dinamitza l’economia i l’ocupació hotelera, sobrepassant la mitjana de Catalunya. El Mobile World Congress i els nombrosos esdeveniments organitzats per Fira de Barcelona han estat els principals factors per aquest creixement del turisme de negocis, vinculat a la Plaça Europa de l’Hospitalet, ciutat amb prop d’una quinzena d’hotels de primer nivell i 3.300 llits.

PLAÇA EUROPA, L'HOSPITALET

 

Malgrat les afectacions que ha tingut la crisi econòmica, Castelldefels ha estat el municipi que menys ha patit les conseqüències gràcies als serveis d’hostaleria i restauració. En general, aquesta tendència al Baix Llobregat es fonamenta en una inversió constant per millorar platges, innovacions turístiques i incorporar infraestructures òptimes que facilitin la vida als visitants i residents metropolitans. La proximitat de la comarca a Barcelona és un plus, així com l’aeroport del Prat, els ferrocarrils, trens, autopistes i totes les infraestructures de comunicació.

El Monestir de Montserrat és cada any una de les atraccions turístiques més visitades, però també ho són el canal olímpic de Castelldefels, els espais naturals del Delta, i el parc temàtic Catalunya en Miniatura i el bosc animat de Torrelles, seguit de l’emblema comarcal, la cripta d’Antoni Gaudí, edificada en la colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Les festes populars que més turistes han acollit durant els últims anys són la fira de la Candelera de Molins de Rei, i la de Sant Isidre de Viladecans. Les dues posen en relleu l’aspecte agrícola de la comarca i l’agricultura, on el Parc Agrari és un dels protagonistes que enllaça la gastronomia amb el turisme i l’oci.

El Parc Agrari fomenta el producte de proximitat, fresc i amb distinció pròpia. Estratègies com “Sabors de l’Horta” potencien els restauradors que cuinen amb el producte km0. Els establiments Cubat destaquen, en aquest sentit, per saber combinar la innovació dels aliments locals i gastronòmics amb la història de la comarca. Els mercats de pagès, repartits pel territori, són una font de vida per a aquells productors que venen de manera directa el producte local als consumidors.

 

CARXOFES DEL PARC AGRARI DEL BAIX

 

La cirera de Sant Climent, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles i el Papiol; la carxofa de Sant Boi, el Prat, Viladecans i Gavà; el pollastre “pota blava” de l’Prat, i l’oli d’Olesa de Montserrat de la varietat d’oliva del Palomar, són alguns dels productes tradicionals consolidats a la comarca que es promouen per la seva qualitat. A l’Hospitalet, Ferran Adrià (vegeu capítol Món Cultural) va ser reconegut fa més de deu anys com a fill predilecte i es va pensar en la idea de fer un mercat de la gastronomia catalana. En aquest sentit, la cuina tradicional i casolana dels restaurants de la segona ciutat de Catalunya és rellevant, però es vol potenciar els plats tradicionals d’altres països per viatjar pel paladar del món. Les rutes gastronòmiques formen part de l’engranatge gastronòmic molt arrelat al turisme, el comerç i l’oci, ja que durant les festes es realitzen activitats i tallers.

La majoria de les festes de la comarca i l’Hospitalet es fan amb el doble objectiu de promoure el comerç local. El 26% de les empreses del Baix Llobregat es dediquen al comerç. Els nuclis comercials més importants són a Sant Feliu, Molins de Rei, Gavà i Castelldefels. A l’Hospitalet, la crisi ha reduït el consum, tot i que ara s’ha recuperat, com ha passat a la resta de municipis. Això sí, tot i la recuperació, cal ressaltar que moltes botigues s’han vist obligades a tancar.

També comerços centenaris i emblemàtics destaquen en el territori. A Martorell, per exemple, es troba la ferreteria Bacarisas Cal Ferreret, que va néixer el 1748 i té més de 271 anys. Pel que fa als centres comercials, destaquen l’Splau de Cornellà i l’Ànec Blau de Castelldefels. Aquest últim obre tots els diumenges perquè està declarat d’interès turístic. El Gran Via 2 de l’Hospitalet és un altre gran centre de compres. Al considerable ventall de centres comercials se suma l’outlet de Neinver, inaugurat el 2016 a Viladecans i que compta amb un centenar de botigues de luxe. A més, el 2018 el centre comercial Finestrelles (vegeu 2.3.2.) va obrir les seves portes amb un inici complicat pel que fa a l’obertura de botigues.

Els cinemes que hi ha als centres comercials són una font cultural i d’entreteniment per a tots els públics. Els parcs temàtics de Torrelles, les pistes de bitlles, com la de Gavà, els indoorkarting, les hípiques, activitats nàutiques, els spas i altres atraccions de lleure, són un conglomerat d’indrets que sumen visitants durant tot l’any. Respecte a l’oci nocturn, Castelldefels és el municipi que aglutina més bars musicals, clubs, discoteques i cocteleries, en un nombre superior a 30 (vegeu el punt 2.3.4.).

 

 

LABORATORI DE TURISME DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA A PARTIR DE L’ESTUDI DE REPUTACIÓ ONLINE 360 DE LES DESTINACIONS DE LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA.