2. Protagonistes

2.1. Premsa comarcal

2.1.1. La Bústia: Informant sobre el nord de la comarca des de 2007

Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Collbató, Castellví de Rosanes, Gelida i Masquefa (Anoia) són els municipis que conformen l’àmbit d’acció de La Bústia, una font d’informació per a la comunitat local i comarcal. “La Bústia és un diari local que va ser fundat al novembre de 2007 amb l’objectiu inicial de cobrir un buit informatiu als vuit municipis del nord del Baix Llobregat. Posteriorment, el 2012, es va ampliar la seva cobertura a dos municipis més”, explica el director del mitjà, Lluís Gutiérrez.

Pel que fa al finançament, La Bústia s’ha sostingut principalment a través dels anunciants, especialment els comerços i empreses dels municipis on es distribueix. “També compten amb una col·laboració institucional, ja que, tot i ser un mitjà privat, el seu àmbit i servei són considerats públics i universals”, afegeix Gutiérrez.

Durant els anys de crisi, a partir de finals del 2008, La Bústia va aconseguir sortir endavant ja que no depenia del sector immobiliari ni bancari. “Els comerciants i empresaris locals van entendre que era el mitjà de referència al qual havien de recolzar-se”, explica el director. Durant el 2020, en plena pandèmia, van fer canvis importants, deixant de publicar l’edició en paper de març a novembre i potenciant el diari digital.

Aquesta estratègia va conduir a un gran creixement de l’audiència, amb rècords de visualitzacions, ja que van informar puntualment sobre l’evolució i les notícies relacionades amb la pandèmia als municipis. A finals del 2020, van tornar a publicar l’edició en paper, mantenint així la seva presència en ambdós formats.

Pel que fa a l’equip, actualment La Bústia compta amb dues persones a la redacció i set col·laboradors, a més de l’equip encarregat de la distribució, administració i impressió. 

Les xarxes socials han estat un instrument clau per a La Bústia, ja que han permès augmentar la seva visibilitat. Des de novembre de 2007, quan es va iniciar la versió digital, han anat incorporant-se a les principals plataformes com Facebook, Twitter i Instagram. En ocasió del seu 10è aniversari, van realitzar una remodelació del diari digital per aconseguir una millor experiència per als seus lectors.

Fins ara, han rebut el Premi de Comunicació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat el 2011. A més, han estat reconeguts per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) el 2012 i el 2017 per la seva tasca informativa, social i de promoció de la llengua catalana.

Pel que fa a les xifres d’audiència actuals i l’evolució dels últims cinc anys, cal destacar que les xifres en paper són de l’Estudi General de Mitjans Baròmetre Catalunya fins al 2016. Aquest estudi indicava que tenien una audiència de 35.000 lectors, “sent el diari mensual comarcal més llegit de Catalunya des del desembre de 2014”.

A partir del 2010, es va convertir en el capçalera mensual líder al Baix Llobregat i, des del 2013, a la província de Barcelona. Quant a la distribució actual, es realitza en 40.000 exemplars, amb 37.000 distribuïts de bústia a bústia i 3.000 en punts estratègics als deu municipis de difusió. La seva audiència digital també ha estat auditada, demostrant la seva solidesa com a mitjà de comunicació.

Pel que fa als objectius futurs, La Bústia “pretén transformar-se i adaptar-se als canvis emergents, potenciant la seva presència multimèdia”, segons Gutiérrez. També té l’objectiu de donar suport a l’activitat cultural i econòmica del territori, apostant per la participació i la col·laboració amb les iniciatives de proximitat. Així mateix, escoltarà les opinions i suggeriments dels lectors i anunciants, posant-los com a eixos principals per al desenvolupament futur del mitjà.

2.1.2. El Far: La veu de la comarca en temps de canvi i superació

El Far del Llobregat va iniciar la seva trajectòria el 1985 amb un objectiu clar: “donar veu al territori del Baix Llobregat i dibuixar el perfil propi d’una comarca que experimentava els canvis de l’època democràtica incipient”, com explica María José Espinosa, directora d'El Far. El projecte va ser impulsat per un grup heterogeni de persones vinculades al món polític, social, sindical i cultural de la comarca, destacant noms com Pere Baltà, Manuel Campo Vidal, Miquel Roa, Francesc Castellana, Jaume Codina, Jaume Funes, Joan García Nieto, Carles Navales, Josep Maria Rañé, Ignasi Riera, Roser Vilardell, Enric Giner, Francisco Hidalgo o Vicenç Badenes.

“El finançament d'El Far prové exclusivament de la inserció publicitària, una font de suport essencial per al manteniment del mitjà”, comenta també Espinosa. No obstant això, els anys de crisi no van ser fàcils per al diari, ja que a conseqüència de la disminució dels ingressos publicitaris, es va haver de dur a terme una reestructuració important de l’equip de professionals el 2012. Això va comportar la passada de l’edició setmanal a una edició mensual. Amb tot, aquesta situació va ser aprofitada per a establir un portal digital, ELFAR. CAT, que ofereix una actualització diària de notícies, reportatges, entrevistes i articles d’opinió per mantenir la informació al dia i adaptar-se als canvis tecnològics.

