3. Multinacionals que marquen el camí a la Comarca

NESTLÉ:  És una multinacional suïssa líder al sector alimentari, que té la seva seu central a Espanya ubicada a Esplugues de Llobregat. La companyia compta amb una àmplia gamma de productes centrats en alimentació infantil, lactis, xocolates, cafès i begudes a base de cereals, culinaris, cereals per esmorzar, aigües minerals, especialitats en nutrició clínica i aliments per a mascotes.

ROCA: Els germans Roca i Soler (Martí, Maties i Josep) van constituir a Gavà la primera gran fàbrica de radiadors per a calefacció de l’Estat l’any 1917. Es va anar ampliant fins al terme municipal de Viladecans on va créixer i ara comparteix la seu entre els dos municipis. Actualment és un referent global en la creació d’espais sanitaris, amb una xarxa comercial de més de 170 països arreu del món, 78 plantes de producció i més de 22.000 treballadors.

SEAT: Amb l’acrònim de “Sociedad Española de Automóviles de Turismo” (denominació original) és una empresa espanyola d’automòbils fundada el 1950 per l’extint INI i amb una participació del 7% de FIAT (empresa italiana). El 1986 el grup alemany Volkswagen va adquirir la majoria de la companyia.  La seu central de SEAT és a Martorell, on des del 1993 està instal·lada la fàbrica.

El 2018, SEAT va generar unes vendes de 10.200 milions d’euros, un 3,1% més que l’any anterior i uns beneficis operatius de 254 milions, 33% més que el 2017. Això fa elevar la repercussió que té l’empresa de Martorell al sector de l’automòbil tant espanyol i europeu com a nivell mundial. Respecte dels vehicles, SEAT va créixer fins als 517.000 cotxes, una xifra històrica i un 10,5% més que el 2017, convertint-se d’aquesta manera en la marca amb més creixement d’Europa i la que compta amb els clients més joves. La companyia va millorar notablement les seves vendes a França, amb un augment del 31%, i a Espanya, amb un 13%.

 

CADENA DE MUNTATGE A SEAT

 

GALLINA BLANCA: És una multinacional del sector alimentari que té com a productes estrella l’Avecrem i la família de pastes El Pavo. Fou fundada l’any 1937 per Lluís Carulla Canals. El 1964 es va crear la divisió d’hostaleria i el 1972 van començar les primeres exportacions de coberts al continent africà. El 1979 l’empresa es va obrir al mercat exterior, en més de 70 països dels quatre continents.  Les seves oficines centrals se situen a l’Hospitalet.  

COPISA: És una empresa constructora fundada el 1959 amb seu a l’Hospitalet que opera al sector de les infraestructures, a l’àmbit de l’obra civil, edificació i rehabilitació. Els orígens de l’empresa cal buscar-los en el procés històric d’electrificació de Catalunya, liderat en la dècada dels 50 per FECSA. El 1959 es va crear l’empresa Constructora Pirenaica S.A., Copisa, que va néixer amb la missió d’executar unes obres per a FECSA al Vall d’Aran, al Pirineu lleidatà.

CAPRABO: Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet van constituir Caprabo el 1959. El nom de la companya va ser el resultat de combinar les inicials dels cognoms dels fundadors. El 1962, la família Elías s’incorpora com a accionista coincidint amb la sortida de l’empresa de la família Prat. Caprabo és una companya espanyola de supermercats, en un 100% propietat del Grupo Eroski des del 2009. Té una xarxa de 350 supermercats a Catalunya, Madrid i Navarra. La seva seu central és a l’Hospitalet.

TGT: Grupo Teodoro García Trabadelo (TGT), de Viladecans, és una companyia poc coneguda, però és líder de la distribució de formatges a Espanya, tant propis com d’importació. La seva presència arriba a tots els canals del mercat: hostaleria, botigues de barri, supermercats, grans empreses i marques blanques. TGT actua de casa matriu i sota d’ella hi ha 27 empreses implantades per tota la geografia nacional, més una filial a la República Dominicana, que exploten les fàbriques de formatge pròpies i elaboren varietats autòctones. La plantilla conjunta s’eleva a 500 persones.

MECALUX: Mecalux és una de les companyies punteres en el mercat de sistemes d’emmagatzematge. La seva activitat consisteix en el disseny, fabricació, comercialització i prestació de serveis relacionats amb les prestatgeries metàl·liques, magatzems automàtics i altres solucions d’emmagatzematge. És una companyia líder a Espanya i se situa en el tercer lloc mundial  en el rànquing del seu sector, amb vendes en més de 70 països. Té la seva seu social a Cornellà, i va ser creada per José Luis Carrillo, actual president, el 1966.

LABORATORIOS ORDESA: Va néixer el 1943 a Osca, i es va traslladar el 1964 a Sant Boi, on té la seva seu central. Durant més de 70 anys ha desenvolupat tot tipus de productes nutricionals per a nens i adults, amb solucions per a cada necessitat. Amb presència a més de 20 països i puntualment en altres 30, té una plantilla de més de 300 persones i és coneguda per les seves marques “Blemil” i Blevit”, entre altres.

4. Districte Cultural de l’Hospitalet

El Districte Cultural de l’Hospitalet es nodreix de nous talents reforçant el comerç i l’empresariat tradicional. Aquest projecte estratègic de ciutat que va començar a desenvolupar el 2015 l’Ajuntament de l’Hospitalet vol impulsar la cultura com a motor de transformació i de creixement social i econòmic per convertir la ciutat en l’epicentre creatiu de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquest nou espai, que aspira a ser com el Brooklyn o West Kowloon català, és un territori en constant transformació, partint d’una zona industrial envoltada pel fort creixement urbanístic de la segona ciutat de Catalunya. Al Districte Cultural s’han establert empreses de creadors i artistes com La Pinza, Does Work o White Space, que conviuen amb les companyies i els comerços de tota la vida com Isolana, Laboratoris Diet Esthetic o Vidrios Navas. Òscar Martínez, CEO i fundador de La Pinza, explica com aquestes característiques creen “un comerç de proximitat i de proveïdors” que facilita el desenvolupament dels seus respectius projectes. El Districte Cultural és, més enllà de l’arribada de noves empreses de publicitat, art o producció audiovisual, un focus de cultura que entra a la tercera dècada del segle XXI mantenint l’herència industrial dels anys 50 i 60 del segle passat.

