3. Àrea metropolitana de Barcelona (AMB)

L'AMB és altra administració pública de segon nivell i governa l’àrea metropolitana de Barcelona, la gran conurbació formada per un total de 36 municipis al voltant de la ciutat de Barcelona, 23 dels quals pertanyen al Baix Llobregat, inclòs l’Hospitalet de Llobregat. L’AMB representa una extensió de 636 km² i una població de més de 3,2 milions de persones que contribueixen a generar la meitat del PIB de Catalunya. La institució és molt important, entre altres coses, perquè té un pressupost que en 2023 arriba a 2.470 milions d’euros, que suposa un increment del 13% respecte a l’anterior exercici.

El vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, va explicar que el pressupost s’ha elaborat amb «la idea que tots els municipis metropolitans puguin avançar junts» i que estan orientats a facilitar la vida dels ciutadans. Els principals ingressos que incorpora el pressupost són el tribut metropolità (132,3 milions), la taxa metropolitana de tractament de residus (141,1 milions), l’aportació de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de 172,8 milions i les aportacions municipals sobre la participació en els tributs de l’Estat amb 145,8 milions, entre d’altres. Quant a les despeses, es preveuen 111 milions per al pla d’inversions metropolità, 50,3 milions per al pla de sostenibilitat ambiental, 177,7 milions per a la gestió indirecta de transport públic i 201,5 milions per a la prevenció i gestió de residus, entre d’altres.

Amb aquest pressupost, l’AMB vol continuar abordant qüestions com el pla de mobilitat sostenible, la gestió i manteniment del territori i de les rondes de Barcelona, els títols socials de transport i nous projectes com el servei de bicicleta compartida AMBici, a més de cobrir àmbits d’urbanisme, vivenda, ecologia i projectes de solidaritat i cooperació internacional.

La refundació de l’AMB es va fer el 21 de juliol de 2011, d’acord amb la Llei 31/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya. Des d’aquell moment, l’AMB substitueix e integra les tres entitats metropolitanes vigents fins aquella data: la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropolitana del Transport.

L’AMB té destacades competències i objectius:

• Urbanísticament, l’administració formula i aprova el Pla director urbanístic metropolità (PDUM) i el Pla d’ordenació urbanística metropolità (POUM). A més, l’AMB participa en la formulació i tramitació del Pla territorial general de Catalunya, i també participa en el seguiment dels plans territorials parcials que afectin el seu àmbit o competències. L’AMB pot formular plans, cartes i programes de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

• L'administració disposa d'una Comissió d'Urbanisme pròpia, que analitza els assumptes urbanístics dels 36 municipis d'acord amb una planificació conjunta. En matèria d'espai públic i d'infraestructures d'interès metropolità, l'AMB desenvolupa les actuacions de vertebració territorial necessàries per a l'articulació, la connectivitat, la mobilitat i la funcionalitat del territori.

• L'AMB defineix les polítiques de sòl i habitatge, en el marc del Pla director urbanístic metropolità, amb l'objectiu de garantir la solidaritat intermunicipal en aquestes actuacions i de fer efectiu el dret constitucional a l'habitatge. També realitza les tasques d'ordenació territorial per a la destinació de sòl a usos industrials i terciaris; impulsa promocions d'habitatge assequible, i s'encarrega de la construcció dels equipaments públics encarregats pels municipis metropolitans.

• L'ens fomenta l'activitat econòmica, l'ocupació i la creació d'empreses en els camps de la indústria, el comerç, els serveis i els recursos turístics mitjançant la promoció del Pla estratègic metropolità per a la modernització, la recerca i la innovació.

• La seva actuació en l'àmbit mediambiental inclou la preservació d'espais naturals com la serra de Collserola, actuacions de recuperació i regeneració dels rius Besòs i Llobregat, el treball en el subministrament d'aigua potable o depuració aigües residuals i el tractament dels residus municipals, amb processos de reciclatge o d'abocament controlat dels residus no reciclables. L'AMB gestiona els 30 km de platges metropolitanes, de Castelldefels a Montgat, i desenvolupa el manteniment integral de la xarxa de 51 parcs metropolitans.

