1. Els protagonistes

1.1. El PSC contra la resta

El Baix ha estat històricament un feu tradicional del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Amb els anys, però, la seva hegemonia havia anat a menys. Els comicis locals del 2011 i 2015 van suposar un retrocés per als socialistes arreu de Catalu­nya, fins al punt que, al Baix, només van poder mantenir la majoria absoluta a Sant Joan Despí, de la mà del seu líder comarcal Antoni Poveda, i a Vallirana, amb Eva Martínez al front. Quatre anys més tard han recuperat l’hegemonia en uns comicis històrics per al partit. Nou majories absolutes i set victòries més –que els hi ha suposat la consecució de 17 alcaldies, més de la meitat, i el 25% dels regidors- així ho testimonien.

Aquests resultats permeten afirmar que l’agrupació comarcal del PSC amb més força és la del Baix Llobregat. A més, segons l’informe de gestió publicat a finals del 2018, la comarca comptava amb 2.280 afiliats, gairebé un centenar més que a Barcelona ciutat. Però si afegim els militants de l’Hospitalet, que a finals del 2018 eren 726, la xifra d’afiliats puja als 3.006, el 22% del total de militants de la formació.

 

FESTA DE LA ROSA DEL 2018 A LA PINEDA DE GAVÀ. INTERVENCIÓ DE L’ALESHORES MINISTRE DE FOMENT, JOSÉ LUIS ÁBALOS / EL LLOBREGAT

 

Xifres que es converteixen en fets i realitats en alguns actes que celebra la formació a la comarca. El més emblemàtic, la Festa de la Rosa, té lloc cada any a la Pineda de Gavà, davant de centenars de afiliats i una cobertura mediàtica important. Sol ser una ocasió especial, a la qual hi assisteix la plana major del PSC i líders socialistes de l’àmbit espanyol. L’any 2016 aquesta festa va agafar certa volada després de l’al·locució del primer secretari del socialistes catalans, Miquel Iceta –que va començar a la política com a regidor a Cornellà-, a l’aleshores secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, perquè els salvés de Rajoy. L’enfervoritzat “Mantente firme, líbranos de Rajoy y del PP, por Dios”1 d’Iceta va ser una de les frases de l’any i, dos anys més tard, es va fer realitat amb la moció de censura que va fer fora els populars de la Moncloa. Amb tot, la Festa de la Rosa és una bona ocasió per veure reunits a bona part dels líders del PSC i del PSOE, treure suc dels seus discursos i saber per on aniran els trets de la política catalana.

Qui no falla en aquesta cita és el primer secretari del PSC al Baix Llobregat, Antoni Poveda, també alcalde de Sant Joan Despí des del 2006 –on ha conservat la seva majoria absoluta en temps de trinxera per als socialistes catalans-. Nascut a La Carolina, província de Jaén, Poveda va arribar amb quatre anys a Sant Joan Despí, en concret al barri de les Planes. Va començar la seva militància política amb 17 anys, passant de la Joventut Comunista de Catalunya i el PSUC al PSC, l’any 1981. Periodista de professió –va treballar com a corresponsal d’El Periódico, Tele/Exprés y Mundo Diario-, ha estat regidor al seu municipi des del 1983.

1.2. ERC: ‘sorpasso’ republicà al Baix

L’altra gran notícia que van deixar els resultats del 26M del 2019 va ser l’ascens d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Els republicans van obtenir prop de 84.000 vots a tot el territori Llobregat, consolidant-se com la segona força en una comarca poc procliu a les tesis independentistes. En aquest sentit, és interessant destacar que la formació va aconseguir ser segona força a gairebé totes les ciutats del sud i centre de la comarca, especialment a L’Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya.

 

ELS CANDIDATS DELS 31 MUNICIPIS DEL TERRITORI / ERC BAIX LLOBREGAT I LH

 

De totes formes, ERC només va aconseguir cinc victòries –entre elles una disputada majoria absoluta a Collbató, de la mà de Miquel Solà, que segueix com a alcalde-, que es van acabar traduint en tres alcaldies completes –és a dir, els quatre anys- a Corbera, Collbató i el Papiol, i dues compartides, a Sant Feliu –on, arran del pacte amb els comuns assoliran l’alcaldia l’últim any de mandat amb Oriol Bossa- i a Santa Coloma –es parteixen el mandat amb Anna Martínez, de Progrés-.

