PODER POLICIAL

L’entrada per mar i aire a Barcelona es blinda al Baix
Per Francisco J. Rodríguez

1. Panorama: La complexitat radica en l’heterogeneïtat

El Baix Llobregat i l’Hospitalet és una de les zones de Catalunya amb més contrastos. Al nord trobem uns municipis menys poblats i més similars als de la Catalunya central, mentre que al centre i sud, a l’àrea del Delta, hi ha una sèrie de ciutats metropolitanes densament poblades –L’Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, el Prat i Viladecans representen aproximadament el 45% de la població del territori Llobregat- i amb problemàtiques un pèl diferents respecte de les del nord. I en aquest sentit, l’àmbit de la seguretat no n’és una excepció.

Com dèiem, trobem un sud i litoral frenètic, format per grans ciutats, i un nord més tranquil. És per aquest motiu que les necessitats en matèria de seguretat varien, tot i que hi ha punts de confluència destacables, com ara els robatoris a habitatges privats, un fenomen que ha repuntat els últims anys i que afecta tant a les grans ciutats com a àrees més apartades com ara urbanitzacions, més complicades de controlar per la seva ubicació i característiques. Sigui com sigui, més endavant ens encarregarem d’abordar la qüestió específica de les urbanitzacions i el desafiament a la seguretat que suposen.

Aquest  entramat poblacional entorn de Barcelona està fortament connectat per tota una xarxa d’infraestructures, tant ferroviàries com viàries, que tenen el seu màxim exponent en l’Aeroport Josep Tarradellas-Barcelona del Prat i tota la zona portuària. En aquests dos casos, la presència policial es fa palesa a l’hora de mantenir el control de les persones i mercaderies. De fet, en el balanç anual que fa la Guàrdia Civil sobre la seva activitat a l’aeroport va assenyalar que el 2018 havia intervingut més de 700 quilograms de drogues i que havia detingut un total de 80 persones presumptament relacionades amb el tràfic d’estupefaents.

Aquest cos policial, en el marc de les seves competències com a Resguard Fiscal de l’Estat, va portar a terme 168 actuacions a la infraestructura. La complexitat de la qual parlàvem línies en amunt es tradueix en una fragmentació de cossos que conviuen en el territori per portar a terme tasques de prevenció i lluita contra el crim. Bàsicament, el poder policial al Baix Llobregat s’organitza competencialment en dues grans estructures: la dedicada a seguretat ciutadana i la lluita contra el crim organitzat.

Des del desplegament dels Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya el 1994, la policia catalana s’encarrega de les principals competències relacionades amb la seguretat ciutadana, a més de la investigació del crim organitzat només al territori català –ja que, en cas que haguessin d’investigar-ne fora, caldria fer-ho en col·laboració amb altres cossos de seguretat-. A més, el 1997 van adquirir competències en matèria de trànsit. Per la seva banda, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil són competents en altres qüestions com ara la investigació i persecució de grups criminals organitzats, sent la Guàrdia Civil l’encarregada de fer-ho a punts d’accés al país com el mateix aeroport o les duanes. Per últim, tenim a les Policies Locals i Guàrdies Urbanes, que també tenen un paper fonamental en matèria de seguretat ciutadana i de policia de proximitat, tot i que en l’àmbit municipal.

I, per si fos poca cosa, el territori Llobregat també acull grans esdeveniments d’abast mundial com el Mobile World Congress, la fira de referència de al telefonia mòbil i que creix any rere any al pavelló de Fira Granvia de l’Hospitalet.

2. Dades de delictes

Segons dades de Mossos d’Esquadra, a les Àrees Bàsiques Policials del Baix Llobregat –Cornellà, el Prat, Esplugues, Gavà, l’Hospitalet, Martorell, Sant Boi i Sant Feliu- es van conèixer 2.416 delictes el 2018, dels quals es van resoldre 2.196, al voltant del 91%.  A banda, es van practicar un total de 1.256 detencions. Destaquen per sobre de tots els furts i els robatoris amb violència, seguits per les estafes.

 

UNA IMATGE DE LA NOSTRA COMARCA AL VISOR DE DADES DELINQÜENCIALS DE MOSSOS

 

Una eina per analitzar a fons la realitat delinqüencial del Baix Llobregat i l’Hospitalet és el nou mapa de Mossos d’Esquadra, estrenat a principis del juliol del 2019, que mostra els delictes i el seu nivell a cada ABP. L’eina permet seleccionar, a més, un tipus de delicte i veure com es produeix i amb quina intensitat a tot el territori català. “Aquests visors posen a l’abast aquesta geoinformació perquè els usuaris la puguin treballar i interpretar”, explica el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó.