• L’ens gestiona les rondes de Barcelona i elabora el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana. L’AMB gestiona el transport públic en els 36 municipis metropolitans, cobrint el 70 % de la mobilitat metropolitana que es produeix en mitjans de transport col·lectius. La seva gestió de transport també inclou l’ordenació del servei de taxi i la prestació dels serveis de metro i transport públic subterrani.

• L'AMB desenvolupa projectes de col·laboració internacional i facilita assistència tècnica a altres ciutats del Mediterrani mitjançant el projecte Medcities.

3.1. Acord a quatre bandes

Els grups metropolitans PSC, Junts, En Comú Podem i ERC signen a l’AMB un acord de govern fins l’any 2027

Un pacte entre els quatre principals partits de l’AMB ha fet que Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, sigui nomenat president d’aquest organisme supramunicipal. Tot i que el reglament no ho recull, la presidència sempre ha sigut dels alcaldes barcelonins. Els partits PSC, En Comú Guanyem, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han signat un acord de govern que es manté des del mandat 2011-2015. Es dona la circumstància de ser la primera vegada que un alcalde socialista presideix l’AMB des de l’aprovació de la llei de l’actual configuraciò metropolitana del 2010.

Els objectius del nou acord programàtic tenen un important contingut social, ja que prioritzen la lluita contra les desigualtats socials i a favor de l’equitat de gènere, i reiteren el compromís de l’administració amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. L’acord dona prioritat a les mesures de vertebració del territori, amb el desenvolupament de projectes d’abast metropolità, sense perdre la identitat municipal. L’AMB s’implicarà en la integració urbana de les infraestructures que segreguen el territori i les transformacions urbanes entorn de les grans vies de comunicació (ferrocarril, autopistes i carreteres), sempre sota el desplegament del Pla director urbanístic metropolità (PDUM). Continuarà la preservació i gestió de la infraestructures verda metropolitana, i la planificació i gestió de la xarxa metropolitana de parcs, platges i espais fluvials.

En el context actual, es revisaran i s’impulsaran nous plans i programes socials com la millora dels barris, les estratègies de creació d’ocupació i la lluita contra la pobresa energètica. La taula metropolitana de polítiques socials promourà la concertació i cooperació amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els municipis en àmbits que sobrepassen l’esfera local com poden ser el sensellarisme, la protecció social primària, les polítiques de joves, la convivència social, les polítiques de gènere i LGTBIQ+ i la cultura. De manera específica, s’implementarà l’Estratègia metropolitana a l’àmbit del Besòs d’acord amb el document consensuat entre l’AMB i els municipis interessats, que comporta la posada en marxa d’un pla de desenvolupament social, territorial i econòmic.

Una altra de les prioritats del govern metropolità seguirà sent l’accés universal a l’habitatge digne, continuant les polítiques de construcció d’habitatge assequible i de qualitat mitjançant l’IMPSOL i impulsant les polítiques de rehabilitació i promoció de l’habitatge de lloguer a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge i de l’empresa mixta Habitatge Metròpolis Barcelona. De la mà d’aquesta societat, s’intensificarà la col·laboració publicoprivada.

Altres iniciatives que s’han començat a descriure en el mandat anterior seguiran endavant, com el desenvolupament d’un sistema integral de seguretat d’àmbit metropolità.

Reducció de la contaminació

Les estratègies per reduir la contaminació atmosfèrica i acústica continuaran endavant. Pel que fa a la mobilitat, es redactarà el nou Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU 2025-2030), en el qual s’inclourà, entre altres, la progressiva renovació i ampliació de la flota de transport públic, la potenciació de mitjans de transport sostenibles (bicicleta, vehicle elèctric) i mesures com les zones de baixes emissions (ZBE). També es dissenyarà un sistema estable de finançament que posi fi als dèficits que s’arrosseguen des de fa anys, i s’integraran al sistema de finançament de l’ATM totes les despeses actualment cobertes únicament per l’AMB: tarifació social, tarifa de la segona corona metropolitana i infraestructures complementàries del transport públic, entre altres.

