MÓN CULTURAL

1. Panorama: Existeix la marca cultural “Baix Llobregat”

Ja sabem que trobar una definició del concepte de cultura que ho abasti tot i que sigui del gust de tothom no és fàcil. De fet, és gairebé impossible. Tampoc és de justícia dir que la cultura ho és tot. No és cap mentida, però és com buidar-la de contingut. 

No m’entretindré ara en oferir aquí una idea del que significa el concepte de cultura. Però sí m’agradaria, breument, fer esment d’un fet imparcial i científicament demostrat: i és que el terme cultura procedeix del llatí colere, que significa cultivar o tenir cura. M’agrada la idea que fer cultura implica, d’alguna manera, tenir cura. I ho lligo amb una de les meves dèries: que el benestar cultural és un fet i un objectiu a assolir com a societat.

Què vol dir “benestar cultural”? Vol dir simplement tenir capacitat – com a ciutadà o ciutadana o com a col·lectiu – per exercir plenament els drets culturals, és a dir, els drets a participar lliurament de la cultura en la vessant que cadascun triï sense limitacions atribuïbles a l’edat, el sexe, la procedència o qualsevol altre tret discriminatori. Vull aclarir també que no és correcte plantejar el dret a la cultura només des del punt de vista del consum cultural. Cada persona dins la nostra societat ha de poder consumir cultura, però també construir i aportar cultura i participar en els processos de decisió cultural. El dret a la cultura té a veure amb la llibertat de les persones i amb la no discriminació.

És així la societat baixllobregatina? Gaudim de benestar cultural al Baix Llobregat i a l’Hospitalet? A tothom li resulta fàcil participar de la vida cultural en tots els seus aspectes? S’hi treballa força perquè sigui així, però encara tenim molt camí per recórrer. I no només al Baix Llobregat. És imprescindible fer camí com a país amb noves lleis que garanteixin el dret d’accés a la cultura.

Un dels obstacles per valorar la resposta a les preguntes anteriors és la manca de dades. Les Estadístiques Culturals de Catalunya que elabora la Generalitat proporcionen algunes dades per comarques, però no estan pensades per treure conclusions a nivell territorial. Caldria crear al Baix Llobregat un observatori de la cultura que ens permetés tenir dades del consum cultural en particular i de la participació en la vida cultural de forma més general. A nivell català hi ha una correlació clara entre consum cultural (lectura de llibres, assistència a teatre, concerts, etc.) i tres variables estretament lligades: el nivell d’estudis, el nivell d’ingressos i la procedència. Un bon observatori propi que permetés dissenyar polítiques i accions per corregir desigualtats culturals seria del tot necessari.

En les línies que segueixen parlaré més de qui fa i què es fa al Baix Llobregat, que és l’àmbit de dades de què disposem, encara que no tant sistematitzat com voldríem. Tota manera, no pretenc en absolut ser exhaustiva. Vull només traçar una visió general, a vol d’ocell. Comprovarem que existeix la marca cultural “Baix Llobregat”.

Per cert, en l’anterior volum de Qui és qui al Baix Llobregat teniu un excel·lent article de Carlos E. Waltemathe Ramos on trobareu molta més informació sobre la mateixa temàtica. I un imprescindible per conèixer el món cultural al Baix Llobregat, encara que ja te els seus anys, és el Llibre Blanc de la Cultura al Baix Llobregat, fet pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat de la ma de Gemma Tribó i Montserrat Torre. Us el podeu descarregar aquí: https://www.cecbll.cat/index.php/producte/llibre-blanc-de-la-cultura-al-baix-llobregat-realitat-actual-i-reptes-de-futur/.