Sigui com sigui, cal destacar que malgrat l’ascens independentista a l’àmbit metropolità, liderat al Baix Llobregat per ERC, les seves victòries es van produir a municipis petits. A més, la seva segona posició no ha suposat tenir més alcaldies de les quals partien. Destaca, per sobre de totes, la pèrdua de Sant Vicenç dels Horts, el poble d’Oriol Junqueras, on els socialistes van guanyar els republicans per només 66 vots. L’endimoniada aritmètica va deixar en safata l’alcaldia al candidat del PSC, Miguel Comino, que la recupera per al seu partit després de vuit anys de governs d’ERC.

Malgrat això, l’ascens d’ERC en una comarca com el Baix Llobregat és un fenomen destacable, més si aconsegueix col·locar-se com la segona força més votada, confirmant el sorpasso a l’esquerra antigament representada pel PSUC i Iniciativa i ara configurada en l’espai dels comuns, sobre els quals en parlarem a continuació.

A nivell organitzatiu, Jordi Albert, de Sant Andreu de la Barca, segueix sent el president comarcal.

1.3. En Comú Guanyem: quan la multiplicitat de marques no ajuda

L’espai dels comuns ha patit una davallada, paral·lela a l’experimentada per Podem arreu de l’Estat, que ha fet que al Baix Llobregat i l’Hospitalet, on anys enrere havia aconseguit la victòria, caigui al tercer lloc com a partit més votat, superat per ERC. Els comuns mantenen les històriques alcaldies del Prat i Sant Feliu, la primera en base a un acord amb un nou acord amb el PSC i la segona pactant precisament amb ERC, partit amb el qual s’han partit el mandat, anul·lant la victòria socialista a la capital i enviant-los a l’oposició, no sense haver causat un profund malestar en el PSC, que havia donat suport a Iniciativa en el passat. Seguiran governant a Pallejà, de la mà d’Ascension Ratia i Entesa per Pallejà, a Santa Coloma amb Progrés i a la Palma amb La Palma Sempre, les tres marques municipalistes d’En Comú Guanyem en aquests municipis.

 

UN ACTE DE CAMPANYA DELS COMUNS AL DELTA, AMB LA PRESÈNCIA DE CANDELA LÓPEZ, COORDINADORA NACIONAL DE CATALUNYA EN COMÚ; LLUÍS MIJOLER, ALCALDE DEL PRAT, I ERNEST URTASUN, EURODIPUTAT

 

De fet, aquesta diversitat de nomenclatures –malgrat comptar amb el cognom ECG-, ha estat letal en alguns casos per als comuns. En alguns altres municipis han inclòs la paraula Movem, com a Castelldefels o Cornellà, mentre que hi ha candidatures que no depenen de la disciplina del partit però que defensen postulats similars. En aquest sentit, és destacable posar de manifest les nombroses candidatures de Podemos que s’han presentat als municipis del Baix, sent Cornellà la ciutat on millors resultats han tret –les dues regidores del partit de Pablo Iglesias compartiran Ple amb els dos d’En Comú Guanyem Movem Cornellà-, seguida de Sant Boi i Viladecans –on també tenen dos representants-. Tot un batibull de noms i sigles que impedeixen identificar clarament aquest espai i que dificulta els votants a l’hora d’escollir entre diverses paperetes que, sovint, defensen els mateixos postulats.

Els comuns es nodreixen principalment de la en vies d’extinció Iniciativa per Catalunya (ICV) i d’Esquerra Unida i Alternativa, que compta amb prop de mig miler d’afiliats al Baix Llobregat. La cúpula de Catalunya En Comú, el partit que aglutina tot l’espai, compta amb una important presència del Baix Llobregat, amb Candela López, tinent d’alcalde de Castelldefels i alcaldessa durant dos anys el passat mandat, com a coordinadora. Així es va decidir a la Comissió Executiva del partit de setembre del 2018. Ara, el desafiament de l’espai és aconseguir compactar els militants procedents d’ICV i Esquerra Unida, hereus del PSUC, amb l’espai de Podem, que va irrompre amb força el 2015 però que, des d’aleshores, ha anat a menys elecció rere elecció.

