MÓN CULTURAL

Gent hiperactiva; cultura sense aturador
Per Carlos E. Waltemathe Ramos

1. Panorama: Un territori ple de possibilitats

La cultura és allò que ens manté units com a societat. En temps on s’aprofita qualsevol motiu per separar-nos els uns dels altres, és la cultura i l’amor per ella el que és capaç de crear un terreny comú. Cultura procedeix de l’arrel llatina que significa “cuidar”. Les manifestacions culturals, per tant, ens serveixen per cuidar-nos per dins i com a societat. Però també ha de funcionar al revés, de forma recíproca. Nosaltres tenim la responsabilitat de cuidar la cultura perquè pugui seguir amb la seva missió. Per aquest motiu des de BCN Content Factory i El Llobregat tornem a apostar en aquesta segona edició del llibre “Qui és qui. Radiografia dels qui manen al Baix Llobregat i l’Hospitalet” per incloure el món cultural en aquesta obra. A la nostra comarca hi ha molt per triar.

1.1 Art visual per a una societat visual

Cada vegada més cobren més importància els elements visuals. L’home és un ser visual i especialment la joventut té més interès a mirar coses en comptes de llegir-les. És per això que, en general, la televisió té més èxit que els periòdics i les pel·lícules que els llibres. Les arts visuals ens ajuden a aprendre a mirar amb més profunditat. Dintre d’elles es poden incloure la pintura, l’escultura, la fotografia, l’artesania o el videoart, entre altres. Les galeries d’art es dediquen principalment a mostrar i comercialitzar els productes resultants d’aquest treball i, per tant, són un bon indicatiu del pes econòmic de la cultura en un territori.

 

TALLER DE PINTURA A L'HOSPITALET / TPK ART

 

1.1.1. Espais d’arts visuals

Segons l’informe d’Estadístiques culturals de Catalunya 2018 de la Generalitat, al Baix Llobregat comptem de forma oficial amb set espais d’arts visuals: el Celler de Can Ginestar (Sant Just Desvern), la sala d’art Josep Bages (El Prat), les sales d’exposicions de Can Ricart i del Palau Falguera (Sant Feliu), la sala Antic Hospital de Pelegrins (Corbera), la sala Domènech Estapà (Sant Esteve Sesrovires) i la sala d’exposicions 1 i 2 Jaume Muxart (Martorell). A més, a l’Hospitalet hi ha la galeria d’art Nogueras Blanchard, en el barri de Santa Eulàlia.

Les últimes dades disponibles del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) revelen que el 70% dels municipis de la comarca programen activitats relacionades amb les arts visuals i més del 40% realitzen exposicions i nombrosos tallers. No es poden ignorar altres entitats i associacions que promouen l’art i que són impossibles de quantificar, tenint en compte que entre aquests “espais aptes per a l’ús cultural” s’inclouen esplais, fundacions i fins i tot hotels. El que sí que és clar és que l’art visual té cabuda sempre i a la comarca té una important presència.

1.1.2. Cinemes

Relacionat amb les arts visuals, apareix un espai que encara avui dia, amb tots els accessos gratuïts a pel·lícules, continua aportant una experiència única d’entreteniment. Es tracta del cinema, considerat també el setè art. Al Baix Llobregat hi ha 12 sales de cinema amb un total de 91 pantalles en actiu, a més de dos cinemes a l’Hospitalet, després del tancament dels cinemes de la Rambla. Ara bé, ajuntaments i amants del cinema també ofereixen altres opcions, mitjançant projeccions, cinefòrums o el que es coneix com a cinema a l’aire lliure, a l’estiu. Per exemple, a Castelldefels durant la temporada estival diverses entitats i quiosquets ofereixen pel·lícules arran de mar un dia a la setmana.