 

DISTRICTE CULTURAL DE L’HOSPITALET. FONT: EL LLOBREGAT

 

La majoria d’aquests ‘nouvinguts’ estan instal·lats en espais industrials en desús i antics tallers industrials i cobreixen diferents fases de la cadena de producció cultural: formació, creació, producció, difusió i distribució. A més, actualment, aquest barri cultural compta amb més de 500 agents, que se sumen als més de 30 equipaments de l’Hospitalet, als gairebé 60 festivals que se celebren -molts d’ells metropolitans-, a banda dels llocs d’interès de la ciutat, els espais de restauració i cuina creativa, o les associacions culturals locals.

4.1. El futur del Districte Cultural

Una idea que al principi s’havia cregut com una “estratègia de màrqueting” per a alguns, està començant a donar els seus primers fruïts, tot i que no a la velocitat esperada. El projecte va néixer en un procés participatiu l’any 2013 i es va començar a implantar el 2015, amb la idea d’arribar al 2025 amb un nou model de ciutat basat en l’impuls cultural. Ara, gairebé a l’equador d’aquesta transformació, es comencen a veure els primers resultats de creixement econòmic.

El principal problema al qual s’enfronta el Districte Cultural de l’Hospitalet és aconseguir retenir les empreses que s’han instal·lat a les naus en desús al costat dels tallers i les mítiques sales de discoteca o música de la ciutat com la Sala Salamandra. Aquesta és la segona fase que ha d’encarar l’Ajuntament els pròxims sis anys per ser l’epicentre cultural de l’àrea metropolitana.

5. Les grans organitzacions d’empresaris

El Baix Llobregat i L’Hospitalet són territoris on, com a bona part de Catalunya, s’ha desenvolupat un gran teixit industrial que ha anat marcant l’evolució del territori. Però per poder fer les connexions i col·laboracions entre empresaris han estat de gran ajuda tres organitzacions o fòrums amb diferents delegacions a la nostra comarca: la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball Nacional, PIMEC i AEBALL.

5.1. Cambra de Comerç de Barcelona

Després que la candidatura de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Eines de País, arrasés a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona i aconseguís la presidència de la institució Joan Canadell, han començat els canvis a un dels principals fòrums empresarials de Catalunya. Miquel Valls va liderar la Cambra durant 17 anys de manera ininterrompuda i separant, o com a mínim fent-ho veure, la política de la economia. La situació pot canviar amb l’arribada de Canadell: al seu primer Comitè Executiu l’1 de juliol va publicar l’estudi “Les conseqüències econòmiques d’un Estat propi a Catalunya”. Un clar gir de caire independentista.

La composició actual de la Cambra de Comerç de Barcelona consta de 40 seients d’elecció per votació directa, dels quals 32 corresponen a la candidatura independentista Eines de País de Joan Canadell. Les altres candidatures, la d’Enric Crous i la de Carles Tusquets, van aconseguir quatre i tres delegats, respectivament, i un delegat per la llista 50 a 50. A aquests 40 delegats escollits en la votació del passat mes de maig del 2019, s’han de sumar les 14 empreses que entres de manera directa a canvi d’una aportació voluntària: CaixaBank, Criteria, Naturgy, Abertis, Agbar, PwC, Hoteles Catalonia, Damm, RACC, Magma Disseny, Indra, Mediolanum, Deloitte i Banc Sabadell. També, entren directament amb sis seients les patronals Foment del Treball i PIMEC. És a dir, entre els 40 seints d’elecció per votacions i els que corresponen a empreses i patronals hi ha un total de 60 delegats, que amb els 32 de la candidatura Eines de País sumen majoria absoluta, fet que va ser escollit Joan Canadell com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona en primera votació el passat 7 de juny del 2019.

5.1.2. Delegacions de Sant Feliu i l’Hospitalet

Respecte al nou nomenament de Canadell, després de 17 anys de ser Miquel Valls president de la Cambra de Comerç, trobem menys diferències a les delegacions com la del Baix Llobregat de les que es pensava que n’hi hauria. D’aquesta manera, al Consell d’Empresaris de la Delegació del Baix Llobregat continuarà pràcticament igual, a la presidència Carles Guilera, de Guilera SA, amb els vocals de l’anterior legislatura com Carlos Juan, Toni García, Andrés López o Víctor Calvo. Només hi una nova incorporació: la de Marc Ramon de Vira Brands SL. 

Per altra banda, a la delegació de l’Hospitalet no podem dir que els canvis han estat tan lleus com a la resta de la comarca. A la segona ciutat de Catalunya ningú repeteix al càrrec. El Consell d’Empresaris de la Delegació de l’Hospitalet té, des del mes de juliol del 2019, a Jordi Monrós com a nou president de la delegació, de Moral i Monrós Associats SLP i ex portaveu del PDeCAT al Ple hospitalenc, després que la marca Junts, que ell mateix encapçalava, no aconseguís representació en les eleccions municipals del 2019. La resta de vocals són Antoni Mondragon, de Fastaxi SL; Francesc Pahissa, de Pahissa i Pie SL, i Santiago Ballesté, president de la Associació Empresarial del Baix Llobregat i l’Hospitalet (AEBALL).

 

CARLES GUILERA, DELEGAT DE LA CAMBRA DE COMERÇ A SANT FELIU

 

JORDI MONRÓS, NOU PRESIDENT DE LA DELEGACIÓ A L’HOSPITALET DE LA CAMBRA COMERÇ

 

SANTIAGO BALLESTÉ, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL DEL BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET (AEBALL)

 

5.1.3. Oficina satèl·lit de Viladecans

L’Ajuntament de Viladecans té cedides part de les seves instal·lacions al Centre de Recursos Can Calderon a la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquest espai s’ha mantingut com un centre satèl·lit per a l’organització a la Delegació de Sant Feliu-Baix Llobregat com a seu de la formació de la Cambra durant el període de 17 anys que Miquel Valls va ocupar la presidència de la institució.

