MÓN RELIGIÓS
Una carrera de fons: la pluralitat religiosa amenaçada per l'ateisme
Per Patti Elias
1. Panorama: El catolicisme persisteix entre la meitat de la població
Tot i la tendència ascendent de l’ateisme i l’agnosticisme a l’actual societat catalana en general i al Baix Llobregat i l’Hospitalet en particular, existeix una pluralitat religiosa notòria i un nivell estès de tolerància respecte a les creences. Així ho demostra la darrera edició del Baròmetre sobre la religiositat i sobre l’estudi de la seva diversitat a la comunitat autònoma, promogut pel Departament de la Presidència (PRE) - Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).
Com a dades referencials, cal ressaltar que les arrels de la tradició catòlica segueixen representant un conjunt molt ampli a Catalunya, on un 53% dels catalans es declaren catòlics. Aquest punt de partida és seguit d’uns valors totalment oposats, l’ateisme i l’agnosticisme, que representen respectivament un 18,6% i 8,8% de la població. Després del catolicisme, la religió més present és l’evangelisme o protestantisme (7%) i l’islam (4,3%).
Segons les dades de l’oficina d’Afers Religiosos de la Generalitat de l’any 2022, existeixen 237 centres de culte religiós al Baix Llobregat, distribuïts en 10 tipus de confessions. La quantitat de centres de culte presents ha disminuït en comparació a l’any 2019, quan hi havia 240 centres. L’Església catòlica és majoritària i compta amb 121 centres, vuit menys que a la darrera edició d’aquesta enciclopèdia de 2019, quan tenia 129 centres; seguida de les Esglésies Evangèliques, que en tenen 68, tres més que a la darrera edició d’aquesta enciclopèdia de 2019.
També creix l’Islam, que té 24 centres destinats al culte quan fa quatre anys tenien tres menys, una xifra major que els Testimonis de Jehovà, amb 15, un menys que al 2019. Pel que fa a altres religions minoritàries, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies – o els mormons – conserva 2 centres, mentre que l’Església Adventista del Setè Dia, les Esglésies orientals, l’Hinduisme i el Taoisme en tenen 1 cadascuna.
1.1. Disminueix el percentatge de població que es considera creient
És palès que la secularització és cada vegada més evident, i la presència de creences de qualsevol tipus és progressivament més difosa. Tal i com indica el Baròmetre del CEO – que a diferència d’altres estudis també inclou a la població immigrada –, el 44,1% de la població a Catalunya declarava tenir creences religioses. Es tracta d’una xifra que ha anat minvant al llarg dels anys, doncs el 2014 eren un 55,1% dels enquestats els que afirmaven ser creients. D’entre aquests, només la meitat, el 46,5%, era practicant.
De la mateixa manera, i tot i la presència majoritària de la religió dins el territori català, la intenció de propagar les creences generacionalment és una idea amb consens fragmentat: un 47,3% dels enquestats, gairebé la meitat, afirmava que si tingués fills no els educaria seguint els preceptes d’una confessió religiosa. L’any 2014, aquest percentatge era només del 31,3%.