1.1.3. Espectacles visuals

El cinema continua sent un dels grans favorits en qüestió de cultura. Ja es diu que una imatge diu més que mil paraules, perquè una pel·lícula sembla aportar encara més. Per això, a la nostra comarca se celebren una sèrie d’espectacles visuals dedicats a aquest art. Alguns esdeveniments destacables són el Festival de Curts d’Esplugues de Llobregat i el Concurs de curtmetratges Santiago Arizón, a Sant Vicenç dels Horts. A més, a l’Hospitalet se celebra també el Festival CL’HIPS, que atorga diversos premis, entre ells el de millor videoclip metropolità. Així mateix, mereixen especial atenció el Cinebaix, de Sant Feliu, un projecte col·lectiu que ha permès mantenir les projeccions audiovisuals després del tancament de l’antic cinema Guitart; o l’Espaiat VO (Versió Original) a l’Hospitalet, que ha aconseguit mantenir la projecció d’obres en la seva llengua original. Punt i a part són el festival El Terror-Molins, el Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei, que durant una setmana de novembre de 2018 va celebrar la seva trenta-setena edició a partir d’una sessió de dotze hores ininterrompudes de projeccions, una marató que inicialment, allà pel llunyà 1973, va aconseguir durar fins a setze hores. Al juny de 2018 també es va estrenar el Festival de Cinema de Natura de Cervelló, de curtmetratges dedicats a la natura i els esforços per recuperar el patrimoni. Qualsevol gènere té cabuda en aquest festival (terror, drama, comèdia, fantasia, documentals), però el context haurà de ser sempre el respecte per la natura.

1.2. No sense el llibre

La literatura no pot faltar en cap recorregut pel món cultural i, sens dubte, les biblioteques són uns dels serveis que més aporten a la promoció de la lectura, amb clubs de lectura o trobades amb escriptors, per posar-ne un parell d’exemples.

1.2.1. El Baix, tercera comarca catalana en nombre de biblioteques

L’Informe d’estadístiques culturals de Catalunya del 2018 indica que al Baix Llobregat hi havia 56 biblioteques el 2016: 34 pertanyents a l’administració local, principalment la Diputació de Barcelona, 16 a la Generalitat, quatre de caràcter privat, una d’universitària i una altra d’un altre tipus. La comarca se situa amb aquesta xifra en tercer lloc, per darrere del Barcelonès (232) i del Vallès Occidental (70). L’única localitat que no té l’obligació de disposar de biblioteca, perquè no arriba als 3.000 habitants, és Castellví de Rosanes, per la qual cosa disposa d’un bibliobús anomenat La Mola, segons exposa la Diputació de Barcelona. L’Hospitalet, per la seva part, compta amb 10 biblioteques, les municipals més les dels jutjats de la ciutat i la del campus de la UB a Bellvitge.

 

BIBLIOTECA CENTRAL TECLA SALA DE L’H. FONT: AJUNTAMENT DE L’H

 

Els ajuntaments suposen un dels principals promotors de la literatura a la comarca amb importants programes culturals. Segons les últimes dades del CECBLL, la meitat dels municipis promocionen la lectura i la creació literària. Al Baix Llobregat s’esmenten, per exemple, el Dia Mundial de la Poesia, a la Palma de Cervelló; el Novembre Literari, a Sant Just Desvern; els Horts de poesia, a Sant Vicenç dels Horts; Acosta’t a la cultura, a Castelldefels; la Setmana Collbató Negre, a Collbató; o l’Abril Literari, a Torrelles de Llobregat. A l’Hospitalet de Llobregat, per la seva banda, se celebren les Festes de Primavera, però aquestes no se centren només en les arts literàries.

1.2.3. Premis de Literatura més destacats

Els concursos de narrativa i poesia són una altra forma d’avaluar l’esperit creatiu d’un territori com el nostre. Per això, segons el Llibre blanc de la Cultura al Baix Llobregat, 25 municipis de la comarca compten amb certàmens literaris de diferents gèneres i categories, això sí la majoria es concentren en la zona de la Vall baixa i el Delta. Entre ells, destaquen el Certamen Literari Blas Infante a Cornellà, els concursos Martí Dot i El Llorer a Sant Feliu, El Premi Literari Delta de narrativa escrita per dones, el Premi de Narrativa Mercè Rodoreda a Molins de Rei o el Premi de les Lletres Vila de Corbera, entre altres. El 2018 el Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial va tenir un contratemps. A causa de no assolir el “valor literari necessari”, el jurat va decidir declarar desert el guardó d’aquella edició, en la qual es van rebre un total de 62 originals: 13 d’autors catalans, 28 espanyols, un francès i 10 procedents de països llatinoamericans. Però cap va ser considerat mereixedor del premi de 12.000 €.

