1.2. Àrea metropolitana de Barcelona (AMB)

L’AMB és altra administració pública de segon nivell i governa l’àrea metropolitana de Barcelona, la gran conurbació formada per un total de 36 municipis al voltant de la ciutat de Barcelona, 23 dels quals pertanyen al Baix Llobregat, inclòs l’Hospitalet de Llobregat. L’AMB representa una extensió de 636 km² i una població de més de 3,2 milions de persones que contribueixen a generar la meitat del PIB de Catalunya. La institució és molt important, entre altres coses, perquè té un pressupost que en 2019 arriba a 751 milions d’euros.

 

La refundació de l’AMB es va fer el 21 de juliol de 2011, d’acord amb la Llei 31/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya. Des d’aquell moment, l’AMB substitueix e integra les tres entitats metropolitanes vigents fins aquella data: la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropolitana del Transport.

L’AMB té destacades competències i objectius:

• Urbanísticament, l'administració formula i aprova el Pla director urbanístic metropolità (PDUM) i el Pla d'ordenació urbanística metropolità (POUM). A més, l'AMB participa en la formulació i tramitació del Pla territorial general de Catalunya, i també participa en el seguiment dels plans territorials parcials que afectin el seu àmbit o competències. L'AMB pot formular plans, cartes i programes de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

• L'administració disposa d'una Comissió d'Urbanisme pròpia, que analitza els assumptes urbanístics dels 36 municipis d'acord amb una planificació conjunta. En matèria d'espai públic i d'infraestructures d'interès metropolità, l'AMB desenvolupa les actuacions de vertebració territorial necessàries per a l'articulació, la connectivitat, la mobilitat i la funcionalitat del territori.

FOTO DE FAMÍLIA AMB TOTS ELS ALCALDES METROPOLITANS

 

• L'AMB defineix les polítiques de sòl i habitatge, en el marc del Pla director urbanístic metropolità, amb l'objectiu de garantir la solidaritat intermunicipal en aquestes actuacions i de fer efectiu el dret constitucional a l'habitatge. També realitza les tasques d'ordenació territorial per a la destinació de sòl a usos industrials i terciaris; impulsa promocions d'habitatge assequible, i s'encarrega de la construcció dels equipaments públics encarregats pels municipis metropolitans.
• L'ens fomenta l'activitat econòmica, l'ocupació i la creació d'empreses en els camps de la indústria, el comerç, els serveis i els recursos turístics mitjançant la promoció del Pla estratègic metropolità per a la modernització, la recerca i la innovació.

• La seva actuació en l'àmbit mediambiental inclou la preservació d'espais naturals com la serra de Collserola, actuacions de recuperació i regeneració dels rius Besòs i Llobregat, el treball en el subministrament d'aigua potable o depuració aigües residuals i el tractament dels residus municipals, amb processos de reciclatge o d'abocament controlat dels residus no reciclables. L'AMB gestiona els 30 km de platges metropolitanes, de Castelldefels a Montgat, i desenvolupa el manteniment integral de la xarxa de 51 parcs metropolitans.

• L’ens gestiona les rondes de Barcelona i elabora el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana. L’AMB gestiona el transport públic en els 36 municipis metropolitans, cobrint el 70 % de la mobilitat metropolitana que es produeix en mitjans de transport col·lectius. La seva gestió de transport també inclou l’ordenació del servei de taxi i la prestació dels serveis de metro i transport públic subterrani.

• L'AMB desenvolupa projectes de col·laboració internacional i facilita assistència tècnica a altres ciutats del Mediterrani mitjançant el projecte Medcities.

1.2.1. Acord a quatre bandes

Un pacte entre els quatre principals partits de l'AMB ha fet que Ada Colau continuï com a presidenta de l'organisme supramunicipal. Tot i que el reglament no ho recull, la presidència sempre ha sigut dels alcaldes barcelonins. Els partits PSC, En Comú Guanyem, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han signat un acord de govern amb l'objectiu de fer front a les desigualtats socials i l'emergència climàtica. I si en l'anterior firma estava envoltada per cinc alcaldes del Baix Llobregat, aquesta vegada van ser tres representants de la comarca: Antonio Balmón (PSC), Isidre Sierra (Junts), i Joan Borrás (ERC).

Aquest pacte suposa el retorn d’un quadripartit semblant al de la legislatura 2011-2015, quan socialistes, comuns, ICV i republicans van fer coalició. En l’anterior legislatura, PSC i ERC van optar per pactar únicament amb Entesa, la formació que agrupava diferents confluències d’esquerra, pertanyents a En Comú, ICV i Podemos principalment; i van deixar fora del govern metropolità a CiU. Ara, Junts, hereus de Convergència, s’han incorporat a aquest mandat.

El cartipàs pel mandat 2019-2023 configura el govern amb vuit àrees de govern, després de la creació de la nova àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques. Sota la presidència d’Ada Colau i amb 11 vicepresidències (tres més que l’anterior mandat), sis tenen al capdavant un polític de la comarca. L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, continua com a Vicepresident Executiu de l’AMB. L’àrea de Mobilitat i Transport ha passat a anomenar-se àrea de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat, i es manté al seu front a Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí, que també segueix com a vicepresident.

L'àrea d'Ecologia, abans àrea de Medi Ambient, té com a vicepresident a Eloi Badia, regidor de Barcelona pels Comuns. Montserrat Ballarín, també regidora de Barcelona pel PSC, és la vicepresidenta de l'àrea de Desenvolupament Social i Econòmic. El vicepresident de l'àrea de Planificació Estratègica és el regidor barceloní dels Comuns, Jordi Martí. L'àrea d'Internacional i de Cooperació té a Ernest Maragall (ERC) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona. I Jordi Sánchez, regidor dels Comuns de Montcada i Reixac, ha estat nomenat vicepresident de la nova àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques.

D’esquerra a dreta, els sis alcaldes baixllobregatins vicepresidents de l’AMB: ANTONIO BALMÓN (CORNELLÀ), ANTONI POVEDA (SANT JOAN DESPÍ), RAQUEL SÁNCHEZ (GAVÀ), LLUÍS MIJOLER (EL PRAT), JOAN BORRÀS (EL PAPIOL) I ISIDRE SIERRA (SANT CLIMENT)

 

La resta de vicepresidències, que no tenen àrea de gestió específica assignada i, per tant, més representatives, recauen sobre Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà (PSC); Lluís Mijoler, alcalde del Prat (Comuns); Joan Borràs, alcalde del Papiol (ERC); i Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent (Junts).

