8. Protagonistes. Cap a la reindustrialització

El Govern de la Generalitat va posat en marxa el Pacte Nacional per la Indústria, vigent fins al 2025 i amb un pressupost de més de 3.000 milions d’euros, amb l’objectiu de revitalitzar el sector secundari de Catalunya. Des del Consell Comarcal, la Lourdes Borrell assenyala que “continuarem treballant amb les patronals per acostar-nos a les petites empreses i al sector industrial, en aspectes com els programes o suports per la digitalització, i les ajudes a la contractació. Els projectes europeus -afegeix- seran novament els protagonistes d’aquest 2023, i es tracta de fomentar la innovació i també la generació de talent en aquests sectors i especialitats formatives”.

8.1. De territori agrícola a una comarca industrial

El president del Fòrum Empresarial del Llobregat i de la patronal AEBALL de l’Hospitalet i el Baix Llobregat, Santiago Ballesté, creu important recordar d’on venim per saber on som. El Baix Llobregat era un territori agrícola, amb un riu que el travessa i que era font de riquesa. L’activitat industrial va començar amb tèxtils a prop del riu i poc a poc es va anar diversificant a altres sectors, especialment el metall amb indústries gairebé a totes les moltes activitats que té el sector. Això juntament a dues fàbriques d’automòbils, la Nissan i la Seat, ha fet que el territori es converteixi en un ecosistema industrial capaç de donar servei a altres activitats com: instal·lacions, manteniment, logística, mobilitat, maquinària, construcció, etc.

A més el territori està en un enclavament privilegiat, a prop de la gran ciutat de Barcelona i donant serveis de promoció econòmica a tota Catalunya, com el Port, l’Aeroport, la Fira i moltes infraestructures de mobilitat i ferroviàries que el travessen per comunicar a Barcelona amb la resta de territoris fora de Catalunya. Els agents econòmices pensen que el futur de la nostra comarca passa per seguir sent industrial i que els principals sectors, els que avui ens acompanyen, tenen el repte de fer front al futur que vol dir adaptació, innovació, col·laboració, creació, transformació i transició”.

8.2. Hub agroalimentari: obres contra les inundacions, tecnologies i control d’hivernacles

El president de l’Institut Agrícola de Sant Isidre, Baldiri Ros, assenyala que la horticultura del Baix Llobregat representa el 35% de Catalunya i un 30% de les verdures que es venen a Mercabarna. Però cada vegada queden menys empreses. El parc agrari pretenia sobre-preservar l’espai agrari de les expropiacions i, com a resultat, indica que s’han guanyat hectàrees, però s’han perdut empreses degut a la inseguretat jurídica i hídrica.

El també vicepresident d’AEBALL es mostra, d’altra banda, molt satisfet amb la creació de la Taula de Desenvolupament Econòmic i Agrari (formada per AEBALL, l’lnstitut Agrícola, les cooperatives de Gavà i Viladecans i els ajuntaments de Gavà, Sant Boi i Viladecans), i manifesta que pel futur del sector és clau produir més i millor amb menys costos, amb tecnologia, hivernacles d’última generació i complint escrupolosament totes les normatives sanitàries i de seguretat, reivindicant en aquest sentit la importància de projectes com el del Hub Agroalimentari que potenciarà i complementarà la cadena de valor del sector.

Els agricultors del Baix Llobregat lluiten per no ser engolits pel ritme frenètic dels temps actuals i es infraestructures urbanes. I és que la ribera del riu Llobregat rega els cultius de les parcel·les del Parc Agrari del Baix Llobregat, a pocs quilòmetres d’un aeroport que rep milions de persones a la setmana. Allà resisteixen els treballadors del camp amb els enciams, les cebes, els calçots i els fruiters.

L’agricultura ha evolucionat molt al llarg dels segles, però l’expansió de l’àrea industrial de Barcelona va marcar un abans i un després. En aquest context, el sector reclama inversió per evitar els danys de les inundacions als cultius, canviar el Pla especial de protecció del medi natural del Parc Agrari i que els polítics creguin en aquest procés.

