50 anys treballant pel dret a la cultura al Baix Llobregat
Genoveva Català Bosch
Presidenta del Centre d'Estudis Comarcal del Baix Llobregat (CECBLL)
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) celebrarà el seu 50è aniversari al llarg de l’any 2024. L’acta de constitució de l’associació era signada a Martorell, un 23 de novembre de 1974 en el “Museu Provincial “l’Enrajolada-Santacana”. Una colla d’historiadors, cronistes municipals i periodistes es proposaven estudiar la conflictiva problemàtica cultural de la comarca del Baix Llobregat. L’acta redactada en castellà deia: “Se consideró que el Baix Llobregat es en la actualidad la comarca catalana más desintegrada y conflictiva que necesita ser promocionada creando en la misma un “Centre d’Estudis Comarcals”.
En els anys setanta la comarca va liderar nombroses lluites socials, laborals i polítiques, hom l’anomenava el cinturó roig de Barcelona. La vida del Centre d’Estudis ha estat paral·lela a aquests esdeveniments. Les persones de la comarca en el seu conjunt han estat capdavanteres en la defensa de la democràcia, la llibertat i els drets socials. Al llarg de tots els temps des del CECBLL hem treballat per l’enfortiment cultural de la comarca i per fer de la cultura una eina de transformació al servei de la cohesió social, tot gaudint-ne de manera personal i col·lectiva.
L’aportació que hem procurat fer des del CECBLL s’ha basat en activitats vinculades a moltes disciplines del coneixement i en la seva difusió. El nostre inventari conté una desena de les anomenades Convocatòries de Recerca Col·lectiva, una fórmula col·laborativa de fer recerca, que és pionera i que s’ha convertit en “marca” de la casa. Investigacions liderades per una o vàries persones que conten amb amplis grups de recercadores i recercadors que de manera molt professional i alhora voluntària estudien i ofereixen coneixement en alguna matèria relacionada amb el nostre entorn territorial. Les deu recerques publicades són:
1.- Guerrilles al Baix Llobregat. Els carrasquets del s. XVIII, i els carlins i els republicans del s. XIX
2.- Col·lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939)
3.- El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat. Agricultura intensiva i industrialització
4.- El Franquisme al Baix Llobregat
5.- Les dones i la història al Baix Llobregat
6.- El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu
7.- Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat
8.- La geologia i la mineria al Baix Llobregat. Un patrimoni identitari a través de la història
9.- La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat (1890-1923)
10.- Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat
Actualment s’han acabat els treballs i està a punt de ser publicada la recerca sobre el passat, el present i el futur del Cooperativisme, i esperem que l’any vinent conclogui la recerca sobre l’exili i la deportació al Baix Llobregat (1936/1945).
En el període 2023/2027 l’activitat del Centre continuarà centrada en la recerca, la difusió del coneixement, i la promoció de debats de temàtiques emergents vinculades als drets culturals, els drets socials, la preservació de l’entorn territorial i dels recursos naturals. Estudiarem i difondrem l’impacte que la crisi climàtica té en les nostres vides, en aquest sentit hem participat de múltiples activitats amb d’altres centres d’estudis per adquirir coneixements i compromisos en relació a la transició energètica i el seu impacte en el territori.
Com ja hem dit, al bell mig d’aquest quadrienni celebrem els 50 anys d’existència de l’entitat, una de les activitats rellevants serà la 12ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural, festa de la cultura a la comarca que serà acollida a Sant Vicenç dels Horts, d’aquesta localitat fou la única dona que formava part del nucli impulsor del CECBLL l’any 1974: Magda Sanrama Felip, directora del seu Museu Matern.
La centralitat de l’aigua en el desenvolupament de la comarca és i continua sent una font inesgotable d’estudi, per això ens proposem seguir aprofundint en aquesta branca del coneixement, vinculant-la amb l’interessant patrimoni que tenim com la de la xarxa de canals i la certesa de com al llarg de la historia s’ha aprofitat l’energia d’aquest riu, potser poc cabalós, però molt treballador. L’energia hidràulica fou essencial per una de les colònies industrials emblemàtiques de Catalunya com la Colònia Sedó d’Esparreguera. L’atenció i la cura del patrimoni requereix d’un ampli compromís cívic que en faci possible la preservació i el seu ús per a noves activitats. En aquest sentit fomentarem que arreu les entitats d’estudis i amb suport institucional puguin disposar d’un instrument similar a l’Observatori del Paisatge i en aquest cas promourem l’Observatori del Patrimoni.