1.3. Una forta tradició interpretativa

Les arts interpretatives són un altre clàssic. Com a tal, inclouen les anomenades arts escèniques i musicals, que abasten espectacles de teatre, dansa, titelles, circ, màgia i òpera, entre altres.

1.3.1. Espais escènics i musicals

En el nostre territori, segons el llibre blanc elaborat pel CECBLL, de totes les activitats que es programen en els municipis, el 83% té a veure amb les arts escèniques i el 90% amb les arts musicals. El Baix compta amb 23 espais dedicats aquest tipus d’espectacles. Per tant, les activitats interpretatives són les més programades a la comarca després de les festes populars. El teatre, per la seva banda, té una important presència en el nostre territori. El nombre d’escenaris el 2016 era de 12, novament per darrere de Barcelona (56) i el Vallés Occidental (22), segons l’Informe d’estadístiques culturals del 2018. Segons el CECBLL, es poden trobar no obstant això un total de 70 espais escènics (teatres i auditoris) en tot el Baix Llobregat. El Teatre Núria Espert a Sant Andreu de la Barca o la Sala Atrium a Viladecans constitueixen exemples d’inversions fetes per oferir les millors condicions per a la celebració d’esdeveniments culturals d’aquest tipus. A l’Hospitalet, per part seva, hi ha dos espais principals: el Teatre Joventut i l’Auditori Barradas.

Com es pot esperar, les poblacions més grans compten amb programació d’espectacles professionals, mentre que les localitats més petites tendeixen a accedir a actuacions amateurs o d’afeccionats locals. Entre les més conegudes, hi ha les programacions de Cornellà Escena o el Festival Internacional de Pallassos, a Cornellà; el Festival Internacional de Teatre i Animació de Viladecans; o el Festival de Teatre del Baix Llobregat Nord Lola, organitzat per Tramateatre i els ajuntaments d’Esparreguera, Olesa de Montserrat, Martorell i Molins de Rei. També cal esmentar el pessebre vivent de Corbera de Llobregat i les representacions de la Passió a Esparreguera i Olesa de Montserrat, incloses en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya com a festes tradicionals “d’interès nacional”. A escala comarcal, destaca la programació familiar realitzada per la Fundació la Xarxa d’Espectacles Infantils i Juvenils de Catalunya, que fa representacions en molts municipis de la comarca.

1.3.2. Propostes musicals

La música ens acompanya constantment, sigui a través del mòbil, la ràdio o els espectacles en viu. És a tot arreu. Per això el Llibre blanc recull quatre formes en les quals es presenta la música a la nostra comarca: poblacions que tenen una programació estable (la meitat), unes altres que depenen de la programació de les escoles de música (4) o de les corals del municipi i d’uns altres (5) i, finalment, els concerts que es programen dins de les festes populars (9).

Entre les activitats més consolidades destaquen, per exemple, el Setembre Musical d’Abrera, el Festival Gong de Collbató, el Cicle Música de Tardor de Corbera, el Festival Música-Món d’Esparreguera, el Cicle de Música Clàssica i Jazz d’Esplugues, la Festa de la Música de Gavà, el Cicle de Guitarra de Vallirana o el Concurs de Cantautors de Viladecans. Sant Boi i Sant Feliu, especialment, compten amb moltes propostes musicals, com el Festival Altaveu, Karxofarock Festival, ArteNou o Seminari ‘Calaix’, en el cas de Sant Boi; i Música en el Palau, Contrabaix, Joves Intèrprets i Òpera, en el de Sant Feliu.

A l’Hospitalet hi ha propostes de tota mena. Entre les activitats públiques, destaca l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts, que té entre els seus objectius democratitzar l’accés a l’educació artística i afavorir la cohesió social a través de la música. Així també crida l’atenció el reconegut programa l’Orquestra Simfònica de les escoles de l’Hospitalet que ha estat premiat en el passat per promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la participació, el diàleg i la solidaritat. Des del punt de vista privat, pot destacar-se l’oferta musical de la sala Salamandra.