“Hem analitzat que la normativa del Parc Agrari, en lloc de promocionar les empreses agrícoles, s’ha dedicat a la protecció, però tenint com a grans enemics els pagesos”, expressa Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. I afegeix que “no s’inverteix ni un sol euro i cada cop que cauen 40 litres per metre quadrat s’inunden i es perden cultius”. Per demostrar que calen obres, s’ha fet fins i tot un estudi. Amb això, s’ha constatat que la política del Parc Agrari s’ha de canviar, assegura Ros.

8.2.1. De mil empreses a 300

Tot i que no s’ha perdut ni una hectàrea del Parc Agrari, les empreses del sector van clarament a la baixa. El 1980 eren 1.000 empreses d’agricultors. Actualment, en són 300. “Potser alguna cosa no l’hem fet bé, perquè ens hem centrat en la protecció del territori i l’hem sobreprotegit. Es proposa una llei per protegir el territori quan ja existia”, comenta també.

Cal recordar que les terres del Parc són unes de les zones agrícoles més antigues i fèrtils de Catalunya, amb 3.332 hectàrees de terreny distribuïdes entre 14 municipis (Castelldefels, Gavà, Viladecans, Prat de Llobregat, Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sant Boi de Llobregat , Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Viçens dels Horts, Pallejà i Papiol).

Precisament, una petició del sector recurrent és valorar el pes de la seva activitat sobre el conjunt de l’economia. Del total del PIB, l’agricultura representa un alt percentatge -al voltant del 2,5%- que, a més, va ser estratègic durant la pandèmia, ja que va mantenir els lineals dels supermercats plens quan la gent més ho necessitava.

Per altra banda, els agricultors demanen fibra òptica per als regadius, un millor control dels hivernacles amb l’espai necessari per a cada finca que els permeti evolucionar, segons indica Baldiri Ros.

El responsable agrari també indica que a Europa li fan nosa les polítiques agràries perquè creu que tot ha de ser un espai verd. “Ara a Holanda s’expropien granges i a Alemanya ha guanyat un partit que vol reduir la producció agrícola”, afegeix. Aquí, la Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya és una actuació pionera a Europa que la Diputació de Barcelona impulsa en el marc del BCN Smart Rural per transformar el sector agroalimentari. El seu objectiu és posar en contacte els propietaris de finques abandonades o en desús i persones que busquen terres per conrear.

8.2.2. Una agricultura potent productiva

Des d’Europa, es busca continuar produint aliments però sense estar recolzats en tècniques agrícoles intensives, químics i mecanització i tenir un pla més sostenible. “Des d’Europa s’intenta tot menys allò que realment serviria, produir aliments a bon preu, amb un teixit productiu com cal”, afegeix Ros. I sosté que importar productes de tercers no surt barat. Al Baix Llobregat hi ha una horticultura que representa el 35% de l’agricultura de Catalunya i el 30% de Mercabarna. De fet, el Baix Llobregat pot abastar de productes agrícoles més superfície que la pròpia.

Alhora, el sector defensa que ser més ecològics no pot significar fer les coses de qualsevol manera i reitera que els processos es fan correctament des d’una gran part del sector, amb feromones, hivernacles, control de plagues adequat i que cada cop s’utilitzen menys fitosanitaris i més economia circular. En definitiva, senyala que cal pensar molt bé en les necessitats del segle XXI amb noves tecnologies aplicables que per-metin millorar la situació, començant per un canvi de mentalitat.

Baldiri Ros manifesta també que pel futur del sector és clau produir més i millor amb menys costos, amb tecnologia, hivernacles d’última generació i complint escrupolosament totes les normatives sanitàries i de seguretat, reivindicant en aquest sentit la importància de projectes com el del Hub Agroalimentari que “potenciarà i complementarà la cadena de valor del sector”.