Ara, amb l’arribada de Joan Canadell, el consistori viladecanenc no ha explicat què farà al respecte: si continuarà la concessió, es posarà un preu de mercat per al lloguer o deixaran de cedir l’espai a la Cambra de Comerç. Tot i això, l’ajuntament resta a l’espera de veure si les actuacions que durà a terme la institució de comerç al municipi formen part del món econòmic i empresarial o comporten accions polítiques a favor de la independència.

5.2. PIMEC Baix Llobregat-l’Hospitalet

La delegació de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet va ser inaugurada el febrer del 2001. L’antiga SEFES, però, precursora de l’actual PIMEC, ja havia nascut al Baix Llobregat ara fa més de 30 anys.

Des d’aquesta delegació es defensen els interessos de les pimes i autònoms en un territori de superfície limitada però amb 31 ajuntaments i un pes molt important dins de la indústria catalana. La delegació presta especial atenció a qüestions de proximitat rellevants com ara la mobilitat, els accessos als polígons o les ordenances fiscals municipals. Amb caràcter anual se celebra una cimera d’alcaldes de la comarca, que ha esdevingut un fòrum de debat cabdal al territori.

5.3. Foment del Treball Nacional

La patronal catalana Foment del Treball Nacional és una confederació que representa des del 1771 als empresaris i a la indústria catalana. És una organització independent, privada i sense ànim de lucre.

 

VISTA AÈRIA DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA

 

Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, va realitzar una petició a les diferents administracions (estatal, autonòmica i local), el juliol del 2019, per prioritzar les infraestructures més estratègiques que haurien d’executar-se abans del 2023. Segons l’organització, haurien d’invertir-se 10.000 milions d’euros fins al 2013 al costat de 5.000 addicionals a l’any en infraestructures a Catalunya per pal·liar el dèficit autonòmic. Entre les infraestructures del Baix Llobregat considerades d’urgència hi ha la B-40 Abrera-Terrassa o la variant de Vallirana.

A més, Foment ha valorat el dèficit inversor en infraestructures a Catalunya en els últims deu anys al voltant de 28.000 milions d’euros.

 

CONTENIDORS AL PORT DE BARCELONA

 

Segons explicava l’organització en un comunicat, les infraestructures més estratègiques per a la competitivitat de l’economia catalana i, per tant, l’espanyola, avancen a un ritme molt lent i en alguns casos, estan parades. Per això, Foment ha proposat un pacte de les forces polítiques i el món institucional econòmic de Catalunya per impulsar la inversió.

 

5.3.1. Infraestructures estratègiques del Baix Llobregat

Per revertir aquesta tendència, Foment ha posat el focus en algunes infraestructures essencials per a la nostra comarca que, en molts casos, han estat paralitzades o directament abandonades. Això sí, si es finalitzessin moltes d’aquestes obres, incrementaria la rendibilitat econòmica, social i ambiental del nostre territori.

Entre les principals accions que des de fa anys mostren dèficit d’inversió i Foment ha proposat que es concloguin hi ha la ja coneguda variant de Vallirana o la “Ronda del Vallès”, que uniria el municipi d’Abrera amb Terrassa. En infraestructures viàries, finalitzar la connexió entre l’AP-7 i l’A-2 entre Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca, així com la recuperació del projecte del “nus del Llobregat” amb la connexió entre l’A-2 i la C-32.

 

EN INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES S’HAURIEN DE CREAR NOUS ACCESSOS AL PORT

 

També es posa el focus en Rodalies de Catalunya amb la llançadora de l’Aeroport del Prat (actualment en obres) i el desdoblament de línies amb algunes actuacions en l’R3, que hauria de ser el primer pas per al tan anhelat Metro del Delta. En el tema ferroviari haurien de crear-se nous accessos al port, a més de la finalització i millora del tram Castellbisbal-Martorell.

 

LA TERMINAL SATÈL·LIT DEL PRAT ESTÀ EN FASE DE PROJECTE. A LA FOTOGRAFIA, SONIA CORROCHANO, DIRECTORA DE L’AEROPORT

 

Finalment, entre la llarga cua d’infraestructures que necessiten reprendre’s o finalitzar-se hi ha una novetat: la terminal satèl·lit de l’Aeroport del Prat, que actualment està en fase de projecte. Segons les dades disponibles i la valoració de Foment del Treball, s’estima que aquestes infraestructures del Baix Llobregat podrien estar acabades l’any 2022. Només es necessita una cosa: impuls polític i pressupostari per finalitzar-les.

 

FIRA DE BARCELONA, A L’HOSPITALET

 

5.4. AEBALL

L’Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat (AEBALL) és una organització empresarial sense ànim de lucre que neix el 1984 a l’Hospitalet. És l’associació empresarial de representació, gestió, defensa, coordinació i foment dels interessos professionals de les empreses que exerceixen activitats econòmiques de caràcter general en els seus diferents sectors: industrial, comercial i de serveis, dins l’àmbit territorial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat.

 

PATRONAL AEBALL AMB DELEGATS CAMBRA. NI MIQUEL VALLS (AL CENTRE) NI JOAN MARTORELL (DRETA) SEGUEIXEN. A L'ESQUERRA, EL PRESIDENT D'AEBALL, SANTIAGO BALLESTÉ, QUE TAMBÉ ESTÀ A LA CAMBRA DE L'H

 

El seu funcionament és autònom i independent de qualsevol entitat, organització, administració pública o partit polític. I es regeix per uns òrgans de govern elegits cada quatre anys, i per un personal col·laborador que executa les directrius establertes. AEBALL no té finalitat lucrativa i està integrada per les empreses i entitats lliurement associades, podent ser socis individuals, col·lectius (gremis o entitats patronals d’àmbit inferior) o col·laboradors.

 


 

SEAT: EL COTXE QUE VA CAP AL FUTUR

 

Al nord del Baix Llobregat es troba la seu corporativa mundial que inclou la fàbrica principal de la marca de cotxes SEAT. Dels 517.627 vehicles que l’empresa automotriu va vendre en 2018, un total de 474.300 van ser fabricats a la planta de Martorell, a més dels Audi A1 i Q3, que també s’hi fabriquen.

