MÓN RELIGIÓS

Secularització de la societat als peus de Montserrat
Per Francisco J. Rodríguez

1. Panorama: Només la meitat dels catalans es declaren catòlics

La secularització de la societat a Occident és un fet inapel·lable. Un fenomen que no és aliè al Baix Llobregat, una de les comarques sobre la qual s’erigeix el símbol de la religiositat tradicional catalana: la muntanya de Montserrat.

Una ullada a les estadístiques oficials confirmen el descens dels creients, una tendència que va a la baixa i que, actualment, situa la taxa de ciutadans que s’afirmen catòlics al voltant del 50%, en fluctuacions que fan que en un mes se superi aquest llindar i que el següent quedi per sota. Per posar un exemple, al CEO de la Generalitat del novembre del 2018 només un 54% dels catalans es declaraven catòlics, davant d’un 21% d’ateus i un 17% d’agnòstics. Cal veure, tanmateix, si aquesta davallada afecta només el catolicisme, la religió tradicional a terres catalanes –tot recordant la cita de Torres i Bages de “Catalunya serà cristiana o no serà”- o també a la resta de la desena de confessions religioses que conformen el mercat religiós del Baix Llobregat.

Qui ho té clar és el filòsof i teòleg hospitalenc Antonio Fornés, que sentencia que Occident “ha girat l’esquena a la seva tradició catòlica”. El retrocés del sentiment catòlic és “un fet”, com reconeix el bisbe de Sant Feliu Agustí Cortés, que ho atribueix a causes “internes a l’Església catòlica i altres causes externes a la mateixa Església”.

Algú podria pensar que quan el bisbe Cortés parla de causes internes es refereix a l’immobilisme atribuït a l’Església, una institució ancorada, en molts aspectes, en el passat i que recela dels canvis. Cortés, tanmateix, rebutja aquesta interpretació i argumenta que “els canvis han estat profunds i nombrosos” en el si de l’Església. En canvi, el prelat reconeix que al Baix Llobregat hi ha hagut “una concentració gairebé exclusiva” del treball eclesial en el “compromís i servei al món sobretot en matèria cultural i social”, oblidant, o deixant de banda, “altres aspectes com ara el cultiu de la pròpia identitat de la fe, com si aquesta fe en Jesucrist es pogués donar per suposada”.

És a dir, que a la comarca l’Església ha treballat més que pregat. Una feina que, lluny de subestimar-la o veure-la com un desavantatge, el bisbe considera molt positiva. “Tot plegat, l’obra de suplència que l’Església ha realitzat aquestes darreres dècades sigui ben vinguda”, tenint en compte el context de canvi polític i social vers la democràcia des de fa quatre dècades.

Amb tot, i segons el CEO de novembre del 2018, el 75% dels catalans reconeix que no va mai als oficis religiosos, segueixi el culte que segueixi.

1.1. Creix l’oferta religiosa al Baix Llobregat i l’Hospitalet

Podem parlar d’un descens del sentiment religiós en general, o només és atribuïble a la tradició catòlica? O millor, dit, hi ha cada cop més ateus i agnòstics a la nostra societat? Estan creixent altres cultes religiosos al Baix Llobregat, que estarien guanyant terreny al catolicisme?

 

CENTRES DE CULTE AL BAIX LLOBREGAT PER RELIGIÓ. ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE LES DADES DE LA GENERALITAT

 

Segons les dades que ofereix l’oficina d’Afers Religiosos de la Generalitat, actualment al Baix Llobregat hi ha 240 centres de culte d’una desena de religions diferents.             

D’allò que més se’n troben són esglésies catòliques, amb 129, seguides d’esglésies evangèliques (65), mesquites i oratoris musulmans (21) i centres dels Testimonis de Jehovà (16). Cal dir, però, que són dades d’espais degudament regularitzats i amb la llicència corresponent, deixant de banda els que funcionin al marge de la legalitat, una problemàtica que afecta especialment a les Esglésies evangèliques i als musulmans, que troben problemes diversos per escollir un local adequat i que tractarem més endavant. Unes xifres, les dels centres de culte de religions diferents al Catolicisme, que van creixent any rere any de manera moderada.

Sigui com sigui, al Baix Llobregat conviuen, ara per ara, 9 confessions religioses diferents que compten amb algun espai d’oració i pregària: Catolicisme, Esglésies Evangèliques, Islam, Testimonis de Jehovà, Hinduisme, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies –mormons-, Budisme, Esglésies Orientals –ortodoxos- i Taoisme. Tot seguit, farem una repassada sobre cadascuna d’elles i el seu impacte al territori.

I per respondre a la pregunta de si només el Catolicisme va a la baixa o és més aviat un fenomen comú a la resta de confessions de la comarca, ens hem de remetre a les estadístiques existents. Si analitzem les dades tant dels baròmetres del CEO –en l’àmbit català, atès que no hi ha dades específiques del Baix Llobregat i l’Hospitalet- com del CIS –d’àmbit estatal però amb un apartat amb dades per autonomies-, veurem que les xifres de persones que es declaren creients –del culte que sigui-, les atees i les agnòstiques no varien en gran mesura. Els ciutadans que expressen la seva adhesió a una religió representen entre el 55 i el 60% a Catalunya, mentre que un 40-45% es declaren ateus o agnòstics, aproximadament. Dels creients, la grandíssima majoria són catòlics, tot i que mostren una tendència a la baixa. La resta de confessions, però, tampoc mostren pics importants darrerament, tot i que cal destacar l’increment d’alguns d’ells, com ara els evangèlics o els Testimonis de Jehovà, que han crescut molt en les últimes dues dècades.