1.4. La cultura a la porta de casa

L’apartat de cultura no es pot tancar sense parlar de les festes populars, que tanta importància tenen en cadascun dels municipis del Baix. Són festes que uneixen els habitants per celebrar el que els fa únics i irrepetibles.

 

LA TRADICIÓ DELS TRES TOMBS A TORRELLES

 

Entre elles criden l’atenció les celebrades la Nit de cap d’any i Reis, els Tres Tombs, Carnestoltes, Setmana Santa i Pasqua, Sant Jordi, Sant Joan, l’11 de setembre, la Castanyada o Nadal. També sobresurten les festes majors de cada municipi i barri.

Al voltant d’aquestes festes hi ha nombroses entitats i associacions culturals que hi participen, com els gegants, els diables, les bèsties de foc, els castellers i els grups sardanistes, entre altres. El Llibre blanc de la Cultura al Baix Llobregat comptabilitza fins a 45 grups de foc, amb el bestiari corresponent.

 

DIABLES A L’HOSPITALET

 

1.4.1. El pes de l’agricultura en el Baix

Entre les festes populars, encara mantenen la seva importància les festes relacionades amb el sector primari del territori: l’agricultura i la ramaderia. És el cas, per exemple, del cultiu de la cirera, al voltant del qual s’organitzen festes al Papiol, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles del Llobregat, Begues i Sant Climent. La carxofa també congrega altres activitats com la Fira de la Carxofa del Prat o La Carxofada de Sant Boi de Llobregat. I també destaca el most, protagonista de les festes de Begues o Martorell. El manteniment del passat també es realitza mitjançant la Mostra d’Oficis Antics del Papiol o la Festa del Boscater de Torrelles de Llobregat.

Només tres esdeveniments del territori han estat catalogats com a ‘Festa Tradicional d’Interès Turístic’: la Passió d’Esparreguera i la Passió d’Olesa de Montserrat, per Setmana Santa; i la Festa de la Candelera de Molins de Rei, el febrer. Com es pot apreciar, la tradició religiosa es manté viva. Com a fet curiós, destaca la Confraria 15 + 1 de L’Hospitalet, una confraria que van posar en marxa uns andalusos nostàlgics el 1977 i que s’ha convertit en una de les processons de Setmana Santa més multitudinàries de tota Catalunya, amb més d’un milió d’espectadors.

1.5. Els vigilants de la cultura

La cultura és al final una cosa molt fràgil, que, si no es cuida bé, es perd. Per això hi ha una sèrie d’institucions i entitats que es dediquen exclusivament a mantenir i difondre la cultura que s’ha creat i es continua creant al Baix Llobregat i l’Hospitalet. Entre les més importants hi ha els museus i centres d’interpretació, els arxius i els centres d’estudis.

1.5.1. Museus i col·leccions

Segons l’Informe d’estadístiques culturals del 2018, a la comarca hi ha un total de 22 museus i col·leccions, xifra que ens posiciona en el segon lloc de Catalunya, empatats amb el Vallès Occidental. Aquí destaquen especialment el Parc Arqueològic Mines de Gavà, l’Enrajolada-Casa Museu Santacana de Martorell o Catalunya en Miniatura de Torrelles de Llobregat. També sobresurten el Centre d’Interpretació del Delta al Prat o el Centre d’Interpretació de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. A les autores del Llibre blanc de la Cultura els crida l’atenció que no hi hagi cap museu o centre d’interpretació en nou poblacions, entre les quals hi ha municipis importants com Castelldefels, Olesa o Sant Andreu de la Barca. A l’Hospitalet de Llobregat hi ha la Fundació Arranz-Bravo i el Museu de L’Hospitalet, amb tres espais diferents: L’Harmonia-Espai d’Art, Ca Riera-Espai de memòria de L’Hospitalet i la Casa Espanya-Espai d’Història.