Per la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, “és cert que és un avantatge ser una comarca situada al costat de Barcelona, però té també els seus inconvenients com el preu mediambiental que hem de pagar. Tot i això, -afegeix- les nostres línies d’actuació van dirigides a equilibrar aquest impacte amb la promoció de nous models de mobilitat, l’impuls de polítiques de transició energètica o treballant per consolidar nous models econòmics basats en l’economia circular.

En opinió de la presidenta del Consell Comarcal i també del Parc Agrari, aquesta infraestructura “és una peça clau del Baix Llobregat, i les nostres polítiques van adreçades a impulsar-lo com a polígon d’activitat econòmica viable, competitiu i de proximitat”. Eva Martínez conclou que “el Parc Agrari és una de les poques zones hortícoles de Catalunya, representa aproximadament un 11% de la superfície d’horta professional de Catalunya, a part de ser també un espai singular de producció de fruita, que tot i els reptes que ens planteja el canvi climàtic, té els ingredients bàsics necessaris, sòls molt fèrtils, un bon clima i aigua disponible i sobretot pagesos i pageses que cultiven aquest territori”.

Tenim una missió cabdal que és la de fer costat a la pagesia que treballa al parc agrari, són moltes les incerteses i dificultats que han d’afrontar, com l’increment de costos, la davallada de preus, els canvis en el consum, o el canvi climàtic. Cal recolzar a la pagesia perquè pugui tirar endavant i posar més en valor la seva feina i els aliments que produeixen, només així podem assegurar el futur d’aquest espai i la producció d’aliments de proximitat, de temporada i saludables.

8.3. Incentivar els polígons industrials i la investigació

El Baix Llobregat s’ha consolidat durant les darreres dècades com un dels principals motors de creixement de l’economia catalana. I darrere l’evolució creixent hi ha una decisió d’apostar per la indústria. A més el Baix està en un enclavament privilegiat, a prop de la gran ciutat i donant serveis de promoció econòmica a tot Catalunya com el Port, l’Aeroport, La Fira i moltes infraestructures de mobilitat i ferroviàries que el travessen per comunicar a Barcelona amb la resta de territoris fora de Catalunya. “Pensem que el futur de la nostra comarca implica continuar sent industrial i que els principals sectors tenen el repte de fer front al futur que vol dir adaptació, innovació, col·laboració, creació, transformació i transició”, indica el president del Fòrum Empresarial del Llobregat, Santiago Ballesté.

Les indústries més importants al Baix Llobregat i l’Hospitalet són la tèxtil, la metal·lúrgica i la química, i en total aporten prop del 15% del PIB a Catalunya. Gran part d›aquesta activitat es concentra als polígons industrials i cal destacar que la comarca del Baix Llobregat és la segona a l›àmbit de Catalunya amb 122 polígons, distribuïts a 32 municipis i amb més de 3.000 hectàrees de superfície. Aquests presenten problemàtiques a abordar, com el fet de que molts tenen 35 anys d’antiguitat. Rosa Fiol, vicepresidenta i directora general d’AEBALL, destaca que el territori “ha de continuar sent industrial”.

També insta que als polígons se’ls faci un gir rellevant, perquè actualment “no tenen ni veu ni vot”, i que només se’ls recorda quan venen eleccions. Però assenyala que són precisament els polígons els que donen treball i estabilitat, i que gran part dels impos-tos dels municipis venen de les empreses que hi estan establertes. “Els Ajuntaments ho hauran de plantejar d’una altra manera”, afegeix.

8.4. Química: més fàbriques i talent

El sector químic i el comerç de productes químics està molt arrelat al territori del Baix Llobregat per la relació amb altres sectors com el tèxtil, el metal-lúrgic o la construcció. I d’entre totes les empreses que en formen part n’hi ha una que destaca pel seu creixement.

Es tracta de GP Pharm, una companyia biofarma-cèutica de capital privat ubicada a Barcelona i funda-da l’any 2000. El seu president i fundador és Antonio Parente, investigador, empresari i doctor en ciències químiques. Aquest sosté que cal més investigació i desenvolupament, encara que en els darrers anys hagi millorat: “Sempre anem amb un retard a Espanya i, encara que gastem molts diners, ens quedem enrere en comparació amb la resta d’Europa”, apunta.