Pel que fa al medi ambient, i encara en context d’emergència climàtica, continuarà el desenvolupament de més infraestructures de regeneració d’aigua i d’aprofitament d’aigües freàtiques per garantir els recursos hídrics en el futur. De la mateixa manera, s’abordaran inversions urgents necessàries en l’àmbit del manteniment, la millora i la renovació del sistema de sanejament d’aigües, en especial en les grans infraestructures (col·lectors del Morrot, del Besòs i de Llevant, entre altres).

També es desplegarà el Pla metropolità de prevenció de residus (PREMET 25), posant en marxa les noves infraestructures per al tractament de la matèria orgànica, de manera singular el CEBA (Centre de bio-estabilitat i adobs) a l’Ecoparc 1.

S’abordaran també els reptes socioeconòmics de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un sistema de cooperació i suport directe als serveis municipals de promoció econòmica, ocupació, innovació social i tecnològica i impuls de noves economies locals emergents. Amb la participació en la implantació de la nova economia de la digitalització i la intel·ligència artificial, s’impulsarà que el territori metropolità sigui una referència i un punt de trobada en temes de tecnologia a escala internacional.

3.2. Jaume Collboni, nou president de l’AMB, proposa un pacte metropolità a la resta d’administracions

Els 90 consellers i conselleres del màxim òrgan de govern de l’AMB han votat i ratificat Jaume Collboni com a nou president, després que el Consell d’Alcaldes el proposés en sessió prèvia. El suport per al candidat ha estat gairebé unànime: 83 vots a favor, un vot en blanc, un vot nul i una abstenció.

Després de la seva elecció, Collboni ha iniciat la presidència destacant el valor de l’AMB com a espai de diàleg entre forces polítiques, on posar per davant l’interès general, sempre al servei dels mandats de la ciutadania. Per Collboni, “pactar i treballar entre forces polítiques diferents és el millor exemple de com entre tots hem anat construint la Barcelona metropolitana: mantenint l’autonomia municipal, les singularitats dels seus 36 municipis i fent del diàleg i la cooperació els nostres instruments”.

El president ha constatat com, cada dia, 3,3 milions de persones (5,5 milions en termes de Regió) viuen i comparteixen una vida metropolitana sense ser conscients d’aquesta realitat, i ha expressat que cal que arribi el dia en què, a banda de l’orgull de cadascú de pertànyer al seu municipi, senti també orgull de ser ciutadà de la metròpolis. Per aconseguir-ho, segons Collboni, “són necessaris una política metropolitana ambiciosa i un lideratge metropolità clar, totes dues coses sobre la base de la generositat i el diàleg. Ha arribat l’hora de conjugar el nosaltres metropolità”.

Durant el seu discurs inaugural, el nou líder del Govern metropolità ha posat en valor els esforços de governs passats per crear la visió d’una metròpolis forta: “El 1983, l’alcalde Maragall va dir allò de «En l’horitzó d’aquest mandat veig un nou Consell de Cent metropolità». Des d’ençà, l’AMB ha fet la feina que li pertoca, i fins i tot la que no li pertoca, ja que el treball conjunt dels 36 municipis ens ha permès afrontar necessitats i una realitat que massa sovint el Govern de la Generalitat ha ignorat”.

En aquesta línia, ha expressat la necessitat d’obrir una nova etapa metropolitana, passant de l’administració a la governança decidida i eficaç. “Barcelona parlarà de tu a tu amb tots els seus municipis veïns, i això només ho aconseguirem iniciant una nova etapa metropolitana: l’etapa de la metròpolis federal. Davant de la constant evolució de les ciutats, garantirem que l’àrea metropolitana ofereixi igualtat d’oportunitats i de progrés als seus habitants, i afrontarem la transició energètica, ecològica i digital sense generar noves desigualtats”.

3.2.1. Prioritats del nou Govern metropolità

Jaume Collboni ha fet referència a les principals estratègies del mandat 2023-2027. L’habitatge, segons el president, és “la gran urgència que hem d’atendre i el factor que avui més afecta la vida de joves i famílies, per planificar el seu projecte de vida”. Així, ha apuntat a la necessitat urgent de fer front a la pujada desorbitada dels preus.