L'acord ha estat ratificat en el ple de constitució del Consell Metropolità de l'AMB per al mandat 2019-2023, on Ada Colau va ser escollida presidenta de l'organisme. El Consell Metropolità està format per 90 representants de deu formacions polítiques i és el màxim òrgan de govern de l’AMB, juntament amb el Consell d’Alcaldes. El nou govern té una majoria indiscutible, amb 43 membres del PSC (a tres de la majoria absoluta), 16 de Comuns, 15 d'ERC i 8 de Junts. A l'oposició, Ciudadanos i Barcelona pel Canvi tenen dos consellers i PP, Guanyem Badalona En Comú, Ara Decidim Ripollet i CAT Torrelles tenen un cada formació.

Amb aquest nombre de representants, la coalició de govern tindrà una legis­latura estable i podrà aplicar el seu programa. Al document signat per les quatre formacions polítiques es remarca com un dels objectius principals la lluita contra “les desigualtats socials i l’emergència climàtica i que ho faci, entre altres mesures, vetllant pel progrés socioeconòmic i per la protecció de les persones, del medi i del territori”.

Després de ser investida, Ada Colau va lamentar que no s’hagi “pogut començar amb normalitat”, referint-se a l’absència de Quim Forn i definint la situació com una “anomalia”. Al seu discurs també va parlar d’un dels temes protagonistes del ple d’investidura, la lluita contra l’emergència climàtica. La presidenta de l’AMB ha reclamat a la resta d’administracions, adreçant-se a la Generalitat i al govern central, més mesures per combatre la contaminació. “El que està en les nostres competències ja ho estem fent i ho farem amb tota la determinació”, va assegurar. Antonio Balmón va voler aclarir que les mesures no van contra els ciutadans, sinó contra la contaminació. “Que tothom entengui que és pel seu benestar, perquè les conseqüències més dures es produeixen sobre la salut de les persones”, va afegir l’alcalde socialista de Cornellà.

RODA DE PREMSA SOBRE EL PACTE A L’AMB

 

L’emergència climàtica i la lluita contra les desigualtats socials son dos pilars del document que van signar les quatre formacions i amb un programa que consta de 54 objectius programàtics. Sòn els següents:

ACORD PER AL GOVERN DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
PSC-CP / En Comú Guanyem / ERC-AM / Junts per Catalunya
Mandat 2019-2023
Acord signat el 25 de juliol de 2019

