2. Protagonistes

2.1. Premsa impresa comarcal

2.1.1. El Llobregat: Camí de ser la publicació de referència

Una publicació relativament jove i moderna que ha aconseguit convertir-se en un mitjà de referència al Baix Llobregat i L’Hospitalet. Així, podríem definir aquesta revista comarcal, nascuda l’any 2006 i que prenia el relleu de publicacions antecedents com el primer El Llobregat (publicat en 1986) i Tribuna (creat deu anys després). Un estudi presentat el 2016 al congrés ‘El Baix Llobregat a Debat’, assenyalava a El Llobregat com un dels diaris de referència al Baix Llobregat. Així, El Llobregat és també candidat a ser el gran mitjà de referència comarcal que el Baix ha trobat a faltar.

El Llobregat, com mol­tes empreses del món mediàtic i de qualsevol sector, va patir l’esclat de la crisi econòmica, un obstacle molt important de cara a evolucionar dins del mercat periodístic. Tot i això, va aconseguir evolucionar, ampliar la seva paginació i fer el salt al món digital. “Mentre que els mitjans de comunicació, a partir de la crisi, van replegar-se sobre si mateixos, El Llobregat va intentar fer un pas al capdavant, anar a més. Va anar a contra corrent”, afirma Rodríguez.

Hi ha un moment destacat dins de la història d’aquest mitjà, i és l’associació el 2013 del periodista i professor Joan Carles Valero, creador de BCN Content Factory, amb l’editor Xavier Pérez Llorca. Els socis fitxen Imanol Crespo com a director, i amb aquest “trident” la publicació va aconseguir un impuls clau per al seu present. El seu creixement s’ha basat principalment en una aposta per diferenciar els seus propis continguts. D’una banda, els reportatges són l’eix vertebrador de les seves edicions impreses, on també podem trobar entrevistes en profunditat amb personalitats destacades. La capçalera és generalista i tracta temes molt variats, amb seccions dedicades a la política i l’economia de la comarca, però també amb altres seccions més enfocades a l’entreteniment, els esports i la cultura. D’aquesta manera, El Llobregat pot resultar interessant tant per aquells interessats en llegir anàlisis treballats sobre política comarcal o per altres que busquin reportatges sobre fenòmens que afecten a tota la comarca per igual. D’altra banda, la seva aposta per Internet està basada en publicar notícies diàries de seguiment de l’actualitat arreu el Baix. Andrés Durán, el responsable d’Informàtica i Xarxes de la publicació, va dirigir la incursió digital des de 2010 (www.elllobregat.com). Actualment la pàgina web té un disseny modern, atractiu i molt visual, on les imatges tenen molt més protagonisme i a les xarxes, la publicació segueix el seu creixement en seguidors. Amb això, El Llobregat també ha aconseguit tenir pes mediàtic com a diari digital, amb un butlletí gratuït setmanal als seus subscriptors.

“S’intenta insistir en la idea que sigui una revista de la comarca”, explica Rodríguez. El nou director planteja seguir amb el model que ha reportat èxit a la capçalera i apostar encara més pel format arevistat, sense tampoc oblidar-se de les xarxes socials i el digital.

De fet, l’any 2016 va ser guardonada com Millor Publicació Gratuïta d’Espanya als XX Premis de l’Associació Espanyola d’Editorials de Publicacions Periòdiques (AEEPP). La publicació també ha consolidat els seus propis premis, els Premis El Llobregat, que busca reconèixer les figures i entitats destacades del territori i han celebrat ja amb cinc edicions.

Però el salt qualitatiu més important per a la publicació va arribar amb el seu acord amb La Vanguardia. Des del setembre del 2016, El Llobregat és encartat el primer divendres de cada mes dins dels exemplars repartits al Baix Llobregat i l’Hospitalet d’aquest diari generalista. Amb aquest acord, i el manteniment del conveni de distribució de la revista als supermercats Caprabo i els principals eixos comercials del Baix Llobregat, aquesta capçalera gratuïta continua el seu camí per arribar a ser la publicació de referència de la comarca.

2.1.2. La Bústia: la capçalera hegemònica del nord

Més d’una dècada porta aquesta publicació fent periodisme independent al nord de la comarca. La Bústia neix al novembre de 2007 amb l’objectiu de cobrir els vuit municipis del nord (Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Collbató i Castellví de Rosanes) de manera independent i plural, amb un projecte que pogués ser finançat per les empreses i comerços de l’entorn. Des del 2012, també cobreixen informativament Gelida de l’Alt Penedès i Masquefa de l’Anoia.

Com tots els mitjans, van sentir l’impacte de la crisi. Però el seu fundador, Lluís Gutiérrez, explica amb orgull el factor que va fer que La Bústia es consolidés com el mitjà de comunicació referent al nord: “El comerç local ha estat el primer pilar econòmic del mitjà. En general, els que estaven i els nous que s’han creat i han crescut després de l’esclat de la crisi, tots s’han reforçat i han millorat. És un orgull haver contribuït en això i que hagin apostat pel nostre mitjà per fer arribar els seus missatges”. L’equip de La Bústia està format per quatre persones (amb diferents graus i hores de dedicació) a la redacció, publicitat i disseny, a més d’un equip d’administració, distribució i col·laboradors habituals. 

