La cultura ‘a’ i ‘de’ l’Hospitalet

Manuel Domínguez
President del Centre d’Estudis de l’Hospitalet

Darrerament, pel que fa a la cultura hospitalenca, s’està desenvolupant una doble realitat, i cal parlar de la cultura a i de l’Hospitalet.

Quan parlo de la cultura a l’Hospitalet em refereixo al relat oficial d’una activitat cultural que es vol atraure i desenvolupar: el Districte Cultural, les grans galeries, el Cirque du Soleil, la factoria cultural, etc. Una bona campanya publicitària ens farà creure que som Brooklyn .

Són activitats que tenen molt poc impacte en la cultura de la població de la ciutat. En el millor dels casos tindran influència en l’economia local, depenent de les condicions que s’hagin creat per fer atractiva la localització a l’Hospitalet. En el pitjor, provocaran canvis urbanístics i afavoriran la pujada del preu de l’habitatge i acceleraran la gentrificació.

La cultura de l’Hospitalet és una altra cosa. Davant els que tenen una imatge fixa de la cultura, sigui la catalana, l’espanyola o l’europea, recordem que la cultura és un canvi i un intercanvi constants que gairebé totes les tradicions suposadament molt antigues són invencions de poques dècades ençà. A la nostra ciutat, producte de tres onades immigratòries, aquesta realitat és ben palesa i desemmascara els falsos discursos identitaris.

Els centres culturals dels districtes fan el que poden amb els seus horaris limitats i escassos recursos materials i humans. Sovint són el lloc on malden desenes de grups de pintura o teatre, associacions que tenen la pràctica de la cultura com un dels seus principals objectius. Són una eina insubstituïble en la millora de la qualitat de vida de moltes persones.

Les biblioteques, equipaments municipals, entitats (com el Centre d’Estudis, l’Ateneu de Cultura Popular, La Fundició, etc.) tenen una important oferta de concerts, xerrades, exposicions, projeccions, debats, etc. També molts locals privats (com el Kfè Olé, l’Oncle Jack, el Viejo Piano, etc...) fan propostes extraordinàries. Cada dia tenim algun lloc on anar-hi.

Darrerament  s’han produït alguns fenòmens que cal destacar. Dos tenen un nom semblant i un tret comú: és un lloc de trobada entre col·lectius de persones procedents de la immigració d’origen estranger i la de les immigracions anteriors. Es tracta del Fòrum de les Cultures Populars  i Tradicionals i del Fòrum l’Hospitalet per al Diàleg Interreligiós.

Finalment, cal remarcar la gran mobilització que s’ha consolidat per defensar el patrimoni de la ciutat, al voltant del Castell de Bellvís, Can Trinxet, Cal Trabal, etc. És el procés cultural de la ciutat  més important dels últims temps.

 

Drets culturals, cohesió social i governs locals

Lluïsa Moret
Alcaldessa de Sant Boi de Llobregat

Mentre alguns creuen que la cultura és un luxe i d’altres actuen com si fos una mercaderia, a Sant Boi hem fet una aposta ferma perquè sigui un dret, un dret de ciutadania. Aquest és el nostre compromís que determinen les polítiques de cultura al nostre municipi.

Molt sovint s’han identificat els drets culturals amb el respecte a la diversitat cultural, o d’altra banda, a la protecció de la propietat intel·lectual. Ambdós són temes claus en una societat global i desenvolupada, madura i democràtica, que vol conviure amb respecte.

Però voldria fer èmfasi en una altra vessant dels drets culturals: la que fa referència a l’accés pròpiament dit a la cultura. Perquè en aquest àmbit d’actuació s’ha tingut massa sovint una visió esbiaixada. S’ha treballat molt durant les últimes dècades, amb un esforç inversor considerable des del sector públic, per fer possible la seva  democratització, és a dir, per posar a l’abast del nombre més gran possible de persones la producció cultural professional. Una producció realitzada per les indústries expertes d’aquest mitjà que han estat reconegudes per la seva excel·lència. I així han crescut arreu dels territoris un conjunt d’infraestructures culturals: teatres, auditoris, museus, biblioteques, etc. i de programacions per fer accessible l’obra creativa dels autors i autores competents.

