PODER POLÍTIC

1. Panorama: Els partits i les forces polítiques al Baix Llobregat i L’Hospitalet

La síntesi que es pot fer de les dades que permeten valorar el pes polític dels partits al Baix Llobregat i l’Hospitalet (el que en endavant denominarem la comarca natural), en funció dels darrers resultats electorals comparats amb els precedents, és que aquest territori continua sent un bastió del PSC. I les xifres electorals de les darreres convocatòries no ofereixen cap espai al dubte: més de 111.000 vots a les municipals de maig de 2023 i més de 163.000 a les generals de dos mesos després (on caldria afegir els més de 31.000 a les municipals i més de 50.000 a les generals, de l’Hospitalet) amb entre el 32,8% i el 40,8% global, respectivament, dels vots vàlids emesos en ambdues convocatòries, posa de manifest l’inqüestionable pes electoral socialista.

La resta de forces tenen una presència, cadascuna d’elles, inferior a la meitat del suport socialista, però probablement l’aspecte més destacable és la irrupció de les forces de dreta i extrema dreta estatals amb més empenta que fa uns anys, especialment pel que fa a l’extrema dreta de Vox. Mentre que a les municipals del 28M el PP aconseguia un 10,1% (i un 12% a l’Hospitalet) i Vox un 6,3% (i un 10,3% a l’Hospitalet), que ja són xifres considerables (només cal recordar que en les anteriors municipals el PP havia aconseguit un 5,5% de mitjana a les municipals i menys del 8% a les darreres generals), a les generals del 23J el PP aconseguia un 14,6% (a l’Hospitalet un 15,5%) i Vox un 8,6% (a l’Hospitalet un 8,4%). 

Alhora, també caldria valorar la pèrdua d’influència d’ERC (entre el 15,2 i el 10,5%), tant si les comparem amb les darreres municipals (17,9%), com amb les autonòmiques (19,8%) i generals (18,2%); la relativa inconsistència de Junts (que no supera en cap cas el 10%, ni ara ni abans) i la lleugeríssima remuntada dels Comuns que va ser la tercera força a les municipals (darrere del PSC i ERC) i segona a les generals del 23J (darrere el PSC), quan gairebé sempre s’havia mogut entre la tercera i la cinquena força, comparativament.

Per concretar, s’inclou a continuació una anàlisi específica de les dues darreres eleccions d’aquest 2023, les municipals del 2023 i les generals d’aquest mateix any, amb una obligada comparativa amb les darreres municipals del 2019, que complementa l’anàlisi de dades electorals de l’anuari 2023 Next Llobregat. La batalla del Baix, editat per BACONFA a principis del mateix any.

El resultat de les dues darreres convocatòries es mostra sintetitzat en les dues primeres tables que acompanyen aquest treball. En la primera, les dades de les darreres eleccions municipals del 28 de maig del 2023 a tota la comarca i l’Hospitalet, i en la segona, les dades de les generals del 23 de juliol, referides al mateix àmbit geogràfic. 

Pel que fa a la primera taula, es mostren les dades del cens electoral, de l’abstenció i de la participació, sense incloure els còmputs de vots blancs i nuls, que sí s’inclouen en la segona de les taules (amb els vots vàlids, els vots considerats nuls, i amb l’abstenció, els vots en blanc, com venen preparades en moltes taules estadístiques per fer comparatives). En el primer quadre cal destacar en números vermells els partits que, en cada municipi, han aconseguit representació municipal. Les xifres de l’Hospitalet i de la resta de la comarca del Baix Llobregat estan desagregades.

Cens electoral, abstenció, percentatge dels partits a les municipals de 2023, regidors en joc i candidatures presentades

1.1. Descens de les majories absolutes

Si d’alguna manera es manifesta el poder polític a nivell municipal és a través del pes institucional dels partits. En aquest sentit, des de 1979, la comarca ha estat sempre un bastió socialista, realitat que encara es manté. Malgrat això, s’han produït en els darrers anys diverses variables, i en les darreres municipals un descens significatiu de les majories absolutes en una curiosa imatge de dents de serra que destaca si la comparem amb el que va passar a les municipals del 2019. Aleshores, onze municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet van aconseguir majories absolutes.