Objectius programàtics

  1. Perseverar i ampliar les actuacions que garanteixin un adequat desenvolupament social a la metròpolis. En el context actual procedirem a la revisió i impuls de nous plans i programes socials adequats a les capacitats financeres de l’AMB, i a les noves demandes locals, que estiguin inspirats en els plans que s’han desenvolupat en els darrers mandats, com són el Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals i per a la creació d’ocupació, el Programa metropolità de mesures contra la pobresa energètica, el Programa metropolità de tarifació social del transport públic i l’estratègia d’impulsar el dret bàsic a una renda mínima metropolitana dins els procediments administratius i la gestió de les contractacions públiques.
  2. Impulsar la taula metropolitana de polítiques socials. Junt amb aquestes línies que ja s’estan desenvolupant, impulsarem, en el marc de la taula metropolitana de polítiques socials, la concertació i cooperació amb els municipis en àmbits que sobrepassen l’esfera local com poden ser el sensellarisme, la protecció social primària, les polítiques de joves, la convivència social, les polítiques de gènere i LGTBIQ, la cultura, etc.
  3. Continuar desplegant les polítiques concertades sobre aliments de proximitat, consum responsable i productes ecològics. En especial ampliarem el projecte dels menjadors escolars amb producte de proximitat i ecològic, la incentivació del producte fresc i de proximitat als mercats municipals i el mercat de pagès, la preservació i impuls de la producció agrícola, amb canals de distribució i venda directa, apropant el client al productor amb formes alternatives, com ara les cooperatives de consum, la cooperació de consum agroecològic, el consum de quilòmetre zero, els mercats de pagès i les xarxes de consum solidari, entre altres. Participació als òrgans d’administració de Mercabarna i posada en funcionament de l’àrea de producte ecològic en la distribució.
  4. Facilitar l’accés a l’habitatge social per garantir un habitatge digne per a tothom i aconseguir una millora de la qualitat constructiva, l’eficiència energètica i d’accessibilitat del parc construït. L’AMB continuarà desenvolupant l’estratègia metropolitana d’habitatge social sustentada en un mandat de solidaritat urbana en un marc de col·laboració amb els ajuntaments i la resta d’administracions amb competències en l’habitatge. Aquesta estratègia es recolzarà en sis línies d’actuació: – Reforçar la política de rehabilitació extensiva a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge amb l’objectiu de rehabilitar 10.000 habitatges en 10 barris metropolitans de 10 municipis, amb una inversió total de 100 milions d’euros. – Continuar les polítiques de construcció d’habitatge assequible i de qualitat mitjançant l’IMPSOL que preveuen la construcció de 2.000 habitatges. – Construir, mitjançant l’operador Habitatge Metròpolis Barcelona, 4.500 habitatges de lloguer, amb la incorporació d’un soci privat dins de la societat. – Obrir noves fórmules de col·laboració publicoprivada amb la modalitat de concursos de concessió de drets de superfície per a la construcció de 1.500 habitatges de protecció oficial. – Establir acords de cessió habitatge amb SAREB i altres grans tenidors de parcs d’habitatge buit o per rehabilitar. – Continuar les tasques d’informació i anàlisi del sector de l’habitatge a través de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge.
  5. Constituir la Comissió de Coordinació d’Estratègies per a l’habitatge metropolità com un espai de concertació i d’impuls pel que fa als diferents instruments de planificació, programació i operatives a l’entorn d’aquesta matèria. Serà presidida pel vicepresident executiu.
  6. Complementar l’estratègia metropolitana de l’habitatge amb l’anàlisi de noves actuacions, en forma de programes d’emergència i d’ajuts gestionats a través dels municipis, dirigits a facilitar l’accés al lloguer a les persones més desfavorides. Aquestes actuacions i el seu cofinançament s’acordaran amb els ajuntaments.
  7. Prestar especial atenció a la planificació i gestió dels instruments de sòl i habitatge per avançar en l’assoliment de l’objectiu de solidaritat urbana amb una oferta d’habitatge assequible suficient, entre els quals destacaran: – Donar suport tècnic i jurídic des dels serveis d’urbanisme i des del PDU a la implantació de mesures per incrementar les reserves per HPO en sòl urbà consolidat –en les operacions de reforma urbana, millora urbana i rehabilitació d’edificis. – Col·laborar amb els municipis metropolitans que ho requereixen per implementar mesures jurídiques i urbanístiques per controlar els fenòmens dels pisos turístics i de lloguer irregular d’habitacions, evitar la gentrificació i altres situacions d’ús irregular o especulatiu del parc d’habitatges existents. – Mantenir, així mateix, les polítiques de creació de sòl i de regeneració i reforma urbana, facilitant la construcció d’habitatge assequible, amb diferents qualificacions (protecció/lliure).
  8. Adequar millor l’operativitat dels instruments de reflexió i gestió de l’AMB, per tal d’enfocar-los al compliment dels objectius estratègics metropolitans. Per fer-ho, s’establiran els corresponents instruments de seguiment, anàlisi i avaluació per al seguiment dels plans, projectes i serveis mitjançant contractes programa amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, l’Associació del Pla Estratègic Metropolità i Barcelona Regional.
  9. Aprofundir en el bon govern i el govern obert. Formular les cartes de servei de les diferents àrees de la institució corresponents al mandat i desenvolupar els processos participatius i sessions informatives associades als principals plans i projectes que interessin a l’AMB i donar resposta a les demandes formulades pels diferents agents socials i econòmics. Així mateix, dins de l’estructura metropolitana, definirem un pla d’accions, mesurables i concretes, per a la implementació dels objectius corporatius de transparència, comunicació, informació i participació per donar compliment a l’actual marc legislatiu. Revisarem el ROM per adequar-lo als principis inspiradors de govern transparent i obert a la participació, seguir implementant el Portal de Transparència, elaborar el PAM 2019-2023 amb processos participatius interns de la institució i de la ciutadania, sectors i entitats, i impulsar el Consell Metropolità d’Alcaldes i Alcaldesses com un espai de reflexió en noves estratègies i impuls metropolità.
  10. Impulsar la cooperació i concertació del conjunt de territoris i institucions de la Regió metropolitana de Barcelona, especialment en projectes que requereixen estratègies compartides (mobilitat, infraestructures, ocupació i indústria, emergència climàtica, habitatge...).
  11. Assegurar la sostenibilitat econòmica dels serveis metropolitans. L’actual situació de dificultats econòmiques i financeres de les administracions estatal i autonòmica per garantir les seves obligacions en el finançament de les nostres competències, concretament en la prestació dels serveis de transport i medi ambient, i la previsible dificultat de col·laboració econòmica en el desenvolupament dels futurs reptes de l’AMB, obliguen a analitzar aquesta realitat i a actuar per evitar que es condicioni la capacitat econòmica i la solvència creditícia de la institució. Per fer front al risc que aquesta realitat provoca, evitar el col·lapse financer i garantir la prestació adequada dels serveis es crearà paral·lelament a la línia de gestió general, un espai de reflexió amb l’objectiu d’assegurar la prestació dels serveis. En aquest sentit, caldrà també una revisió del sistema de finançament cap a un sistema més just, proporcional i redistributiu i estudiar la fiscalitat ambiental.
  12. Continuar la tramitació i l’aprovació del Pla Director Urbanístic metropolità. En l’àmbit competencial i de les funcions de serveis tècnics que corresponen a l’AMB en matèria d’urbanisme, continuarem el procés de redacció, tramitació i aprovació del PDU metropolità, d’acord amb la resta d’institucions i com a instrument transversal de debat i planificació del territori. Continuarem amb la línia oberta, que facilita i estimula la participació. En el procés es tindran en compte els efectes ambientals, socials i econòmics que s’aplicaran a les diferents escales espacials (territori, ciutat, barri, carrer, edifici) i funcionals (cicle de l’aigua, cicle de l’energia, cicle de la matèria). S’incorporarà la dimensió temporal en el curt, mitjà i llarg termini, tal com s’ha apuntat en el document d’Avanç elaborat i aprovat pel Consell Metropolità en el darrer mandat 2015-2019.
  13. Vertebrar el territori mitjançant el desenvolupament de projectes d’abast metropolità i amb una marcada funcionalitat municipal. Amb aquestes referències, prendran especial importància les actuacions destinades a la integració urbana de les infraestructures que segreguen el territori. Igualment, es continuaran les polítiques d’ordenació i gestió dels grans espais territorials, com els espais fluvials, les vies metropolitanes o la reconversió d’antigues carreteres, la millora de sectors generadors de desenvolupament d’activitats econòmiques o d’altres que requereixen, per la seva transcendència, un elevat nivell d’implicació i d’intervenció per part de l’AMB, com poden ser les transformacions urbanes en els entorns dels grans nodes ferroviaris. Així mateix, la institució continuarà cooperant i assistint tècnicament els ajuntaments en els diversos àmbits territorials de la seva activitat, com ara la redacció de projectes i de figures de planejament, així com persistint en la innovació tecnològica que permet la producció i la difusió cartogràfica de tot l’àmbit territorial metropolità, inclòs el terme municipal de Barcelona.
  14. Posar en marxa un pla de desenvolupament social, territorial i econòmic per a la integració de l’àrea del Besòs mitjançant l’aplicació d’un únic pla d’acció conformat amb la presència de les polítiques transversals de les diferents àrees de la Institució, preveient la concertació amb la resta d’administracions públiques d’un programa d’actuacions i cofinançament que permetin fer front amb garanties de solidesa al futur d’aquest pla d’actuació.