Actualment, l’equip d’El Far està format per tres periodistes, incloent-hi una community manager a mitja jornada, així com un responsable de publicitat i una administrativa. Pel que fa a les col·laboracions, aquestes són realitzades per personalitats destacades del territori que contribueixen amb columnes d’opinió. Polítics, periodistes, membres de sindicats, de la patronal i representants d’entitats i associacions locals tenen l’oportunitat de compartir la seva visió en les pàgines del diari.

Les xarxes socials han adquirit un paper cada vegada més rellevant per a El Far. Amb una presència consolidada a Facebook, Twitter i Instagram, s’ha experimentat un augment significatiu del nombre de seguidors i interaccions amb la comunitat virtual. Aquesta presència digital permet connectar amb públics més joves i mantenir-los informats sobre els temes més rellevants del territori.

Pel que fa als reconeixements, El Far va ser guardonat amb el prestigiós premi Tasis-Torrent de Comunicació de la Diputació de Barcelona l’any 2003 pel seu ANUARI, un projecte que destaca per la seva complexitat i originalitat a l’hora d’editar un anuari comarcal d’aquesta envergadura i qualitat. Aquest anuari s’edita anualment des de 1996.

Pel que fa a les xifres d’audiència, actualment es distribueixen 20.500 exemplars de l’edició impresa, arribant a un total d’uns 60.000 lectors. Els principals objectius per als anys vinents d’El Far del Llobregat són continuar reivindicant la importància del periodisme local i comarcal com a eina essencial per informar i connectar amb la comunitat. A més, es vol continuar incrementant el nombre de lectors tant en l’edició impresa com en la digital, així com ampliar la presència i interacció en les xarxes socials.

2.1.3. El Llobregat: Alts i baixos

Publicació en paper nascuda al 2006 i impulsada per l’advocat Javier Pérez Llorca, que va ser vicealcalde de Sant Boi amb el PSC de 1986 a 1993, i, quan no va ser escollit com alcalde pels seus propis companys socialistes, va ser el candidat de CiU i regidor fins juny de 2003, i també a la Diputació de Barcelona. Amb diferents empreses editores amb seu fora de la comarca, però sempre amb el mateix propietari, que exerceix de gerent, El Llobregat ha anat a menys a partir de la pandèmia.

Justament quan el Govern espanyol va decretar l’estat d’alarma i el confinament, el director de la publicació, Francisco Javier Rodríguez, i el redactor Carlos Manzano, van ser acomiadats per no aceptar un ERTO total i continuar teletreballant. La mala experiència l’explica Francisco Javier Rodríguez Baena a Capçalera, revista del Col.legi de Periodistes que al febrer de 2021 publica un reportatge sobre la premsa comarcal titulat “David contra Goliat”: La gerència del mitjà ens va proposar un ERTO de suspensió total de l’activitat al temps que ens obligava a seguir treballant.

“Incorrent en un frau”, precisa Rodríguez Baena, a qui en aquell moment li devien tres mesos de nòmina. “Després de finalitzar la revista mensual que edita l’empresa, que vam acabar per professionalitat i amb vistes a aturar l’activitat tan bon punt aquesta fos a impremta, la gerència ens va comunicar als dos redactors de la revista que ens acomiadava per "desavinences greus’”, recorda el periodista a Capçalera.

Amb l’acomiadament d’aquest equip professional, la revista mensual va continuar sota la direcció de Xavi Adell en diferents etapes i es va reduir de 48 a 32 pàgines, a més de deixar de distribuir-se als supermercats Caprabo, abandonar els suplements d’estiu i anuaris, els cicles de debats sobre infraestructures i electorals i, entre altres iniciatives anteriors, també va deixar d’entregar uns premis comarcals anuals que havia establert durant sis edicions, guardonant, entre d’altres, a Oriol Junqueres quan estava a la presó, després de que la publicació secundara l’anomenada “aturada de país” del 3 d’octubre de 2017.

2.1.4. La Premsa del Baix: el diari comarcal fruit de la crisi

En Mariano Martínez, fidel a la llibertat de premsa, va crear La Premsa del Baix junt amb un grup de professionals de la comunicació com a resposta a la crisi econòmica de 2008, un mitjà d’àmbit comarcal i totalment en català.

Amb la desaparició de diverses publicacions, va percebre un forat en el mercat que “no podia quedar buit”. Finalment, al 2010 van establir la seva presència en línia amb la creació de la pàgina web i l’expansió de les seccions de la publicació.

Amb el pas dels anys, La Premsa del Baix ha aconseguit establir-se a la part sud de la comarca, amb un equip format per un grup de periodistes autònoms que col·laboren de manera intermitent amb la publicació. Segons les últimes dades d’OJD disponibles de forma permanent a la seva pàgina web, La Premsa del Baix té 37.771 usuaris únics que visiten la seva pàgina, 55.734 visites i 67.000 pàgines vistes d’una durada mitjana de 48 segons.

