MÓN ECONÒMIC

1. Panorama: El Baix i L'H aporten més del 14% del PIB de Catalunya

El creixement del PIB de Catalunya a l’any 2022 va assolir el 5,7%. Les previsions apunten que la recuperació continuï durant tot el 2023 i també el 2024, amb avenços del 2,6% i el 2,0%, respectivament. Catalunya retorna al nivell prepandèmia de PIB en el 2023, i en el curs del 2024 podria recuperar el de PIB per càpita també prepandèmic. Entre 2023 i 2024 es podrien crear gairebé 180.000 nous llocs de treball. En aquest context, el Baix Llobregat i l’Hospitalet són el motor de Catalunya, amb 1,1 milions d’habitans i la generación d’un Producte Interior Brut (PIB) de més del 14%, només superats per Barcelona. L’Hospitalet és el municipi amb un PIB més elevat al ser el de més población, malgrat tenir una renda per càpita inferio; seguit del Prat i Martorell, ciutats amb molta implantació industrial i, en el cas pratenc, també l’aeroport.

En quant al PIB per càpita, el Baix Llobregat es sitúa per sobre de la mitjana catalana, gràcies a la gran concentració d’empreses, però és dels territoris de l’Àrea Metropolitana barcelonina on menys ha crescut els darrers anys. Però alguns barris de l’Hospitalet (els del nord de la ciutat) són dels més pobres de Catalunya. Segons AEBALL, el fet que no creixi el PIB per càpita al territori Llobregat pot suposar que “a llarg termini vagi perdent empenta i millora en les condicions competitives de la comarca”.

L’economia catalana es desaccelera, però menys del que s’havia anticipat fa uns mesos, segons l’informe sobre la situació econòmica catalana al primer semestre de 2023 de BBVA. El fre de la inversió i de la despesa de les llars, per la incertesa, la inflació i els tipus d’interès, està limitant l’aportació de la demanda interna. A més, la sequera està tenint un impacte negatiu diferencial en el sector agrari i en el de l‘alimentació. Però les exportacions (en particular, les de serveis i el turisme i en el cas comarcal del sector de l’automoció) i l’ocupació han mantingut un elevat dinamisme en els primers sis mesos del 2023.

L’activitat industrial i de la construcció guanyarà tracció a mesura que s’executin els fons Next Generation EU i s’esvaeixin les incerteses que afecten a famílies i empreses, encara que un 40% de les empreses afirmen no tenir informació d’aquests fons europeus, segons la Cambra de Comerç. La resolució progressiva dels colls d’ampolla i la certesa sobre el cost de l’energia recolzaran la recuperació del sector industrial, amb particular rellevància en el cas de l’automòbil, fonamental al territori Llobregat. La correcció de la inflació continuarà i es preveu que el recorregut a l’alça dels tipus d’interès ja sigui curt. No s’observen desequilibris en els sectors econòmics, i les famílies catalanes tenen ara més riquesa que en el 2019.

Diversos factors condicionaran l’avanç de l’activitat en el 2024. Entre ells, tipus elevats per més temps de l’anticipat, restriccions de capacitat a sectors com el turisme o l’habitatge, un impacte dels Fons Next Generation EU sobre la inversió privada que resulta més lent del que s‘esperava, la consolidació fiscal prevista per al proper any o la incertesa de política econòmica.

2. Radiografia de l’economia catalana

Abans de posar la lupa sobre la comarca, convé veure a situació catalana al 2023. Després de desaccelerar-se més intensament en el segon semestre del 2022, el PIB de Catalunya s’accelera més ràpidament en el primer semestre del 2023, impulsat per l’avanç de l’ocupació, l’arribada de visitants turistics i les vendes a l’estranger, on el sector de l’automoció és un veritable motor.

La consistència del comportament de l’ocupació a la zona metropolitana de Barcelona, i l’empenta del turisme a Girona i a la Costa Brava, però també al Baix Llobregat, acceleren l’ocupació a Catalunya en el segon trimestre del 2023, després de les dades positives dels sis primers mesos de l’any. Per contra, les zones més vinculades al sector agrari mostren menys dinamisme, també degut a la sequera. I a la comarca el sector primari és important degut a l’existència del Parc Agrari del Baix Llobregat.

2.1. Resisteix millor per la fortalesa que mostren les exportacions

Les exportacions de béns catalans, mesurades en termes reals, ja van superar en un 10% el nivell previ a la pandèmia en el mes d’abril, essent la segona comunitat espanyola que mostra una millor recuperació de les vendes a l’exterior. La desacceleració de les exportacions nominals catalanes en el segon semestre de 2022 s’explica, quasi en la seva totalitat, per la caiguda del 9% de les vendes de semimanufactures, associada a la previsió de recessió a Europa, més que compensant la recuperació de les vendes d’automòbils. 

2.1.1. L’automoció, motor de les exportacions

Les exportacions creixen un 14,5% al primer semestre de 2023 gràcies a la recuperació del sector de l’automoció. Les vendes a l’extranger han batut un récord de 53.217 milions d’euros, un 14,5% més que en el mateix semestre de 2022, segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Un resultat impulsat per la industria de l’automoció, que ha disparat els intercanvis internacionals un 77%. Es tracta de la cifra més alta de la serie històrica entre els mesos de gener i juny i representa el 26,6% del total de vendes a l’exterior registrades en el conjunt d’Espanya.

Segons l’informe sobre conjuntura econòmica del Fòrum Empresarial del Llobregat corresponent al segon trimestre del 2023, a les dades de la Seguretat Social figuren 50 empreses i 4.921 persones dedicades a la fabricació de vehicles de motor dins del territori, de les quals 7 empreses i 660 persones treballadores estan localitzades a Martorell. Amb una xifra de 8 empreses i quasi el doble de treballadors, en concret 1.197, es troba el municipi d’Abrera. S’ha de tenir en compte que les persones treballadores de la SEAT no estan registrades al Baix Llobregat, sinó a Barcelona.

Les localitats amb més empreses d’automoció són, després d’Abrera (8) i Martorell (7): Sant Esteve Sesrovires (5), Molins de Rei (4) i Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí amb tres empreses cadascuna. En termes de persones treballadores, amb més de 200, la llista està encapçalada per Abrera (1.197), Martorell (660), Sant Esteve Sesrovires (592), Gavà (476), Sant Andreu de la Barca (360), Sant Vicenç dels Horts (323), Esparreguera (234), L’Hospitalet de Llobregat (215) i Viladecans (205).