En els últims anys, el mitjà ha apostat fort per la seva pàgina web (www.labustia.cat) i per reforçar la seva distribució mensual. Actualment, són 46.000 exemplars distribuïts bústia a bústia i 4.000 en punts i expositors als 10 municipis de difusió, auditats per OJD. També s’han apropat a les xarxes socials, cercant la immediatesa i la veracitat en tot el que publiquen.

I feina feta ha sigut reconeguda, ja que la capçalera va ser guardonada l’any 2011 amb el Premi Comunicació dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que patrocina el Centre d’Estudis Comarcals. En l’editorial del número 0, Lluís Gutiérrez expressava el seu desig: “Ens agradaria guanyar-nos la vostra confiança i complicitat, fem de la Bústia del Baix Llobregat Nord, un referent dins de la nostra societat més propera”. I amb el seu bon treball, ho han aconseguit.

2.1.3. El Far Informatiu: el primer comarcal

La capçalera El Far va néixer l’any 1983, fundat per un grup de persones vinculades al món polític, social, sindical, cultural i mediàtic, liderats pel periodista que va ser regidor socialista de Cornellà, Vicenç Badenes. Neix amb la intenció de transmetre el concepte de comarca i d’ocupar el buit informatiu d’aquell moment. En paraules de la seva directora, Maria José Espinosa: “El seu objectiu era donar veu a un territori que volia dibuixar un perfil propi, en una època amb la democràcia pràcticament acabada d’estrenar i en la qual gairebé tot estava per fer”.

Per a aquest mitjà, la crisi va suposar una època dura, on van haver de començar a sortir en edicions mensuals, en lloc de forma setmanal com feien des del 1985. Com a contrapès, van crear la seva pàgina web (elfar.cat), on fan un seguiment diari de l’actualitat. Actualment, la publicació també intenta connectar amb el públic jove amb les noves xarxes socials com Instagram i Twitter.

La publicació s’encarta un cop al mes amb els exemplars de El Periódico de Catalunya i el contingut està centrat principalment en informació relacionada amb la política i el món institucional. 

2.1.4. La Premsa del Baix: El comarcal sorgit de la crisi

La crisi econòmica de l’any 2008 va enfonsar el sector immobiliari, destruint milers de llocs de treball i ferint de gravetat el mercat. Mariano Martínez, creador de la revista immobiliària En Venta, veu com en qüestió de sis mesos perd el noranta per cent de la seva cartera de clients. Tanca la revista, indemnitza als seus empleats i es “para a pensar”.

La crisi no va discriminar cap sector i també afecta el món de la comunicació, el que motiva a Martínez a llençar-se a l’aventura de crear un mitjà d’àmbit comarcal i totalment en català: “En veure que desapareixen l’Aquí i l’Exprés, considero que queda un forat en el mercat que no es pot deixar desert”. Ell mateix reconeix que desconeixia altres publicacions com El Llobregat o La Bústia i pensava que “calia cobrir aquest forat”.

Llavors decideix unir forces amb el periodista Xavi Aro, de Llobregat Media, per crear La Premsa del Baix. Aquesta unió dura un any i mig, fins que decideixen seguir cadascú el seu camí i Martínez es queda sol amb la publicació l’any 2010. És en aquest any que decideix crear la pàgina web i les seccions de la publicació, avançant-se al que vindrà: “Ja en 2010, vam entendre que tot el treball nostre tenia que ser el digital, però no podíem deixar de costat el paper”

Han passat nou anys i el mitjà ha aconseguit establir-se a la part sud de la comarca, cobrint 20 dels 30 municipis del Baix, sense distribució al nord de Sant Andreu de la Barca i a l’Hospitalet. De fet, Martínez no té por de reconèixer la bona feina d’altres periodistes, com la de Lluís Gutiérrez, de La Bústia: “Per a què anar al nord? Ell ja fa un gran periòdic i, a sobre, bústia a bústia”.

L’equip de La Premsa està format per un conjunt de periodistes autònoms, entre tres i cinc segons l’època, que col·laboren intermitentment amb la publicació. Segons les darreres dades de difusió d’OJD, La Premsa del Baix té una tirada de 25.000 exemplars i 72.000 visites a la web. El seu creador creu que són dades espectaculars per a un mitjà escrit íntegrament en català, i no dubta del gegant marge de creixement que té el que anomena “un projecte de vida”.

2.1.5. Llobregat digital: una web comarcal en creixement

L’any 2014, Daniel Alonso Pelayo, fotoperiodista de professió i amb experièn­cia en temes polítics i socials, a més de contactes suficients per crear una xarxa de treball, decideix crear un projecte periodístic digital. Pelayo és sent motivat perquè creu que els mitjans comarcals “no feien gaire ressò” del nou moviment independentista. El seu contingut està centrat en temes socials, polítics i econòmics.