“A Europa falten fàbriques. Per això, quan venen de fora, el que volen comprar aquí són fàbriques, no interessa tant el producte que es fa; el que interessa són les instal·lacions ja fetes”, indica. I afegeix que les empreses espanyoles del sector normalment pro-dueixen per a l’exterior, amb una exportació del 85% de mitjana.

8.4.1. Manca de personal

Un altre problema que presenta el sector és la manca de personal, segons Puente. “Ens costa molt a les empreses trobar-hi personal. “El 40% del personal que tenim són doctorats, la resta són FP”, destaca. Una cosa en què sí que hi ha riquesa, segons Puente, és en biotecnologia i les empreses emergents.

El president de GP Pharm explica que la companyia es va iniciar a Barcelona Activa i que explica que la seva activitat principal està a fàrmacs per a oncologia. Tot i que, entre tots els mèrits i fites d’Antonio Parente, destaca una operació corporativa. El 2012 vendrà tres de les seves empreses -Lipotec, Diverdrugs i Lipofoods- al magnat Warren Buffett.

Les instal·lacions industrials de GP Pharm es troben en una àrea de 35.000 metres quadrats. “Jo vull la tecnologia i les màquines”, apunta. A la seva empresa tenen tres tecnologies bàsiques: d’una banda, és de les poques empreses al món –en total 6 o 7– que fabrica liposomes; d’altra banda, hi ha les microcàpsules; i la producció de producte per grams, per vendre només la part més pura (99%). “Fabriquem grams de fins a 20.000 euros i el més barat en costa 500”, exclama. 

8.5. El metall: innovació exponencial per la reconversió

La indústria del metall està integrada per empreses que desenvolupen la seva activitat productiva als àmbits de la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics, la construcció de maquinària mecànica, la fabricació de productes i aparells elèctrics i electrònics i la construcció de material de transport i la seva indústria auxiliar.

La indústria del metall destaca no només per la seva rellevància al teixit productiu del Baix Llobregat sinó per la seva capacitat tractora en altres activitats tant industrials com de serveis. Cal recordar que concentra una part important de les indústries d’alta tecnologia i que és un sector pioner en la implantació de les tècniques de millora contínua i en l’aplicació de les tecnologies habilitadores de la indústria 4.0.

Una empresa cabdal d’aquest sector és Sedal Group. El director, Ramon Guixà, remarca la importància de la innovació al sector. Per ell són importants: el valor afegit, l’enginyeria, investigació i desenvolupament potents, a més de diferenciació, digitalització i automatització. Aquests poden aportar qualitat al producte, millors clients i nous mercats. Guixà ha advertit del repte de fer front a la tecnologia xinesa, que comença a liderar molts mercats. “La reconversió és urgent: hem de ser el sector de la innovació i les noves tecnologies”.

Rosa Fiol, vicepresidenta i directora general d’AEBALL, recorda la importància de l’ecosistema metal·lúrgic a l’Hospitalet i al Baix Llobregat, i ha afegit que la transformació cap a la digitalització i la sostenibilitat s’ha de fer de la mà d’aquestes empreses. “És clar que haurà de donar-se una transformació i el sector haurà d’innovar, però, alhora, pot ser una oportunitat perquè el territori es converteixi en un nou hub de mobilitat i sostenibilitat”.

9. Avantatges i inconvenients de la proximitat de Barcelona

Mig milió de persones entren i surten cada dia de Barcelona en cotxe, moltes des del Baix Llobregat, comarca que pel seu pes econòmic i social de primer nivell i per la seva situació, té una importància cabdal en la mobilitat pel que fa a Catalunya. Activar avenços cap a una mobilitat sostenible, eficient i de baixes emissions, ha estat i és un dels eixos de mandat del Consell Comarcal. En aquest sentit, a l’anterior mandat la institució va realitzar un estudi de millora del transport públic per carretera del Baix Llobregat, impulsat des de la Conselleria comarcal de Mobilitat, i coordinat entre el Consell Comarcal, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per analitzar les possibles millores de serveis de transport públic col·lectiu d’autobusos a la comarca.