Nissan i Seat són dues empreses que impliquen molta incidència econòmica i laboral al Baix Llobregat. A la pregunta de com veu el futur d’aquest sector, sobretot davant els importants canvis que s’estan produint a la indústria automobilística amb vehicles més ecològics i amb els elèctrics, l’exconsellera comarcal d’Economia i actual alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, respon que aquest sector “està travessant una etapa de transformació i canvi profund, amb l’electrificació, la mobilitat com a servei, el vehicle autònom i connectat. Per això -continua- hem desplegat el projecte de suport al sector, que permetrà que més de 20 empreses Tier 2 i 3, proveïdores de les principals fabricants, disposin d’un full de ruta de transformació de models de negoci. Aquest projecte compta amb el suport de Diputació de Barcelona.

2.1.2. Pujada generalitzada de venda de vehicles

També es manté la pujada generalitzada en la venda de vehicles de motor entre els catalans, fins a superar, fins al juliol de 2023, les previsions inicials de la Federació Catalana de Venedors de Vehicles a Motor (FECAVEM). Els factors claus de la pujada són la millora de la producció i la demanda. En la part de producció, s’han resolt els colls d’ampolla, el subministrament de peces i components es normalitza (sobretot els semiconductors) i el transport de vehicles recupera el funcionament habitual. FECAVEM afegeix que la demanda de vehicles es comporta millor per la moderació de la inflació, la millora de l’ocupació i la previsió d’una bona temporada turística estival.

Fins a finals de 2023, el sector vetlla per la repercussió que tindrà la pujada dels tipus d’interès en el finançament. A l’associació de venedors de vehicles afirmen que estaran atents a l’interès que desperten les ajudes guvernamentals MOVES, que tot fa preveure que serà positiu. L’objectiu del sector, desprès d’aquesta millora del mercat fins a juliol de 2023 és que es mantingui i s’apropi a les xifres de matriculacions pre-pandèmia.

Referent a les vendes de turismes nous a Catalunya, juliol es va tancar mantenint un increment del 12,7%. I l’acumulat anual també es concreta en un 18,3%, lluny dels nivells pre-pandèmia, però aquests indicadors el sector els valora d’una manera positiva.

Concretament, al juliol a Barcelona es va incrementar el volum de matriculacions en un 15,5%. Els canals empresa i lloguer presenten també pujades importants. El canal particular català puja per sobre de la mitja espanyola i al mes de juliol ha representat un 19,1% de les operacions a nivell estatal. Les flotes d’empresa i lloguer catalanes tenen un pes molt menor respecte al conjunt estatal. FECAVEM ha constatat que s’ha frenat la pèrdua de pes de Catalunya respecte el conjunt estatal, derivada de l’alta fiscalitat catalana.

2.2. L’avanç es produeix tot i l’atonia de la demanda interna

En el primer trimestre de 2023, les contraccions d’Aliments i Manufactures de consum es van veure més que compensades pel nou impuls de les semimanufactures, segons l’informe del BBVA. La inflació, la incertesa i el menor dinamisme de l’ocupació van alentir el creixement del consum en el segon semestre del 2022. Però contràriament al que es podia esperar fa un temps, la despesa amb targeta registrada als TPV de BBVA mostra que el consum va continuar augmentant en el quart trimestre del 2022, i que es va accelerar en el primer trimestre del 2023.

Les dades de despesa amb targeta evidencien que en el 2023 el consum s’hauria desaccelerat respecte de l’observat en el segon semestre del 2022. Les despeses associades a viatges, però també les relacionades amb la compra de productes de consum durador, són les que més es desacceleren, mentre que les compres en grans superfícies continuen molt dinàmiques.

Les llars han retallat particularment en viatges a l’estranger, i menys en productes nacionals. En el primer trimestre de l’any, el consum dels espanyols fora del país es va situar 13 punts per sota dels nivells del mateix període del 2019, i aquesta tendència continua amb la informació coneguda del segon trimestre. A Catalunya, la proximitat a la frontera francesa, que permet desplaçaments menys costosos, podria explicar la menor caiguda de les sortides a l’exterior.

2.2.1. La demanda interna podria contribuir al creixement del PIB en propers trimestres

La reversió parcial d’alguns factors que han limitat la millora del consum i la inversió impulsa l’activitat en el curt termini. La disminució de preu dels combustibles i matèries primeres impacta positivament en el PIB, i redueix la inflació fins a l’entorn del 3% en el mes de maig de 2023. Com a contrapunt, com que no s’esperen rebaixes addicionals dels preus de l’energia en el 2024, és probable que part d’aquest efecte es reverteixi en 2024, contribuint a la rebaixa de les previsions.

Tot i que la inflació es comença a corregir, la subjacent es manté elevada. A Catalunya, el pes dels productes amb una inflació molt elevada s’ha reduït fins el 33% (12 punts menys que en el primer semestre del 2022, versus 8 punts de mitjana a Espanya). A més, el pes dels productes amb una inflació baixa (35%) és 5 punts més alt que a Espanya.

2.3. L’acord salarial per consolidar la caiguda de la inflació

Les condicions establertes apunten a que bona part de la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris es mantindria fins al final del 2023 i el 2024, revertint només prop del 20% de las caigudes per la inflació. Això és consistent amb identificar com a permanent una part de l’increment dels preus (especialment, els energètics), i assumir que tant treballadors com empreses han d’absorbir part del xoc.

Les restriccions d’oferta laboral impulsen els salaris a l’alça a algunes comunitats, però a Catalunya, tot i el dinamisme del mercat de treball, les pressions són menys intenses.

2.4. Els tipus d’interès es mantindran elevats amb una fiscalitat expansiva

Després de l’augment de l’estalvi generat pel confinament i les restriccions al consum, la recuperació de la despesa de les llars i la inflació han disminuït l’estalvi de les llars. A Catalunya els di-pòsits d’altres sectors residents es mantenen un 10% per sobre del nivell precrisi, però podrien corregir en breu, com a altres comunitats.

Els fons europeus i les eleccions van impulsar l’obra pública en l’inici del 2023 a tota Espanya. A Catalunya, el 2023 va començar menys vigorós que el 2022. La licitació d’obres d’edificació es va veure parcialment compensada per la contracció de l’obra civil (per les eleccions municipals). Però l’import de les obres licitades triplica el realitzat en el 2019.