1.4. Junts per Catalunya: Martorell marca el camí

L’antiga Convergència i Unió, principal partit nacionalista al Baix Llobregat i amb representació important a ciutats com L’Hospitalet, no ha sobreviscut a la piconadora del procés independentista i als nombrosos casos de corrupció que han anat apareixent en el seu si en els últims anys. Després d’una refundació sota el nom de Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), ja sense Unió –dividida ara entre la sensibilitat independentista dels d’Antoni Castellà en la formació Demòcrates, i el sector d’Units per Avançar, de Ramon Espadaler, enrolats en les files parlamentàries del PSC-, els postconvergents es van presentar a les municipals sota la marca de Junts per Catalunya, impulsada per Carles Puigdemont.

Aquestes candidatures, que portaven com a nom ‘Junts per’ i el municipi com a cognom, van aconseguir 33.267 vots al territori, el 17,4% del total. Uns resultats discrets que, tanmateix, han permès a Junts governar a quatre municipis de manera solvent: Martorell, Begues, Sant Climent i Castellví de Rosanes.

D’entre aquestes victòries destaca la de Martorell, on el seu candidat Xavier Fonollosa va obtenir la majoria absoluta i més de la meitat dels vots. Un senyal de suport dels ciutadans a un candidat que podrà consolidar el seu projecte de ciutat. Un líder polític que no va abusar en campanya de la simbologia independentista i que, malgrat presentar-se sota les sigles de Puigdemont, ha anteposat l’àmbit municipal al nacional. Membre de l’executiva del PDeCAT, ha estat un dels artífex del pacte al Consell Comarcal que ha posat d’acord a l’espai de Junts, En Comú Guanyem i PSC per fer presidenta de l’ens a l’alcaldessa de Vallirana, la socialista Eva Martínez.

 

XAVIER FONOLLOSA FA DE MARTORELL UN FORTÍ DE JUNTSXCAT AL BAIX LLOBREGAT

 

On també Junts ha pactat amb els socialistes, aïllant també ERC, ha estat a Castellví de Rosanes, on l’alcalde Adrià Camino, d’Endavant Castellví –la marca post convergent al poble més petit de la comarca- governa amb el suport de Junts per Castellví –curiosament, la marca del PSC en aquest municipi-.

La nomenclatura Junts va portar algun mal de cap més a la comarca en les municipals. A Sant Vicenç dels Horts, sense anar més lluny, ERC es va tornar a presentar sota el paraigua de Junts x Sant Vicenç, fet que generava un problema per a l’espai post convergent de Junts, que van optar per concórrer amb el títol Junts per Catalunya – Sant Vicenç dels Horts.

Sigui com sigui, aquest espai polític ha perdut pistonada al Baix Llobregat. A banda de les alcaldies que ha aconseguit, només a la Palma, Sant Just Desvern i Molins de Rei aconsegueix un resultat relativament bo, quedant en segona posició. Però la situació al Delta, Cornellà, L’Hospitalet i Esplugues d’aquest partit que va arribar a tenir 2.500 militants a la comarca esdevé preocupant, atès que no ha aconseguit cap representació als diferents Plens –exceptuant el regidor castelldefelenc Xavier Amate, històric membre convergent a la ciutat i líder de Junts per Castelldefels-, deixant a ERC el lideratge de l’esfera independentista al territori.

1.5. Ciutadans: l’esperança del cinturó taronja s’esvaeix

La victòria de Ciutadans a les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, després de la tensa tardor de l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders independentistes, la declaració –almenys en aparença- d’independència del 27 d’octubre i l’aplicació de l’article 155 per intervenir el Govern català, va donar ales als taronges, convençuts que podien substituir el tradicional vermell del cinturó barceloní per un de taronja.

Res més lluny de la realitat, atès que el partit d’Albert Rivera no va créixer gairebé en vots en el territori a les municipals del 2019. Es va quedar a prop del 10% del total dels sufragis i només va aconseguir nou regidors més. I, el que és més important, no va aconseguir guanyar a cap municipi, ni tan sols quedar en segona posició. El millor resultat que va recollir el partit taronja va ser a Viladecans, on van millorar els seus resultats arribant fins al 15%, amb la candidata Carolina Torres al capdavant.