2.1.5. Llobregat digital: una web comarcal en creixement 

Un professional del fotoperiodisme amb experiència en temes polítics i socials, Daniel Alonso Pelayo, va decidir l’any 2014 embarcar-se en un projecte periodístic digital. Considerava que faltava ressò en els mitjans de comunicació comarcals relacionat amb el moviment independentista. Per això, al Llobregat Digital hi ha majoritàriament qüestions socials, polítiques i econòmiques. L’equip és de periodistes freelance. A les xarxes socials, compta amb 6.000 seguidors.

2.1.6. Llobregat digital: una web comarcal en creixement 

Catalunyametropolitana.cat és una capçalera digital on s’ajunten disset mitjans que s’editen a comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental. És un portal informatiu amb l’objectiu de “donar una visió global de la realitat que viu una bona part dels cinc milions de ciutadans de la regió metropolitana de Barcelona”, segons informen els seus impulsors. Entre els mitjans hi ha ‘elBaix.cat’, ‘elCugatenc’, ‘Districte 7’, ‘L’independent de Badalona’, ‘L’Estaca’, ‘Malarrassa’, ‘Sant Boi Diari’ i ‘Viu Molins de Rei’.

S’hi han sumat també les capçaleres de la Fundació Periodisme Plural: ‘El Diari de l’Educació’, ‘El Diari de la Sanitat’, ‘El Diari del Treball’ i ‘Catalunya Plural’. Totes elles comparteixen el fet de ser mitjans sense ànim de lucre nascuts de la societat civil. El motiu del mitjà, creat al 2023, és fer “un periodisme independent i ciutadà”.

Un dels impulsors, Josep Carles Rius, degà de Col·legi de Periodistes de Catalunya (2007-2010) i autor del llibre “Periodismo en reconstrucción” (Universitat de Barcelona, 2016), indica que va rebre la trucada del Xavier Campreciós, de Catalunya Plural, per fer un diari digital de l’àmbit de la zona metropolitana de Barcelona. “Vam escampar el projecte i ho vam estendre al Baix Llobregat nord i el Maresme”, afirma Rius.

El mitjà té una redactora fixa, Estel Huguet, que està directament vinculada i genera la informació. També hi ha un redactor que fa peces especials, Joan Cascante.

“Tots els mitjans ens hem compromès a donar-li’s contingut periòdicament. La plataforma es va estrenar oficialment el 21 de març de 2023. “És un mitjà de mitjans que aprofita les sinergies de cadascun”, conclou. Aquesta és una experiència de cooperació inèdita en l’àmbit de la premsa i és fruit d’un procés de reflexió dels seus impulsors “sobre la necessitat de dotar d’una visió global, independent i crítica” la realitat de la regió metropolitana de Barcelona, a partir del periodisme de proximitat i amb una llarga trajectòria.

2.2. Mitjans locals impresos

2.2.1. Dues publicacions locals deganes

El Llaç, una de les capçaleres històriques del país

Al Baix Llobregat hi ha nombroses publicacions locals. Un dels mitjans més antics és Llaç Unió, una revista nascuda el 1967 a Molins de Rei i creada per un grup de joves de la parròquia de Sant Miquel. L’any 1987 va canviar el seu nom a El Llaç i el juliol de 1995 va deixar de ser editat per la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel i des d’aquesta data l’edita l’entitat Fòrum XXI, ja totalment desvinculat de l’església.

En Roger Castillo, director d’El Llaç, explica que durant la pandèmia el mitjà va patir les conseqüències i que el nombre d’edicions que sortien publicades va decaure: “L’equip no va poder sostenir el ritme de publicació mensual de les darreres dècades i el 2022 va decidir, després de 30 anys, deixar la redacció en mans d’un nou equip”.

Actualment, torna a ser una publicació mensual, independent i de pagament adreçada als veïns de Molins de Rei. El seu equip està format per dues persones fixes i col·laboradors. Tenen, almenys, 300 subscriptors.

L’aportació i valor diferencial que fa el mitjà a Molins de Rei és el suport en paper. El director explica que l’àmbit digital queda cobert per mitjà Viu Molins de Rei, mentre que la ràdio i televisió també fan la seva funció. “De forma natural ens hem situat fent reportatges de fons, entrevistes en profunditat, entre altres aspectes”, explica Roger Castillo.

“El públic és gent del poble i l’objectiu del canvi d’equip és fer que la revista arribi a tothom i que es mantingui com a referent”, assenyala també el director. El mitjà també utilitza el seu perfil de Facebook i el seu blog a internet: www.forumllac.wordpress.com per fer arribar a més gent el seu contingut, obtenint uns bons resultats.

Delta: 46 anys informant amb passió sobre la vida local del Prat

El Delta va iniciar la seva publicació amb el número 0 uns dies abans de Nadal l’any 1977, després d’un període de gestació d’aproximadament dos anys. L’objectiu inicial d’aquesta publicació era omplir el buit informatiu dels darrers vuit anys que havia deixat el ‘Prat, portaveu de la vida local’, que va ser suprimit per l’autoritat competent, en aquest cas, l’alcalde de la ciutat. En aquell moment, es trobaven en els inicis del que s’ha anomenat com la Transició del franquisme a la democràcia, i es considerava crucial deixar un testimoni periodístic d’aquesta època emocionant.