La vida de la marca de cotxes espanyola és una història de pujades i baixades, i com sí d’una muntanya russa es tractés, SEAT ha anat costa avall i, especialment avui, costa amunt. Ara, en direcció al futur, un futur brillant i prometedor d’una empresa de la qual fa 10 anys no s’esperava molt en el sector automobilístic i que ara és la nova estrella del Grup Volkswagen.

 

VISTA AÈRIA DE SEAT A MARTORELL

 

 

Els inicis

L’any 1950 es funda la Sociedad Española de Automóviles de Turismo, creada pel desaparegut Institut Nacional d’Indústria. L’objectiu era motoritzar l’Espanya de la postguerra amb la llicència Fiat. El nom va ser creat amb una similitud intencionada al de la marca italiana. Així, l’any 1953 s’inaugura la primera planta a la Zona Franca, amb 950 empleats treballant per a produir el SEAT 1400.

En els anys següents, SEAT arriba a produir 10.000 cotxes a l’any i treu al mercat l’icònic SEAT 600. La marca es consolida traspassant les fronteres i a la fi dels anys 70 aconsegueix tres milions de cotxes venuts. Més endavant, Volkswagen adquireix el 75% de les accions de la marca, i en 1990 la marca alemanya compra la resta. Per a la comarca i per a SEAT l’any 1993 va ser clau: el rei Juan Carlos va inaugurar la planta de Martorell, que va començar a fabricar la segona generació del SEAT Ibiza.

 

EXPORTACIÓ DE VEHICLES DES DE LA PLANTA DE MARTORELL

 

Martorell, un lloc on créixer

La factoria de Martorell ha creat milers de llocs de treball directes i indirectes, a més de ser una empresa innovadora en la flexibilitat laboral dels treballadors, un model conegut com ‘flexiseguritat’. En l’últim any es van invertir 23 milions d’euros en formació de treballadors i 1.223 milions en total en inversions i despeses de recerca i desenvolupament.

 

CENTRE DE PRODUCCIÓ DE SEAT MARTORELL

 

SEAT ha obtingut en cinc ocasions l’acreditació Top Employer, que certifica a les empreses on les condicions laborals són d’excel·lència. En l’actualitat es calcula que generen 100.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts.

Iniciatives a Barcelona

SEAT col·labora amb el Mobile World Congress, el Smart City Expo, el Primavera Sound i diverses universitats i escoles de negocis. La marca també ha impulsat la plataforma Start4big, que busca atreure start-ups que desenvolupin autèntiques solucions disruptives.

Pròximament, obrirà la Casa SEAT, una nova seu que l’empresa ha definit com “un tribut” a la ciutat de Barcelona. De fet, SEAT ha sigut una de les principals empreses que ha participat en l’elecció de Barcelona com a capital europea de la mobilitat.

Treballant pel futur

El creixement de la companyia des de l’arribada de l’italià Luca de Meo a la presidència al novembre de 2015 ha estat enorme. No només en vendes (517.627 cotxes venuts en 2018, 314.000 de gener a juny de 2019), sinó també en objectius.

SEAT està apostant per augmentar la internacionalització, tornant a comercialitzar a la Xina i guanyant presència al Nord d’Àfrica i Amèrica del Sud. Actualment està present en mercats dels 5 continents, exporta el 80% dels seus cotxes arreu de 80 països i les vendes a l’exterior representen el 3% de les exportacions d’Espanya.

En l’àmbit d’innovació, SEAT és el primer inversor industrial de l’Estat i més del 12% de la seva facturació es destina a inversions en I+D i la seva ambició és ser una marca líder en el ‘cotxe connectat’, amb partners com Google, Amazon i Shazam. La marca també ha creat recentment el SEAT:CODE, el seu propi centre de desenvolupament de software que s’ubicarà a Barcelona.

 

LUCA DE MEO, A LA PRESENTACIÓ DE RESULTATS DE SEAT

 

La penúltima gran aposta va ser la creació de CUPRA, que ha heretat l’esportivitat de la gamma CUPRA per convertir-la en una marca independent amb una identitat pròpia i per posicionar-la entre el mercat de volum i el segment premium. CUPRA comercialitza actualment les versions esportives del León i de l’Ateca. i per 2020 está previst el primer híbrid endollable, CUPRA Formentor, que a més és el primer model dissenyat 100% CUPRA i sortirà de les línies de producció de Martorell. CUPRA “està funcionant molt bé”, en paraules de Luca de Meo.

 

 

SEAT TREBALLA EN EL PATINET ELÈCTRIC SEAT EXS KICKSCOOTER

 

Compromís a nivell social i ofensiva elèctrica

L’objectiu de la marca és minimitzar el seu impacte ambiental per lluitar contra el canvi climàtic. Per aconseguit això, SEAT és la marca de referència del Grup Volkswagen dels cotxes impulsats amb gas natural. Lidera el desenvolupament d’una nova plataforma per a cotxes elèctrics i llançarà 6 vehicles elèctrics i híbrids fins a començament del 2021. I a més, treballa en dos projectes de micromobilitat urbana i sostenible, el concept-car SEAT Minimó i el patinet elèctric eXS KickScooter.

 

SEAT MII ELECTRIC

 

La seguretat viària també és un aspecte important i el prototip del SEAT Cristóbal 5G, un cotxe connectat amb sensors que evita accidents, ja va ser presentat al Smart City Expo. I si fos poc amb això, el Centre d’Atenció i Rehabilitació Sanitària de SEAT (CARS), un centre gratuït per als treballadors del Grup Volkswagen, va atendre a més de 70.000 persones en 2018.

Vendre quilòmetres, a més d’acer

El president de SEAT té clar que, per a continuar creixent, l’empresa ha d’apostar en diferents iniciatives, tenint en compte que algunes poden fracassar. I les iniciatives no només estan dirigides a la mobilitat “clàssica”, sinó que actualment treballen en un servei de ‘carsharing’ o préstec de vehicles a partir de la creació de la companyia XMOBA de mobilitat intel·ligent, i l’adquisició de Respiro, una empresa de carsharing que ara forma part de XMOBA.