La Memòria històrica i la Memòria democràtica han estat i continuaran sent prioritats de la nostra associació. Durant aquests quatre anys també ens proposem organitzar activitats que ens permetin confegir una història general de la comarca. Ara més que mai també cal endinsar-nos en allò que han suposat els darrers 50 anys de la vida a la comarca des del punt de vista de la recuperació d’institucions representatives i democràtiques i quines són i han estat les lluites de la població per aconseguir-ho.
El compromís cívic del CECBLL neix del nostre arrelament en el territori i en la vocació per fer del coneixement una eina a favor de la convivència i de la cohesió social. Ens agrada estudiar i difondre sabers al servei de la vida de la gent i de la garantia de la vida en el planeta. Més que mai en cada activitat que fem i conforme aprofundim en qualsevol temàtica, cauen muralles d’ignorància i s’aixequen espais de llibertat i de vida.
El Centre d'Estudis de l'Hospitalet fa 40 anys i manté vigents els objectius
Carme Rimbau Cabrera
Presidenta del Centre d'Estudis de l'Hospitalet
Quan va néixer el Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CELH) l’any 1984, ho va fer de forma resumida amb un doble objectiu. D’una banda, recuperar la història de la ciutat i per extensió la seva identitat, i de l’altra promoure el coneixement de la ciutat entre els seus habitants. 40 anys després, ateses les circumstàncies i la situació social de la ciutat (amb una forta immigració) aquests dos objectius encara són vigents.
De cara al període 2023-2027 des del CELH ens proposem continuar avançant en el coneixement de la ciutat en tots els seus àmbits i vessants i la difusió dels actius culturals dels que disposem. Val a dir, que el CELH desenvolupa la seva activitat en àrees com la recuperació de la història i de la memòria democràtica, un àmbit en el que el CELH ha estat entitat pionera i en la que mai ha deixat de treballar, de la mateixa forma que amb la immigració, un dels primers eixos de treball que va tenir l’entitat i en el que encara continua treballant.
La defensa i reivindicació del patrimoni, on ha intervingut amb altres entitats locals i supralocals. I també aposta de forma decidida per incentivar els estudis sobre la ciutat a partir del seu projecte de Suport als Treballs de Recerca i de la col·laboració amb les Beques de l’Hospitalet que tenen com a objectiu incentivar la investigació amb temes poc estudiats sobre la ciutat; Conèixer l’Hospitalet, un projecte en col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics de l’Hospitalet amb l’associació de mestres El Casalet i el Museu de l’Hospitalet, que vol apropar la ciutat al nou professorat a partir dels recursos que té la ciutat per treballar a les aules; l’acolliment d’estudiants en pràctiques d’ESO, batxillerat, cicles i universitaris.
La gestió documental amb la base de dades bibliogràfica BABEL’H, que ha generat un centre de documentació sobre la ciutat oberta a tothom; Rutes amb diferents temàtiques ciutadanes obertes al públic en general però també adreçades a l’alumnat. Dins d’aquestes rutes volem fer un esment especial a les 3 ja realitzades, que amb el títol genèric de Jane’s Walker han elaborat estudiants de l’escola de Sant Ramon Nonat, de C com a treballs de recerca de l’ESO durant els cursos 2021-2022 i 2022-2023. Unes rutes que s’han acabat portant a terme obertes a tots els públics. Una mostra de la implicació de l’entitat amb el futur i amb la ciutat.
Més recentment esmentar la col·laboració amb diferents col·lectius d’artistes plàstics i visuals que han escollit l’Hospitalet com espai de treball. I que han utilitzat l’entitat com a font de material per a les seves obres. Una col·laboració que ha portat a desenvolupar projectes amb instituts i escoles de la ciutat.
Tot plegat en un marc del foment de l’anàlisi i el desenvolupament de la identitat de la ciutat a partir de ser un espai de reflexió, debat, recerca i divulgació sobre el passat, el present i el futur.
El període 2023- 2027 hauria de ser un moment per obrir-nos encara més a la ciutat a partir de tots els projectes que tenim i de projectes que ens puguin proposar. Ens agradaria que l’entitat fos un vehicle de promoció de la ciutat més enllà dels límits geogràfics i que l’Hospitalet es consolidi com un referent Sociocultural a nivell de país.
És per tot això que des del CELH continuarem posant en valor la cultura amb tot el que significa el terme. La cultura local amb clau de país. La cultura com a element social i dignificadora de les persones. La cultura com un dels valors democràtics i com a una eina de millora social i personal. En definitiva, durant els propers 4 anys volem potenciar la cultura, les persones i l’Hospitalet.