  15. Desenvolupar els plans i programes d’inversions de les diferents àrees de la institució. Es definiran les operatives necessàries per finançar inversions en espais naturals, espais públics, infraestructures i equipaments. Aquests plans s’executaran mitjançant els programes de cohesió territorial, millora urbana i projectes d’assistència tècnica introduint progressivament criteris i prioritats per impulsar objectius compartits d’interès comú metropolità, sense que vagi en detriment dels interessos de cada municipi, com ja es fa en els programes PSG o en el recent programa de patrimoni.
  16. Definir els objectius, continguts i dotacions de nous plans sectorials per fer-los front en la mesura de les disponibilitats econòmiques: la integració d’infraestructures metropolitanes; la millora de la mobilitat; els espais fluvials i la integració de les vores, on s’inclouran actuacions per a la millora del paisatge natural i urbà; actuacions en urbanitzacions i assentaments il·legals; millora de competitivitat de les àrees d’activitat econòmica i de polígons industrials; la transició ecològica, energètica i ambiental i de la connectivitat per afavorir la digitalització; la lluita contra la contaminació generada pel trànsit; la implantació de zones de baixes emissions; el foment de la bicicleta i altres mitjans sostenibles; la dotació i millora de les infraestructures i equipaments de mobilitat, i la coordinació metropolitana del trànsit, la logística i l’aparcament. A aquests efectes, aprovarem i dotarem pressupostàriament durant el mandat 2019-2023 tots i cadascun d’aquests programes d’inversions, subvencions i despeses, en funció de les capacitats financeres i garanties de cofinançament.
  17. Impulsar l’Estratègia per a l‘erradicació de l’amiant al territori de l’AMB, mitjançant el desplegament i concreció de les diverses actuacions i mesures normatives previstes en el Pla d’acció per al tractament i l’erradicació de l’amiant en l’àmbit metropolità, en cooperació amb els municipis, que va ser pres en consideració pel ple del Consell Metropolità.
  18. Preservar i mantenir les infraestructures naturals metropolitanes: parcs, platges, espais fluvials, espais lliures agraris i espais naturals. Les actuacions destinades a conservar, recuperar i connectar els elements naturals del territori han estat prioritàries en l’actuació metropolitana. Juntament amb les administracions amb competències en l’espai costaner es posarà en marxa un pla per a l’estabilització del front costaner i la consolidació del passeig marítim metropolità. Consolidarem la nostra participació activa en els consorcis per a la gestió dels espais naturals de la serralada Litoral, el Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais naturals del delta del Llobregat. Implementarem la planificació i les actuacions derivades de l’aprovació definitiva del PEPNat i del PGM de l’àmbit del Parc Natural de Collserola.
  19. Prosseguir l’acció conjunta amb ajuntaments i altres administracions per garantir la preservació i l’ús ciutadà dels grans parcs naturals, de les platges metropolitanes i de la xarxa de parcs metropolitans.
  20. Incidir en la recuperació dels espais fluvials metropolitans, continuant i completant la recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del Llobregat, tot assumint-ne la gestió i el manteniment.
  21. Plantejar estratègies per a la recuperació ambiental i de renaturalització i la recuperació ecològica del riu Besòs, amb tractament diferenciat dels trams urbans, dins del marc de l’estratègia d’integració econòmica, social i territorial de l’àrea del Besòs.
  22. Donar una consideració especial a la planificació dels espais lliures territorials que defineixen els grans parcs naturals i agraris, i que es regirà seguint els elements centrals, objectius i estratègies del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge (PEPNat) en el sentit de promoure activitats productives primàries dins dels espais lliures com a element de gestió i incentivació d’activitats agràries de proximitat i ecològica, donant suport a polítiques agroalimentàries que impulsin la producció local, i la distribució i el consum d’aliments i productes ecològics, segurs i saludables. Donar suport als municipis per reduir l’abandonament de camps de conreu i els espais agroforestals metropolitans, per tal de fer-los més productius. Facilitarem les activitats d’agricultura urbana que abastin tant la producció d’aliments com el processament i la comercialització. Reduir el risc d’incendi forestal mitjançant una gestió activa del territori potenciant els plans de gestió forestal i aprofitament econòmic de la massa. Farem un seguiment rigorós de la normativa vigent en relació amb l’obligació dels titulars de línies aèries de conducció elèctrica dels treballs de neteja i manteniment de vegetació, als quals estan obligats.
  23. Fer efectiu el desplegament i l’ampliació del Servei de Disciplina Urbanística metropolità per als sòls protegits i rurals en compliment del compromís de preservació de l’espai natural metropolità.
  24. Constituir una Ponència de Coordinació dels plans i programes metropolitans. Els documents i informes relatius a plans, programes i determinats projectes, tant els d’iniciativa de la mateixa AMB com aquells procedents d’altres administracions en què correspongui emetre informe, seran compartits, coordinats i formulats de manera conjunta entre els responsables de les àrees de Territori, Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Mobilitat de l’AMB i, quan estiguin afectades, amb la participació d’altres àrees implicades –especialment de l’àmbit econòmic i social i de planificació estratègica. Serà presidida pel vicepresident executiu.
  25. Reclamar l’impuls a la construcció de les grans infraestructures metropolitanes. L’AMB actualitzarà i exigirà a altres administracions públiques el compliment dels compromisos adquirits en matèria d’inversió i en tot allò que està relacionat amb la mobilitat i funcionalitat metropolitanes, així com la posada en marxa del corredor mediterrani com a infraestructura necessària per garantir el desenvolupament econòmic de tota l’àrea metropolitana i de Catalunya. Posarem especial èmfasi a les infraestructures relacionades amb la mobilitat i el transport públic i continuarem assessorant els municipis en els processos de soterrament de les vies ferroviàries en el seu pas pels nuclis urbans i la seva integració territorial.
  26. Continuar reclamant la participació de representants de l’AMB en òrgans de gestió de competència de l’Estat que afecten directament l’àmbit metropolità com són el port i l’aeroport
  27. Potenciar l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic per fer front als reptes socioeconòmics de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un sistema de cooperació i suport directe als serveis municipals de promoció econòmica, d’ocupació, d’innovació social i tecnològica i d’impuls de noves economies locals emergents. Desplegar polítiques de concertació amb els actors socials i econòmics per al desplegament de les estratègies de desenvolupament econòmic del territori dins de l’àmbit de la regió metropolitana.
  28. Promoure la identitat metropolitana dins la marca Barcelona i la internacionalització de l’economia. Desenvolupar la promoció específica del patrimoni local i del turisme smart sostenible i de qualitat metropolità. Impulsar accions d’internacionalització de l’economia amb els municipis metropolitans per a la captació d’inversions en els mercats internacionals i locals, d’ajut a la retenció d’inversions al territori metropolità i de suport a l’elaboració de portafolis locals d’inversió.
  29. Participar en la implantació de la nova economia de la digitalització i de la intel·ligència artificial. Establir un hub-ecosistema-xarxa de centres d’innovació especialitzats i de referència que posi en comú els projectes del territori, i cercar sinergies i col·laboracions publicoprivades que afavoreixin l’impuls econòmic metropolità, la projecció de la recerca i la captació de talent. Fer del territori metropolità una referència i un punt de trobada a escala internacional en tecnologia.
  30. Impulsar projectes de cooperació internacional, mitjançant l’Oficina de Cooperació Internacional al Desenvolupament, i establir una línia de suport als ajuntaments, tot fomentant projectes innovadors amb finançament de la Unió Europea, com el conveni FEDER amb la Generalitat de Catalunya o a través de projectes transnacionals. Defensar els interessos de l’AMB en el desplegament del pressupost europeu 2021-2027.
  31. Donar suport a les polítiques de transició energètica impulsant l’estalvi i la generació d’energia renovable dels municipis, fomentant la coordinació a escala metropolitana i col·laborant en el desenvolupament de xarxes locals de climatització. Seguiment i implementació del Pla clima i energia (fotolineres, terrats fotovoltaics, mobilitat elèctrica, etc.). Impulsar i reclamar els canvis normatius que calguin per avançar cap a l’horitzó de subministrament energia renovable 100% i de zero emissions.
  32. Contribuir a l’extensió dels serveis i a la gestió pública i comunitària de l’operador energètic amb la seva implementació als edificis públics AMB i la seva obertura progressiva als usuaris residencials i comercials a tot l’àmbit metropolità. Desenvoluparem a escala local polítiques destinades a la promoció de les energies netes i renovables i participarem activament amb els municipis en el desenvolupament de projectes dirigits a aquest objectiu.
  33. Finalitzar la tramitació del Pla metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25), que va aprovar inicialment el Consell Metropolità i que actualment es troba en fase de resposta a les al·legacions presentades i la seva aprovació definitiva; dur a terme el seguiment del compliment dels objectius definits en aquest Pla; definir una taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) més equitativa per als residus no domiciliaris. Donar suport als ajuntaments per tal que implementin sistema de taxació municipal de la recollida domiciliària i altres mesures que creguin oportunes per fomentar i prioritzar la corresponsabilitat en la reducció i selecció responsable de residus. Donar assistència tècnica i econòmica per a la implantació de nous sistemes de recollida per tal de complir els objectius europeus de reciclatge de residus. Col·laborar amb els ajuntaments, les entitats veïnals i socials en campanyes de conscienciació dels ciutadans mitjançant campanyes de comunicació.