 

CAROLINA TORRES, CANDIDATA DE CS A VILADECANS, VA OBTENIR ELS MILLORS RESULTATS PER A LA FORMACIÓ AL BAIX

 

La formació, que va néixer fa més d’una dècada com a resposta al nacionalisme i a favor de la regeneració política, no aconsegueix enlairar-se en una comarca on, a priori i per raons sociològiques, podria haver obtingut millors resultats. A més dels bons resultats de Viladecans, només la reedició del pacte a Sant Andreu de la Barca, on els taronges donen suport de nou a l’alcalde socialista Enric Llorca, i el pacte a Sant Vicenç dels Horts que ha permès arrabassar l’alcaldia a ERC, són les principals victòries de Ciutadans al territori.

I és precisament en aquesta última població on s’ha reflectit la tensió interna que viu la formació en l’àmbit estatal. Al poble d’Oriol Junqueras governa el PSC gràcies al suport dels tres regidors de Ciutadans. Tanmateix, poc després de la investidura el cap de llista taronja, Carlos Gómez, ex regidor del PSC, abandonava la disciplina de la formació en desacord amb el “gir a la dreta” de Ciutadans, en clara referència a l’apropament del partit als ultres de Vox. Un argument que ja va fer servir un pes pesant del partit, Toni Roldán, per abandonar-lo també, així com Javier Nart.

1.6. CUP: créixer en vots i recular en regidors

Les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) a la comarca van obtenir el maig del 2019 gairebé els mateixos resultats que quatre anys abans a les municipals. Tanmateix, van perdre un parell de regidors. Les pèrdues més importants es van produir a l’Hospitalet i Esplugues, on els anticapitalistes havien aconseguit el 2015 un regidor.

Per tant, els grans feus de la CUP al Baix Llobregat segueixen sent Molins, on va obtenir el seu segon millor resultat a la comarca –el 12,6% dels vots, tot i que va rebutjar formar tripartit independentista amb Junts i ERC per evitar que el PSC recuperés l’alcaldia-, Corbera –amb el 16%- i Esparreguera –amb l’11%; el 2015 va empatar a regidors amb el PSC i va estar a punt de poder governar el municipi-.

Al Baix Llobregat hi ha 15 assemblees locals i un grup de suport: Begues, Corbera, Cornellà, el Prat, Esparreguera, Esplugues, Gavà, l’Hospitalet, Molins, Olesa, el Papiol, Sant Boi, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Sant Esteve Sesrovires i Viladecans. Una implantació al territori que a vegades es completa a partir d’acords amb altres grups polítics i formacions amb les quals comparteixen ideari.

1.7. PP: Castelldefels manté la flama popular al Baix

Els conservadors han passat en pocs anys a liderar l’oposició a molts municipis, i fins i tot formar part de governs, a ser un partit en franca retirada. La desfeta a nivell estatal a les eleccions generals d’abril del 2019 va venir acompanyada d’una baixada generalitzada a les municipals d’un mes més tard, tot i que es preveia que la caiguda del PP fos encara més pronunciada.

Qui va salvar els mobles al Baix Llobregat, i es pot dir que a Catalunya –juntament amb Xavier Garcia Albiol a Badalona- va ser Manuel Reyes, que va aconseguir guanyar les eleccions, per tercer cop consecutiu, a Castelldefels. Tanmateix, els seus vuit regidors no sumàvem, i l’oposició, amb la socialista María Miranda al capdavant, va tornar a pactar per impedir-li que fos alcalde. Però a banda de l’èxit relatiu de Reyes a Castelldefels, el PP va patir un fort sotrac el 26M, que el va portar a desaparèixer d’Ajuntaments com el de Cornellà, El Prat o Sant Joan Despí, on hi tenia representació. De fet, a més dels vuit regidors de Reyes a Castelldefels, van resistir a L’Hospitalet, Esplugues y Gavà, on van conservar un regidor a cadascuna d’aquestes ciutats. En total, 11 regidors que deixen un regust amarg i la sensació que, almenys a nivell comarcal, estan perdent la batalla amb Cs.

Un PP que tenia al Baix Llobregat figures importants del partit tant a nivell català com estatal, com ara Daniel Serrano, cornellanenc actualment president provincial de la formació i portaveu durant el mandat 2015-2019 a la seva ciutat, després d’haver estat diputat a Madrid, o Antonio Gallego, portaveu dels populars al Prat des del 1999 i diputat al Congrés i al Parlament.

1.8. Municipalistes: pocs però sorollosos

Els altres partits que han entrat als diferents plens comarcals i que són d’estricta obediència municipal no han obtingut grans resultats, però la seva presència és determinant, ja que poden fer decantar la balança de votacions al llarg del mandat.