L’equip de redacció està format per periodistes freelance, que col·laboren intermitentment. En les xarxes socials, compten amb quasi 5.000 seguidors i la seva web ha arribat a tenir 32.000 usuaris en un dia. Dit això, Llobregat Digital té encara molt camí que recórrer i el seu director es optimista de cara al futur: “Un factor important és que les institucions volen que es visualitzi el que fan, i a banda de que aquestes tenen els seus propis canals de comunicació, els interessa augmentar el nombre de gent a la que arribi la seva obra de govern”.

PUBLICACIONS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET

Edicions impreses

• El Llobregat

Publicació privada, mensual, gratuïta, de 48 pàgines, amb seu a carrer Raurich, 62, de Sant Boi de Llobregat.

Distribució el primer divendres de cada mes amb la revista encartada al diari La Vanguardia. També es reparteix gratuïtament als principals eixos comercials de les grans ciutats, a grans equipaments públics i als 49 supermercats Caprabo, a més a més de les biblioteques i també per correu postal a més d’un miler de subscriptors.

Informació dels 30 municipis del Baix Llobregat i L’Hospitalet.

www.elllobregat.com / Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

• La Bústia

Publicació privada, mensual, gratuïta, de 36 pàgines, amb seu a Av. Comte de Llobregat 4, Martorell.

Distribució bústia a bústia i a altres punts comercials.

Informació de 10 municipis del Baix Llobregat Centre i Nord: Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Collbató, Castellví de Rosanes, Gelida i Masquefa.

• El Far Informatiu

Publicació privada, mensual, de pagament (s’ha de comprar El Periódico de Catalunya), de 20-24 pàgines, amb seu al carrer Emilio Alcalà Galiano, 43, de Cornellà.

Distribució encartada a El Periódico el tercer divendres de cada mes.

Informació de Baix Llobregat i L’Hospitalet.

www.elfar.cat

• La Premsa del Baix

Publicació privada, mensual, gratuïta, de 24 pàgines, amb domicili a carrer Tomás Bretón, 31, d’Esplugues de Llobregat.

Distribució per punts comercials de la zona sud del Baix Llobregat.

Informació del Baix Llobregat.

www.lapremsadelbaix.com / Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

• 30 Graus

Publicació privada, mensual i gratuïta, amb seu a c/Verge de Guadalupe, 28-30,

d’Esplugues de Llobregat (ETV). Distribució al Baix Llobregat i part de L’Hospitalet.

www.30graus.cat / https://issuu.com/30graus

Publicacions digitals

• elllobregatdigital.cat

C/Puig del Ravell, 17-19, esc. E, 2º 2ª, Martorell

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

• elbaix.cat

C/Joan Batllori, 7-9, de Sant Feliu de Llobregat  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

2.2. Mitjans locals impresos

2.2.1. Les dues publicacions locals deganes del Baix: El Llaç i Periòdic Delta

Una de les proves de la predominança de l’esperit local per sobre del comarcal és la existència de publicacions deganes amb dècades d’experiència darrera. El mitjà local més antic és Llaç d’Unió, una revista nascuda al gener de l’any 1957 a Molins de Rei i creada per un grup de joves de la parròquia de Sant Miquel. L’any 1987 va canviar el seu nom a El Llaç i al juliol de 1995 va deixar de ser editat Parròquia de Sant Miquel Arcàngel i des d’aquesta data l’edita l’entitat Fòrum XXI, ja totalment desvinculat de l’església. Actualment és una publicació mensual, independent i de pagament adreçada als veïns de Molins de Rei. El seu director és Josep Ferrer Vilarrubla.

El seu equip està format per tres persones i compten amb quinze col·laboradors que mensualment aporten els seus articles. Actualment hi tenen 460 subscriptors. El factor que els diferencia d’altres publicacions locals és que, en paraules dels seus redactors, fan “un tractament documental i crític de les notícies i el coneixement de les persones i activitats de la vila”. La seva línia editorial està clarament a favor de l’autodeterminació de Catalunya.

El Llaç no té pàgina web, i de fet únicament utilitzen el seu perfil de Facebook i el seu blog a internet: www.forumllac.wordpress.com. Això respon a la seva filosofia d’apostar pel paper, pel fet que entenen que els seus lectors prefereixen consumir informació en paper i no pas en internet. La força d’Internet per atraure públic jove, però, és innegable i actualment estan treballant en com oferir els seus continguts d’una manera que s’adeqüi a l’estil de les seves publicacions.

Deixant de banda El Llaç, l’altre degà de la comarca va aparèixer al Prat de Llobregat. L’any 1977 va néixer el Periòdic Delta, fundat un grup de ciutadans amants del periodisme, de diversa formació i ideologia, integrat per gent com Jaume Monés, Pere Baltà -actual president de la Fundació Paco Candel- i Josep Maria Canalías, l’actual director. Abans del Delta, el darrer mitjà existent al Prat de Llobregat va ser el “Semanario Prat”, nascut en 1950 i clausurat al 1969 per l’alcalde i Cap Local del Moviment de l’època franquista, per les crítiques del periòdic a la gestió municipal.