  34. Millorar la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat de les plantes de tractament i de valorització de residus atenuant-ne els impactes ambientals correlativament a l’assoliment progressiu dels objectius de reducció dels tractaments finalistes, en la mesura que es vagin complint els objectius de “residu zero” que estan en els fonaments dels PREMET25.
  35. Continuar prestant el servei d’abastament i sanejament d’aigua com a bé comú, garantir el subministrament universal i exercir les competències metropolitanes. En el moment en què es tingui coneixement del text de la sentència dictada pel Tribunal Suprem, en benefici de l’interès públic es garantirà la prestació del servei com fins ara. Així mateix, es procedirà a l’anàlisi de la sentència, i per fer-ho es constituirà una comissió per analitzar i proposar les actuacions més adients en defensa de l’interès general. Aquesta comissió la integraran els responsables polítics de les àrees de gestió de l’AMB relacionades amb l’anàlisi de la sentència, i, en representació dels 23 municipis, un membre per a cadascun dels ajuntaments que formen part de la societat d’economia mixta. Serà presidida pel vicepresident de l’àrea de medi ambient. Sense perjudici que els municipis puguin iniciar els tràmits per a l’assumpció del servei, si fos el cas. En aquest cas, es donarà suport a aquells municipis que sol·licitin l’establiment d’una gestió municipal directa, sempre que es garanteixi la viabilitat jurídica, tècnica i econòmica del servei.
  36. Continuar les polítiques d’increment de l’aprofitament de les aigües regenerades i freàtiques i de retorn al medi natural i amb els compliment dels acords de la Taula del Ter.
  37. Efectuar les inversions urgents necessàries en l’àmbit del manteniment, la millora i la renovació del sistema de sanejament d’aigües i en especial les grans infraestructures de sanejament (col·lectors Morrot, Besòs i Llevant, entre altres). Reclamar les corresponents aportacions de l’Agència Catalana de l’Aigua i un accés més equitatiu al finançament sobre la base de la participació en el cànon de l’aigua, d’acord amb els principis de compromís assolits amb el Govern de la Generalitat de Catalunya.
  38. Aprovar definitivament el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU) i aplicar les actuacions previstes, en el marc de les previsions de la Llei de l’AMB, per atendre de manera unitària la gestió de la mobilitat en aquest àmbit, tot participant conjuntament amb els departaments de l’administració de la Generalitat competents en la matèria, en el marc de la Comissió Mixta prevista en la disposició addicional 7a de la Llei. En particular, participar en la gestió de la xarxa viària bàsica definida al Pla, per tal d’exercir plenament les competències de transport públic, trànsit i mobilitat.
  39. Reduir la contaminació atmosfèrica i acústica, amb la millora i el desenvolupament del Pla de sostenibilitat de l’AMB. La contaminació atmosfèrica és el primer problema ambiental de l’àrea metropolitana de Barcelona que afecta la salut de les persones. L’estratègia per afrontar aquest objectiu passa per la reducció de la circulació del vehicle privat. Per això es proposa disminuir la utilització del vehicle privat amb accions com la promoció del transport públic i la bicicleta. Es posarà en marxa la zona de baixes emissions de les Rondes de Barcelona l’1 de gener de 2020. L’AMB participarà en la gestió d’aquesta ZBE Rondes i ajudarà també a posar en servei altres zones urbanes de baixes emissions o d’atmosfera protegida als municipis metropolitans que ho decideixin. Continuarem impulsant la gestió de l’aparcament per a la dissuasió del vehicle privat i les campanyes de sensibilització amb la reducció dels nivells de contaminació.
  40. Complementar les mesures ja previstes per a les zones de baixes emissions (ZBE) en les vies d’alta capacitat en el cas que no es compleixin els objectius fixats en la millora de la qualitat de l’aire. Es considerarà també l’aplicació d’altres mesures de gestió del trànsit metropolità, en especial de reducció o models alternatius de mobilitat per avançar en la sostenibilitat.
  41. Continuar implantant, juntament amb els municipis, les polítiques de vies segregades i les estratègies dels aparcaments d’intercanvi (park & ride). Es continuarà atorgant la T-verda metropolitana. S’estendrà l’actual plataforma tecnològica AMB Aparcament a altres municipis amb zones regulades, i s’iniciarà la plataforma per a zones logístiques i de càrrega i descàrrega, a fi d’aplicar de manera homogènia i coordinada les polítiques d’aparcament a tota l’AMB.
  42. Participar de manera activa en la gestió del trànsit metropolità, continuar la implementació de les mesures per regular l’activitat dels VTC com a servei diferenciat del taxi i millorar els serveis i prestacions del taxi.
  43. Continuar la gestió conjunta amb l’Ajuntament de Barcelona i el Servei Català de Trànsit, d’acord amb el que preveuen la Llei de l’AMB i el Pla metropolità de mobilitat urbana. Caldrà també analitzar la definició i l’aplicació del model alternatiu als peatges en les vies d’alta capacitat, vinculat als objectius de reducció d’emissions.
  44. Estendre, reforçar i renovar el transport públic metropolità. Assumir progres-sivament mitjançant convenis amb els municipis els serveis urbans de la segona corona metropolitana que correspon gestionar a l’AMB, i es reclamarà a la Generalitat de Catalunya el traspàs i el finançament dels serveis interurbans de la segona corona en compliment de les competències que la Llei atorga a l’AMB.
  45. Incrementar la capacitat del servei de metro i autobusos tot reforçant els corredors amb més viatgers, especialment a la xarxa d’altes prestacions de superfície: xarxa ortogonal de Barcelona, Metrobús i Bus Exprés. Es programarà amb els municipis la implantació de nous carrils bus i de prioritat semafòrica per als autobusos a fi d’augmentar la velocitat comercial, així com la millora de l’accessibilitat de les parades.
  46. Ampliar els serveis de bus a demanda per obtenir la màxima eficiència en zones de baixa densitat i assumir la gestió de nous aparcaments d’intercanvi (park & ride) al voltant de les estacions ferroviàries mitjançant l’app AMB P+R, i promoure també l’adequació i la construcció de nous recintes.
  47. Impulsar l’extensió de la tarifació social (targeta rosa) als municipis de la segona corona metropolitana, i també als col·lectius més vulnerables o en risc d’exclusió social
  48. Impulsar, en l’àmbit de l’ATM i davant el Govern de la Generalitat, les mesures necessàries per a la implantació de la T-mobilitat començant per la regió metropolitana de Barcelona, a partir de l’any 2020, i estudiar la revisió i la millora dels títols de transport públic incorporant-hi nous criteris ambientals i socials.
  49. Reclamar al Govern de la Generalitat la implantació del conjunt de les mesures previstes en la Llei de finançament del transport públic de Catalunya i la creació dels organismes de participació i seguiment que hi són previstos.
  50. Implementar mesures que tendeixin a la millora de la gestió del servei i a l’equilibri financer del servei de transport públic, per tal d’optimitzar els recursos disponibles i racionalitzar la despesa, com a mesures necessàries al costat de la millora del finançament del sistema a què es fa referència en el punt anterior. En aquest sentit s’estudiaran i s’implementaran totes aquelles mesures que permetin millorar l’equilibri financer del sistema mitjançant la millora de la gestió del servei, i l’austeritat i l’eficiència en l’administració de les empreses prestatàries dels serveis de transport públic. En concret, s’analitzarà la repercussió i redistribució de la sostenibilitat econòmica del grup empresarial metropolità TMB, per tal d’evitar la distribució de càrregues econòmiques territorials poc equitatives que condicionin el futur de l’AMB.
  51. Renovar les flotes amb vehicles elèctrics. L’AMB continuarà sent un referent local en la promoció del vehicle elèctric, començant per l’electrificació de les flotes pròpies. Caldrà impulsar l’adquisició de nous autobusos elèctrics, tant als serveis de gestió directa com indirecta, a fi d’aconseguir el màxim de vehicles de zero emissions en substitució dels autobusos més contaminants.
  52. Promoure l’ús de la bicicleta com a mitjà de desplaçament sostenible i saludable. Caldrà seguir estenent la xarxa pedalable metropolitana en el marc de la Bicivia, es construiran més aparcaments de gran capacitat a l’entorn de les estacions de transport públic i s’estendrà la xarxa d’aparcaments segurs Bicibox. L’AMB impulsarà de manera decidida l’atorgament de llicències metropolitanes de serveis de bicicletes i motos elèctriques compartides i s’avançarà en la regulació dels vehicles de mobilitat personal.
  53. Reclamar a altres administracions les actuacions imprescindibles per a la millora del transport públic. Reclamar a la Generalitat de Catalunya el traspàs dels serveis d’autobusos íntegrament compresos dins de l’AMB, així com la construcció de carrils bus-VAO als accessos a Barcelona (com ara la C-245, la B-23 i la C-31 nord i sud). Reclamar a la Generalitat de Catalunya i a l’Estat un pla de xoc de millora de les infraestructures de metro i del ferrocarril de rodalies, especialment en els trams amb més congestió, menys qualitat o amb més incidències del servei, així com una millora urgent del finançament del transport públic, per donar estabilitat al sistema i permetre’n el creixement i la renovació durant els propers anys.
  54. Preservar i promocionar el patrimoni construït i el paisatge cultural. Resulta fonamental incorporar el valor de la preservació i el foment del patrimoni construït i el paisatge material i cultural de manera transversal en el conjunt d’actuacions que emprenguin l’AMB i establir els itineraris patrimonials com a font de coneixement i pertinença a un territori.