En aquest sentit, el principal partit d’estricta obediència municipal és Compromís i Acord per Torrelles (CATorrelles), que va guanyar les eleccions del 26M amb el 32% dels vots i Ignasi Llorente, exlíder d’ERC a nivell nacional, com a líder. Llorente, finalment, va aconseguir els vots suficients per convertir-se en alcalde gràcies al pacte al qual va arribar amb Junts per Torrelles.

 

ELS CANDIDATS DE TORRELLES A LES ELECCIONS DE 2019, D’ESQUERRA A DRETA: EDU GARCIA, DE JUNTS PER TORRELLES; IGNASI LLORENTE, DE COMPROMÍS I ACORD PER TORRELLES (CAT); JOSEP MANUEL RAFÍ, D’ERC; JUAN CARLOS MARTÍNEZ, DEL PSC I ANTONIO GARCÍA, DEL PP. LA CANDIDATA DE CIUTADANS, CARLA SABATÉ, NO VA VOLER PARTICIPAR

 

Però a banda del cas de Torrelles, no hi ha cap altre municipi en el qual hi hagi guanyat un partit estrictament municipalista. Tanmateix, cal esmentar els casos de Pallejà –amb Entesa per Pallejà, que es va presentar amb el cognom d’En Comú Guanyem-, la Palma –amb La Palma Sempre En Comú Guanyem- i Olesa –Bloc Olesà En Comú Guanyem-, candidatures molt municipalistes que van guanyar les eleccions als seus ajuntaments, però que sumen en el còmput de l’espai dels comuns.

Destaca el regidor de Veïns per Sant Feliu –Silvestre Gilaberte-, els dos d’Esparreguera 2031 –el cap de llista de la qual, Manel Roca, va militar a Convergència-, las formacions de Vallirana ets Tu i Junts per Vallirana –amb dos i un regidor, respectivament-, el regidor de GIU Corbera i els dos regidors de Som Font Pineda i Treballant per Font Pineda, la regidora d’Acció per Santa Coloma, el representant d’Ara i Sempre Sant Esteve –l’històric socialista Joan Galceran, exalcalde de Sant Esteve i exdiputat al Parlament, i que va ser clau a l’hora d’escollir el socialista Enric Carbonell com a alcalde- són els altres partits d’estricta obediència municipal que actuen al Baix Llobregat, nodrits sovint per exmembres d’altres formacions d’àmbit nacional.

2. Els que hi són però s’han quedat fora

A banda de les formacions que van obtenir representació a les municipals, hi ha moltes altres que es van quedar a les portes de poder accedir a una cadira en un ple. De candidatures d’aquest tipus n’hi ha desenes, però destaquen entre totes elles les del partit d’ultradreta Vox, que va fer una campanya de picar pedra important els mesos anteriors als comicis a tota la zona del Delta i l’Hospitalet.

Una zona on la formació de Santiago Abascal tenia opcions d’aconseguir representació en algun Ple municipal, però que finalment no va sortir-se’n. Les 7.877 paperetes que van recollir a tot el Baix Llobregat i l’Hospitalet no es van traduir en regidors, i allà on es pensava que la formació ultra desplaçaria el PP, com és el cas de l’Hospitalet, no ho va aconseguir. Precisament en aquesta ciutat es va produir un dels actes més tensos de la campanya dels d’Abascal al territori, i és que a principis de gener del 2019 els Mossos d’Esquadra van haver de dissoldre una manifestació en contra de Vox al barri de Gornal, on estaven celebrant una paella popular, per evitar un enfrontament directe entre militants i detractors del partit.

 

 

TOT I ELS AUGURIS, FINALMENT VOX NO VA ACONSEGUIR REPRESENTACIÓ A CAP AJUNTAMENT DE LA COMARCA. A LA IMATGE, EL CANDIDAT HOSPITALENC, PABLO BARRANCO (ESQUERRA), AMB IGNACIO GARRIGA, LÍDER DE LA FORMACIÓ ULTRA A BARCELONA (DRETA), DAVANT DE L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET

 

Sigui com sigui, durant la campanya electoral de les municipals el líder dels populars a Catalunya, Alejandro Fernández, va deixar caure en un acte en Sant Boi de presentació de la seva candidata local, Marina Lozano, que hi havia la possibilitat d’arribar a un pacte amb unes altres forces polítiques com el d’Andalusia, en clara referència a Vox.