Aquest estudi conté 23 propostes de millora del servei, que inclou tant una modificació de les línies o les parades, com la creació de nous serveis o millores en la infraestructura. Propostes que han de millorar la cobertura territorial, amb noves connexions interurbanes, amb els centres de salut de referència, i noves propostes de serveis de transport a la demanda; així mateix, també  ha de millorar la cobertura temporal-horària, especialment en dies festius; i suposar una millora de la intermodalitat, a través de la coordinació amb altres serveis interurbans i noves connexions amb estacions de ferrocarril o Parc & Ride.

A la pregunta de com creu que s’han d’aplicar a les ciutats del Baix Llobregat l’estratègia i les accions de l’Agenda Urbana Espanyola del MITMA que s’han de fer fins al 2030, l’actual alcaldessa socialista de Sant Feliu assegura que “tenim la sort de que diversos municipis al Baix que han rebut una subvenció competitiva del MITMA per desenvolupar el seu pla d’acció d’agenda urbana. El Consell -afegeix- també ha signat el seu Protocol d’Agenda Urbana i ens ha de permetre desplegar una agenda comarcal cohesionada en els propers anys treballant de la mà del Ministeri”.

Sobre el paper que tenen les cooperatives del Baix Llobregat en el desenvolupament econòmic de la comarca, Borrell afirma que el Consell Comarcal “capitaneja un projecte d’economia social amb entitats del sector i cooperatives, des del 2016, anomenat Ateneu Cooperatiu. El nostre Ateneu -continua- ha tingut més de 10.000 participants en els seus 6 anys d’història, en té 2 més per davant garantits en finançament, i l’aposta del Consell per l’economia social es redobla amb l’impuls de la guia de clàusules socials i una web de proveïdors d’economia social per fomentar la contractació responsable des de la vessant pública”.

10. Èxit d’operacions a l’aeroport de Barcelona

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha tancat el mes de juliol amb 4.936.852 passatgers, el que suposa un augment de l’1,4% en relació amb el mateix mes de 2022. Des de principi d’any, han passat per l’aeroport 28.052.959 usuaris, un 26,2% més que entre gener i juliol de 2022.

De la xifra total de viatgers registrada al juliol, 4.932.203 van ser passatgers comercials. D’ells, 3.611.578 van viatjar en vols internacionals, el que suposa un 13,7% més que durant el mateix període de 2022. D’altra banda, 1.320.625 passatgers ho van fer en vols nacionals, que representa un 5,8% més que al juliol de l’any passat.

Des de principi d’any, l’aeroport ha registrat 28.052.959 viatgers, dels quals 28.004.534 passatgers han viatjat en vols comercials. D’ells, el nombre de viatgers internacionals ha estat de 20.215.234, el que suposa un increment del 30,2% respecte al mateix període de 2022. Pel que fa als nacionals, durant els set primers mesos han passat per l’aeroport 7.789.300 passatgers, un 17,1% més que a les mateixes dates de l’any passat.

Durant el mes de juliol s’han gestionat 30.648 operacions, el que representa una pujada del 8,4% respecte al mateix mes de 2022. A l’acumulat dels set primers mesos de 2023, la xifra de moviments puja fins als 180.390 vols, un 14,9% més en comparació amb els mateixos mesos de 2022.

Pel que fa a la càrrega, el mes passat es van trans-portar 13.455 tones de mercaderia, una xifra que suposa un 7,4% menys que al juliol de 2022. Amb això, s’aconsegueixen les 88.028 tones entre gener i juliol de 2023. Aquesta dada representa un descens de l’1,3% respecte a l’acumulat del mateix període de 2022.