En aquestes darreres eleccions han baixat a vuit els ajuntaments on s’han produït majories absolutes, cinc socialistes (Abrera, Cornellà, Esplugues, Sant Boi i Sant Joan Despí) i tres mes de l’òrbita de l’antiga Convergència, avui Junts, amb diverses variables (Martorell, que repeteix, més Castellví i La Palma). Això vol dir que quatre municipis on els socialistes mantenien la majoria absoluta l’han perdut en aquests comicis (l’Hospitalet, Gavà, Viladecans i Vallirana) i també ERC a Collbató. Vuit municipis de 31, amb majories absolutes, vol dir gairebé una quarta part. És a dir, en la majoria dels ajuntaments, el govern municipal ha requerit de pactes de coalició o, escadusserament, governs en minoria que hauran de pactar pressupostos i cadascuna de les mesu-res que vulguin impulsar.

1.2. Escassa participació electoral

De tota manera, per fer una radiografia exhaustiva del poder polític a la comarca natural del Baix Llobregat, no n’hi ha prou amb mesurar el pes institucional. Una part de la importància de les forces polítiques és la seva capacitat d’influència sobre la realitat immediata i, en aquest sentit, mesurar la implicació de la ciutadania explica en bona part el pes dels partits i de les forces polítiques sobre el terreny. En aquest sentit, analitzar la participació electoral afegeix alguna clau sobre el poder polític entre la ciutadania.

De sempre, les eleccions municipals, que són per principi les més properes al ciutadà, han estat les que menys participació han obtingut. La raó caldria buscar-la en dos paràmetres. D’una banda, la sensació que qui marca realment els canvis en la vida diària és el govern central, ni el municipal, ni tan sols l’autonòmic. De l’altra, l’escàs coneixement que el ciutadà té, en la majoria dels casos, dels líders locals i, ja no diguem, dels candidats a regidors. Precisament allà on la participació és més gran és on són més coneguts els candidats a alcalde, especialment en municipis on l’alcalde porta molts anys al capdavant del govern municipal, sobretot en el cas del partit socialista, però no només. (Això ha funcionat, per exemple, durant molts anys a Martorell). Però també en bastants municipis la manca d’alternatives a governs monopolitzats fa que una part de la ciutadania es desentengui i, en d’altres casos, l’excés de candidatures i la repetició de formacions ideològicament erràtiques també pot haver afavorit la confusió i finalment la passivitat de l’elector.

Una comparativa entre les municipals del 2019 i les de 2023 posa de manifest un descens de participació de 5,2 punts en aquestes darreres, amb una abstenció global del 42,5% és a dir, gairebé 1 de cada 2 electors censats es desentén a la comarca de l’elecció al seu municipi. Aquestes xifres globals, però, amaguen molts altres factors. Per exemple: hi ha vuit municipis que estan per sota de la mitjana, de manera que hi ha municipis com ara Castellví, Pallejà, La Palma o Sant Climent, on la participació va superar el 60%.

Uns altres 21 municipis van superar el 50% de participació (sense arribar al 60%) i només 6 van quedar per sota d’aquesta xifra: l’Hospitalet (52,5% abstenció), Corbera (50,5% abstenció), Esparreguera (50,1% abstenció), Gavà 51,3% abstenció), Torrelles (50,5% abstenció) i Vallirana (50,2% abstenció). Com es pot comprovar, no hi ha explicacions plausibles que justifiquin l’abstencionisme ni pel que fa a la demografia municipal, al nombre de candidatures presentades o a la permanència d’una força concreta al capdavant del municipi. La realitat és que la participació és baixa o molt baixa, en general, al conjunt del Baix Llobregat i l’Hospitalet i aquesta tendència, lluny d’apaivagar-se en les darreres municipals, s’ha incrementat, fenomen que diu molt poc de la salut democràtica i de la responsabilitat dels partits polítics a l’hora d’animar-la.

La situació, com dèiem, es modifica substancialment quan es tracta de les eleccions generals. La participació a la comarca, només dos mesos després de les municipals del 2023, va pujar 10 punts, fins al 67,7%. Baixa encara si es té en compte la conjuntura concreta, després d’un descens significatiu del partit socialista al govern en les municipals i autonòmiques a una part substancial de l’Estat, amb una convocatòria en ple estiu i amb un claríssim caràcter plebiscitari, perquè es tractava d’inclinar-se per un govern de coalició de la dreta del PP i de l’extrema dreta de Vox o per un govern de coalició entre PSOE i Sumar, amb el suport dels nacionalismes perifèrics. En cap municipi es va baixar el 23J del 60% de participació i, en alguns, es va superar el 70% com ara a Castellví, Molins de Rei, Pallejà, La Palma, Sant Climent, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern o Santa Coloma de Cervelló.