Aquest mitjà local i de pagament porta quatre dècades representant el periodisme independent pratenc, un currículum molt difícil d’igualar. Delta s’ha adaptat al present sota la direcció en la redacció de Javier Martínez, periodista i maquetador, i amb un equip de vuit periodistes vinculats amb la ciutat i nombrosos col·laboradors.

A diferència de El Llaç, el periòdic pratenc utilitza amb molta freqüència les xarxes socials, que mes a mes augmenta en seguidors i difusió, especialment en Twitter (2.600 seguidors). El seu director, Josep Maria Canalías, espera poder engegar la seva pròpia pàgina web abans de setembre i creu que és un moviment estratègic clau per guanyar visibilitat i interacció amb els lectors. Segons les últimes dades de l’ACPC, 12.000 persones llegeixen la versió impresa de Delta cada mes.

Una vegada donat el protagonisme a les dues publicacions deganes del Baix Llobregat, hem de destacar altres publicacions locals independents, que malauradament no són moltes.

A Sant Boi fa uns anys va començar Sant Boi Diari, un diari local digital creat per Jose Polo i David Guerrero, creadors de l’exitós Viu Molins de Rei. A l’Hospitalet també ha sortit un mitjà local digital, l’Estrella de L’Hospitalet, creat per l’associació Foment de la Informació Crítica (FIC-LH), format per un equip de periodistes amb una àmplia carrera i dirigit per Eva Jiménez, presidenta de FIC-LH. En tot cas, per qüestions tècniques i econòmiques evidents, hi ha una gran preferència pels mitjans estrictament digitals. Sense deixar encara els mitjans impresos, no podem oblidar-nos del grup Comunicació 21, editor de les edicions locals Línia.

2.2.2. Comunicació 21: La primera xarxa de mitjans de proximitat

Fa vint anys, l’any 1999, va néixer el grup Comunicació 21, la primera xarxa de mitjans de proximitat amb edicions específiques per diferents territoris. El projecte es va engegar al Vallès Oriental, on va sortir el primer Línia Vallès. Després arribarien a Barcelona amb el Línia Sants, la primera edició de moltes dedicades als barris barcelonins. El director actual és el periodista Arnau Nadeu. Comunicació 21 és important perquè es tracta de la primera xarxa de publicacions locals que cobreixen pràcticament tota la zona metropolitana de Barcelona.

Actualment el grup edita 19 edicions gratuïtes de proximitat, que produeixen amb una intenció molt clara: “L’objectiu és que si tu agafes un Línia Mar i un Línia Nord, et trobis un producte amb la mateixa qualitat”, explica Nadeu. Per portar a terme les seves edicions, tenen un equip de 30 persones (comptant periodistes, distribuïdors i administratius). Al tenir els seus propis distribuïdors, els seus exemplars poden arribar als principals eixos comercials dels llocs per als quals escriuen, a més de biblioteques i centres cívics, entre altres equipaments públics.

A més d’aquestes edicions locals, el grup edita la seva revista Comunicació 21 semestralment i el diari setmanal Lo Mejor, iniciat al setembre i enfocat en notícies positives d’actualitat. Al Baix Llobregat fan cinc edicions: Línia L’H; Línia Cornellà; Línia Mar; Línia Tres per Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern; i Línia Nord per la zona nord del Baix.

Comunicació 21 aposta clarament pel paper, però no deixa de banda Internet. Per això, han estrenat una nova pàgina web. Arnau Nadeu resumeix la filosofia del seu grup: “El nostre fort és el paper. És el que ens permet tirar endavant, és el que ens demanen els nostres lectors i anunciants. Creiem que el paper encara té molt recorregut”.

2.3. Mitjans locals digitals

Bill Gates va dir una vegada: “Si el teu negoci no està en Internet, el teu negoci no existeix”. Aquesta frase és cada dia més certa. En la mateixa línia, Josep Mª Canalías creu que “és indispensable que tots els mitjans tinguem edicions digitals que arribin a aquest públic que no consumeix premsa de paper”

El que abans semblava una cosa molt estranya, avui és un tret característic dels temps en els quals vivim: consultar les notícies a Internet. David Guerrero, cofundador de Viu Molins de Rei, explica una anècdota molt curiosa: “Anàvem a buscar anunciants i ells deien que si la publicitat no sortia en paper, no s’anunciaven. Menys d’una dècada després, ens tornem bojos freqüentment quan Youtube no ens deixa treure la publicitat, i d’altres pàgines ni parlar-ne”.

La possibilitat de crear un mitjà amb uns recursos relativament limitats,  i en un format atractiu per aconseguir un públic jove, va obrir un ventall d’oportunitats per a aquells periodistes que iniciar un projecte centrar en el periodisme local. De fet, aquelles publicacions impreses que no tenen una pagina web, tenen molt que perdre. El paper té molta vida i el format digital, molt futur.