1.2.2. Els alcaldes metropolitans

Dins de l’ens, a més del Consell Metropolità, format pels 90 consellers i conselleres, hi ha el Consell d’Alcaldes. És un òrgan constituït pels 36 alcaldes i alcaldesses dels 36 municipis que integren l’Àrea Metropolitana i escull el candidat o candidata a la presidència, que ratifica la resta de consellers. Aquest consell d’alcaldes també emet un informe previ a l’aprovació del Pla d’Actuació Metropolità, a la modificació dels límits territorials metropolitans, al canvi de nom o capital de l’àrea metropolitana i a l’aprovació del Pla director urbanístic. Funciona com òrgan consultiu i d’assessorament i pot presentar al Consell Metropolità les propostes que consideri rellevants per als interessos del territori.

 

Membres del Consell d’Alcaldes del mandat 2019-2023
Badalona Àlex Pastor López (PSC-CP)
Badia del Vallès Eva M. Menor Cantador (PSC-CP)
Barberà del Vallès Xavier Garcés Trillo (PSC-CP)
Barcelona Ada Colau Ballano (Barcelona en Comú - Entesa)
Begues Mercè Esteve i Pí (Junts per Catalunya)
Castellbisbal Joan Playà Guirado (Alternativa per Castellbisbal - Entesa)
Castelldefels María Miranda Cuevas (PSC-CP)
Cerdanyola del Vallès Carles Cordón Nuñez (PSC-CP)
Cervelló José Ignacio Aparicio Ciria (PSC-CP - M'estimo Cervelló)
Corbera de Llobregat Montserrat Febrero Piera (ERC-AM)
Cornellà de Llobregat Antonio Balmón Arévalo (PSC-CP)
El Papiol Joan Borràs i Alborch (ERC-AM)
El Prat De Llobregat Lluís Mijoler Martínez (El Prat en Comú-En Comú Guanyem)
Esplugues de Llobregat Pilar Díaz Romero (PSC-CP)
Gavà Raquel Sánchez Jiménez (PSC-CP)
L'Hospitalet de Llobregat Núria Marín Martínez (PSC-CP)
La Palma de Cervelló Xavier González Alemany (La Palma Sempre - Entesa)
Molins de Rei Xavier Paz Penche (PSC-CP)
Montcada i Reixac Laura Campos Ferrer (ICV-EUiA - ENTESA)
Montgat Rosa Funtané i Vila (ERC-AM)
Pallejà Ascensión Ratia Checa (Entesa per Pallejà)
Ripollet José Maria Osuna López (Ara decidim Ripollet-CAV- CUP-Poble Actiu)
Sant Adrià de Besòs Joan Callau Bartolí (PSC-CP)
Sant Andreu de la Barca Manuel Enric Llorca Ibáñez (PSC-CP)
Sant Boi de Llobregat Lluïsa Moret Sabidó (PSC-CP)
Sant Climent de Llobregat Isidre Sierra Fusté (Junts per Catalunya)
Sant Cugat del Vallès Mireia Ingla i Mas (ERC-Moviments d'Esquerres-Acord Municipal)
Sant Feliu de Llobregat Lidia Muñoz Cáceres (Sant Feliu en Comú Podem-En Comú Guanyem)
Sant Joan Despí Antoni Poveda Zapata (PSC-CP)
Sant Just Desvern Josep Perpinyà Palau (PSC-CP)
Sant Vicenç Dels Horts Miguel Comino Haro (PSC-Sant Vicenç en Positiu-Candidatura de Progrés)
Santa Coloma de Cervelló Anna Martínez Almoril (Progrés - Entesa)
Santa Coloma de Gramenet Núria Parlón Gil (PSC-CP)
Tiana Marta Martorell i Camps (ERC-AM)
Torrelles de Llobregat Ignasi Llorente Briones (Compromís i Acord per Torrelles)
Viladecans Carles Ruiz Novella (PSC-CP)