A l’Hospitalet el cens electoral en prou feines es va modificar entre aquestes dues convocatòries (1.062 electors menys en dos mesos) però, en canvi, l’abstenció va disminuir més de 12 punts en les darreres generals respecte de les municipals precedents.

Un últim apunt respecte del cens electoral. La comarca va créixer en població censada des del 2019 al 2023 en 10.000 nous electors, inclosos els estrangers residents que poden votar a les municipals, però dos mesos després, a les generals, on només voten els espanyols, n’havia perdut 4.000. Aquesta diferència no modifica substancialment el pes del Baix Llobregat i l’Hospitalet en el context de Catalunya.

I una darrera interpretació pel que fa a la participació electoral en les municipals. Les xifres indiquen que una part substancial de la ciutadania s’inhibeix a l’hora d’elegir els seus representants directes. Això vol dir que són molt pocs els ciutadans que acaben elegint el seu Consistori i, per tant, que els governs municipals que decideixen moltes mesures que afecten al conjunt de la ciutadania i, en moltes ocasions, accions irreversibles sobre l’urbanisme i el paisatge, ho fan amb tota la legitimitat, però amb el suport d’una minoria de ciutadans. Un fet que obligaria a una reflexió dels electors sobre la necessitat de participar en comicis que serveixen per elegir els seus representants directes al govern local i també de les Corporacions que, en massa ocasions, prenen decisions històriques per les quals moralment s’haurien de sentir força desautoritzats.

1.3. Les regidories i les candidatures a les municipals

Si al maig del 2019 el nombre de candidatures locals ja va ser significatiu, més de 40 al marge dels grans partits, en aquesta ocasió van superar les 225, (malgrat que, en molts municipis es repeteixen les categories ideològiques amb noms molt diversos, de manera que, en realitat, serien moltes menys). Si en alguns casos la proliferació de candidatures municipalistes incentiva el vot municipal, en altres molts casos, aquesta mateixa proliferació el desactiva.

A la comarca hi ha cinc municipis menors demogràficament (Castellví, Collbató, La Palma, El Papiol i Sant Climent) que elegeixen només 11 regidors en cada cas. En quests municipis es van presentar en total 23 candidatures, entre les quals en tots els casos, el PSC, ERC i Junts, van aconseguir regidories. Només a dos d’aquests municipis es va presentar el PP (Collbató i Sant Climent) i a un altre Vox (Castellví), i només a Collbató el PP va aconseguir representació.

A cinc municipis més, s’elegeixen 13 regidors (Begues, Cervelló, Sant Esteve, Sta. Coloma i Torrelles) i es van presentar en total 32 candidatures, més de 6 de mitjana. Destaca especialment Sant Esteve Sesrovires amb 10 candidatures per 13 llocs al Consistori. També en tots aquests municipis es van presentar PSC, ERC i Junts, però de tots ells, només a Begues i a Torrelles tots tres partits tenen representació municipal. A Cervelló, a Sant Esteve i a Santa Coloma, Junts no va aconseguir representació. El PP es va presentar a dos d’aquests municipis (a Begues, amb representació municipal) i a Santa Coloma (sense). També es va presentar Vox a Begues, a Cervelló i a Santa Coloma. A Cervelló va aconseguir un representant.

Hi ha cinc municipis més on s’elegeix una Corporació municipal de 17 regidors: Abrera, Corbera, Pallejà, Sant Just i Vallirana. En tots aquests municipis es van presentar les sis forces de pes autonòmic o estatal: PSC, Comuns, ERC, Junts, PP i Vox, a banda de diferents candidatures municipalistes locals. En total, per elegir 85 regidors es van presentar 41 candidatures, més de 8 candidatures per municipi de mitjana. En aquest sentit cal destacar les 10 candidatures de Corbera per les només 6 d’Abrera. PSC i ERC tenen regidors a tots aquests municipis, però Junts no va aconseguir representació a Abrera, ni els Comuns a Corbera, ni el PP a Pallejà o Vallirana, i Vox ni a Corbera ni a Pallejà.