2.3.1. Viu Molins de Rei

David Guerrero i Jose Polo eren dos amics estudiants de Periodisme, que col·laboraven amb Ràdio Molins. Buscant informació per documentar-se i tenir dades per al seu programa, descobreixen que no hi ha cap font d’informació pròpia a Molins de Rei, un poble amb 25.000 habitants però amb una vida associativa, cultural i política molt activa. Sumat a això, hi havia el fet que existia un públic jove que no escoltava la ràdio ni llegia El Llaç. Els dos periodistes creien que la idea podia funcionar molt bé i van apostar per crear un diari local totalment digital, Viu Molins de Rei.

Guerrero afirma que els seus primers anys van ser a un nivell “amateur”, però l’aparició de Viu Molins va sacsejar la política local. Aquest digital neix el novembre de 2010 i al maig de 2011 hi havia eleccions municipals. Les campanyes electorals a Molins de Rei, com a moltíssims municipis, constaven bàsicament de penjar banderoles polítiques arreu el municipi, parlar amb els veïns i un debat a la ràdio local. Però el ritme digital d’aquest mitjà altera els plans dels polítics.

“Arribem nosaltres, que som un diari digital en el qual cada dia surten notícies, i es veuen obligats a respondre l’un a l’altre: creem un xoc en els mateixos polítics”, detalla Guerrero. “La campanya per a les eleccions municipals del 2011 va tenir un impacte bastant important perquè ens va ajudar a donar-nos a conèixer”, afegeix Jose Polo.

La situació política a Molins a l’any 2011 era molt tensa, amb un tripartit d’ICV, ERC i CiU a punt de trencar-se amb la sortida dels convergents. Una vegada els polítics van ser conscients del poder d’un mitjà digital, on podien “modular” la seva campanya amb missatges més freqüents, no van deixar passar l’oportunitat. Amb un efecte enorme a la campanya electoral dels partits municipals, Viu Molins va suposar una renovació periodística en tota regla. Va canviar la consciència d’una ciutadania que no estava acostumada a utilitzar Internet com a mitjà per informar-se, i també van ser pioners en la retransmissió dels plens municipals, primer a Twitter i després en “streaming”. La seva naturalesa digital també fa que siguin capaços de generar participació ciutadana en les noves xarxes socials, com a Twitter, on tenen més de 5.000 seguidors.

L’any 2012, Jose Polo es queda a l’atur i és en aquest moment que el diari digital es constitueix com a empresa, Viu Comunicació, consolidant-se com a mitjà de comunicació professional. El digital va deixar de ser un hobby, per a convertir-se en un projecte seriós i amb molt de pes al municipi. Actualment, l’equip està format per quatre periodistes i un responsable del departament comercial. Des de l’any 2014, editen un anuari imprès amb els principals temes del municipi convertits en reportatges. Segons les seves darreres estadístiques, Viu Molins de Rei rep 40.000 visites mensuals, a més de comptar amb 70 socis que paguen una quota, definits per Guerrero com “gent que creu que la seva població es mereix un mitjà que informi del que passa”.

L’èxit d’un mitjà de comunicació no sempre assegura abundants beneficis econòmics i en la cerca per fer la seva empresa sostenible, el maig de 2014 comença Sant Boi Diari. Tracten de replicar l’èxit aconseguit en Molins de Rei, però Jose Polo és conscient de la diferència entre municipis: “No és el mateix Molins de Rei que Sant Boi. Sant Boi és una ciutat molt més gran. Necessitem picar molta més pedra. És un projecte amb marge de creixement”. Però el que queda clar és que, a vegades, una iniciativa purament periodística pot canviar l’entorn en què viu i engegar un canvi de pensament a l’opinió publica.

2.3.2. Fet a Sant Feliu: l’exemple del model cooperativista

Al mateix temps que Viu Molins de Rei s’iniciava, l’any 2010 també apareixia el primer mitjà local independent a Sant Feliu de Llobregat, Fet a Sant Feliu. Aquest diari digital local és diferent, ja que és gestionat per una cooperativa de socis i sòcies, Sant Feliu Viu SCCL. Va néixer amb la finalitat d’informar del dia a dia en el municipi, centrant-se en l’activitat política i cultural. També, un dels seus objectius és oferir espais de debat per als veïns i tots els anys organitzen tertúlies relacionades amb l’actualitat. Fet a Sant Feliu va confirmar que l’èxit de Viu Molins no era casualitat, sinó que hi ha un interès dels veïns per informar-se aprofitant els avantatges digitals.

Si bé en els seus inicis apuntava a ser una revista impresa, per qüestions de pressupost decideixen centrar-se en consolidar la versió digital. Des de l’any 2014, el diari publica un anuari imprès amb un recull del més destacat de l’any, on donen lloc a contingut més elaborat, treballat i interessant, lliure de les pressions que comporta la cobertura de l’actualitat diària.