 

 

 

1.2.3. Qui és qui als òrgans de govern

• Presidenta de l’AMB
Ada Colau Ballano

L’alcaldessa de Barcelona. Va néixer el 1974 al Guinardó i és la presidenta de l’ens per segona vegada. Com a presidenta dirigeix el govern metropolità i ret comptes de la seva gestió davant del Consell Metropolità. Colau ha dedicat part de la seva carrera professional a la investigació i a la defensa dels drets humans, posant èmfasi en el dret a l’habitatge com a portaveu de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH). Després d’empatar a regidors a les eleccions municipals de Barcelona del 2019 amb el candidat d’ERC, Ernest Maragall, un pacte amb el PSC de Jaume Collboni i l’abstenció dels regidors de Manuel Valls (Barcelona pel Canvi) li van permetre continuar com alcaldessa.

 

ADA COLAU REGIRÀ L’AMB QUATRE ANYS MÉS

 

• Vicepresident Executiu
Antonio Balmón

És l’alcalde de Cornellà de Llobregat i torna a ser vicepresident executiu de l’AMB. Coordina l’acció del govern metropolità i el desenvolupament dels projectes inclosos al Pla d’actuació metropolità. Ha estudiat Sociologia i va iniciar la militància al PSC l’any 1981. Des d’aleshores ha desenvolupat diverses responsabilitats. Ha estat primer secretari de la Federació Comarcal del Baix Llobregat i secretari d’Acció Política, és membre del Consell Nacional i, des del 2014, és secretari de Coordinació Institucional del PSC.

 

Vicepresidències

 

D’esquerra a dreta, els cinc viCepresidents de l’AMB que són ALCALDES Al Baix Llobregat: Lluís Mijoler, Raquel Sánchez, Joan Borràs, Isidre Sierra i Antoni Poveda

 

Vicepresidència Lluís Mijoler Martínez En Comú Guanyem
Vicepresidència Raquel Sánchez Jiménez PSC-CP
Vicepresidència Joan Borràs i Alborch ERC-AM
Vicepresidència Isidre Sierra i Fusté JxCAT
Vicepresidència de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat Antoni Poveda Zapata PSC-CP
Vicepresidència d'Ecologia Eloi Badia Casas En Comú Guanyem
Vicepresidència de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques Jordi Sánchez Escrigas ERC-AM
Vicepresidència de Desenvolupament Social i Econòmic Montserrat Ballarín Espuña PSC-CP
Vicepresidència d'Internacional i de Cooperació Ernest Maragall i Mira ERC-AM
Vicepresidència de Planificació Estratègica Jordi Martí i Grau En Comú Guanyem
PLE D’INVESTIDURA D’ADA COLAU COM A PRESIDENTA DE L’AMB

 

Junta de Govern
La Junta de Govern actualment està constituïda per 13 consellers i conselleres metropolitans, incloent-hi la presidència.

 

Ada Colau Ballano
Presidenta
Alcaldessa de Barcelona
En Comú Guanyem

Antonio Balmón Arévalo
Vicepresident Executiu
Alcalde de Cornellà
PSC-CP

Antoni Poveda Zapata
Vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat
Alcalde de Sant Joan Despí
PSC-CP

Eloi Badia Casas
Vicepresident d'Ecologia
Regidor de Barcelona
En Comú Guanyem

Jordi Sánchez Escrigas
Vicepresident de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques
Primer tinent d’alcalde de Montcada i Reixac
ERC-AM

Jordi Martí i Grau
Vicepresident de Planificació Estratègica
Regidor de Barcelona
En Comú Guanyem

Montserrat Ballarín Espuña
Vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic
Regidora de Barcelona
PSC-CP

Ernest Maragall i Mira
Vicepresident d'Internacional i de Cooperació
Regidor de Barcelona
ERC-AM

Núria Parlón Gil
Vicepresidenta
Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
PSC-CP

Joan Borràs i Alborch
Vicepresident
Alcalde del Papiol
ERC-AM

 

Al fons, els primers espases socialistes en el ple de constitució de l’AMB

 

Isidre Sierra i Fusté
Vicepresident
Alcalde de Sant Climent de Llobregat
JxCAT

Lluis Mijoler Martínez
Membre del Consell
Alcalde del Prat de Llobregat
En Comú Guanyem

Elisenda Alamany i Gutiérrez
Membre del Consell
Regidora de Barcelona
ERC

Francesc Belver i Vallès
Membre del Consell
1r tinent d’alcalde de L’Hospitalet de Ll.
PSC-CP

Joan Callau i Bartolí
Membre del Consell
Alcalde de Sant Adrià de Besòs
PSC-CP

Carles Cordón Nuñez
Membre del Consell
Alcalde de Cerdanyola
PSC-CP

Raquel Sánchez Jiménez
Membre del Consell
Alcaldessa de Gavà
PSC-CP

 

SIGNATURA DE L’ACORD D’INVESTIDURA ENTRE ERC, COMUNS, PSC I JUNTS

 

Consell Metropolità

 

Badalona
Alejandro Pastor López
PSC-CP
Teresa González Moreno
PSC-CP
Nora San Sebastián Martínez
Guanyen Badalona en Comú
Miguel Jurado Tejeda
PP