11. El sector inmobiliàri desaccelera

En el primer trimestre de 2023 es van formalitzar 2.899 compravendes immobiliàries, això implica una disminució del 7,65% respecte al quart trimestre de 2022 (3.139). Fent la comparativa dels últims quatre trimestres respecte als quatre anteriors, la retallada es redueix al 3% en passar de 13.220 operacions a 12.825. Des dels confinaments de 2020-2021 que no havien variacions negatives, segons indica l’informe del Fòrum Empresarial del Llobregat.

El mercat immobiliari és un mercat molt dependent del finançament bancari, per la qual cosa és molt dependent dels tipus d’interès. Els problemes logístics a la cadena de subministrament, l’augment de l’electricitat a l’estiu de 2021, l’esclat del consum latent postconfinaments, els diferents problemes de l’agricultura i la guerra de Rússia i Ucraïna... han fet un còctel perfecte per tal que la inflació s’elevés, obligant als bancs centrals a pujar els seus tipus d’intervenció per tal de reconduir-la. En la sèrie històrica, el quart trimestre de 2021 i els dos primers de 2022 van ser molt dinàmics amb més de 3.400 operacions trimestrals.

Des que el Banc Central Europeu va començar a pujar els tipus d’interès (juliol de 2022), el mercat immobiliari es va reduint trimestre rere trimestre. A finals de 2021, les operacions acumulades en dotze mesos tenien increments al voltant del 32%, reduint-se a xifres del 29,8%, 18,4%, 13,2%, 6,1% i, ara, del -3%.

Per volum absolut d’operacions, destaquen les compravendes realitzades a L’Hospitalet de Llobregat (833), Castelldefels, Cornellà de Llobregat (189) i El Prat de Llobregat (186). En aquesta ocasió, 14 localitats han vist augmentar el seu volum d’operacions respecte a un any enrere, de les que destaquen Gavà (+67), Esplugues de Llobregat (+63) i Castelldefels (+50). En 17 localitats s’han reduït: Sant Just Desvern (-121), Molins de Rei (-84), Cornellà de Llobregat (-82), Viladecans (-65) i Esparreguera (-64).

L’anterior conseller comarcal d’Habitatge, Jordi Martínez, regidor d’Olesa de Montserrat, afirmava a l’Anuari 2023 Next Llobregat que ha aconseguit que molts ajuntaments “que no havien fet els tràmits per estar sota el paraigües de les zones tenses d’habitatge, contemplessin aquesta opció com a via vàlida per mirar de rebaixar la mitjana del preu del lloguer”.

Jordi Martínez reconeix que qualsevol conselleria relacionada amb l’habitatge han de passar els seus projectes “per la lluita constant per aconseguir habitatges dignes. Fer possible -afegeix- que les administracions que en tenen les competències estableixin un pla d’habitatge social que camini cap el 15% d’habitatge social durant els propers anys”.

11.1. Incentivar el lloguer i sol públic

La gran actuació en matèria d’habitatge que destaca l’ex conseller comarcal és posar al mercat els habitatges desocupats de manera anòmala dels grans tenidors, així com promoure cessió de sol públic per a les promocions d’habitatge protegit i incentivar els petits propietaris d’habitatges tancats per tal que els posin al servei de lloguer social.

Apunta Martínez que “cal incentivar, ajudar i acompanyar des de l’administració les rehabilitacions en matèria d’eficiència energètica i d’accessibilitat d’aquells barris amb pitjors condicions”. També, afegeix, de totes les comunitats que ho requereixin. En aquest sentit, el conseller comarcal destaca que “cal aprofitar, malgrat les gran dificultats dels projectes, els fons europeus Next Generation”. 