El setmanari Prat, fundat l’any 1950, formava part de la Red Catalana de Prensa, un òrgan subordinat al “Movimiento Nacional”. A partir de l’any 1967, es va produir un canvi generacional a la redacció i la publicació va començar a adoptar una postura més crítica amb l’Ajuntament, el que va provocar tensions creixents amb l’administració local. Un dia de desembre de 1969, l’alcalde va convocar tota la redacció a la seu de la “Jefatura del Movimiento” per comunicar-los el cessament del director, Jaume Monès Albet, i proposar-los de continuar amb un nou responsable del règim al capdavant. La redacció, formada majoritàriament per estudiants joves, va rebutjar aquesta proposta i va dimitir en bloc, i poc després, el setmanari va deixar de publicar-se.

Després de superar diverses vicissituds, un grup de persones, inclosos antics redactors del “Prat”, van crear una “Societat de Comptes de Participació”, a través de la qual la ciutadania podia col·laborar comprant participacions de 1.000 pessetes per finançar el nou projecte periodístic. Inicialment, l’objectiu era crear una publicació de caràcter comarcal, però dificultats econòmiques i logístiques van fer que se centrés en l’àmbit local. L’objectiu principal era preservar la tradició editorial i periodística del municipi. Enguany, celebren el seu 46è aniversari, amb una presència constant en els quioscos i llibreries de la ciutat, informant sobre el pols de la vida local. En quant al finançament, el diari “Delta” se sosté principalment a través de les subscripcions, les vendes als quioscos i llibreries, així com els anunciants que hi col·laboren.

Al llarg dels anys de crisi, el diari ha experimentat dificultats econòmiques com la major part del sector. No obstant això, gràcies als lectors, subscriptors i anunciants molt fidels, ha aconseguit mantenir-se amb normalitat. “La premsa de proximitat com Delta crea vincles de complicitat extraordinaris amb la comunitat”, explica el director del diari Josep Maria Canalias, traspassat el 10 d’octubre de 2023.

L’equip de “Delta” està format per un total de catorze persones, de les quals nou són membres directes de la redacció i s’encarreguen de les diferents seccions del periòdic, com ara reportatges, opinió, entrevistes, política, crònica local, cultura, esports, fotografia i maquetació. També compta amb col·laboradors en les seccions d’esports i opinió.

Les xarxes socials tenen un paper cada cop més rellevant per al mitjà. Des de fa dos anys, han posat en marxa la seva pàgina web (periodicdelta.cat), la qual ha rebut una resposta molt positiva, així com les seves xarxes socials, on tenen una presència consolidada des de fa anys. El mitjà digital i les xarxes socials permeten una difusió immediata de les notícies que no es pot oferir en el format imprès. Tot i això, volen mantenir els dos formats informatius. 

Quant als premis rebuts, Delta ha estat guardonat amb dos reconeixements: el premi Tasis-Torrent atorgat per la Diputació de Barcelona, i el premi Ciutat del Prat atorgat per l’Ajuntament del Prat.

Pel que fa a les xifres d’audiència, a partir del 2021 s’han registrat dades, i s’ha observat un augment progressiu de lectors de Delta. El nombre de seguidors mensuals de la publicació ha anat augmentant, passant de 10.300 en el 2020 a 11.000 en el 2022. Pel que fa al nombre de persones que han llegit el diari en algun moment, s’ha passat de 44.200 en el 2020 a 47.000 en el 2022.

Pel que fa als objectius per als anys vinents, Delta té com a principal objectiu consolidar la seva versió impresa, arribant a un nombre més gran de ciutadans, i potenciar el format digital per convertir-se en un referent informatiu de l’actualitat local. 

Altres mitjans locals

Des de l’any 2001, segons les enquestes encarregades per l’Ajuntament, La Voz de Castelldefels s’ha convertit en el periòdic més llegit de la localitat. A més, té una destacada presència en el teixit social de Castelldefels a través dels esdeveniments i activitats que organitza i en els quals col·labora activament.

2.2.2. Grup Comunicació 21 consolida la xarxa de premsa de proximitat amb Línia

Des de la seva fundació l’any 1999, Grup Comunicació 21 s’ha convertit en el referent de la premsa de proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb el llançament del nou diari digital metropolità Línia, l’empresa editora completa la seva xarxa de 19 publicacions locals en paper i digitals Línia, que abasten tota la metròpoli i els districtes de la capital catalana.

Línia té uns “15 redactors en el conjunt d’edicions”, segons Francisco Javier Rodríguez, responsable de las ediciones Línia LH, Línia Cornellà, Línia Mar Baix Llobregat i Línia Tres. Aquest sorgeix com un mitjà pensat des de i per a l’àrea metropolitana, oferint una visió panoràmica de la conurbació urbana. La xarxa cobreix mercats locals, proporcionant publicacions de qualitat i arribant a nous grups de lectors complementaris als de la premsa generalista.

En conjunt, Línia és singular, ja que combina la seva condició de diari digital metropolità, aspirant a ser una veu de la gran metròpoli, amb el fet de ser l’únic mitjà de comunicació local que cobreix els deu districtes de la ciutat de Barcelona a través de 10 edicions diferents.