D’acord amb la informació coneguda, fins al mes d’abril de 2023 el Govern va aprovar reformes, plans i/o mesures per un import de 60.500 milions d’euros vinculats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Les comunitats autònomes gestionaran gairebé el 39% dels programes aprovats (23.500 milions). Amb informació de la plataforma de contractació del sector públic (PLACSP), es pot observar que les licitacions vinculades als Fons europeus, un cop depurades dels acords marc, han assolit un volum de 20.000 milions d’euros fins al maig de 2023 (un 33% del total de la despesa autoritzada per l’execució del Pla), i s’ha adjudicat el 62% d’aquesta quantitat. L’import adjudicat a Catalunya arriba als 5.200 milions d’euros, el 2,4% del PIB al tancament d’aquesta obra.

2.5. L’ocupació s’accelera gràcies a la immigració i malgrat l’envelliment de la població

Tal com va succeir en l’expansió dels inicis dels 2000, la costa mediterrània i Madrid acaparen el creixement de la població en edat de treballar (PET), suportat principalment en la immigració de població estrangera (sobretot, dones). A Catalunya, la població en edat de treballar s’ha incrementat un 1,9% en el primer trimestre de 2023, el que representa 0,6 punts més que en el conjunt d’Espanya. Aquest diferencial s’explica a parts iguals per les dones residents (0,3 punts, versus 0,1 a Espanya) i la immigració (els homes contribueixen amb 2 dècimes més, i les dones amb 1).

La recuperació del mercat laboral és la que explica la millora del PIB per càpita a Catalunya en l’últim quinquenni, més que compensant les caigudes de la productivitat i de la taxa de participació. Però aquests factors mostren un comportament menys dinàmic que a la resta d’Espanya. El component demogràfic és positiu però insuficient per revertir els efectes de la resta.

2.6. Es pot mantenir aquest creixement cap andavant?

La indústria no acaba de recuperar-se, fins i tot amb el desconfinament a la Xina. Alguns sectors poden esgotar o tenir restringuida la seva capacitat de creixement, per exemple al sector agrari, on l’afiliació a la Seguretat Social no ha crescut al 2023. El turisme, prop o sobre els nivells de saturació de 2019. La retirada dels estímuls monetaris podria restringir més l’avanç de la demanda.

La compra d’habitatge perd força. Les vendes mostren una evolució inferior a les de 2022. Per segments, des del quart trimestre de 2022 cauen les operacions de compra d’habitatges principals, i en el primer trimestre de 2023 tots els segments entren en negatiu (les compres d’estrangers es mantenen estancades en el primer trimestre de 2023).

La incertesa és un altre element que ha limitat l’increment de l’oferta al sector inmobiliari. La Llei de l’Habitatge introdueix desincentius per incrementar l’oferta, ja que facilita la limitació dels preus, genera incertesa, augmenta la rigidesa en els contractes de lloguer i incrementa la regulació, sobretot per als grans propietaris d’habitatge, el que va contra l’eficiència i la competència en el sector. A Catalunya, bona part d’aquestes restriccions són anteriors, al marge de la reducció de deu a cinc habitatges per a ser considerat gran posseïdor, però no han aconseguit un diferencial rellevant en el preu de l’habitatge.

La inversió dels fons Next Generation EU podria no estar tenint un efecte tractor sobre la inversió privada. En l’anterior fase expansiva es va observar una major translació de les licitacions d’obra pública als visats no residencials, sobretot a les comunitats del centre (Madrid i Castella-La Manxa) i les turístiques. Actualment, els fons NGEU semblen tenir una transmissió més lenta a la inversió privada, amb un deteriorament més elevat a les regions en les que, anteriorment, s’observava un major efecte. A Catalunya l’impacte és, generalment, menys rellevant. L’import visat en obres no residencials ascendeix a 140 euros por milió d’euros licitat en obra pública. Aquesta xifra dobla l’observada en l’expansió de la primera dècada d’aquest segle, però és gairebé la meitat dels 260 de l’última expansió.

L’any 2023 va començar amb un nou impuls de la despesa autonómica. El tancament del 2022 va confirmar que la Generalitat de Catalunya havia mantingut la despesa en nivells elevats, el que juntament amb la moderació dels ingressos, per la retirada dels ingressos extraordinaris provinents de l’Estat (polítiques COVID), va derivar en un deteriorament dels comptes públics catalans (amb un dèficit de l’1,5% del PIB, 1,1 punts pitjor que el del 2022).

A l’inici del 2023, la Generalitat torna a accelerar la despesa respecte a l’observat als últims mesos de 2022, el que fa preveure que es tornarà a mantenir elevada durant tot l’any 2023. Però els ingressos autonòmics continuen sense recuperar el dinamisme. La Generalitat mantindrà la política fiscal expansiva també fins a finals del 2023. Les dades de tancament de l’execució pressupostària confirmen que en el 2022 la Generalitat de Catalunya va moderar l’evolució creixent de la depesa. La pressió de l’increment retributiu i l’alça dels preu va ser compensada per una política de contenció de la despesa de capital.

Els pressupostos de la Generalitat, aprovats per al 2023 amb el suport del PSC i En Comú Podem, fan preveure que la Generalitat mantindrà la política fiscal expansiva fins al final de l’exercici, amb increments de la despesa derivats dels increments salarials, l’augment dels preus i l’execució del Pla de recuperació. Però la política fiscal podria prendre un to contractiu l’any 2024. La implementació de les regles fiscals que han de fer tornar a la sostenibilitat els comptes públics pot tenir un impacte diferenciat per Comunitats Autonòmiques, doncs la previsiblement major despesa d’interessos suposa una pressió addicional per les comunitats més endeutades (el cas català), que se suma a la necessitat d’ajustar un dèficit primari elevat. Catalunya, amb un deute que se situa en el 35% del PIB, haurà d’ajustar els seus comptes.

2.7. Recuperació i superació del PIB i PIB per càpita al 2024

Les previsions de BBVA Research apunten a que Catalunya pot recuperar el nivell de PIB previ a la pandèmia al finalitzar el 2023, i superar-lo en un 2% en el 2024, mentre que en termes de PIB per càpita, s’haurà d’esperar fins el 2024. El pes del turisme va provocar una crisi més intensa, que no s’ha aconseguit recuperar tot i una recuperació més intensa de l’activitat.