Badia del Vallès
Eva Menor Cantador
PSC-CP

Barberà del Vallès
Xavier Garcés Trillo
PSC-CP
Roger Pérez Álvarez
ERC-AM

Barcelona
Ada Colau Ballano
En Comú Guanyem
Alcaldessa
Eloi Badia Casas
En Comú Guanyem
Jordi Martí Grau
En Comú Guanyem
Lucía Martín González
En Comú Guanyem
Jordi Rabassa Massons
En Comú Guanyem
Janet Sanz Cid
En Comú Guanyem
Marc Serra Solé
En Comú Guanyem
Elisenda Alamany i Gutiérrez
ERC-AM
Maria Buhigas i San José
ERC-AM
Jordi Coronas i Martorell
ERC-AM
Ernest Maragall i Mira
ERC-AM
Miquel Puig i Raposo
ERC-AM
Gemma Sendra i Planas
ERC-AM
Jaume Collboni i Cuadrado
PSC-CP
Rosa Alarcón Montañés
PSC-CP
Montserrat Ballarín Espuña
PSC-CP
Laia Bonet Rull
PSC-CP
Francesc Xavier Marcé Carol
PSC-CP
Elsa Artadi Vila
JxCAT
Joaquim Forn Chiariello
JxCAT
Jordi Martí i Galbis
JxCAT
Manuel Carlos Valls Galfetti
Barcelona pel Canvi
Eva Parera Escrichs
Barcelona pel Canvi
M. Magdalena Barceló Verea
Ciutadans
María Luz Guilarte Sánchez
Ciutadans

Begues
Mercè Esteve i Pi
JxCAT
Alcaldessa

Castellbisbal
Joan Playà
Guirado
En Comú Guanyem

Castelldefels
María Asunción Miranda i Cuervas
PSC-CP
Alcaldessa
Candela López Tagliafico
En Comú Guanyem
1a tinenta d'Alcalde. Regidora d'Urbanisme i Obres, Medi Ambient i Eficiència Energètica, Nova Ciutadania i Projectes Transversals

Cerdanyola del Vallès
Carlos Cordón Núñez
PSC-CP
Víctor Francos Díaz
PSC-CP

Cervelló
José Ignacio Aparicio Ciria
PSC-CP
Alcalde

Corbera de Llobregat
Montserrat Febrero i Piera
ERC-AM
Alcaldessa

Cornellà de Llobregat
Antonio Balmón Arévalo
PSC
Alcalde
Emilia Briones Matamales
PSC-CP
Tinenta d'Alcalde. Regidora de Presidència
Antonio Martínez Flor
PSC-CP
Tinent d'Alcalde. Regidor de Política Territorial i Espai Públic

El Papiol
Joan Borràs i Alborch
ERC-AM
Alcalde

El Prat de Llobregat
Lluis Mijoler Martínez
En Comú Guanyem
Alcalde
Alba Bou Jordà
En Comú Guanyem
Tinenta d’Alcalde. Regidora d’Economia i Habitatge. Regidora de Governança i Qualitat Democràtica

Esplugues de Llobregat
Pilar Díaz Romero
PSC-CP
Alcaldessa
Eduard Sanz García
PSC
1r tinent d’Alcaldia. President de l´Àrea de Territori i Sostenibilitat. Regidor delegat de Territori i Sostenibilitat. Regidor de Polítiques socials d'habitatge

Gavà
Raquel Sánchez Jiménez
PSC-CP
Alcaldessa
Rosa María Fernández Labella
PSC
2a tinenta d'Alcalde. Presidenta de l'Àmbit de Territori, Medi Ambient i Transició Ecològica. Regidora delegada de Serveis Socials.

L'Hospitalet de Llobregat
Núria Marín Martínez
PSC-CP
Alcaldessa
Cristian Alcázar Esteban
PSC-CP
Tinent d’alcaldia. Regidor d’Espai públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat
Francesc Belver i Vallés
PSC-CP

La Palma de Cervelló
Xavier González Alemany
En Comú Guanyem
Alcalde

Molins de Rei
Xavier Paz Penche
PSC-CP
Alcalde
Miguel Zaragoza Alonso
PSC-CP
Regidor de Serveis Centrals. Regidor de Recursos Humans i Organització. Regidor d'Hisenda i Finances. Regidor d'Urbanisme. Regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil. Regidor de Patrimoni

Montcada i Reixac
Laura Campos Ferrer
En Comú Guanyem
Jordi Sánchez i Escrigas
ERC

Montgat
Rosa Funtané i Vilà
ERC-AM

Pallejà
Ascensión Ratia Checa
En Comú Guanyem
Alcaldessa
Ripollet
Eugeni Montanuy Royo
ERC-AM
José María Osuna López
Ara Decidim Ripollet

Sant Adrià de Besòs
Joan Callau i Bartolí
PSC-CP
José Luis Martínez Cardoso
PSC-CP

Sant Andreu de la Barca
Manel Enric Llorca Ibáñez
PSC-CP
Alcalde
Juan Pablo Beas Fernández
PSC-CP
4t Tinent d’alcaldia. Regidor de Cultura, Joventut i Participació Ciudadana

Sant Boi de Llobregat
Maria Lluïsa Moret i Sabidó
PSC-CP
Alcaldessa
José Angel Carcelén Luján
PSC-CP
1r tinent d'alcaldia. Regidor de Territori. Regidor de Seguretat pública
Juan Antonio Tamayo Fernández
PSC-CP
3r tinent d'alcaldia. Regidor d’Igualtat i Drets socials

Sant Climent de Llobregat
Isidre Sierra i Fusté
JxCAT
Alcalde

Sant Cugat del Vallès
Mireia Ingla i Mas
ERC-AM
Cristina Paraira i Beser
JxCAT
Josep Maria Vallès Navarro
JxCAT

Sant Feliu de Llobregat
Lidia Muñoz Cáceres
En Comú Guanyem
Alcaldessa
Núria Carrera Jiménez
JxCAT
Regidora a l’oposició

Sant Joan Despí
Antoni Poveda Zapata
PSC-CP
Alcalde
Belén García Criado
PSC-CP
1a tinenta d’Alcalde. Coordinadora del govern. Presidenta de l’Àrea de Territori, Espai Públic i Medi Ambient. Regidora de Planejament urbanístic. Regidora de Sostenibilitat ambiental, Mobilitat i Habitatge

Sant Just Desvern
Josep Perpinyà i Palau
PSC-CP
Alcalde

Sant Vicenç dels Horts
Miguel Comino Haro
PSC-CP
Alcalde
Xavier Gómez Álvarez
PSC-CP

Sta. Coloma de Cervelló
Anna Martínez Almoril
En Comú Guanyem
Alcaldessa

Santa Coloma de Gramenet
Núria Parlón Gil
PSC
Alcaldessa
Esteve Serrano Ortín
PSC-CP
Ana Belén Moreno Jorge
PSC-CP
Antoni Lluis Suárez Pizarro
PSC-CP

Tiana
Marta Martorell i Camps
ERC-AM

Torrelles de Llobregat
Ignasi Llorente Briones
Compromís i Acord per Torrelles
Alcalde

Viladecans
Carles Ruiz Novella
PSC-CP
Alcalde
Ricard Calle Martínez
PSC-CP

 

ADA COLAU, EN EL MOMENT DE CONFIRMACIÓ DE LA SEVA INVESTIDURA COM A PRESIDENTA