A més, Grup Comunicació 21 distribueix edicions amb continguts específics i diferenciats al Barcelonès Nord, l’Hospitalet, Cornellà, Castelldefels, Gavà, Viladecans, el Prat, Sant Boi, l’entorn d’Esplugues i de Martorell (Montserratí) i el Baix Maresme. També cobreix tota la comarca del Vallès Oriental (entorns de Granollers i Mollet) i té una edició específica a la zona de Cerdanyola.

En total, Grup Comunicació 21 disposa d’un web interconnectat amb 25 capçaleres digitals de proximitat i temàtiques. El grup edita els portals Comunicació21.cat, Cultura21.cat, Exterior.cat i Espai.Mèdia, així com el setmanari metropolità en castellà loMejor.

2.3. Mitjans locals digitals

El periodisme mira cap al futur amb nous formats i formes de consumir informació per part de les noves generacions. I aquest futur és digital. Tot i això, tant si es fa a través de la tableta, el telèfon, Twitter o un diari en paper, continuarà sent necessari. Alguns mitjans locals han pogut néixer a plataformes online.

2.3.1. Fet a Sant Feliu: el diari digital que reflecteix el batec de la ciutat

Fet a Sant Feliu és un diari digital que esdevé el mirall de la vida local a Sant Feliu de Llobregat. Gestionat per la cooperativa de socis i sòcies Sant Feliu Viu SCCL, aquest mitjà de comunicació va veure la llum l’any 2010 amb la clara intenció d’informar de l’actualitat quotidiana de la ciutat. Amb un compromís amb l’activitat política i cultural, així com amb les entitats i la ciutadania, aquest diari digital busca ser la veu del poble.

Els seus inicis van estar marcats per una versió en paper, en forma de revista trimestral, durant els dos primers anys. No obstant això, a partir del 2014, van decidir centrar-se en l’edició de l’Anuari en format imprès. Aquesta publicació, amb un recull de les temàtiques més rellevants de l’any en 80 pàgines, esdevé una oportunitat per reflectir de manera més aprofundida els fets destacats de Sant Feliu de Llobregat.

2.3.2. Viu Molins de Rei

Dos estudiants de periodisme que col·laboraven amb Ràdio Molins, David Guerrero i Jose Polo, van decidir crear Viu Molins de Rei el novembre de 2010. Amb la seva iniciativa, van sacsejar el panorama polític local de Molins de Rei. Aquest diari digital ofereix notícies diàries, creant impacte en el món polític i generant un impacte important durant les eleccions municipals del 2011. 

La seva presència digital va canviar la consciència de la ciutadania, que no estava acostumada a utilitzar Internet com a mitjà d’informació. Per exemple, van ser pioners en la retransmissió dels plens municipals a través de Twitter i streaming, a més de generar participació ciutadana a les xarxes socials.

L’any 2012, amb l’establiment de l’empresa Viu Comunicació, Jose Polo es va unir com a soci i van consolidar el diari digital com a mitjà professional. Actualment, l’equip està format per quatre periodistes i un responsable del departament comercial.

2.3.3. El Tot l’Hospitalet i Baix Llobregat, creixent a les xarxes socials

Impulsada per Jordi Zaplana i editat per Rogiber Consulting, SL, la publicació va néixer a l’Hospitalet i ràpidament va créixer incorporant la comarca del Baix Llobregat en les seves informacions. El seu correu és Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

2.3.4. Lestaca.com, de l’associació Foment de la Informació Crítica (FIC) de l’Hospitalet

L’estaca va ser un setmanari que va existir a l’any 1978 a l’Hospitalet gràcies a aportacions populars. El periodista Lluís Bassets va ser el seu director i anys després, va dirigir el diari El Pais. El 22 de febrer de 2018, quaranta anys despréses, redactors d’aquell setmanari i joves periodistes, juntament amb altres ciutadans de professions diferents, van crear l’associació Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet, que es va presentar amb la inauguració de l’exposició i llibre “L’Estaca, l’eina del somni. Des de fa uns anys, FIC publica cròniques i articles d’opinió a www.lestaca.com, revista digital associada a Catalunya Metropolitana.

A més de celebrar sis cicles de debats a l’anomenada “Factoria d’Idees”, actes tots els dies de la Llibertat de Premsa el 3 de maig i el día de la Democràcia el 15 de setembre, l’entitat també edita un llibre anual: fins ara, a més del citat de l’estaca escrit per Jesús A. Vila, s’han presentat “Ones lliures, llavor de radiodifusió a l’Hospitalet”, de Francisco J. Rodríguez Baena; “Quan l’Hospitalet va perdre la platja. Espliació, impunitat i negoci: un segle de la segregació de la Marina”, de Jesús A. Vila; “Cèsar contra Lucullus, el fracàs d’una estratègia cultural d’esquerres a l’Hospitalet (1970-1974), de Jesús A. Vila i “Ràdio l’Hospitalet: la comunicació perduda. L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos seva”, de diversos autors. El següent llibre descriu l’experiència del projecte d’aprenentatge i servei impulsat per FIC a l’IES Vilumara amb les alumnes del grau superior d’Integració Social, autores de l’estudi “Ser jove a La Florida: desitjos i mancances”.