Aquesta eina recull una ingent informació actualitzada sobre els tipus de delictes i permet fer comparatives per anys –fins al 2011, quan es van començar a fer públiques aquestes dades-. Per visitar-lo cal introduir l’url https://mossos.gencat.cat/ca/els_mossos_desquadra/indicadors_i_qualitat/dades_obertes/Visor-de-dades/

3. Les demandes per falta d’efectius creixen

En línies generals, el Baix Llobregat i l’Hospitalet, malgrat l’augment d’alguns delictes, és una zona tranquil·la. Almenys així ho expressa el comissari cap de la Regió Metropolitana Sud dels Mossos, Joan Portals. “És cert que hi ha hagut una pujada dels delictes en els últims anys, però puc dir que el Baix i l’Hospitalet són, en general, zones segures”, assegura.

Sigui com sigui, i sobre tot arran de la crisi i les retallades en diverses partides del Govern, les queixes per falta d’efectius en els Mossos d’Esquadra s’han multiplicat.

 

LES DEMANDES DE MÉS EFECTIUS A LA COMARCA ES CENTRALITZEN, SOBRETOT, AL BAIX LLOBREGAT NORD

 

A la comarca, aquestes reivindicacions han estat especialment intenses al nord de la comarca. De fet, el maig del 2019 cinc ajuntaments del Baix Nord van enviar una carta al conseller d’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, instant-lo a augmentar els recursos de l’Àrea Bàsica de Martorell, la referència dels Mossos a la zona. Es tracta d’Olesa, Esparreguera, Sant Esteve Sesrovires, Abrera i Collbató, que malgrat lloar la tasca que porta a terme la policia catalana al territori consideren que tenen “limitacions” per falta de recursos i de mitjans.

El comissari de la Regió Metropolitana Sud dels Mossos, Joan Portals, proposa adoptar una visió “de regió”, atès que els problemes que afecten Abrera, també ho són per a Olesa o Sant Esteve Sesrovires. “M’agradaria tenir més recursos a totes les comissaries, però hem de treballar amb el que tenim”, assegura. Tot i així, al juny del 2019 entrarà una promoció nova al cos que eixugarà qualsevol dèficit que hi pugui haver a la zona, tot i que avisa que si s’ha de fer alguna redistribució perquè en algun moment donat hi ha un problema concret, es destinaran els recursos “que corresponguin”.

No és, tanmateix, l’únic cos del Baix Llobregat que pateix per manca de recursos. A nivell municipal, cada cop hi ha més tocs d’atenció per part de guàrdies urbanes i policies locals de la comarca, que avisen de “falta d’efectius” que impedirien oferir el servei en les condicions adients.

4. Amenaça terrorista: la prevenció comença a nivell local

El Baix Llobregat va ser, malauradament, un dels escenaris dels atemptats gihadistes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. No com a escenari d’atacs en si mateixos, sinó com a via d’escapament del conductor de la furgoneta de Les Rambles, que va fugir per la Diagonal fins a Sant Just Desvern, on va aconseguir esquivar els agents de Mossos i va abandonar el cadàver d’un jove al qual l’havia robat el cotxe. Segons el sumari de l’Audiència Nacional sobre el cas, fet públic l’agost del 2018, Youness Abouyaaqoub va fugir a peu des de Sant Just Desvern fins a Subirats, on va ser mort pels mossos dies més tard. Per altra banda, al mateix sumari s’assenyalava que els autors de l’atemptat van voler atacar una mesquita de l’Hospitalet.

Tanmateix, ja des de l’onada d’atemptats del 2015 a París, en especial el mortífer atac del novembre en el qual van morir 140 persones, el nivell d’alerta terrorista a Espanya ja era de quatre sobre cinc, que indica un risc molt alt d’atemptat i comporta unes mesures específiques per evitar-ne.

A banda de les mesures de prevenció a nivell estatal i comunitari, les policies locals no s’han volgut quedar enrere. En aquest sentit, el juny del 2018 l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local del Baix Llobregat va organitzar unes jornades per abordar els perills de l’amenaça gihadista. La trobada va tenir lloc a Gavà, i es van analitzar diferents aspectes relacionats amb la prevenció d’atacs i com des dels cossos de seguretat locals es pot col·laborar i millorar la seguretat.

A més, en aquella reunió, en la qual es van intercanviar experiències i sentir de viva veu el testimoni d’agents que van veure de prop els atacs a Barcelona i Cambrils, es va posar de manifest el valor de la feina que fan les policies locals com un cos que coneix el dia a dia de les seves ciutats i pot ajudar a detectar elements de risc que permetin identificar situacions de radicalitzacions i traspassar aquesta informació als cossos o agències que corresponguin.

En aquest sentit, el comissari en cap de la Regió Metropolitana Sud de Mossos, Joan Portals, assegura que cal posar en valor qualsevol informació que els hi traslladin, la qual és analitzada i treballada per valorar-ne la veracitat.