La creixent demanda de professionals per part de les empreses, permet reduir la taxa d’atur, que podria situar-se prop del 8,3% al final de l’horitzó de previsió. Tot i això, un dels reptes a què s’enfronta Catalunya és impulsar l’ocupació en aquelles zones més lligades al sector agrari, les quals i a diferència d’àrees més turístiques i industrials, mostren un dinamisme menor. Així mateix, i tenint en compte que el turisme està patint un dinamisme favorable, un dels reptes més grans per a la comunitat de cara al 2024 serà poder afrontar les limitacions per capacitat.

L’efecte positiu que la reducció dels preus dels combustibles i de les matèries primeres ha tingut en factors com el consum, es pot veure revertit de cara al 2024 en no esperar-se rebaixes addicionals en els preus de l’energia. Això pot suposar un desafiament per als sectors que impulsaran l’economia tant el 2023 i el 2024, com l’automobilístic i la construcció.

Creixement del valor afegit brut (vab) i l'afiliació a la comarca del Baix Llobregat. 2019-2021 (Per als pesos vab nominal sobre cada agregació en %; per als canvis vab real i afiliació de l'any o acumulat pels períodes en %)

3. Conjuntura econòmica a l’Hospitalet i Baix

L’Hospitalet de Llobregat ha superat per primer cop des de la crisi econòmica del 2008 la xifra de 115.000 persones afiliades a la Seguretat Social al tancament del primer semestre de l’any. Una dada que se suma als més de 105.000 llocs de treball actius, el valor més gran assolit mai des del 2012. Així ho constata un informe del teixit empresarial i el mercat del treball elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra territorial de l’Hospitalet.

Pel que fa a les xifres d’atur, el juny del 2023 tanca amb 11.915 hospitalencs aturats inscrits a les oficines de Treball de Catalunya al municipi i es converteix en el valor més baix des del juliol del 2008. En termes interanuals, el nombre d’aturats es redueix un 0,4% al juny, menor descens al registrat al conjunt de Catalunya (-2,5%). Tot i això, la taxa d’atur registral se situa en el 9,4% al juny, la xifra més baixa per a aquest mes des del 2008, però sis dècimes per sobre de la registrada al conjunt de Catalunya (8,8%).

El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) al municipi hospitalenc ha crescut un 4,4% al tancament del primer semestre respecte a un any enrere, fins a les gairebé 105.500, la xifra més elevada des del 2008 (inici de la sèrie disponible). Des de la Cambra de l’Hospitalet remarquen que aquest creixement és més gran al registrat pel conjunt de Catalunya (2,8%). Segons el tipus de règim d’afiliació, el nombre de persones salariades respecte a l’any anterior augmenta (5,1%), mentre que el d’autònoms pràcticament es manté (creix un 0,3%), d’acord amb el que ha passat el conjunt de Catalunya (pugen 3,3% els assalariats i un 0,1% els autònoms).

L’Hospitalet ha tancat el primer trimestre del 2023 amb 5.523 empreses (comptes de cotització), una xifra un 1,1% superior a la registrada fa un any i que en termes absoluts es tradueix en un augment de seixanta empreses. De fet, aquest increment relatiu és més gran que el registrat pel conjunt de Catalunya (0,3%). Així mateix, respecte al trimestre anterior es registra un increment del 0,7% (40 empreses més). Per sectors, el teixit empresarial ha augmentat respecte a l’any anterior a la construcció i els serveis (5,1% i 0,9% respectivament), mentre que a la indústria ha disminuït un 2,7%.

3.1. Fort ritme de creixement també al Baix

Durant el segon trimestre del 2023 el treball assalariat manté un fort ritme de creixement (+11.6%) també al 30 municipis de la comarca del Baix Llobregat. Per altra banda, tant el nombre d’empreses com el treball autònom segueixen minvant respecte l’anterior any (-0,6%) i (-0,5%) com respecte abans de la pandèmia (2019) amb una variació del -7,0% i del -3,6% respectivament.

La tendència de destrucció del teixit empresarial i del treball per compte propi que s’està donant al Baix Llobregat divergeix de la resta de l’entorn metropolità i del conjunt de Catalunya, on el nombre d’empreses i autònoms tendeix a augmentar molt lleugerament. Tanmateix, el creixement dels llocs de treball assalariats és menor a la comarca que a l’ATM i Catalunya.

La lenta tendència a la recuperació del teixit empresarial que s’havia donat entre 2016 i 2019 sembla haver-se trencat amb l’arribada de la covid-19. Tot i la recuperació parcial del nombre d’empreses durant 2021 (+2,7%) i 2022 (+0,3%), la variació entre el segon trimestre del 2022 i del 2023 torna a ser negativa amb 124 empreses menys (-0,6%). Així, la comarca es troba clarament per sota del nombre d’empreses amb que comptava el 2019 (-1.573, -7,0%) i el 2008 (-3.053, -12,8%). La destrucció del teixit empresarial persisteix a la comarca mentre que a la resta d’àmbits territorials la variació canvia de signe i és lleugerament positiva tot i que amb creixements inferiors a l’1%.

Les activitats relacionades amb el comerç i la restauració concentren una de cada tres empreses de la comarca (33,1% del total). Mentre que el comerç al detall i els serveis de menjar i begudes disminueixen respecte 2022 (-3,7% i -2% respectivament), comerç a l’engròs augmenta molt lleugerament (+0,6%). Respecte el 2022, les activitats on més ha crescut el nombre d’empreses han estat les de construcció d’immobles i transport terrestre, mentre que comerç al detall, el serveis de menjar i begudes i la fabricació de productes mecànics són les que registren més pèrdues.

La variació anual dels llocs de treball en règim general al Baix Llobregat l’any 2023 va ser positiva (+3,0%, +8.470 assalariats més), sent aquesta inferior a la variació interanual dels anys 2022 (+4,4%, +12.015) i 2021 (+5,9%, 15.230) després de la davallada de l’any 2020 (-2,1%, -5.374 assalariats) amb l’impacte de la covid-19. El Baix Llobregat destaca pel seu creixement continuat en afiliacions al RGSS, sobretot respecte 2008, 2019 i 2020. Precisament en aquest període el creixement és superior a la resta d’àmbits territorials de referència (AMB, ATM i Catalunya).