FIC també celebra la Festa de l’Esperit Critic amb motiu de la festivitat de Sant Jordi i ha creat La Nit dels Predilectes Insurrectes, on s’entreguen en un sopar de gala uns premis que fins ara han rebut: el dramaturg Enric Flore a titol pòstum; el col·lectiu de l’antiga Acadèmia Cultura de Collblanc-La Torrassa i l’historiador Joan Camòs. 

3. Institucional. Mitjans públics

3.1. Butlletins municipals 

Cadascun dels 31 ajuntaments del territori Llobregat té el seu propi butlletí finançat amb fons públics, imprès o digital. L’objectiu d’aquestes publicacions és donar a conèixer la tasca del govern i la seva existència es pot considerar positiva pel fet que donen diversitat i pluralitat, la qual cosa no impedeix que han d’existir mitjans crítics. El problema és quan aquests ajuntaments només aposten pels seus butlletins, sense donar suport als mitjans privats, a vegades amb opinions crítiques cap als governs.

3.2. Ràdios municipals 

L’any 1979 comencen a emetre Ràdio L’Hospitalet com a ona lliure, doncs fins al 1982 no es crea la municipal, a més de Ràdio Sant Boi, ràdios deganes del Baix, però llavors totalment independents dels ajuntaments. Entre televisió i ràdio, el Baix actualment compta amb 28 emissores.

Des de 1987, existia l’anomenat Informatiu Comarcal (www.informatiucomarcal.com), que era una pàgina web que recullia els programes emesos per nou ràdios del sud de la comarca. Són Ràdio Sant Boi, Ràdio Castelldefels, Ràdio Cornellà, Ràdio Desvern, Ràdio Sant Feliu, Ràdio Gavà, El Prat Ràdio i Ràdio Sant Vicenç. Malauradament, la iniciativa es va abandonar.

Pel que fa a l’emissora de Sant Boi, el 15 de febrer de 1980 va ser constituïda oficialment com ràdio municipal per l’Ajuntament. El 20 de maig d’aquell any, aprofitant l’arribada de la Festa Major, Ràdio Sant Boi va començar les seves emissions.

Des del seu naixement ha anat evolucionant i adaptant-se als canvis tecnològics i a les necessitats dels seus oients. Avui en dia, l’emissora destaca per la seva programació variada i dinàmica, que combina entreteniment i informació de proximitat.

L’emissora també ha anat millorant les seves instal·lacions al llarg dels anys, passant per diverses ubicacions fins a arribar als estudis actuals. A més, Ràdio Sant Boi ha estat pionera en la retransmissió en directe dels seus programes a través d’internet, oferint als oients la possibilitat d’escoltar la ràdio en línia des de qualsevol lloc.

3.2.1. Reivindicació de l’obertura de Ràdio L’Hospitalet i la celebració de debats electorals en el dia mundial de la Llibertat de Premsa

L’associació Foment de la Informació Crítica (FIC) de l’Hospitalet celebra el dia Mundial de la Llibertat de la Premsa tots els dies 3 de maig. El darrer, en un acte al Col·legi de Periodistes sota un lema molt contundent: “La veritat importa i la democràcia no és un “reality show”.

El president de l’entitat, Joan Carles Valero, va repassar la Classificació de la Llibertat de Premsa al món que fa pública Reporters sense Fronteres (www.rsf-es.org), i va destacar de l’Hospitalet que és un exemple a no seguir per la desaparició de la emissora de Ràdio que, encara que en un ple municipal de 2015 es va aprovar reobrir-la, la seva alcaldessa, Núria Marín, segueix fent cas omís. A més d’aquesta reivindicació de FIC de la reobertura de l’emissora municipal en compliment de la legalitat, es va assenyalar com a símptoma d’escassa salut democràtica i una llibertat d’expressió minvant el fet que la resta d’ajuntaments catalans hagin mantingut les seves emissores municipals com a servei públic mentre la segona ciutat de Catalunya la manté tancada.

Un altre dels fets que es va destacar en tan assenyalat dia i lloc com a símptoma de falta de qualitat democràtica a l’Hospitalet és la constant incompareixença de l’alcaldessa Núria Marín als debats sempre que s’ha presentat a la reelecció pel PSC a eleccions locals del 28 de maig de 2023 i també de 2019. Aquests debats són organitzats per Espai de Ciutadania, coordinadora d’entitats de la ciutat. També l’alcaldessa no va assistir al seu torn del cicle d’entrevistes realitzades per FIC als diferents candidats a l’alcaldia de l’Hospitalet.

Totes aquestes negatives a participar per part de Marín, segons FIC, demostren un menyspreu envers les entitats de la ciutat i la pròpia democràcia, que se sustenta precisament en el debat de les propostes i idees. “La incompareixença de la candidata del PSC no li ha suposat cap cost electoral gràcies a les enormes xarxes de clientelisme establertes i la despolitització manifesta de la ciutadania amb rècord històric d’abstenció després de més 44 anys al poder”, es va dir al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Valero va informar que FIC subscriu íntegrament el document conjunt de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) i l’Associació de Directius de la Comunicació d’Espanya (DIRCOM) en defensa de la veritat a escenaris electorals i que “la propera llei electoral inclogui l’obligatorietat de fer debats electorals entre els candidats”. Previament, el president de FIC va manifestar que “els periodistes administrem un dret dels ciutadans, rebre una informació veraç i, per tant, quan defensem la llibertat d’informació i de premsa no estem defensant un dret exclusivament de periodistes, sinó de tota la població que amb una informació el màxim d’objectiva possible poden exercir la seva plena ciutadania”. “Aquest dret -va afe-gir- està contemplant a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l’article 20 de la Constitució espanyola, on es reconeixen i protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions”.