 

L’ARXIU COMARCAL A SANT FELIU

 

1.5.2. La tasca dels arxius

Quant als arxius, la comarca en té 20, segons el cercador d’equipaments culturals de la Generalitat. L’única població que en té més d’un és Sant Feliu, amb l’Arxiu Central dels Jutjats i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La llei obliga a crear un arxiu en els municipis amb més de 10.000 habitants, però no sempre hi ha recursos per posar-los en marxa, com és el cas de Pallejà, Abrera o Vallirana. Però també hi ha cops que, segons el Llibre blanc, es decideix obrir-ne un, encara que la localitat no arribi al número d’habitants estipulat, com per exemple a Sant Esteve Sesrovires, Begues o Cervelló. L’Hospitalet, per la seva part, també compta amb l’arxiu dels jutjats i l’Arxiu Municipal.

1.5.3. Grups d’estudis i altres associacions culturals

Finalment, tenim el que es denomina grups i centres d’estudis, entitats privades que promouen la cultura del territori, sigui fent estudis i xerrades sobre la zona, o assessorant i acompanyant les persones que fan recerques. Al Baix Llobregat n’hi ha més de quaranta, entre els quals destaca el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que el 2019 ha fet 45 anys i “exerceix de referent cultural, propiciant el diàleg, facilitant vincles i establint estratègies que reforcin els valors del territori i de la gent que l’habitem”, segons explica la seva expresidenta i membre actual de la junta, Conxita Sánchez. Per antiguitat, cal destacar els Amics del Prat del Prat (1955) o el Centre d’Estudis Martorellencs (1972). A l’Hospitalet de Llobregat hi ha el Centre d’Estudis de L’Hospitalet, que desenvolupa tasques culturals, però també sociopolítiques, a fi de millorar la qualitat de vida dels ciutadans. També destaca l’associació Tres Quarts per a Cinc quarts-Espai de Debat, que organitza tertúlies i xerrades sobre temes d’actualitat. Una activitat a la qual se suma la programació de Sopars Crítics de l’Associació per al Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC-LH), entitat impulsada per periodistes de la ciutat però oberta a tota la ciutadania. El cicle de Sopars Crítics amb els exalcaldes Vicenç Capdevila, Juan Ignacio Pujana, Celestino Corbacho i Núria Marín va congregar l’interès dels comensals. FIC-LH segueix les seves activitats amb un Cicle de Sopars amb hospitalencs Il·lustres, a més de debats, conferències i la publicació de la revista digital l’Estrella de l’Hospitalet.

Com a novetat, a finals del 2018 Sant Boi anunciava que finalment també comptarà amb el seu propi centre d’estudis. El centre naixia com una associació de ciutadans i ciutadanes, sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’agrupar aquelles persones interessades en el coneixement, la recerca, la conservació i la difusió de l’herència històrica, cultural, social i natural de la localitat.

1.6. Una mirada al futur

Cultura és tot el que ens envolta, no tan sols allò clàssic que ve a ser la literatura o el teatre. La cultura som nosaltres, cadascun dels ciutadans formem el que és la nostra cultura. Per això és normal que si nosaltres avancem també ho faci ella. És la tecnologia la que preocupa a molts en relació a la cultura, però no cal témer-la sinó acollir-la i adaptar-la a les nostres necessitats. Les fronteres entre informació, coneixement i cultura s’esborren en el món digital de les tecnologies modernes. És per això que apareixen nous espais on s’aprèn a crear amb l’ajuda de professionals i afeccionats.

 

CITILAB, A L’ANTIGA FÀBRICA DE CAN SURIS DE CORNELLÀ

 

Al Baix Llobregat destaca el Citilab, un centre per a la innovació situat a Cornellà que es defineix com “una barreja entre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d’iniciatives empresarials i socials”. L’antiga fàbrica de Can Suris, on s’ubica el centre des del 2007, acull un gran nombre de cursos formatius, empreses i comunitats que comparteixen els seus coneixements tècnics. Per saber-ne més cal visitar http://citilab.eu/es.

És important no témer els canvis, vist que tot el que una societat viu al llarg de la seva història enriqueix la seva cultura de forma innegable. La tecnologia és l’última a revolucionar la cultura i tindrà molt per aportar al llarg dels pròxims anys a la nostra comarca.