El fort creixement que han experimentat les grans empreses localitzades a la comarca entre el 2008 i el 2022, juntament amb la pèrdua de llocs de treball a les PiMES ha fet que les empreses de més de 250 treballadors passessin de concentrar el 20,0% dels llocs de treball al 2008, a representar el 32,2% actualment. Les PiMES, en canvi, han passat del 52,3% al 40,4%. A major grandària, major creixement de l’ocupació. Des de la crisi del 2008, els llocs de treball assalariats a les grans empreses (més de 250 treballadors/es) han crescut un 90,4% i a les empreses mitjanes (entre 51 i 250 treballadors/es) un 16,6%. Aquests creixements tan accentuats contrasten amb la pèrdua de pes de les empreses més petites (menys de 50 treballadors/es), les quals han perdut el 8,8% dels llocs de treball amb els que comptaven al 2008.

Durant el segon trimestre de 2023 és remarcable com de les 10 activitats que més persones assalariades ocupen a la comarca, només activitats especialitzades de la construcció ha registrat una variació anual negativa respecte 2008 (-24,1%) però aquesta canvia de signe respecte l’any 2022 (+0,7%). Serveis a edificis i activitats de jardineria, serveis de menjar i begudes i activitats de les seus centrals - activitats de consultoria de gestió empresarial han registrat creixements anuals de l’13,1%, 5,4%, i 64,8% respectivament. Per altra banda, les activitats que han perdut més persones assalariades han estat emmagatzematge i activitats afins al transport (-3,1%, -440 persones) i venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes (-6,0%, -290 persones).

Evolució de les empreses registrades

3.1.1. Ocupació a altres comarques i treball autònom

Quan es posen en relació els llocs de treball a la comarca i la població ocupada que resideix al Baix Llobregat (però que pot treballar a qualsevol altre lloc) s’observa un “dèficit” de llocs de treball que comporta la dependència dels mercats laborals d’altres comarques, ja que hi ha un 10,6% més de població ocupada que viu a la comarca que llocs de treball que s’hi localitzen.

El treball autònom manté una dinàmica negativa al Baix Llobregat i aquesta és superior a la restà de l’àmbit metropolità i a la del conjunt de Catalunya. Aquesta dinàmica no és recent, si no que es reprodueix per a tots els anys analitzats. Després de l’estabilització experimentada durant el 2022 (+0,0%), les afiliacions per compte propi decauen amb la pèrdua de 260 autònoms (-0,5%) pel que es torna a destruir ocupació. La variació respecte 2008 és del -12,0% i ha suposat un descens de 6.648 llocs de treball autònoms. Aquesta caiguda contrasta amb les variacions molt més moderades de Catalunya (-6,0%) i de l’Àmbit Territorial Metropolità (-6,6%) i, especialment, amb el creixement a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on la variació respecte 2008 ha estat del +2,6%.

El 49,2% del treball autònom es concentra al comerç al detall, el transport, les activitats especialitzades de la construcció i la restauració, totes elles amb variacions negatives durant tots els períodes analitzats a excepció de serveis de menjar i begudes que ha experimentat un creixement del 0,9% respecte l’any anterior i del 2,4% respecte 2021 i 2020. Durant aquest trimestre les activitats on més ha crescut el treball per compte propi han estat activitats de serveis personals, la construcció d’immobles i activitats sanitàries (+2,6%, +3,5% i 2,8% respectivament). Les baixes d’afiliació autònoma destaquen en les activitats de comerç al detall i transport terrestre on el balanç anual és negatiu (-4,1% i -1,8% respectivament).

Els serveis a l’empresa i al comerç són els tres sectors diferenciadors en llocs de treball al Baix Llobregat. La proporció més gran de treballadors i treballadores al Baix Llobregat es concentra en els serveis relacionats amb l’empresa (28,9%), amb uns 100.100 llocs de treball, tal com també succeeix a la resta d’àmbits territorials, seguit del sector Comerç (20.1%), serveis a la ciutadania (15.9%), la indústria (15.1%), serveis al consumidor (12.4%) i la construcció (7.5%).

3.1.2. Activitats de tecnologia alta és superior a la mitjana catalana

La concentració d’indústria més gran es troba a la zona Nord, on un 30,4% dels llocs de treball pertany a aquest sector, una xifra molt superior a la mitjana comarcal (15,2%). A Vall Baixa és on el sector de la construcció té un pes més gran, generant el 9,7% dels llocs de treball de l’àmbit. A la zona Delta hi ha un grau d’especialització elevat en serveis relacionats amb l’empresa, ja que representen un de cada tres llocs de treball (33,3%).

Al Baix Llobregat, el 37,7% dels llocs de treball del sector industrial es dediquen a activitats de tecnologia alta i mitjana-alta. Aquest percentatge és superior al de Catalunya (32,5%), però inferior al de l’ATM (40,4%). Pel que fa als serveis, el 41,8% treballen en activitats basades en el coneixement, percentatge inferior als altres àmbits territorials. Corbera de Llobregat (58,9%), Cervelló (60,8%), Abrera (57,3%) i Sant Joan Despí (54,1%) són els municipis amb més percentatge d’activitats industrials de tecnologia alta i mitjana - alta. Castellví de Rosanes (64,4%), Sant Feliu de Llobregat (64,1%) i Martorell (54,3%) són els municipis amb més proporció d’activitats basades en el coneixement del sector serveis.

Només tres dels 30 municipis del Baix Llobregat tenen més llocs de treball ocupats per dones que per homes. Aquests municipis són Santa Coloma de Cervelló (52,6%), Sant Feliu de Llobregat (53,3%) i Martorell (52,3%). Al sector comerç destaca el percentatge de dones a Santa Coloma de Cervelló (61,4%), Torrelles de Llobregat (60,2%) i Esplugues de Llobregat (56,8%). A la indústria destaquen Olesa de Montserrat (48,9%), Corbera de Llobregat (47,0%) i Martorell (45,7%). Finalment, als serveis relacionats amb l’empresa els municipis amb més proporció de dones són: Santa Coloma de Cervelló (50,0%), Olesa de Montserrat (47,5%) i Sant Just Desvern (46,7%).