El seu equip no està format estrictament per periodistes, ja que obren la possibilitat de col·laborar als veïns i també tenen estudiants en pràctiques. El mitjà està dirigit per un Consell Rector, que funciona com un consell editorial. Aquest consell organitza l’estructura i el contingut fonamental de la publicació. De fet, al llarg de la seva història han pres decisions cridaneres. En assemblea, els seus 150 socis van decidir no acceptar la publicitat electoral de les eleccions municipals de 2015, renunciant a ingressar cap euro per publicitat. Això reforça el compromís dels seus socis i la independència total del diari. De qualsevol forma, Fet a Sant Feliu ha aconseguit sostenir-se en el temps, creixent i reforçant el compromís dels seus socis i lectors.

2.3.3. L’Estrella de L’Hospitalet: reformulant l’esperit de L’Estaca

Un grup de periodistes amb una àmplia trajectòria a la premsa de proximitat i compromesos amb la labor d’informar a la ciutadania va crear en 2018 l’associació Foment de la Informació Crítica de L’Hospitalet (FIC-LH), però l’entitat no està integrada només per periodistes. De fet, entre els seus 35 socis destaquen els ex alcaldes de la ciutat: Vicenç Capdevila, Juan Ignacio Pujana i Celestino Corbacho. El seu objectiu és “promoure la circulació d’informació crítica, rellevant i contrastada, en el territori de l’Hospitalet de Llobregat”. La junta de FIC-LH està liderada per Eva Jiménez, la seva presidenta, amb Daniel Pueyo (vicepresident), Juan Carlos Valero (tresorer), Jesús Vila (secretari) i els vocals Francisco Javier Rodríguez i Lluis Berbel.

L’associació va llençar, amb molt de simbolisme, el dia 15 de setembre de 2018, Dia Internacional de la Democràcia, la revista L’Estrella de L’Hospitalet. Aquest mitjà digital de proximitat vol ocupar el forat deixat per L’Estaca i consolidar-se com mitjà independent de referència al segon municipi més poblat de Catalunya. Reformulant l’esperit independent i crític de la històrica capçalera hospitalenca, però ara adaptant-se al món digital. Eva Jiménez dirigeix aquest projecte, acompanyada de Daniel Pueyo, vicepresident de FIC-LH, i Rodríguez, vocal de FIC-LH i director de El Llobregat. “Les persones que formem L’Estrella volem oferir un Periodisme amb majúscules, això és, un periodisme lliure de lligams polític-econòmics, plural, transparent i veraç”, afirma la directora, fent també una crida als periodistes: “Si algú vol col·laborar amb nosaltres, amb el seu temps o diners, que ens enviï un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.”.

2.4. Mitjans comercials

Amb la creació d’un interès per la premsa de proximitat no solament és va obrir un ventall d’oportunitats per als periodistes i els seus mitjans, sinó també un terreny molt interessant a explorar per als publicistes i comercials. És destacable en aquest sector, la desaparició d’Express i Aquí, dues publicacions de referència que van patir les conseqüències de la crisi econòmica. El primer va ser editat pel desaparegut Ramón Comas i va arribar a publicar una quinzena de capçaleres a diferents poblacions, mentre que l’Aquí de Rafa Lebrón va tenir fins i tot una televisió, que després va vendre a Justo Molinero, de Ràdio Tele Taxi.

Avui dia, aquest sector segueix molt viu, amb publicacions on la publicitat és la protagonista i les notícies són un complement. Són gratuïtes, com moltes publicacions periodístiques, per tant la diferència no està en la seva distribució, sinó en el seu contingut. És destacable el fet que la gran majoria d’aquests mitjans siguin del sud de la comarca, contrastant amb les tres del nord: Esparraguera amb l’Espavila; Olesa amb el Montserratí; i Sant Andreu de la Barca amb El Diari.

3. Institucional. Mitjans pùblics

3.1. Butlletins municipals

Un mitjà de comunicació és un projecte molt atractiu per al poder polític. Per aquest motiu, no és res estrany que cada ajuntament compti amb el seu propi butlletí, finançat amb fons públics. Els 31 municipis del Baix tenen el seu propi butlletí, sigui imprès o digital. L’objectiu clau d’aquestes publicacions és donar a conèixer la tasca del govern del moment, no de l’ajuntament. L’existència d’aquest tipus de mitjans no és negativa, tot el contrari, aporta diversitat i pluralitat. Però, és clau per la ciutadania disposar també d’un mitjà independent i crític, sense intencions propagandistes o relats esbiaixats.

Aquí hi entra la democratització de la comunicació al territori. Hauríem de ser molt crítics amb aquells ajuntaments que aposten pels seus propis butlletins, però no són capaços de donar suport als mitjans d’iniciativa privada, moltes vegades perquè són precisament crítics amb el govern vigent. Alguns periodistes comarcals assenyalen la concentració de publicitat per part dels ajuntaments com gran culpable que faltin projectes independents. Joan Carles Valero parla d’un cas concret: la falta d’un mitjà independent a l’Hospitalet causa un autèntic “forat negre”, doncs els mitjans municipals absorbeixen tota la publicitat. El Diari de l’Hospitalet és una publicació mensual que edita l’ajuntament i que s’embustia, i a més de concentrar la publicitat, és finançat amb fons públics, com tots els butlletins municipals. Valero afirma que això fa impossible que qualsevol iniciativa privada pugui desenvolupar-se. D’altra banda, periodistes com Francisco Durán, que treballa als mitjans públics d’aquest municipi, afirma que el problema és que l’Hospitalet no genera grans quantitats de publicitat.