L’objectiu de l’AMB en aquest terreny és un augment de l’oferta d’habitatge social en totes les modalitats que ja s’estan explorant (compravenda, lloguer social i col·laboració publicoprivada).

Pel que fa a les polítiques d’ocupació, Collboni ha remarcat que el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social als municipis de l’AMB el primer trimestre del 2023 ha augmentat. “La reforma laboral ha fet incrementar els contractes indefinits i ha disminuït els contractes temporals. Anem pel bon camí, hem de continuar generant oportunitats i això passa per atreure noves activitats, diversificar l’economia i millorar in-fraestructures”.

En termes de mobilitat, Collboni ha defensat el sistema metropolità de mobilitat actual, però ha remarcat la necessitat que la xarxa de Rodalies funcioni millor, incloent-hi els ferrocarrils de la Generalitat i la xarxa d’autobusos interurbans, que són competència de la Generalitat.

També va fer referència de manera especial als projectes de desenvolupament dels barris de la zona Besòs: “Vull ser clar: és l’hora del Besòs. Per justícia històrica, deure moral i urgència present, hem d’enfocar l’estratègia metropolitana en aquest àmbit. Els barris del Besòs de Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma, Badalona i Montcada i Reixac han d’oferir oportunitats de futur, qualitat de vida i seguretat als seus joves, als seus veïns i veïnes”.

En aquest sentit, ha destacat el pla ambiciós que l’AMB s’ha marcat, amb una inversió de 500 milions d’euros en 10 anys, i més de 30 mesures per impulsar un desenvolupament social, territorial i econòmic que integri l’eix Besòs a la resta de l’àrea metropolitana amb tots els drets. “El Besòs és responsabilitat de tots. Els veïns i veïnes del Besòs no volen ni poden esperar més”, ha reblat.

Finalment també ha fet referència a les mesures de caire cultural, posant com a exemple el Festival Dansa Metropolitana i manifestant que els equipaments, escoles i centres de creació dels 36 municipis poden crear una xarxa i un circuit cultural de primera magnitud.

3.2.2. “O som metropolitans, o no serem”

La visió del nou govern liderat per Collboni busca impulsar el desenvolupament de les infraestructures clau de la capital catalana des d’un prisma metropolità: “O apliquem ambició, mirada i respostes d’àmbit metropolità o fracassarem en tots i cadascun dels immensos reptes que tenim plantejats. És el nostre deure moral i ètic garantir que les generacions futures tinguin com a mínim les mateixes oportunitats que hem tingut altres generacions”.

Sota aquesta categoria de projectes, ha fet referència a les infraestructures imprescindibles per resoldre urgències del present, com la sequera provocada pel canvi climàtic, i ha esmentat la millora i la renovació del sistema de sanejament d’aigües, en especial en les grans infraestructures de sanejament, com els col·lectors del Morrot, del Besòs i de Llevant.

També les infraestructures estratègiques de transport, com el corredor mediterrani (connexió ferroviària) i noves inversions en l’aeroport, “amb consens, rigor, coneixement i escoltant tothom, però amb determinació. L’aeroport, la culminació de la Sagrera o el desplegament del Pla de Rodalies són projectes metropolitans, no només de Barcelona. I no es poden encallar per debats eterns”.

3.2.3. La ciutat dels 5,5 milions: un nou pacte metropolità

Finalment, un altre dels temes destacats per Jaume Collboni ha estat la necessitat d’ampliar la concepció de la metròpolis de Barcelona i d’enfilar un nou horitzó per a la Regió Metropolitana: “El futur ens assenyala la necessitat d’establir noves sinergies del Maresme al Garraf, passant pels dos Vallès i segurament amb afectacions com a mínim al Bages, al Penedès i l’Anoia. És a les nostres mans governar amb eficiència i decisió la Regió Metropolitana, tal com hem demostrat fer a l’AMB”.

A aquest efecte, Collboni ha fet la proposta de crear un nou pacte metropolità entre els ajuntaments, l’AMB, la Diputació i el Govern de la Generalitat, que permeti governar, planificar i establir les estratègies per garantir el funcionament del motor clau del progrés de tot Catalunya.