El president de FIC també va fer una anàlisi de la situació de la llibertat de premsa, tant a nivell mundial com a Espanya a partir de les dades de l’organització Reporteros sin Fronteras. Va destacar una frase del president dels EUA, Joe Biden, que en el sopar amb els corresponsals a la Casa Blanca va afirmar: “El periodisme no és un delicte”.

L’acte també va ser aprofitat per donar a conèixer a la capital catalana i davant del col·lectiu professional del Col·legi de Periodistes, el llibre que editat per FIC amb el títol: “Ràdio L’Hospitalet, la comunicació perduda. L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos seva”.

Jesús Vila, membre de la junta de FIC i autor del capítol de context històric, va fer una introducció del llibre, remuntant-se als anys 70, quan es va formar a l’Hospitalet el grup de periodistes de la ciutat, un dels més actius de Catalunya, que després va crear el Club de Premsa i va editar el setmanari L’Estaca gràcies a una subscripció popular. Vila va reivindicar la necessitat que una ciutat com L’Hospitalet disposi d’un mitjà de comunicació tan ràpid i proper com és la radio, “perquè ajuda a fomentar la pertinença, és portaveu de la ciutadania i suposa un servei bàsic”.

També hi van intervenir alguns dels autors del llibre, coincidint tots en subratllar la necessitat de la reobertura de la Ràdio com a mitjà de comunicació immediat i de cohesió dels diferents barris de la ciutat. Tant Marga Solé, que va ser una de les directores de l’emissora, com Antoni García Araus, cap d’informatius, també van parlar de l’experiència viscuda durant els 30 anys d’existència de l’emissora, ja que l’Hospitalet va exercir lideratge entre el col·lectiu de ràdios municipals, tant pels continguts com pels programes.

Alguns van gaudir d’una audiència molt alta, com va ser el programa “Sábana con Chinchetas”, del qual Luis Berbel, autor del seu capítol, va destacar el poder de mobilització entre la seva audiència en uns moments en què no hi havia telèfons mòbils. Els autors del llibre van recordar molts dels que van formar part de Radio l’Hospitalet i van ser unànimes en reclamar la seva reobertura, perquè “es mantenen mitjans més cars que la Radio, com és la televisió i la publicació mensual que es distribueix per les bústies”.

La crisi financera del 2008 va ser la justificació del tancament de Ràdio Hospitalet, malgrat la majoria de la seva plantilla va continuar depenent de l’Ajuntament. Fundada l’any 1982, la ràdio municipal de la segona ciutat més gran de Catalunya va deixar d’emetre l’any 2012 després de la decisió presa pel govern municipal, liderat per l’alcaldessa Núria Marín. Ràdio l’Hospitalet era una referència dins del sector radiofònic local i també una escola de periodistes de proximitat, amb una important dedicació pels esports i les retransmissions esportives. El tancament de l’emissora va ser el precedent d’una reestructuració dels mitjans de comunicació de l’Hospitalet.

Al maig de 2023 es van rememorar els 40 anys del naixement de l’emisora i els 10 anys del tancament. Amb aquest motiu, FIC ha publicat el llibre anteriorment citat, amb la col·laboració d’un conjunt de radiofonistes, com ara Alex Sàlmon, Carmen Juan i altres vuit autors, els quals fan memòria dels inicis i de les diferents èpoques en què va funcionar l’emissora fins el moment que l’Ajuntament va decidir clausurar-la. Tots coincideixen en la necessitat de cumplir el mandat del ple de l’Ajuntament de tornar a obrir-la com a servei públic.

3.2.2. Ràdio Cornellà

Ràdio Cornellà és l’emissora municipal de Cornellà de Llobregat, fundada l’estiu de 1982, va començar les seves emissions regulars en un estudi ubicat al Parc de Can Mercader. Des de llavors, ha seguit una trajectòria de servei públic, oferint informatius i programes per a diferents públics. Ha estat una escola de periodisme i per els seus micròfons han desfilat periodistes que començaven, com Jordi Èvole. Ha rebut diversos premis i reconeixements, destacant en dos ocasions el Premi Rosalia Rovira de la Diputació de Barcelona, el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de Catalunya al 2014, i el 2019 la seva directora, Mireia Navarro, va rebre el premi Aigües Cristal·lines d’El Llobregat pel seu programa de memòria històrica “La Placeta del Temps”.