En tot cas, els responsables no són els mitjans públics, que fan la seva feina, sinó els ajuntaments que no compleixen amb el seu paper democràtic, tenint en compte que un mitjà independent no solament és un clar símbol de llibertat d’expressió, sinó que és una empresa formada per veïns del municipi, que volen i aposten per fer un periodisme no sempre valorat com es mereix, un periodisme de proximitat professional.

3.2. Ràdios municipals

El 3 d’abril de 1979 van ser convocades les primeres eleccions municipals de la democràcia en plena Transició. Aquell mateix any, neix a Catalunya la primera ràdio municipal: Arenys de Mar, al Maresme. També l’any 1979 començarien a emetre Ràdio L’Hospitalet i Ràdio Sant Boi, ràdios deganes del Baix, però llavors totalment independents dels ajuntaments. El Maresme és ara la comarca amb més ràdios municipals, amb 23. El Baix actualment compta amb 21 ràdios i potser 22 en el futur, si el projecte de recuperació de Ràdio l’Hospitalet arriba a materialitzar-se.

Però sí ja és difícil que un mitjà imprès pugui arribar a convertir-se en referent del Baix, és pràcticament impossible que s’estableixi una ràdio d’àmbit comarcal. Des de 1987, existeix Informatiu Comarcal (www.informatiucomarcal.com), que no és més que una pàgina web que recull els programes emesos per nou ràdios del sud de la comarca. Són Ràdio Sant Boi, Ràdio Castelldefels, Ràdio Cornellà, Ràdio Desvern, Ràdio Sant Feliu, Ràdio Gavà, El Prat Ràdio i Ràdio Sant Vicenç. El panorama radiofònic ho va sintetitzar molt bé Crespo quan va afirmar que “al Baix Llobregat és més fàcil que ens quedem sense ràdios locals que tenir-ne una de comarcal”.

L’antecessora de l’emissora de l’Hospitalet va ser creada per Francesc Casbas i Joan Carles Valero a l’any 1979. L’ajuntament va declarar al grup promotor com entitat d’interès general i va cedir el Palauet de Can Buxeres per instal·lar els estudis radiofònics, després que el Ministerio de Interior sancionés als periodistes per emetre des del domicili particular de Julián Crespo, fotògraf que treballava amb Valero. Malauradament, l’emissor que van comprar a Milà (Itàlia) amb molt esforç, va ser robat. En aquest moment, l’Ajuntament aprofita el moment per crear la seva pròpia ràdio municipal.

Pel que fa a l’emissora de Sant Boi, el 15 de febrer de 1980 va ser constituïda oficialment com ràdio municipal per l’Ajuntament. El 20 de maig d’aquell any, aprofitant l’arribada de la Festa Major, Ràdio Sant Boi va començar les seves emissions. Al llarg de la seva història, l’emissora canviaria de lloc, establint-se primer al Palau Marianao, traslladant-se a Can Massallera i després al carrer Torras i Bages, on va ser durant 30 anys. Actualment, l’emissora té unes noves instal·lacions al carrer Jaume I.

3.2.1. El tancament de Ràdio L’Hospitalet i la reestructuració dels Mitjans de comunicació de L’Hospitalet

La crisi va provocar la desaparició de molts mitjans de comunicació de proximitat. Al Baix Llobregat, i més concretament al sector radiofònic, l’episodi negre que tots els periodistes de la comarca recorden és el tancament de l’emissora municipal Ràdio l’Hospitalet. Fundada l’any 1982, la ràdio municipal de la segona ciutat més gran de Catalunya va deixar d’emetre l’any 2012 després de la decisió presa pel govern municipal, liderat per l’alcaldessa, Núria Marín, per raons econòmiques.

Ràdio l’Hospitalet era una referencia dins del sector radiofònic local i també una escola de periodistes de proximitat, amb una important dedicació pels esports i les retransmissions esportives. Amb l’aprovació del pressupost de 2012, on no s’incloïa partides municipals per la ràdio ni per la televisió locals, es va confirmar la notícia. Ni tan sols l’esforç dels treballadors per acceptar una rebaixa de sou o un canvi de model varen funcionar per detenir el tancament. Així, la trentena de treballadors de l’emissora van ser recol·locats a l’empresa pública La Farga, on ara fan la publicació municipal Diari de l’Hospitalet; mentre que la quarantena de persones contractades a la televisió, es van quedar sense feina el gener del 2012.

El tancament de l’emissora va ser el precedent d’una reestructuració dels mitjans de comunicació de l’Hospitalet. Una reestructuració que cerca “optimitzar” els recursos públics. “El que hem de fer és aconseguir que aquests recursos estiguin molt ben utilitzats i donin un servei de comunicació plural”, explica el director dels Mitjans de comunicació de l’Hospitalet, Oscar Sánchez. Actualment, aquesta empresa publica té la Televisió de l’Hospitalet, emesa per TDT, i el Diari l’Hospitalet, publicació mensual distribuïda a les bústies del municipi. “Tenim el projecte d’intentar tornar a obrir l’emissora”, assegura Sánchez.