Els municipis de Sant Climent de Llobregat (3,3%), Begues (1,9%) i el Papiol (1,9%) destaquen al sector de l’agricultura, mentre que la Palma de Cervelló (14,8%) , Vallirana (12,9%) i Torrelles de Llobregat (12,9%) ho fan al sector de la construcció. Per la seva banda, els tres municipis on destaca el sector del comerç per sobre de la resta són Pallejà (28,8%), el Prat (24,3%) i Molins de Rei (24,7%). En serveis a la ciutadania destaquen Sant Feliu de Llobregat (46,1%), Sant Boi de Llobregat (24,2%) i Sant Andreu de la Barca (24,1%), i en serveis al consumidor es concentren a Sant Just Desvern (27,3 %), Castelldefels (27,7%) i Sant Joan Despí (22,6%) i en serveis relacionats amb l’empresa a El Prat (47,8%), Castellví de Rosanes (44,1%) i Santa Coloma de Cervelló (36,8%).

Evolució de la distribució del Valor Afegit Brut del Baix Llobregat per sectors econòmics 

4. Població: menys menors de 16 anys i més majors de 64

La piràmide de població de la comarca confirma la tendència a l’envelliment dels ciutadans on els grups de més edat cada cop són més nombrosos a diferència de la pèrdua d’efectius d’infants i joves que representen tan sols el 17,4% de la població (menors de 16 anys). Aquests han disminuït un 13% respecte de l’any 2019, mentre que els de més de 64 anys s’han incrementat un 5,1%, segons el Observatori Comarcal.

Pel que fa a la població potencialment activa (d’entre 16 i 37 anys) aquesta s’ha incrementat en els darrers anys un 1,6% al Baix Llobregat, fins a arribar a representar el 68,0% de la població. La població estrangera representa al Baix Llobregat l’11% de la ciutadania. Aquesta xifra s’ha mantingut estable de 2019 a 2022 i representa un 8,6% més de població que l’any 2019.

L’impacte de la COVID-19 especialment rellevant pel que fa al saldo natural, ja que per primera vegada l’any 2020 les defuncions van ser superiors als naixements, fent que el saldo natural fos negatiu (-2.020). En termes migratoris, tot i mantenir el signe positiu, el saldo migratori va disminuir notablement l’any 2020, situant-se en +2.747 persones. Un any després de l’inici de la pandèmia el creixement de població s’ha estancat tant pel menor creixement migratori (-0,1‰) com pel creixement natural negatiu (-0,6 ‰).

El nombre de defuncions es va incrementar notablement l’any 2020 a conseqüència del gran impacte de la COVID-19. Aquesta sobremortalitat va afectar especialment als col·lectius de gent gran. Precisament, per a la població de més de 60 anys, i en particular aquells de més de 84 anys, les taxes de mortalitat van arribar al 46,4‰ i 163,5‰. Aquesta sobremortalitat també es pot observar en l’àmbit català, on la taxa específica de mortalitat per a les persones de més de 84 anys va ser del 157,1‰.

Tots els indicadors d’envelliment mostren una variació positiva en el període 2019-2022. L’índex d’envelliment arriba al 112,8% l’any 2022 (+11,9% respecte a 2019) i el de sobreenvelliment fins al 14,9% (+1,0% respecte a 2019). Tanmateix, la projecció 2032 (escenari mitjà) de l’Idescat propicia un escenari amb un increment del 21,4% de la població de més de 64 anys i un +30,5% de la població de més de 84 anys.

Les dades publicades provenen de les diferents estadístiques de l’Idescat: padró municipal d’habitants, estadística de defuncions, estadística de naixements i projecció de població. Els mapes de la població segons grans grups d’edat (majors de 64 anys i menors de 16 anys) per seccions censals s’han elaborat a partir de les dades del Censo de Población y Vivienda de l’INE.

4.1. La població estrangera es manté estable

La professora del departamento de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Clara Cortina, adverteix que “hi ha molts inmigrants procedents de l’estranger que van arribar fa 20 anys i que ja han adquirit la nacionalitat espanyola i, per tant, no apareixen com a estrangers a les estadístiques. En aquest sentit, els estrangers europeus “no acostumen a adquirir la nacionalitat espanyola “perquè no la necesiten”.

L’Hospitalet de Llobregat té amb dades de 2022, un 22 per cent d’estrangers entre la seva població, amb un total de 58.037 ciutadans dels 265.444 censats, li-derant les dades de la comarca i de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les dades són de l’Institut Nacional d’Estadistica (INE) que les obté dels padrons municipals, però hi ha molts habitants de l’Hospitalet no empadronats.

La població estrangera no és homogènia en termes de distribució territorial ni presenta les mateixes característiques a tots els municipis. Es veuen diferències en la concentració i distribució municipal dels estrangers. Els tres municipis de la comarca que tenen una proporció de població estrangera més elevada són Castelldefels (21,5%), Martorell (18,4%) i Cornellà de Llobregat (15,6%). Ara bé, el perfil migratori d’aquests municipis és molt divers: mentre que a Castelldefels la majoria d’estrangers tenen nacionalitats de la resta d’Europa (italiana, romanesa i francesa, principalment), a Martorell per exemple, són predominants els estrangers procedents d’Àfrica i d’Àsia (Marroc, Ghana i Pakistan). La població marroquina és la primera nacionalitat estrangera en 20 dels 30 municipis de la comarca.

En xifres absolutes, els municipis que més població estrangera han guanyat en 2022 són Sant Feliu de Llobregat (167), Sant Boi de Llobregat (136) i Castell-defels (128). En contraposició, Cornellà de Llobregat (-208), Sant Just Desvern (-122) i el Prat de Llobregat (-110) són els municipis que més han perdut població estrangera.

En 2022 la població estrangera a la comarca del Baix Llobregat s’ha mantingut estable (+0,63%, +574 persones) respecte l’any anterior. Així, segueix la mateixa tendència que la població total (0,03%, +228 persones). En total, són 91.966 ciutadans que configuren la població estrangera que representa l’11% del conjunt de residents. Aquest percentatge persisteix des de 2020 i divergeix amb la pauta del conjunt de Catalunya on la població estrangera ha crescut el 2022 un 1,7%.

El percentatge de població estrangera empadronada a la comarca (11%) és inferior a la proporció de població estrangera del conjunt de l’AMB (18,1%), de l’ATM (15,9%) i de Catalunya (16,3%). El percentatge de població espanyola del Baix Llobregat nascuda a l’estranger ha augmentat progressivament en els últims anys: al 2022, la població amb nacionalitat espanyola nascuda a l’estranger s’ha incrementat en 2.265 persones (+4,7%) i ja representa el 6,1% del total de població.