“Potser serà més rendible vendre quilòmetres que automòbils”, deia el president de SEAT fa poc. I pot ser que la venda de quilòmetres sigui el negoci del futur. Però sigui com sigui el futur, SEAT està recorrent aquesta carretera.

 

RESPIRO RENOVA ELS SEUS COTXES AMB ETIQUETA ECO PER ACCEDIR A MADRID CENTRAL

 


EL PORT DE BARCELONA: LA PORTA DE L’ECONOMIA CATALANA

El Port de Barcelona celebra aquest any 2019 el seu 150 aniversari. Concretament, el passat mes de febrer es va commemorar la constitució de la Junta d’Obres del Port, la primera entitat responsable de l’administració i gestió de la instal·lació catalana, que va impulsar el finançament i construcció de les obres del port modern. I potser aquest adjectiu, modern, és el que millor descriu la porta d’entrada i sortida de l’economia catalana que ocupa una part del municipi d’El Prat i que ha tingut històricament i té una important repercussió en l’Hospitalet i la comarca.

El de Barcelona és un port molt diversificat i especialitzat en mercaderia d’alt valor. Durant l’any 2018, el Port de Barcelona va canalitzar mercaderies per valor de 86.600 milions d’euros. Això fa que sigui el port de més dimensió econòmica de l’Estat.

La importància que el Port de Barcelona té per a l’economia catalana és clara si tenim en compte que, amb 3.530 milions d’euros anuals, representa l’1,7% del PIB de Catalunya y genera una ocupació de 41.200 llocs de treball, l’1,1% de l’ocupació de Catalunya.

 

VISTA AÈRIA DEL PORT DE BARCELONA

 

Una nova terminal

L’Autoritat Portuària de Barcelona ha iniciat els estudis preliminars per construir una tercera terminal de contenidors en el Moll Prat, una infraestructura situada en la zona d’ampliació del Port de Barcelona. La nova terminal de contenidors podria estar operativa a mig termini i les seves característiques tècniques, inclosa la seva capacitat, es decidiran una vegada estiguin enllestits tots els estudis previs, tant geotècnics com de demanda.

 

EL PORT CELEBRA EL SEU 150È ANIVERSARI

 

En els últims deu anys, el tràfic ha crescut un 20% en total i un 15% el de contenidors. “Abans d’una ampliació així, s’han de fer molts estudis per saber si el Port està preparat per a abordar un creixement tan substancial com aquest, però és evident que no ens podem dormir i hem de començar els estudis preliminars”, ha explicat la presidenta del Port, Mercè Conesa.

A curt termini, la terminal del grup Hutchison, BEST, també situada en el Moll Prat, finalitzarà la seva ampliació i tindrà capacitat per moure 2,65 milions de TEUS anuals. L’altra terminal de contenidors del Port de Barcelona, APM Terminals Barcelona, té una capacitat de 2,3 milions de TEUS. És a dir, la capacitat del Port de Barcelona pel que fa al moviment de contenidors superarà els cinc milions de TEUS anuals en els propers mesos, un cop BEST tingui operativa tota la seva superfície.

 

Consciència ambiental

El Port de Barcelona no s’enfoca únicament en créixer en diferents àmbits, sinó que també treballa ara en desenvolupar o participar en diferents projectes sostenibles. El Port de Barcelona lidera el grup de treball Power-to-Ship del Programa d’Acció Climàtica Portuària Mundial (WPCAP, en les seves inicials en anglès) amb l’objectiu de fomentar l’electrificació de molls als ports d’arreu del món. La iniciativa, una de les més rellevants del Programa d’Acció Climàtica Portuària Mundial, integra els principals ports internacionals implicats en la reducció d’emissions contaminants i la lluita contra l’escalfament global: Los Angeles, Anvers, Hamburg, Rotterdam i Vancouver, a més de Barcelona.

 

EL PORT DE BARCELONA AMB LA CAPITAL CATALANA AL FONS

 

El Port de Barcelona també participa en un altre grup de treball del WPCAP enfocat a fomentar el desenvolupament de combustibles de zero o baix contingut en carboni com a alternativa més neta als carburants fòssils convencionals que utilitzen actualment els vaixells. Mentre s’estudien les possibilitats i viabilitat d’ús, com a combustible a gran escala, de productes com ara l’hidrogen i el metanol, s’està apostant pel gas natural liquat (GNL) i d’altres combustibles fòssils que ajudin a reduir significativament les emissions de CO2.

D’altra banda, el Port de Barcelona ha adquirit el compromís de reduir un 20% les emissions de CO2 en els pròxims 5 anys, a través de la iniciativa Lean & Green. Es tracta  d’un projecte creat per l’Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC) i té com a principal objectiu lluitar per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle treballant conjuntament amb empreses europees, entre les que destaquen Baleària, Bergé-Gefco, Leroy Merlin, Unilever o Volkswagen.

Són només dos exemples que demostren que el Port de Barcelona juga un paper molt important no únicament en el comerç internacional, sinó també en la investigació de solucions per combatre la contaminació mediambiental i fomentar models de treball sostenibles.

 


NESTLÉ, D’ESPLUGUES AL MÓN

La multinacional creix al Baix amb el servei Global IT Hub per comunicar-se amb el consumidor de tot el planeta,
a més de també tenir 
la base mundial de Purina Studios, Nespresso E-commerce

 

La història de Nestlé al món és la de l’empresa líder mundial en alimentació que té els seus orígens a Vevey (Suïssa), el 1866, quan Henri Nestlé, nascut a Francfort (Alemanya) i establert en aquesta ciutat helvètica, s’interessa per l’alimentació infantil. Fruit de les seves recerques, crea unes farinetes infantils que serveixen per a salvar la vida de molts bebès de l’època. S’inicia, d’aquesta manera, la fabricació de la Farina Lacteada Nestlé, que suposa l’origen de la companyia actual.

