2.2. Gastronomia

2.2.1 La gastronomia baixlobregatina s’entén amb el parc agrari

El Parc Agrari, un espai on es produeix un ampli ventall de fruites i verdures, és el focus de la comarca en l’apartat gastronòmic. En els últims anys, al Baix Llobregat s’ha donat a conèixer pels bons productes de la seva variada gastronomia, però alhora per la seva proximitat i alta qualitat. Són productes del Parc, que tenen la seva distinció pròpia com ‘Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat’ per tal de garantir que els aliments són frescos, de Km0 i d’un bon calibre.

 

PRODUCTES KM0 DEL PARC AGRARI - CARXOFA PRAT

 

Raimon Roda, gerent del Parc Agrari, assegura que aquest segell de qualitat estava previst perquè els agricultors puguin adjuntar a la seva marca i, d’aquesta manera, potenciar els productes agraris. A partir d’aquí, el Parc Agrari ha planificat una sèrie d’estratègies com Sabors de l’horta, que es realitza conjuntament amb el consorci de Turisme, per donar prestigi tant als restauradors, que cuinen amb el producte local i fresc, com l’aliment cultivat.

Gràcies a l’acció Sabors de l’horta, hi ha una trentena restauradors de tota la comarca que identifiquen en les seves cartes el producte fresc. Es tracta d’una aposta gastronòmica a l’alça on els visitants poden degustar els “productes de la terra”, un espai sa i ben cuidat pels productors. El binomi de la gastronomia comarcal i els productes de proximitat és triomfador en el sector de la restauració. I és que el Baix Llobregat compta amb una oferta de restaurants molt potents que “fan que un àpat sigui un plaer per als paladars més exigents”, detallen des del consorci de Turisme.

Domingo Morilla explica que “la gastronomia baixllobregatina gaudeix de bona salut i, especialment, la de Viladecans”. Les diferents activitats comarcals s’ajusten a promocionar aquest producte de proximitat que és, segons Morilla, “la joia de la corona, el nostre Parc Agrari”, que fa que el territori vagi guanyant posicions i importància. En aquest sentit, la qualitat dels productes és remarcable perquè, al cap ia la fi, és la matèria primera que es transforma en els establiments i amb “una bona qualitat és relativament fàcil fer una oferta gastronòmica interessant” assenyala el xef.

La innovació està lligada a la gastronomia i més en el municipi viladecanenc, que destaca, com al Prat i ara més recentment a l’Hospitalet, per la Fira Tapa, unes jornades enfocades al producte de km 0 i a les noves tècniques culinàries.

Cubats és un col·lectiu de cuiners de la comarca que potencia els productes frescos i de proximitat amb el lema “Les gallines coven ous, nosaltres cubem cuina”. L’oferta gastronòmica que fomenten aquests experts abraça la innovació casada amb la història i els aliments de proximitat. Els establiments de la comarca que de Cubats són: Can Rafael, Cal Mingo, El Racó, Follia, El Mirador de Sant Just, La Lluna en un Cove, Major Trenta-sis, Plats i Casa Nostra.

Els mercats de pagès, molt típics en el territori, són punts de trobada entre consumidors i productors que venen el seu producte per a venda directa i amb una qualitat assegurada. En l’actualitat, n’hi ha vuit: a Gavà, Viladecans, Sant Boi, Santa Coloma, Sant Vicenç dels Horts, el Prat, Cornellà, i un últim que està entre Sant Feliu i Sant Just, concretament, a Torreblanca, indica Raimon Roda. A part d’aquests, el Papiol, Molins de Rei i l’Hospitalet organitzen els seus propis mercats. El gerent explica que l’interès per créixer és vigent i “ara estem interessats en implantar un mercat a Esplugues”, ja que el funcionament de la resta és òptim.

2.2.2. El valor dels productes locals

Edgar Vázquez, de la cooperativa Mengem Baix del Prat, explica que fa més de vint anys que van apostar pels productes ecològics i de proximitat per tal de promoure l’economia local. Vénen, sobretot, cols, espinacs i bledes els clients són principalment veïns dels voltants, tot i que també visitants d’altres municipis. A Sant Vicenç dels Horts hi ha Ferran Berenguer, soci de Cal Rosset, que afegeix que “les vendes dels aliments sostenibles no han parat de créixer” des de fa uns anys. Destaquen les fruites de temporada, com albercocs, préssecs, figues i prunes.