En l’altre espectre del ventall ideològic trobem Izquierda en Positivo, un partit amb postulats d’esquerra però contrari al procés independentista i al nacionalisme. Neix de la mà de noms com el de l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, provinent de Podem, d’on va sortir entre altres per el rebuig del partit de Pablo Iglesias a la investidura de Pedro Sánchez el 2016. Aquesta formació, amb més implantació a ciutats com l’Hospitalet o Cornellà, va estar liderada tant a la segona ciutat de Catalunya a les municipals com a les eleccions generals per Rafael Jiménez, ex regidor hospitalenc que va quedar orfe, conjuntament amb Cristina Santón, de partit el 2015 després que la marca amb la qual es van presentar, Guanyem, va expulsar-los per desavinences. Seguidament, els dos regidors van entrar al govern socialista com a regidors no adscrits. La formació, tanmateix, no va obtenir representació a cap ple de la comarca.

Per altra banda tenim el cas de Convergents, el partit de l’exconseller Germà Gordó que neix amb la voluntat de recuperar l’esperit, com el seu propi nom indica, convergent. Opta pel dret a decidir, tot i que no es mostra obertament independentista. Al Baix Llobregat van aconseguir presentar 27 candidatures pròpies, destacant les de l’Hospitalet i Castelldefels, però no van aconseguir tampoc entrar amb representació a cap ajuntament.

Seguint en l’espectre nacionalista, trobem les candidatures de Primàries que es van configurar en 121 municipis del país. Aquestes candidatures, nítidament independentistes i formades arran de la iniciativa del filòsof Jordi Graupera a Barcelona, van sorgir de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) –tot i que després se’n va desvincular-, com un moviment que recollia l’esperit de l’1 d’octubre del 2017. Les seves llistes, malgrat alguna desavinença –a l’Hospitalet van trencar a última hora amb l’entorn del PDeCAT, que es va presentar com a Junts, a banda de Primàries-, es van escollir per votacions entre els simpatitzants.

3. Dones i política: elles tenen poder

Si l’any 2018 va ser el de la eclosió del feminisme com un moviment de masses, el 2019 ha estat el de la consolidació. El debat és al carrer, i ara més que mai hi ha moltes persones, dones i també homes, preocupats per aquesta qüestió i conscienciats de la necessitat que es produeixin canvis en tots els àmbits per avançar cap a un escenari d’igualtat real entre els dos sexes.

Un d’aquests àmbits és la política, històricament una zona reservada per a actituds vehements, dures i inflexibles. Un món d’homes que, des de fa uns anys, està experimentant un canvi. I és que cada cop hi ha més dones en càrrecs de responsabilitat en les administracions públiques, tot i que encara hi ha feina a fer. Segons dades publicades pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, només una tercera part de les llistes electorals de la comarca estaven encapçalades per dones. Es tracta d’una xifra que millora la del 2015, quan aquest índex no superava el 26%. En el global de candidats, el 2019 hi havia un 48,3% de dones, dos punts per sobre que quatre anys enrere.

En concret, és a Begues on hi ha més presència femenina al front de les formacions polítiques que allà s’hi van presentar. De fet, Begues és un dels 11 municipis que són regits per una alcaldessa, amb Mercè Esteve. Per altra banda, a Sant Joan Despí les dones van superar el 50% dels membres totals de les candidatures. Per contra, destaquen Gavà i Sant Climent, els municipis amb menys presència femenina a les candidatures –per sota del 45% del total-, mentre que a Martorell no hi va haver cap dona al capdavant d’una candidatura.

 

EL LLOBREGAT VA REUNIR, EN UNA FOTO ÚNICA A SANT RAMON NONAT, LES ALCALDESSES DE BEGUES, SANT BOI, GAVÀ, L’HOSPITALET, CASTELLDEFELS, ESPLUGUES, SANTA COLOMA I PALLEJÀ | BCN CONTENT FACTORY

 

Pel que fa a la composició dels ajuntaments, un terç d’aquests estan governats per una dona. Es tracta de Begues –Mercè Esteve-, Castelldefels –María Miranda-, Santa Coloma –Anna Martínez-, Pallejà –Ascension Ratia-, Esplugues –Pilar Díaz-, l’Hospitalet –Núria Marín-, Gavà –Raquel Sánchez-, Sant Boi –Lluïsa Moret-, Sant Feliu –Lídia Muñoz-, Corbera –Montserrat Febrero- i Vallirana –Eva Martínez-. Amb una majoria socialista –Miranda, Díaz, Marín, Sánchez, Moret i Martínez-, en trobem tres dels comuns –Muñoz i les candidatures municipals encapçalades per Martínez i Ratia-, una de Junts per Catalunya –Esteve- i una altra d’ERC –Febrero-.