La majoria dels municipis del Baix Llobregat, elegeixen 21 regidors d’acord amb el seu pes demogràfic. Es tracta d’Esparreguera, Esplugues, Gavà, Martorell, Molins, Olesa, Sant Andreu, Sant Feliu, Sant Joan Des-pí i Sant Vicenç dels Horts. Excepte a Olesa, on Vox no es va presentar, les sis forces polítiques més importants eren presents en les candidatures de tots els municipis. Per a un total de 210 regidors, hi havia 85 candidatures, novament més de 8 candidatures per municipi de mitjana (a destacar les 10 candidatures d’Esparreguera, de Sant Feliu i de Sant Joan). Ni a Martorell ni a Molins, PP i Vox van aconseguir cap representació (els altres quatre partits d’àmbit general sí). Tampoc va aconseguir representació el PP a Sant Vicenç però, en canvi, Vox sí. L’únic cas, junt amb Vallirana (i també Cervelló, on el PP no es va presentar) en que l’extrema dreta estatal supera al PP. En la resta de municipis hi ha representació de PSC, Comuns, ERC i Junts (amb l’excepció de Sant Andreu de la Barca, on no va aconseguir entrar).

Hi ha també els cinc municipis grans on la Corporació està formada per 25 regidors. En total 125 regidors elegits per un total de 53 candidatures, a 10 i escaig candidatures per municipi de mitjana. En aquest cas els sis partits més importants van presentar candidatura en tots ells, però no en tots van aconseguir representació. Vox no en va aconseguir a Castelldefels on el PP va guanyar fregant la majoria absoluta.

L’Hospitalet és l’únic municipi de la comarca natural del Baix Llobregat que elegeix 27 regidors. És també el municipi on es van presentar més candidatures: 17, i un dels pocs que mantenen el control municipal en les mateixes mans des de 1979 (amb Esplugues, El Prat, Sant Boi...). Lògicament, es van presentar les 6 grans formacions, però només Junts va quedar fora del Consistori, mentre que el PSC va perdre la majoria absoluta en aquestes eleccions a només un regidor de revalidar-la.

1.4. El pes dels partits en les municipals

El que ens indiquen les xifres és que només hi ha dues forces en el conjunt del Baix Llobregat que tenen representació municipal al conjunt dels 31 municipis de la comarca natural, el PSC i ERC (amb les seves diverses fórmules locals). El PSC ostenta l’alcaldia a l’Hospitalet, Abrera, Cervelló, Collbató, Corbera, Cornellà, Esparreguera, Esplugues, Gavà, Molins, Sant Boi, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu, Sant Joan, Sant Just, Sant Vicenç, Vallirana i Viladecans (18 de 31 municipis). ERC, per la seva banda, té alcalde/essa a Olesa i a Sant Andreu de la Barca.

Malgrat Junts és el tercer partit que es va presentar a la totalitat dels municipis, només està representat a 21, però ostenta l’alcaldia directa, o amb diverses fórmules locals, a Begues, Castellví, Martorell, La Palma de Cervelló, El Papiol i Sant Climent (en conjunt, el doble que ERC amb menys representació municipal). No té, en canvi, regidors a l’Hospitalet, Abrera, Cervelló, Cornellà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Esteve Sesrovires, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.

La quarta força pel que fa a candidatures presentades és la dels Comuns amb les seves, també, múltiples variables locals. Només a Castellví, Collbató, El Papiol, Sant Climent i Torrelles no es va presentar formalment (hi ha candidatures més o menys properes ideològicament), però a banda d’aquets municipis no hi són presents a Cervelló, Corbera ni Sant Esteve Sesrovires. És a dir, tenen regidors a 23 dels 31 municipis de la comarca natural i en alguns ostenten l’alcaldia gràcies a pactes locals (Santa Coloma, Pallejà i El Prat).

Pel que fa al PP, només a sis municipis de la comarca no va presentar candidatura: Castellví, Cervelló, La Palma, El Papiol, Sant Esteve Sesrovires i Torrelles. De tota la resta, va aconseguir representació local a l’Hospitalet, Abrera, Begues, Castelldefels, Collbató, Corbera, Cornellà, Esparreguera, Esplugues, Gavà, Olesa, El Prat, Sant Andreu, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan, Sant Just i Viladecans. Només a 7 municipis on es va presentar va quedar fora del Consistori: Martorell, Molins, Pallejà, Sant Climent, Sant Vicenç, Santa Coloma i Vallirana. Té una alcaldia a la comarca, la de Castelldefels, amb 12 dels 25 regidors.

L’extrema dreta de Vox va quedar a poc més de 14.000 vots del PP i això que només es va presentar a 24 municipis de la comarca (no va tenir llista a Collbató, Olesa, La Palma, El Papiol, Sant Climent, Sant Esteve i Torrelles). Va aconseguir representació municipal a l’Hospitalet, Abrera, Cervelló, Cornellà, Esparreguera, Esplugues, Gavà, El Prat, Sant Andreu, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan, Sant Just, Sant Vicenç, Vallirana i Viladecans. 