3.2.1. Ràdio Cornellà

Algunes emissores no solament van sobreviure la crisi, sinó que una vegada superada, van aprofitar les noves xarxes socials per consolidar-se en els seus municipis. I un molt bon exemple es Ràdio Cornellà. Aquesta emissora municipal va iniciar les seves primeres emissions el juny de 1981, en un estudi situat al parc de Can Mercader. Ja al de maig del 1982, van començar les emissions de manera estable. Abonats per la participació ciutadana i la complicitat dels comerços locals, la ràdio porta gairebé quatre dècades de servei públic.

“Jo diria que en els últims quatre anys, Ràdio Cornellà ha tingut una millora substancial i una de les raons, sens dubte, han estat les xarxes socials”, opina Mireia Navarro, periodista i actual directora de l’emissora. “La ràdio té més oportunitat de ser compartida i això ens dona més feedback dels oients”. Avui dia tenen una programació que compta amb 35 programes i més de 70 col·laboradors que de forma setmanal participen en programes propis.

Al llarg de la seva història, Ràdio Cornellà ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premi Rosalia Rovira de la Diputació de Barcelona en 1991 i 1997, Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de Catalunya 2014 en la categoria de comunicació de proximitat i un premi especial de la Festa de l’Esport 2015 al programa “L’Esport al Punt”. Mireia Navarro va rebre als Premis Llobregat de 2019 la distinció Aguas Cristalinas, per la seva tasca amb el seu programa ‘La placeta del temps’. No obstant això, per a la directora el reconeixement més important és “entrar en els establiments i saber que en molts d’ells sona Ràdio Cornellà: és un senyal que fem un producte de qualitat i atractiu”.

3.3. Televisions locals

Poc ha canviat el panorama en l’àmbit televisiu en el Baix. Ja en l’edició anterior d’aquest llibre, Imanol Crespo ressaltava que era un terreny “encara per explotar”. El que sí que s’ha pogut observar, és com les televisions comarcals existents han invertit temps a compartir els seus continguts en Internet amb serveis a la carta, sent YouTube la plataforma preferida de tots. Excepte ETV, la resta de televisions locals són pràcticament plataformes digitals que publiquen continguts de forma intermitent.

De fet, l’interès local per les televisions va despertar-se amb les possibilitats que va oferir la evolució digital i la aparició de plataformes de vídeos. Sí hi ha una característica comú a totes les plataformes, és la retransmissió dels plens del ajuntament del municipi propi. Despí TV, El Prat Televisió, Viladecans TV, Gavà TV, Castelldefels TV i Televisió L’Hospitalet son les principals televisions “online” de la comarca.

3.3.1. ETV: La televisió de referència de la comarca

En aquest sector, sense cap dubte, ETV és el referent. Creada l’any 1983 i amb emissions regulars des de setembre de 1986, Esplugues Televisió va néixer amb una filosofia comarcal però va haver de lluitar contra les lleis existents en aquella època. “Primer vam ser il·legals, perquè la llei solament permetia televisions nacionals. Després, alegals, fins molt més tard es van regularitzar les televisions comarcals”, explica el seu fundador i director, Frederic Cano.

La història d’aquesta televisió recull moments molt diversos: El Nadal de 1995, ETV va portar fins a Sarajevo aliments recollits a Esplugues, en plena Guerra dels Balcans. L’any 1997 van celebrar els primers ‘Premis Pont d’Esplugues’, i per aquesta iniciativa van rebre el premi de comunicació. En 2001 van ampliar la seva cobertura fins a Pallejà, Molins de Rei i Cervelló. I l’any 2006, ETV aconsegueix la seva llicència televisiva, que la converteix en el primer projecte de TDT al Baix Llobregat i tercer de Catalunya.

Des de 2007, aquest mitjà edita un diari digital (E-digital). El mateix any, forma part dels fundadors de les plataformes Televisions Digitals Independents (TDI) i l’Associació de Mitjans de Proximitat (AMP), aquesta última presidida per Frederic Cano.

“La crisi ens va motivar a buscar formules per tirar endavant. Ens va ensenyar a diversificar-nos, i que no solament havíem de fer televisió”. Amb aquesta filosofia, l’any 2010 es crea el 30 Graus, un setmanari per L’Hospitalet i el Baix Llobregat que va començar sent de pagament, però actualment és quinzenal i gratuït. Aquesta estratègia d’ampliació també va motivar-los a crear campanyes publicitàries, amb la qual cosa també ofereixen a les empreses campanyes de publicitat dirigides al carrer i a les plataformes digitals. I si amb això no fos suficient, també editen amb iTram Comunicació i Promarts la revista de promoció turística i cultural Sortida.

ETV, doncs, no s’ha conformat amb complir uns objectius i es troba en una recerca continua d’ampliar els seus horitzons.