Però  no ens podem conformar amb el fet de facilitar l’accés de la ciutadania al consum cultural. L’Estatut del 2006 estableix amb claredat a l’article 22, que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives”.

Així doncs, cal posar en marxa propostes que avalin una veritable democràcia cultural, que posin a l’abast de tothom les eines per a la formació i per garantir l’accés als béns de producció cultural. En una societat que vol crear ciutadania lliure, participativa i compromesa, la formació, la creació i la producció han de ser vistes com elements per al creixement personal i col·lectiu , que apoderi la ciutadania com a subjectes actius davant el concepte passiu que se li atorgava en segles passats.

És en aquest sentit que la salut cultural de la societat s›incrementarà de manera constant i progressiva si establim com a prioritat que la ciutadania la incorpori a les seves vides a partir d’una pràctica activa. Volem persones que siguin actores, i no només espectadores, en las dinàmiques culturals.

 

CULTURA en majúscules

Conxita Sánchez Medina
Membre de la junta del CECBLL i expresidenta de l’entitat

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat commemorem aquest any el nostre 45è aniversari.  Una associació en la que moltes persones  han treballat de valent i han dedicat el seu temps per fer realitat un somni compartit. Quaranta-cinc anys dedicats a la comarca des d’un centre d’estudis que respon a un model d’associacionisme preocupat pel territori, la llengua i la cultura. Una entitat cultural que al llarg dels anys s’ha desvetllat per mostrar les capacitats de la comarca i el valor del seu patrimoni humà, natural, arquitectònic i paisatgístic.

El Baix Llobregat és una comarca singular i diversa que ha sabut transformar la seva realitat. Una comarca plural territorialment i social: del Delta a Montserrat; dels espais agraris a la Seat. Una comarca policèntrica a la que no li fan por les diferències culturals, però Sí les desigualtats socials. La nostra Comarca és un territori resilient que afronta els seus reptes i dificultats gràcies a la capacitat social del compromís. En aquest esdevenir, té molt a veure el Centre d’Estudis , potser som agosarats però actuem com a referent cultural per la nostra capacitat de crear vincles i d’establir sinergies. Representem un model de treball col·laboratiu enfront del model basat en la competència. Alguns exemples d’aquesta tasca els podem trobar en les Recerques col·lectives o en els Premis de Reconeixement Cultural per la seva capacitat d’aglutinar i fer d’espai de trobada i d’aparador de la cultura local. Però potser darrerament el gran repte pel Centre d’Estudis ha estat impulsar i desenvolupar el congrés El Baix Llobregat a Debat,  que  va situar com a protagonistes el territori i les persones que l’habitem.  El febrer varem presentar el llibre del congrés, una crònica que posa a l’abast de tota la societat aquesta experiència participativa, des del Compromís Col·lectiu pel Baix Llobregat fins a els 30 reptes per a un canvi d’època.

Tot el que fem compta amb moltes complicitats de persones, entitats i institucions . A tall d’exemple, hem col·laborat amb les alcaldesses del Baix Llobregat en l’elaboració del decàleg per a les ciutats feministes; hem promogut activitats amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB); col·laborem amb els Serveis Territorials d’Ensenyament per promoure l’educació en la transició energètica; també amb la Generalitat per la gestió col·laborativa del museu de la Colònia Sedó; amb el Consell Comarcal per estudiar els lideratges femenins al Baix Llobregat; i ara engeguem un projecte de col·laboració amb la Universitat per fer de la formació un eix que ens reforci com a espai transversal de debat i encontre.

Aquest 2019, després de 40 anys d’Ajuntaments democràtics esdevé necessari repensar i reforçar les polítiques locals de cultura i reclamar un increment dels recursos i  una llei de mecenatge.

La capacitat de la cultura per aglutinar i posar en comú el pensament és infinita. Ara més que mai necessitem entendre el món que ens ha tocat viure. Calen recursos per emprendre iniciatives innovadores, per continuar somiant i fer realitat els somnis  i no hi ha un  lloc més apte que el de la cultura per postular una política capaç de promoure creences i imaginaris socials que transformin positivament un sistema de valors que poden generar tanta opulència i també tanta misèria.

Seguim en el camí emprès fa anys per fer de la cultura en majúscula una eina de cohesió i un dret de ciutadania.