Per sexe la població estrangera ha augmentat en 262 homes i 312 dones. Per grups d’edat s’observen dues tendències molt diferenciades: la disminució entre la població menor de 40 anys (a excepció del grup 10-14 anys) i l’augment per aquells que tenen més de 40 anys. Destaca especialment l’augment en la població de 65 a 69 anys (+10,5%) respecte l’any anterior. L’estructura demogràfica de la població estrangera respon a un perfil més jove que el de la població de nacionalitat espanyola. L’edat mitjana de la població estrangera és de 35,5 anys mentre que en el cas de la població de nacionalitat espanyola és de 42,8 anys.

Per continents, mentre Amèrica (+2,6%), Europa (+1,0) i Àsia i Oceania (+0,9%) augmenten la població estrangera respecte l’any anterior, la d’Àfrica disminueix (-2,4%). Els països amb més creixement en el darrer any en termes absoluts han estat: Itàlia (+397, 7,6%), Colòmbia (370, 8,2%) i Veneçuela (287, 11,1%). Destaca també la pèrdua de població del Marroc (-560, -2,9%), Romania (-206, -3,8%) i Bolívia (-141, -8,4%).

5. Captació de recursos amb l’Oficina de Projectes Europeus del Baix

L'anterior consellera comarcal del Baix Llobregat d’Economia i actual alcaldessa de Sant Feliu, la socialista Lourdes Borrell, explica a l’Anuari 2023 Next Llobregat que des del Consell Comarcal, i des de l’àrea que gestiona, “ens preocupa especialment que la comarca capti el màxim de recursos europeus possibles, per això hem creat l’Oficina de Projectes Europeus del Baix Llobregat, pionera al territori català, que neix amb la vocació de facilitar l’accés a finançament europeu a tots els municipis de la comarca. Actualment -apunta- s’estan articulant projectes i serveis que seran estratègics pels interessos de la comarca, tant des del punt de vista econòmic, com de cohesió social, acompanyament als municipis i a les empeses, en la implementació de serveis que facilitin la transició energètica i la transformació digital”.

L’Oficina de Projectes Europeus, impulsada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, en opinió d’Eva Martínez és una eina de gran utilitat pels municipis de la comarca, per facilitar la identificació de projectes i una eina d’acompanyament per la seva estructuració i tramitació. “L’Oficina fa feina activa per cercar oportunitats, i aquestes, traslladar-les als municipis per concórrer en projectes competitius oferint el suport que es necessiti”, assenyala la presidenta del Consell Comarcal. I afegeix que “així mateix, rep consultes dels municipis que pel seu compte volen concórrer en projectes competitius, sent una “aset” de gran valor en la revisió de la candidatura o cerca de socis”.

A través de l’Oficina de Projectes Europeus, el Consell Comarcal del Baix Llobregat desenvolupa grans projectes tractors amb visió de comarca, com per exemple, destacar la candidatura d’un projecte de Sostenibilitat Turística en Destins, que agrupa els interessos de la zona Delta del Baix Llobregat, i compta amb la participació dels municipis de Castelldefels, el Prat, Sant Boi, Gavà i Viladecans.

La presidenta del Consell Comarcal afegeix que “haig de destacar també el projecte de desenvolupament d’un Pla d’Internacionalització de la comarca, que tot just s’està iniciant, i vol ser una oportunitat per posar el Baix Llobregat -en el seu conjunt- amb una nova dimensió Internacional. I cal fer menció -afegeix- també de la candidatura de projecte amb temàtica Simbiosi Industrial, on l’objectiu serà poder definir eines de gran valor per les indústries de la comarca en processos de reindustrialització que tinguin en compte la descarbonització, la sostenibilitat i la incorporació de tecnologies habilitadores”.

5.1. El Baix Llobregat ha mobilitzat més de 220 milions d’euros dels fons Next Generation

Segons les dades recollides per la Generalitat de Catalunya en el marc del monitoratge dels fons Next Generation EU a Catalunya, la comarca del Baix Llobregat ha rebut fins al mes de maig de 2023 un total de 228,89 milions d’euros provinents de la resolució de 88 convocatòries de diferent índole vinculades al finançament del fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Aquesta xifra representa un 11,60% de l’import total distribuït a tot el territori català, que s’eleva fins als 1.966,74 milions d’euros.

Les empreses són les grans beneficiàries de les ajudes, en concret s’han destinat 142.872.141 € que representa un 62,4% dels fons atorgats al Baix Llobregat, seguit de l’administració local que ha sigut capaç d’atraure un 22% de les ajudes per valor de 51.176.166 €. Centres de recerca i formació i particulars segueixen el llistat de beneficiaris amb un 8% i 4% respectivament. Les entitats sense ànim de lucre han estat capaces d’atraure el 2% de les ajudes totals rebudes al Baix Llobregat.

Per àmbits sectorials, gairebé la meitat de les ajudes que rep la comarca van a parar al sector industrial, fet que remarca un cop més la característica del teixit productiu del Baix Llobregat i reforça la necessitat d’apostar per la reindustrialització com a clau de desenvolupament i impuls comarcal. La mobilitat urbana, amb un 14% dels fons, és el segon sector amb més impacte i el Sistema Nacional de Ciència el tercer seguit dels àmbits de Cures i Inclusió i Rehabilitació.

6. Reptes de futur en transició energètica

En quan als reptes de futur, la presidenta del Consell Comarcal afirma a l’Anuari 2023 Next Llobregat que “el principal desafiament que hem d’abordar és l’emergència climàtica. El canvi climàtic està tenint greus repercussions a curt i a llarg termini en l’entorn natural, en el model de desenvolupament urbà i en el benestar i la salut de les persones”, afegeix. Per abordar aquest desafiament, el Consell Comarcal “esdevé l’eina estratègica per assegurar que tots els municipis de la comarca, puguin fer front a aquesta lluita. Una de les accions que hem posat en marxa, i que veurà el seu desplegament en aquest mandat 2023-2027 és l’Oficina Comarcal de Transició Energètica, amb la finalitat de donar suport tècnic per a la transició energètica als municipis, a les empreses i a la ciutadania de la comarca, orientar sobre les oportunitats de creació de projectes d’energies renovables, i afavorir la creació de comunitats energètiques.