El 1905, Nestlé arriba a Espanya amb la instal·lació de la seva primera fàbrica a La Penilla de Cayón (Cantàbria), que es dedicarà en un principi a l’elaboració de Farina Lacteada Nestlé i, poc després, a la de Llet Condensada LA LECHERA. Prenent com a punt de partida el centre productor de la Penilla, al qual s’incorpora la fabricació de xocolata el 1928, la presència de Nestlé va anar creixent al llarg dels anys. En l’actualitat, Nestlé a Espanya disposa d’un total de 10 centres de producció distribuïts en 5 Comunitats Autònomes i compta amb les seves oficines centrals situades a Esplugues de Llobregat (Barcelona).

 

FAÇANA DE L’OFICINA CENTRAL DE NESTLÉ A ESPLUGUES DE LLOBREGAT

 

Així mateix, Nestlé disposa des de 2016, en les seves instal·lacions del Baix Llobregat, amb serveis com el Global IT Hub, la divisió mundial encarregada del desenvolupament, implementació i manteniment de les plataformes tècniques amb les quals la companyia es comunica amb el consumidor mundialment.

Les instal·lacions a Barcelona compten també amb altres unitats que donen suport a escala global com, per exemple, Purina Studios, Nespresso E-commerce —centre d’operacions especialitzat en comerç electrònic— a més d’unes altres àrees que presten serveis administratius i de suport a altres entitats del Grup.

Compromís amb les persones i famílies

Quan Henri Nestlé va posar els fonaments del que avui és Nestlé, ho va fer situant a les persones en el centre de la seva activitat. Més de 150 anys després, la companyia segueix amb aquesta mateixa filosofia a través del seu propòsit basat en millorar la seva qualitat de vida i contribuir a un futur saludable.

 

NESTLÉ HA LLENÇAT NESQUIK ALL NATURAL EN ENVÀS DE PAPER

 

Nestlé està compromesa amb la nutrició i amb el foment dels hàbits de vida saludables perquè avui més que mai se sap que la nutrició té conseqüències directes en la salut de les persones. És clar que la societat s’enfronta a reptes de gran impacte social i sanitari, que estaran vinculats, entre altres actors de la societat, a l’actuació de les empreses d’alimentació.

Com a part del propòsit de la companyia i sota el full de ruta que són els 10 Compromisos Nutricionals, Nestlé millora constantment el perfil nutricional dels seus productes, oferint informació transparent en l’etiquetatge i promovent l’educació nutricional. Aquests compromisos inclouen, a més, la reformulació dels productes, l’ús d’ingredients naturals, la reducció de la quantitat de sucre, sal i greixos saturats o el llançament de noves gammes que donen resposta a les demandes del consumidor, com els productes ecològics.

Col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu

A més, amb la finalitat de fomentar els hàbits d’alimentació saludable, Nestlé, en col·laboració amb l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, va crear el 2017 Nutriplato, un mètode d’educació nutricional destinat a ajudar les famílies a aconseguir que els més petits segueixin una alimentació variada i equilibrada.

 

NESTLÉ FOMENTA ELS HÀBITS D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE AMB NUTRIPLATO

 

Des de llavors, Nestlé ja ha repartit al voltant de 150.000 Nutriplatos a famílies que ho han sol·licitat i més de 2.700 professionals de la salut han demanat aplicar aquest mètode en les seves consultes. Així mateix, més de 500 nens participen en l’estudi d’intervenció nutricional que duu a terme l’hospital Sant Joan de Déu a través d’aquest mètode pioner a Europa.

L’any passat, Nutriplato també va ser guardonat com a millor iniciativa en l’àmbit sanitari en els Premis Promoció de la Salut mitjançant l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable (PAAS) de la Generalitat de Catalunya.

Ajudant a desenvolupar les comunitats

A més d’aquesta aposta per l’alimentació, Nestlé impulsa la millora de la qualitat de vida de les persones ajudant a desenvolupar comunitats més pròsperes i autosuficients.

Conscients de la necessitat d’apostar per l’ocupació i la formació entre els més joves, Nestlé va llançar el 2014 “Nestlé needs YOUth”.  Des de llavors, més de 2.500 menors de 30 anys han comptat amb oportunitats laborals i formatives al nostre país. A més, més de la meitat d’aquests han signat algun tipus de contracte laboral amb la companyia.

 

NESTLÉ FOMENTA LA FORMACIÓ I OCUPACIÓ ENTRE ELS MENORS DE 30 ANYS A TRAVÉS DE LA INICIATIVA “NESTLÉ NEEDS YOUTH”

 

Com a ampliació d’aquest programa, Nestlé va impulsar també el 2014 l’“Alliance for YOUth”, una iniciativa empresarial per promoure l’ocupabilitat de joves. En el marc del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, celebrat el gener del 2019, Nestlé va anunciar la implementació d’aquesta aliança a escala mundial amb el naixement de la “Global Alliance for YOUth”, amb la qual es pretén ajudar un total de 6 milions de joves menors de 30 anys a què desenvolupin les seves habilitats laborals per a 2022.

Per un planeta sostenible

Per a Nestlé, el medi ambient també centra la seva activitat diària. Per això, treballa per a aconseguir un impacte mediambiental zero, amb la finalitat de preservar els recursos per a generacions futures.

A més, la companyia, conscient que el consumidor, en els últims anys, ha desenvolupat encara més la seva sensibilitat cap al plàstic i l’impacte que està causant en el medi ambient, va anunciar l’abril de 2018 el seu compromís que el 100% dels seus envasos siguin reciclables o reutilitzables per a 2025, amb una atenció especial a evitar els residus plàstics i aconseguir un futur sense residus.

 

NESTLÉ TÉ EL COMPROMÍS QUE EL 100% DELS SEUS ENVASOS SIGUIN RECICLABLES O REUTILITZABLES EL 2025

 

Així, en aquesta data totes les ampolles d’aigua mineral tindran un 35% de plàstic PET reciclat a nivell mundial. A més, la companyia augmentarà la proporció de plàstic reciclat en els seus envasos abans de 2025. Així mateix, fomentarà l’ús de plàstic que permeten millors taxes de reciclatge i suprimirà o canviarà combinacions de materials d’embalatge difícils de reciclar.