La cirera és el fruit primaveral més tradicional del Baix Llobregat. El restaurant El Racó de Sant Climent elabora un menú diari amb aquest producte local que incorpora a tots els plats. Segons Gerard Solís, xef i propietari de l’establiment, la cirera ofereix una narració als plats i amb ella “es recupera la gastronomia d’abans”, com “l’arròs de cireres”.

Papiol, Torrelles i Santa Coloma de Cervelló acullen també aquest afany per un fruit amb el qual es fa el conegut licor d’Karesi i el vi del Sirot, aquest últim emblemàtic de Torrelles per la innovació, les varietats vitivinícoles i el seu procés artesanal d’elaboració.

En els mercats de camp es poden trobar a l’hivern cols, coliflors, enciams, escaroles, bledes, faves, carxofes i pèsols que són els més venuts, segons estima Xavier Estrada, propietari d’Enrique. No obstant això, les cireres, les diverses varietats de tomàquets i les mongetes tendres encapçalen els aparadors durant l’estiu. Un comprador del mercat de pagès del Prat, Antoni Rodríguez, destaca la carxofa Prat “com a producte estrella perquè és natural, nascuda fora de càmeres”, i també el meló.

 

OLI D’OLESA DE MONTSERRAT

 

Quant a l’oli d’Olesa, l’exalcalde del municipi, Salvador Prat i Asensio, assegura que “l’elaboració dels nostres plats amb l’oli d’Olesa tenen aquest toc exclusiu i únic que li dóna la varietat de l’oliva colomar o olesana”. Aquest producte és un referent gastronòmic al territori per la seva “maduresa i equilibri que ho fa una delícia per al paladar”.

2.2.3 La gastronomia, pilar fonamental a Castelldefels

El municipi de Castelldefels es caracteritza pel turisme que s’incrementa, any rere any, i pel potencial gastronòmic. Manuel Angel Ortiz Chumillas, president del gremi d’Hostaleria i Restauració de Castelldefels i el Baix Llobregat, manifesta que “ha crescut en el sentit que s’han inaugurat noves places de restaurants i d’hotels”, ja que s’han fet grans inversions en la restauració de la zona de la platja destinades a incrementar l’oferta gastronòmica en “vuit o deu nous establiments”, i alguna plaça d’hotel. A més, “s’han obert més de vint bars i restaurants” a la ciutat.

Ortiz assegura que la gastronomia és el pilar més important de Castelldefels per tractar la cuina mediterrània i la de mercat. Amb l’increment turístic, el ventall de restaurants de cuina xinesa d’alta qualitat ha guanyat terreny a la ciutat, així com la japonesa, tailandesa, etc. L’oferta culinària en el municipi és àmplia i això és “el que ens fa ser la capital gastronòmica de la comarca”, indica el president, referint-se a que la crisi s’ha deixat sentir en el territori, però “Castelldefels ha ressentit una mica menys que en la resta de ciutats de la comarca“.

Mariano Martínez, cap de comunicació de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, detalla que “creiem que hi ha moltes oportunitats per poder crear economia productiva a través d’aquests dos sectors”, sobretot si preval la col·laboració entre els agents privats i els públics. L’organització de rutes gastronòmiques al Prat vinculades amb el pollastre pota blava i la Carxofa Prat, i també a Cornellà, L’H, Gavà, etc., fa que es dinamitzi el producte de proximitat entre la població i els restauradors que “ara ho estan potenciant i descobrint “.

“El Prat és el focus principal del producte km 0, però nosaltres exportem aquest model a altres poblacions”, remarca Mariano Martínez. Es tracta d’uns aliments frescos, que es consumeixen un cop realitzada la collita a la zona del Parc Agrari. Es tracta de productes de qualitat i de temporada, ja que cada estació ofereix al mercat les seves hortalisses, verdures i fruites. Això sí, tots els productes agrícoles són un reflex de la dieta mediterrània.

Al Prat s’impulsa aquest turisme de proximitat que convida el visitant a fer una excursió temàtica que acaba amb una visita a la ciutat. Normalment, les rutes gastronòmiques basades en la carxofa i el pota blava es perllonguen per espai de “tres setmanes” i hi participen una trentena de restauradors que ofereixen una tapa feta amb productes de temporada i una tapa amb l’especialitat del restaurador. En aquest sentit, gràcies a “les rutes s’ha detectat un increment del 35% -40% de gent que ve de fora”.