Més recentment, el programa de sardanes “Nostra Dansa”, que és el programa més veterà de Ràdio Cornellà, va rebre el Premi a Mitjans de Comunicació dels Premis Capital de la Sardana 2021 per haver assolit les 1.500 edicions. El programa “L’Esport al Punt” va rebre una menció de qualitat a la categoria al millor programa de ràdio local als Premis Ràdio Associació 2022 on es va destacar el seu “exemple de servei públic que reflecteix l’activitat de les entitats esportives, l’aposta per joves periodistes en formació, la pluralitat de disciplines esportives i l’emissió transmèdia del programa”.

Mireia Navarro recorda que en els primers anys dels ajuntaments democràtics, “la necessitat d’expressar-se en llibertat va donar origen a diversos projectes de ràdio lliure. La freqüència modulada es va omplir de veus i experiències que van ser l’origen de Ràdio Cornellà. Des del primer moment, l’emissora municipal va començar una trajectòria de servei públic amb informatius i programes adreçats a diferents públics. L’any 1984, els estudis es traslladen al carrer Costa Brava, on es troben actualment.

A l’actualitat, l’equip de la ràdio està format per sis persones. Una estructura que segons la seva directora “permet el funcionament diari dels serveis informatius, el control tècnic de so i el departament de música i publicitat”. A més, l’emissora municipal compta amb una trentena de programes que omplen la graella dels vespres i dels caps de setmana. Una vuitantena de col·laboradors i col·laborades omplen de cultura, música i entreteniment les ones de la 104.6 FM en aquestes franges.

Els programes més veterans són “Nostra Dansa” dels Amics de la Sardana; “Sempre en Galicia”; de l’Associació Cultural Gallega Rosalía de Castro; “Cita Flamenca”; de la Coordinadora de Entidades Flamencas y Andaluzas; “El Octavo Día” de música metal, i l’espai del Círculo Artístico i Literario Semillero Azul “Las Noches del Semillero”. A més, el programa “Pressupost Zero” celebra 25 anys en antena la temporada 2023-2024.

En quan a la presència digital, comparteixen els pòdcasts, imatges o vídeos dels programes a través de xarxes socials permet accedir a altres audiències i establir interacció amb els oients. Els continguts que s’han desenvolupat des dels serveis informatius en els programes “Cornellà Notícies” i “L’Entrevista” es comparteixen diàriament a Facebook, Twitter i Instagram. A més, arran de la pandèmia i la necessitat d’incorporar la videotrucada per poder continuar fent ràdio lluny dels estudis, Ràdio Cornellà ha començat a fer una aposta per la retransmissió transmèdia. Alguns programes de la graella s’emeten en directe a través de Youtube, Twitch o altres xarxes socials amb un senyal multicàmera.

Ràdio Cornellà és un mitjà de comunicació de proximitat que ha esdevingut un referent imprescindible per a la ciutadania de Cornellà per la seva contribució a la informació de proximitat, la cohesió social i la dinamització cultural, des de la seva voluntat de servei públic. A més, l’emissora municipal és una important eina per a la participació i la implicació ciutadana, així com pel foment de la llengua catalana. En el futur, toca continuar treballant en la visual ràdio per aprofitar millor totes les oportunitats que el món digital brinda per arribar a l’audiència.

3.3. Televisions locals

El panorama televisiu no ha canviat molt en els últims anys al Baix Llobregat, tot i que l’aposta pels continguts a Internet s’ha accentuat, sobretot fruit de la pandèmia i l’auge de les eines digitals. Ho fan a les seves pròpies webs i també de les xarxes socials i plataformes com Youtube.

Tant és així que fins i tot TV3, televisió els estudis de la qual es troben a Sant Joan Despí, ha presentat el seu nou projecte: de la fusió de TV3 i Catalunya Ràdio, neix 3Cat. Aquesta nova marca reformula l’estructura clàssica de televisió i ràdio i es converteix en una gran fàbrica de continguts.

En un entorn hiperfragmentat, amb una gran oferta audiovisual i una gran competència, la Corporació es transforma per connectar millor amb la ciutadania. D’aquesta manera, canvia el nom empresarial i institucional, que per primera vegada també serà la marca de relació directa amb l’audiència.

Aquest no és l’únic canvi que viu Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), sinó que també estudia la possibilitat de traslladar TV3 al complex de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs, per pal·liar els problemes d’espai que pateix actualment a Sant Joan Despí. Aquesta proposta forma part del projecte Catalunya Media City, que aspira a convertir-se en el principal hub audiovisual d’Europa. Tot i això, aquesta idea encara està en fase de debat. El trasllat de TV3 a Sant Joan Despí es va realitzar als anys 80 per la mateixa raó, la manca d’espai a les antigues instal·lacions al carrer Numància de Barcelona.

3.3.1. ETV: compromís de qualitat i proximitat

Esplugues Televisió (ETV) és el referent. Creada l’any 1983 i amb emissions regulars des de setembre de 1986, Esplugues Televisió va néixer amb una filosofia comarcal, però va haver de lluitar contra les lleis existents en aquella època.

Després d’iniciar les emissions esporàdiques, va començar amb les seves emissions regulars el 1986, consolidant-se com una font d’informació i entreteniment per als habitants locals. El seu compromís amb la proximitat i la qualitat li ha valgut diversos premis, com el reconeixement del Premi Joan Coromines.