Ara com ara, ja s’estan eliminant les palletes de plàstic; s’han llançat nous productes en envasos de paper, com és el cas del nou NESQUIK ALL NATURAL o de les noves snacks de fruits secs i fruites YES!. A més, Nestlé Aquarel ha començat a comercialitzar la seva nova ampolla realitzada amb un 25% de plàstic PET reciclatge dissenyada per Mr. Wonderful amb missatges de conscienciació a favor del medi ambient.

 

OFICINES DEL NESTLÉ GLOBAL IT HUB A ESPLUGUES

 

D’altra banda, Nestlé també s’ha compromès a generar zero residus a abocador a totes les seves factories per a 2020. En l’actualitat, 6 de les 10 fàbriques a Espanya ja ho són: les plantes d’aigua embotellada de Viladrau (Girona) i Herrera del Duque (Badajoz), la fàbrica de cafè torrat de Reus (Tarragona), la de cafè soluble i begudes en càpsules monodosis de Girona, la de salses de tomàquet de Miajadas (Càceres) i la d’aliments per a mascotes de Castellbisbal (Barcelona). A més, al nostre país, es va reduir en més d’un 90% els residus a abocadors generats en el període 2010-2018.

Entre les mesures desenvolupades per a valorar els residus cal destacar el fet que, l’any vinent, els pòsits del cafè obtinguts en la producció de cafè soluble a la fàbrica de Girona es reutilitzaran com a biocombustible.

D’aquesta manera, les persones, les comunitats i el planeta han estat, són i continuaran sent els eixos que marquen els compromisos d’aquesta companyia, que lidera el mercat alimentari espanyol amb la seva àmplia gamma de productes centrats en aliments infantils, lactis, xocolates, cafès i begudes a base de cereals, culinaris, cereals per a esmorzar, aigües minerals, especialitats en nutrició clínica i aliments per a mascotes.

 


 

FIRA DE BARCELONA CREIXERÀ MÉS AL RECINTE DE GRAN VIA DE L'HOSPITALET

Fira de Barcelona és una organització que s’ha convertit en un autèntic referent internacional i en motor de l’economia catalana de primer nivell. Encara que els primers salons, com el de l’automòbil, tenen més de cent anys (1919) i la primera Fira de Mostres arranca a l’any 1920. De fet, l’experiència firal té el seu origen a la gran Exposició Universal de 1888 i es consolida amb l’Exposició Internacional de 1929. L’organització firal com a tal data de 1932 i des de llavors, organitza i acull salons i congressos de tots els àmbits possibles, fent-se un nom propi al món ferial i sent un dels actius econòmics claus de la marca Barcelona.

 

1919 SALÓN DEL AUTOMÒBIL DE BARCELONA. F. DE PUIG Y CIA

 

L’any 1932 va ser constituïda oficialment la societat Fira Internacional de Barcelona, declarada d’utilitat pública per la Generalitat. Un cop passada la Guerra Civil i en un context econòmic i polític molt difícil, la Fira va ressorgir amb la participació de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç. La Fira de Mostres de juny, celebrada anualment fins al 1991, va convertir-se en un esdeveniment social destacat a la ciutat de Barcelona. S’hi van mostrar al públic per primera vegada productes com la Coca-Cola, el SEAT 600, els primers supermercats o els ordinadors.


La construcció del referent

Al llarg de dècades, la Fira va convertir-se en un referent al seu sector i als anys seixanta van aparèixer salons com Expohogar i el Salón Nacional de la Confección (1961), la Feria Técnica Nacional de Maquinaria Textil (1962) o el Salón del Automovil (1966) que havia crescut inicialment a l’escalf de la Fira de Mostres. Als setanta van arribar altres exposicions destacades com Alimentaria, referent mundial de la indústria de l’alimentació (1976) i Hostelco, centrat en l’hostaleria.

 

1970 SALÓ DE L’AUTOMÒBIL DE BARCELONA

 

EL 2019 EL SALÓ DE L’AUTOMÒBIL VA FER CENT ANYS

Ja als noranta, les instal·lacions de la Fira van servir com a centre d’operacions de l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Un any després, es va crear Fira 2000 S.A., l’empresa encarregada de construir el recinte de Gran Via (la primera fase es va inaugurar el 1995).

 

HALL EUROPA, ENTRADA PRINCIPAL DEL RECINTE DE GRAN VIA A L’HOSPITALET

 

El nou segle a Barcelona

L’any 2000 Fira és va “refundar”, amb la incorporació de la Generalitat de Catalunya als òrgans de govern, al costat de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona. És va adoptar un nou sistema de gestió basat en la creació d’un Consell d’Administració i una direcció independent. La captació de nous salons i esdeveniments internacionals va ser la prioritat del pla estratègic de la Fira per al període 2006-2015. L’any 2006, Fira de Barcelona va començar a acollir el Mobile World Congress, la gran cita mundial de la telefonia mòbil.

 

LA FIRA DE BARCELONA ACULL EL MOBILE WORLD CONGRESS DES DEL 2006

 

En 2007 va ser inaugurat oficialment el recinte de Gran Via, que en aquell moment comptava amb 200.000 m2, i amb el recinte de Montjuïc, la Fira disposava de 365.000 m2, una de les superfícies ferials més grans d’Europa. El 2011, amb la finalització de dos pavellons nous, la superfície total va arribar a prop dels 400.000 m2.

 

D’ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX, EDICIONS DELS SALONS HOSTELCO, NÀUTIC, SMART CITY EXPO I ENSENYAMENT

 

La tercera ampliació, prioritat de futur

El constant èxit de la Fira ha col·locat a Barcelona en els primers llocs del rànquing mundial de celebració de congressos i salons internacionals. Però com a conseqüència d’aquest èxit, s’ha fet necessària l’ampliació per poder acollir més esdeveniments i visitants.

Per aquest motiu, les institucions catalanes, a través de la societat Fira 2000, invertiran 190 milions d’euros en l’ampliació del recinte de Gran Via de L’Hospitalet. Es construirà un nou pavelló que estarà unit al recinte principal a través d’una passarel·la elevada per damunt de l’Avenida Juan Carlos I, creant una connexió amb els pavellons firals. A més d’aquesta ampliació, està prevista la remodelació del recinte de Montjuïc.