El pacte amb la resta d’institucions ha d’incloure:

Un horitzó compartit de quin és el futur de la regió; una visió de les polítiques a escala d’aquesta regió metropolitana; una coordinació clara de les polítiques públiques que cal desplegar; una harmonització de les ordenances municipals que regulen les activitats i un acord respecte al futur de les infraestructures estratègiques.

Collboni ha defensat un futur en clau metropolitana a tots els nivells: “Ni els 5,5 milions de catalans que vivim i treballem a la Regió Metropolitana, ni els milers d’empreses i institucions que exerceixen de motor econòmic i de progrés de Catalunya ens podem permetre ignorar aquesta realitat. Jo vull una Barcelona gran. Jo vull una Regió Metropolitana gran perquè vull una Catalunya gran. Tan sols si som ambiciosos oferirem respostes a les necessitats reals de la ciutadania. No podem esperar més. No podem repetir els errors del passat. El futur és ara i és metropolità”, ha conclòs.

3.3. Configuració del nou Govern de l’AMB

El nou Govern té un total d’11 vicepresidències i set àrees de govern, cadascuna de les quals compta amb una conselleria delegada centrada en temes particulars.

▪ ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I TERRITORI. Vicepresidència: Antonio Balmón, PSC-CP, alcalde de Cornellà

▪ ÀREA DE MOBILITAT, TRANSPORT I SOSTENIBILITAT. Vicepresidència: Carlos Cordón, PSC-CP, alcalde de Cerdanyola del Vallès

▪ ÀREA DE DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC. Vicepresidència: Jordi Valls, PSC-CP, regidor de Barcelona

▪ ÀREA DEL CICLE DE L’AIGUA I ANÀLISI DE POLÍTIQUES METROPOLITANES. Vicepresidència: Belén García, PSC-CP, alcaldessa de Sant Joan Despí

▪ ÀREA DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES. Vicepresidència: Damià Calvet, Junts per Catalunya, regidor de Barcelona

▪ ÀREA D’ACCIÓ CLIMÀTICA I AGENDA ESTRATÈGICA METROPOLITANA. Vicepresidència: Janet Sanz, En Comú Podem - Confluència, regidora de Barcelona

▪ ÀREA INTERNACIONAL I DE METRÒPOLIS DIGITAL. Vicepresidència: Elisenda Alamany, ERC-AM, regidora de Barcelona

Les quatre vicepresidències institucionals recauen en quatre alcaldes del Baix Llobregat: Belén García (PSC-CP, alcaldessa de Sant Joan Despí), Isidre Sierra (Junts per Catalunya, alcalde de Sant Climent de Llobregat), Lluís Mijoler (En Comú Podem – Confluència, alcalde del Prat) i Marc Giribet (ERC-AM, alcalde de Sant Andreu de la Barca).

La Junta de Govern per a aquest mandat estarà formada per 17 membres (president i 16 consellers I conselleres), amb el repartiment següent: PSC – CP, 9 membres; Junts per Catalunya, 3 membres; En Comú Podem – Confluència, 3 membres; ERC – AM, 2 membres.

Els portaveus de cada un dels grups polítics que formen part del ple de l’AMB són:

- PSC-CP - Grup Socialista: Xavier Paz, alcalde de Molins de Rei.

- Junts per Catalunya: Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat del Vallès.

- En Comú Podem - Confluència: Ascensión Ratia, alcaldessa de Pallejà.

- Partit Popular: Juan Fernández, regidor de Badalona.

- Esquerra Republicana de Catalunya – AMB (ERC-AM): Jaume Graells, regidor de l’Hospitalet de Llobregat.

- Vox: Gonzalo de Oro, regidor de Barcelona.

- Junts per Tiana: Isaac Salvatierra, alcalde de Tiana.

- Compromís i Acord per Torrelles (CATTorrelles): Joan Juncà, alcalde de Torrelles de Llobregat.

- Vivim Montcada i Reixac (VIVIMIR): Anabel Moreno, regidora de Montcada i Reixach.

3.4. Consell d'alcaldes metropolitans