Per complir amb l’Agenda 2030, en elmarc de l’estratègia Solarcat, s’ha creat una Oficina de Transició Energètica del Baix Llobregat i els serveis més destacats que ofereix són:

- Servei d’assessorament en matèria de transició energètica, orientat als municipis de la comarca, i a petites i mitjanes empreses

- Portal web amb notícies, ajuts i subvencions sobre alternatives energètiques

- Suport en la creació de comunitats energètiques orientat als Ajuntaments i especialment als municipis de menys de 20.000 habitants

- Suport als equips tècnics municipals de promoció econòmica i de medi ambient

- Prospectar fons de finançament públic i privat i transferir als municipis de la comarca.

D’altra banda, al Consell Comarcal es promou l’ús de biomassa forestal de proximitat com a font d’energia renovable amb projectes com les Muntanyes del Baix.

6.1. Els empresaris defensen la MAT fins a Begues davant la manca de projectes de renovables

La línia de molt alta tensió (MAT) de Terol a Begues al Baix Llobregat, de 182 quilòmetres, no és la millor solució, però resulta imprescindible avui davant la manca de projectes d’energies renovables a Catalunya. Aquesta és l’opinió majoritària dels empresaris -amb matisos- sobre el projecte de connectar els parcs eòlics i fotovoltaics de Terol amb l’àrea de Barcelona en una MAT privada impulsada per Forestàlia.

Tot i que està comunament acceptat que la generació ha d’estar tan pròxim com sigui possible al lloc on es consumeix, els empresaris defensen les bondats de la connexió amb Terol perquè insisteixen que amb prou feines es posen en marxa projectes a Catalunya. En 10 anys els primers parcs eòlics que han entrat en operació a Catalunya han estat Punta Redona i Los Barrancs el primer trimestre de 2023. Perquè la patronal Foment afirma que per assegurar l’energia del país no n’hi ha prou amb les plaques a les teulades sinó que calen grans parcs i aquesta no sembla la prioritat de la Generalitat. “Per no tenir prou capacitat, hem de portar l’energia de fora i necessitem la línia”, afirmen.

El fet que no hi ha prou parcs d’energies renovables a Catalunya que fes innecessària la línia nova obeeix al fenòme NIMBY, acrònim amaga la frase en anglès “no al meu pati del darrere”, perquè tothom accepta el desenvolupament de les noves energies renovables però ningú vol tenir al seu municipi els molins o les gegantines plaques. A Catalunya ni els ajuntaments ni la Generalitat han impulsat prou parcs per substituir les centrals nuclears que tancaran el 2030 i que concentren la meitat de la producció d’electricitat avui.

7. L’eina de de la concertació comarcal

Per la seva banda, l’anterior consellera comarcal d’Economia i ara alcaldessa socialista de Sant Feliu, Lourdes Borrell, afirma a l’Anuari 2023 Next Llobregat que des de la seva conselleria s’ha aportat “el treball mitjançant òrgans de concertació. El primer diàleg social i econòmic de la comarca -continua- es fa a través del CISE, el Comitè d’Impuls Social i Econòmic, una taula de treball activa impulsada des del Consell Comarcal, amb les dues principals patronals, AEBALL i PIMEC, i els dos principals sindicats de la comarca, CCOO i UGT, on debatem i acordem les línies principals d’actuació. Algunes d’aquestes línies -conclou la consellera- s’han definit i articulat en el Pacte del Baix Llobregat per un nou impuls, promulgat el 2020 amb un consens unànime polític, i social”.

I és que el Baix Llobregat té una llarga tradició en estructurar el seu desenvolupament econòmic i estratègic entorn a grans acords i consensos, la voluntat institucional dels quals ha potenciat la concertació entre el conjunt d’administracions públiques: Ajuntaments, Consell Comarcal, sindicats i associacions empresarials. Aquests acords i consensos -recorda- han generat experiències com el Consell Econòmic i Social, creat al 1990.

Un projecte que la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcaldessa socialista de Vallirana, Eva Martínez, considera primordial ha estat el Pla d’Actuació Comarcal del Baix Llobregat, elaborat mitjançant un procés participatiu, en què càrrecs electes, personal tècnic i agents de tot el territori, van definir les línies del que ha esdevingut el full de ruta del mandat. I també el Programa Comarcal de suport per un nou impuls econòmic i social, per primera vegada, i gràcies a la suspensió dels límits fiscals i la permissibilitat d’emprar els romanents per part dels ens locals, ha fet posible que s’hagin posat a disposició dels ajuntaments de la comarca 10 milions d’euros, per tal de contenir els efectes devastadors de la pandèmia al Baix Llobregat i fomentar el desenvolupament sostenible i innovador per potenciar els sectors estratègics, posicionar el territori en termes competitius i reforçar la cohesió social. Així mateix el Programa Feminista ha posat a disposició del 30 municipis de la comarca 2 milions d’euros exclusivament per desenvolupar polítiques feministes.

El Consell Comarcal va aprovar un manifest per la reindustrialització el juliol de 2022 amb el consens dels agents econòmics i socials, així com el vot favorable de les forces polítiques amb representació al mateix. Borrell recorda que “allí s’hi detallen un conjunt d’objectius que a finals de 2022 es desenvolupaven en accions concretes. Entre elles -apunta-, hi trobem una profunda diagnosi dels polígons, la detecció de problemes que impedeixin el creixement o la instal·lació de noves empreses, i la captació de projectes competitius.

El departament econòmic que va dirigir fins a maig de 2023 en el Consell Comarcal està “alienat” amb organismes com el Consorci de la Zona Franca o la Fira de l’Hospitalet, amb la seva proposta d’ampliació́. La consellera Borrell explica que “ens hi hem reunit de forma habitual, per tal de buscar oportunitats i compartir solucions a les problemàtiques i necessitats que anem detectant des del Consell”.

A la pregunta de quins són els principals problemes que presenta la comarca pel que fa a desenvolupament econòmic, Lourdes Borrell respon a l’Anuari 2023 Next Llobregat que “un dels que hem començat a detectar és la fuga d’empreses industrials, que repercuteix en un menor nombre de persones treballadores en aquests sectors. Creiem -continua- que el Baix Llobregat ha de fer un esforç per dur a terme accions de reindustrialització, com les que hem posat en marxa l’any 2022, per atreure empreses, optimitzar els espais dels polígons i ser una comarca atractiva per indústria competitiva”.