 

UNA PASSAREL·LA ELEVADA COMUNICARÀ ELS ACTUALS PAVELLONS DEL RECINTE DE GRAN VIA, A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, AMB EL QUE ES CONSTRUIRÀ ALS TERRENYS SITUATS A LA DRETA DE LA IMATGE

 

Amb la incorporació de 60.000 m², les instal·lacions de Fira a l’Hospitalet arribaran als 300.000 m². Aquesta ampliació no tan sols donarà impuls a Fira, sinó que també pot afavorir la permanència del Mobile World Congress a Barcelona, un congrés que va tancar la seva darrera edició amb 109.000 visitants i que finalitza el seu contracte actual en 2023. El recinte de Gran Via hauria d’estar finalitzat l’any 2024.

 

MOBILE WORLD CONGRESS

 

La fira audiovisual més gran del món

Fira ha aconseguit atraure el major esdeveniment mundial audiovisual, el Integrated Systems Europe (ISE), que s’organitzarà al recinte de Gran Via a partir del 2021, que ampliarà la dimensió internacional, juntament amb el congrés mundial de comunicacions mòbils, que té un pes del 30% en la facturació de Fira, a més d’altres com el saló Alimentària, que suposa un 10%. El 2018 Fira va batre el seu rècord de facturació, amb 213 milions d’euros. Uns ingressos que suposen un increment del 14% sobre el pressupost inicial i un 14% en comparació amb 2017, i que arriba al 27% si es compara amb 2016, ateses les particularitats del calendari firal.

 

FIRA ALIMENTÀRIA

 


 

MOBILITAT SOSTENIBLE I INCLUSIVA:
EL BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET ES MOUEN AMB TMB

 

TMB són les sigles de Transports Metropolitans de Barcelona, el principal operador de transport públic a Catalunya, a més de ser un dels referents del món del transport urbà a escala internacional. TMB està formada per les empreses Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, i Transports de Barcelona, SA, que gestionen les xarxes de metro i autobús de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Dins d’aquest grup es troben també Projectes i Mobilitat, SA, encarregada de gestionar el telefèric de Montjuïc, i  Transports Metropolitans de Barcelona SL, que gestiona els productes tarifaris i altres serveis de transport. A aquest conglomerat també hi ha la Fundació TMB, que vetlla pel patrimoni històric de TMB i promou els valors del transport públic a través d’activitats socials i culturals.

 

UN VAGÓ DE METRO ENTRANT EN UNA ESTACIÓ AMB PORTES A L’ANDANA / TMB

 

TMB dona servei a la ciutat de Barcelona i 10 municipis de l’àrea metropolitana. Pel que fa a usuaris, el 2018 van transportar 614.980.000 viatgers i els seus vehicles van recórrer un total de 135.509 kilòmetres, un 59,9% del transport al territori. La seva importància a la ciutat és indiscutible.

 

 

El seu compromís

TMB treballa amb per consolidar-se com una empresa pública de referència i per això impulsa projectes que inclouen la protecció del medi ambient, l’estalvi d’energia, la promoció de la inclusió social i l’impuls de les polítiques d’accessibilitat. Aquestes són algunes de les característiques del seu projecte per una mobilitat sostenible i inclusiva.

De fet, una mostra de la seva visió inclusiva és que des del 2007, tota la flota d’autobusos està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Pel que fa al Metro, el 91% de la xarxa està adaptada. TMB té un total de 1.140 vehicles adaptats per persones amb mobilitat reduïda.

D’altra banda, TMB també té la flota d’autobusos més neta d’Europa. Actualment circulen 439 autobusos de gasoil, 383 impulsats amb gas natural, nou d’elèctrics i 309 autobusos híbrids. Tots els anys, l’empresa substitueix els vehicles que han arribat als 15 anys de vida útil per altres més innovadors i eficients, reduint anualment la seva emissió de contaminants.

Un paper important per al turisme

La importància de l’empresa de transport metropolità s’estén al turisme, amb el Barcelona Bus Turístic, l’autobús turístic oficial de la ciutat. Han estat 4.550.000 de persones les que han gaudit d’aquest servei el darrer any, amb una flota de 77 autobusos i 3 itineraris per conèixer la ciutat. El Barcelona Bus Turístic funciona tot l’any, excepte l’1 de gener i el 25 de desembre, té una freqüència de cinc minuts, i el servei d’àudio es pot escoltar en 16 idiomes.

 

UN BUS ARTICULAR ELÈCTRIC / TMB

 

A l’estiu es pot viatjar en el Barcelona Night Tour Bus, una variant nocturna i especial d’aquest referent turístic.

I si de turisme parlem, no podem deixar de banda el Telefèric de Montjuïc. Renovat l’any 2007 amb les millores mesures de seguretat, el telefèric uneix la ciutat de Barcelona amb el cim de la muntanya de Montjuïc, permetent gaudir d’una panoràmica espectacular de Barcelona. Amb 1.510.000 visitants anuals, aquest és un dels recorreguts més atractius que ofereix TMB.

Si aquesta oferta no sembla suficient, hi ha també la possibilitat de viatjar en el Barcelona Night Tour Bus, Catalunya Bus Turístic, una oportunitat per conèixer de primera mà la muntanya de Montserrat, l’art surrealista de Dalí, la millor gastronomia o el Pirineu i la Vall de Núria, entre d’altres.

 

 

 

 

Projectes futurs i creixement

L’operador de transport públic continua en creixement, i durant el 2018 va créixer un 4%, passant dels 985,9 milions fins als 1.025,4. És evident que l’aposta de la ciutadania per contaminar menys i utilitzar el transport públic va en augment, però aquest creixement no seria possible sense l’eficiència del servei que dóna TMB.

A l’Hospitalet pròximament s’estrenaran nous trens subterranis a la Línia 1 del metro. Seran 42 nous vehicles els que arribaran fins a la segona ciutat de Catalunya. I són inversions com aquesta les que sens dubte podran atreure encara més viatgers, no tan sols reduint el transit de vehicles privats, sinó també sent sostenibles amb el medi ambient.