Finalment, l’enorme quantitat de candidatures municipalistes locals, 66 en el conjunt dels 31 municipis (poc menys de dues de mitjana), i el relatiu èxit electoral, ha permès que hagi un nombre considerable de regidors no adscrits als grans partits, però també una considerable confusió no només entre l’electorat sinó també entre els analistes per les dificultats d’adscripció ideològica de les diferents candidatures presents. Amb el mateix nom o amb un apel·latiu semblant hi ha candidatures locals en posicions ideològiques diverses i en ocasions oposades i es fa difícil, com no sigui coneixent molt de prop la realitat municipal o interpretant les posicions sobre la base dels pactes locals, realitzar una adscripció ideològica encertada.

Una cosa semblant, en aquesta i en d’altres eleccions ha sofert l’electorat que, en ocasions, està votant sigles que no es corresponen amb la seva predilecció ideològica. No obstant això, com s’ha vist, l’afluència de forces electorals no decreix, malgrat el migrat èxit de la gran majoria. El municipalisme local independent dels partits ostenta, al menys clarament, una alcaldia, la de Torrelles, tot i que s’hi podria afegir alguna altra que hem adscrit amb certs dubtes a altres forces. Fins i tot la de Torrelles es podria adscriure també fàcilment a un sector ideològic, clarament d’esquerra nacional, però que resulta confús excepte, potser, pels votants locals.

A continuació, a la taula 2 es poden veure amb més detall el nombre de regidors, repartits per municipis i candidatures.

Comparativa d’obtenció de regidors per part dels partits polítics en les municipals de 2019 i 2023 

1.5. La representació municipal comparada

Dels 567 regidors elegits a la comarca natural, el PSC en té 220 com a primera força, seguits dels 98 d’ERC, els 67 de Junts (amb les diverses fórmules), 59 dels Comuns també amb variables, 47 les diverses formacions locals, 39 el PP i 23 Vox. Si poden ser útils les xifres de pes electoral, valgui comentar que, en conjunt, el PSC té el 38,8% dels regidors electes però, en canvi, té en el seu poder el 58% de les alcaldies. ERC, amb el 18% dels regidors té el 6% de les alcaldies; Junts, amb el 11,8% dels regidors, té el 19,3% de les alcaldies i els Comuns, amb el 10,9% dels regidors tenen el 9,7% de les alcaldies. Pel que fa al PP, amb el 7,6% dels regidors té el 3,2% de les alcaldies, mentre que Vox, amb el 4,6% dels regidors no en té cap.

Més enllà, per tant, del notable pes socialista que prefigura moltes majories de govern i moltes alcaldies, és evident que ERC és la força més perjudicada comparativament. És l’única força, amb el PSC, que té regidors a tots els municipis però un poder més relatiu sobretot comparant-lo amb Junts, i fins i tot amb els Comuns.

Una comparativa de resultats de les dues últimes municipals posa de manifest que la força que ha aconseguit més regidors ha estat el PP amb un increment de 32 regidors, seguit de Vox que, de no tenir-ne cap al 2019, ara en té 23. Junts també n’ha guanyat: dotze en els darrers quatre anys i 7 el PSC. En canvi, qui més regidors ha perdut ha estat ERC: 22 en els darrers 4 anys, seguit pels Comuns que n’han perdut 9.

Aquesta comparativa no té en compte la davallada de Ciutadans que només es va presentar a 16 municipis dels 31, i només a un, Olesa, va aconseguir l’única regidora de la comarca. Ciutadans tenia 46 regidors l’any 2019. N’ha perdut, doncs, 45 i ha passat de 36.682 vots (un 9,7%) a 6.293 (un 1,9%). També la CUP ha sofert una considerable davallada malgrat que es va presentar a 8 municipis de la comarca natural. Va perdre entre el 2019 i el 2023 gairebé 4.500 vots i un regidor. Ara en té 13, enlloc de 14, que estan ubicats a Altres a la taula número 2. 

Justament hi ha 40 regidors menys respecte de les municipals del 2019, en aquest epígraf que engloba les candidatures locals (que no ens hem atrevit a adscriure a cap sector ideològic), a més dels regidors de la CUP i les candidatures de Ciutadans ja analitzades. Només a 17 municipis de la comarca hi ha regidors d’organitzacions municipalistes, de la CUP (i les seves variables) o —a Olesa— de Ciutadans. Això també contrasta amb els 29 municipis que a l’any 2019 tenien regidors que ara estan ubicats a Altres (Ciutadans, bàsicament, la CUP i les candidatures locals municipalistes).