1.4 Els Consorcis i altres entitats supramunicipals
La Diputació, l’Àrea Metropolitana i els Consells comarcals no són les úniques entitats que s’han creat per facilitar la gestió dels problemes que afecten a més d’una administració, entitat o municipi. També existeixen els consorcis i les mancomunitats. La Generalitat de Catalunya defineix els consorcis com a “entitats que tenen per objecte la cooperació entre administracions públiques o amb entitats privades sense ànim de lucre amb finalitats concurrents amb les de l'Administració, per a la prestació de serveis”. Hi ha consorcis en què entitats públiques i privades sumen esforços per conservar i promoure els bens culturals, artístics i naturals. És el cas del Consorci de Turisme del Baix Llobregat i el Consorci de la Colònia Güell. Miquel Domènech, responsable tècnic dels dos, ha explicat que sempre s’intenta aprofitar les inversions que es fan per millorar l’economia i la qualitat de vida de la gent del territori, no només dels turistes.
També n’hi ha uns altres dos en què ajuntaments i associacions de comerciants treballen conjuntament per potenciar, coordinar i desenvolupar el comerç local: el Consorci de Comerç de Sant Feliu de Llobregat i el Consorci per a la Promoció i la Dinamització del Comerç de Cornellà de Llobregat.
L’existència de consorcis revela la importància que es dona a un determinat sector, fins al punt que requereix una administració més propera de coordinació. Es el cas de la sanitat, amb l’existència del Consorci Sanitari Integral de l’Hospitalet, el Consorci Sociosanitari de Viladecans o el Consorci de Castelldefels ‘Agents de Salut’. L’urbanisme també s’ha sumat a aquesta fórmula jurídica, com per exemple el Consorci Urbanístic pel desenvolupament del sector Mas Lluhí a Sant Feliu o el Consorci Prat Nord. A l’àmbit esportiu existia el Consorci Sant Boi Esports, que és va dissoldre al 2014.
Altres consorcis importants treballen per gestionar, conservar i consolidar els espais naturals que encara queden al Baix Llobregat. Son entitats com el Consorci per a la protecció i la gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Els reptes fonamentals d’aquests consorcis es resumeixen a conciliar la cura de la flora i la fauna amb el dret dels ciutadans a gaudir de la natura. En el cas del Parc Agrari, també es protegeix el seu caràcter de “polígon” agrícola de proximitat. Aquest equilibri no és gens fàcil, degut a que els hàbits humans poden interferir amb la vida dels animals. Marià Martí, director gerent del consorci de Collserola, ho exemplificava amb que els animals no poden descansar de nit perquè hi ha gent que surt a fer-ne esport.
El Consorci del Parc Agrari funciona d’una manera diferent, perquè no s’enfoca tant en la preservació d’un espai natural, sinó que té una vessant de funcionament econòmic semblant a un polígon, tractant de tenir en compte les necessitats del pagesos, a més de les de la natura o els visitants.
Unes altres entitats locals de segon nivell amb molta tradició a Catalunya són les mancomunitats, és a dir, un conjunt de municipis que s’associen per prestar un millor servei als seus habitants. La base de dades Municat n’esmenta dues al Baix Llobregat. Una d’elles és la Mancomunitat Municipal Can Sellarès. En aquest cas, l’Ajuntament de Viladecans i Gavà es van unir per gestionar el complex esportiu, cultural i social.
La segona és la Mancomunicat de la Fontsanta, formada pels consistoris de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Esplugues i Cornellà de Llobregat, amb el fi de dur a terme la construcció i manteniment de la evacuació de les aigües pluvials i residuals que discorren pels torrents denominats de la Fontsanta i Pont Reixat.