Preguntades sobre el paper de la dona a la política, les alcaldesses, en general, s’han mostrat optimistes per la feina que s’ha fet durant els últims anys i que ha permès arribar a on som ara, tot i que destaquen, sense excepció, que encara hi ha feina a fer. Núria Marín, a l’hora de parlar de les quotes, les considera “un mal menor” al qual s’ha de recórrer fins que s’assoleixi “la igualtat real”. Lídia Muñoz, per la seva banda, les veu “necessàries”, alhora que destaca com el sector públic “encara que queda recorregut, s’està posant al dia” a diferència del privat, que deixa “moltíssim que desitjar” en aquest sentit.

I què pot aportar una dona al govern d’un ajuntament? Muñoz parla del concepte “ulleres violeta”, amb les quals es comencen a detectar comportaments i missatges masclistes que, fins al moment, no es veien com a tal. Una pel·lícula que tornem a veure, una sèrie, un acudit... “Un cop et poses les ulleres, et passa per exemple que estàs veient una pel·lícula de la manera més innocent, i de cop comences a fer-te preguntes”, explica l’alcaldessa de Sant Feliu. Per què parla només ell? Per què és ell qui sempre l’ha de salvar a ella? Són algunes de les qüestions que sorgeixen en posar-se aquestes ulleres, necessàries per a Muñoz. “La gestió municipal i especialment el poder necessita aquesta mirada amb urgència”, afegeix Muñoz.

Una altra qüestió sobre la qual cal posar-hi la lupa són els micromasclismes. Marín, en aquest sentit, recorda que aquestes situacions “formaven part d’una normalitat acceptada” i assegura que, per desgràcia, totes les dones en major o menor mesura n’han patit al llarg de la seva vida. Pel que fa a Muñoz, explica una anècdota “desagradable” al Ple de Sant Feliu, quan un regidor del consistori “va fer un comentari depreciatiu cap a ella i cap a una companya de govern que també intervenia en aquella qüestió”. Un cop finalitzada la sessió, Muñoz va retreure-li la seva actitud i ell, segons explica l’aleshores presidenta de l’àrea d’Urbanisme, lluny de demanar disculpes es fa ofendre més. “El pitjor és que el masclisme està arrelat”, lamenta Muñoz.

4. Els nostres representants al Parlament i al Congrés

El pes del Baix Llobregat a la política catalana i espanyola es fa palès amb els seus representants al Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats a Madrid. Pel que fa a la cambra catalana, la comarca va aconseguir 11 representants.

Ciutadans n’aporta tres: Noemí de la Calle –l’Hospitalet-, Elisabeth Valencia –Sant Feliu- i Martín Eusebio Barra –Viladecans-. Per la seva banda, ERC en té tres més: Jenn Díaz i Jordi Albert –de Sant Andreu de la Barca- i Oriol Junqueras –que va formalitzar la seva renúncia el maig del 2019-. Per part dels socialistes, hi ha en David Pérez

–l’Hospitalet- i Eva Granados –Pallejà-, el mateix número de Junts per Catalunya: Anna Tarrés –ex seleccionadora de sincronitzada i veïna d’Esplugues- i Eduard Pujol –ex director de RAC1 i de Martorell-. Per últim, Cornellà aporta un diputat, Vidal Aragonès, per part de la CUP.

Pel que fa al Congrés, el Baix Llobregat compta amb cinc representants: Mercè Perea, José Zaragoza i Sònia Guerra, de l’Hospitalet, Molins i Sant Boi, per part del PSC; Oriol Junqueras per part d’ERC –després de la renúncia de Junqueras al Parlament- i el martorellenc Joan Capdevila de Junts per Catalunya.

ELS NOSTRES REPRESENTANTS AL CONGRÉS DELS DIPUTATS A LA XIII LEGISLATURA (D’ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX): ORIOL JUNQUERAS, MERCÈ PEREA, JOSÉ ZARAGOZA, SÒNIA GUERRA I JOAN CAPDEVILA