Agrega que “cal que es donin alguns condicionants com ara l’increment del preu mitjà del lloguer, el preu del lloguer en relació al salari mitjà i al esforç que significa el preu del lloguer en relació als ingressos (mai no hauria de ser superior aquest esforç al 30% del salari, tot i que sovint arriba i supera el 50%)”. “La tercera condició -conclou- és el creixement acumulat del preu del lloguer superior en tres punts a l’increment de l’IPC”. Aquestes variables és donen a molts dels municipis del Baix Llobregat, afegeix el conseller. “De fet, la majoria s’hi ha acollit o bé en la primera tramesa o en la segona”. 

12. El turisme també remonta

El sector turístic té molta importància des del punt de vista econòmic, dons si ens fixem en les dades pre-pandèmia l’hostaleria va aportar 1.214,5 milions d’euros al PIB del Baix Llobregat en el 2019. Aquest volum suposa gairebé el 7% del total del PIB generat pel sector serveis i el 8% del total del PIB de l’hostaleria generat a Catalunya. Les activitats del servei de menjar i begudes són les que tenen un major pes en l’estructura pro-ductiva del sector turístic, seguida pel sector transport, allotjament i agències de viatges i operadors turístics.

I si mirem la distribució del PIB de l’hostaleria per municipis de la comarca, veiem que Castelldefels (amb un 15%), Viladecans (10%) i Gavà (9,7%) són els municipis de la comarca que tenen un major pes de l’hostaleria en el PIB, pes que és superior al registrat a Catalunya (8,8%). El pes del sector turístic en el conjunt de l’estructura productiva és major al Baix Llobregat que al conjunt de l’àmbit metropolità i a Catalunya. A la comarca el 16% de les empreses i el 12% de la població ocupada correspon al sector turístic.

Amb dades d’ocupació del segon trimestre de l’any 2023, el Baix Llobregat és la segona comarca metropolitana amb major ocupació el segon trimestre de 2023, darrera de la que encapçala Barcelona. L’ocupació es manté respecte l’any anterior, la mitjana trimestral de 2023 (72%) és lleugerament inferior a la registrada en el 2019 (72,5%).

El clima empresarial continua millorant i la valoració respecte la marxa del negoci i de l’ocupació supera el 7 sobre 10 i creix respecte trimestres anteriors. La zona centre de la comarca és la que registra la major ocupació del trimestre (76%) i la tarifa de pernoctació més elevada (96€).

Els establiments de 3 estrelles són els que registren la major ocupació (80%). Els de 4 estrelles són els que registren la tarifa més elevada (104€) i els establiments d’1-2 estrelles són els que registren un major creixement de l’ocupació (+1 punts).

Negocis és el principal motiu turistic al Baix Llobregat (48%). Vacances (34%) i altres motius d’estada (9%) són les altres motivacions d’estada als hotels de la comarca. Respecte l’any anterior esports (6%) i altres motius d’estada són les motivacions que més creixen.

El principal mercat del segon trimestre de 2023 al Baix Llobregat ha estat el mercat nacional (51% del total) disminuint, però, el seu pes en 3 punts respecte l’any anterior. Les principals procedències (del total de pernoctacions del trimestre) han estat: Catalunya (28%); França (10%); Regne Unit (8%); Alemanya (6%) ; Estats Units i Canadà (6%) i Madrid (6%).

Els clients procedents d’Estats Units i Canadà (+1,6 pp), Irlanda (+1,4 pp) i Regne Unit (+1,3 pp) són els que més han crescut (en pes respecte el total de pernoctacions del trimestre) a la comarca respecte el mateix trimestre de l’any anterior. En canvi, els procedents de Catalunya (-4 pp), Galícia o Castella la Manxa (-0,6 pp) són els que més han disminuït.

En el segon trimestre de l’any s’ofereixen, de mitjana, 10.779 places hoteleres a la comarca. Respecte el segon trimestre de 2022, es registra un increment de les places (+4%, 458 places més). Per mesos, és el mes de juny el que registra un major nombre de places hoteleres en oferta (10.957). Maig és el que registra un major creixement respecte 2022 (+6%).

On es registra un gran creixement respecte 2022 és el nombre de turistes i pernoctacions realitzades al Baix Llobregat. Es registren 332.575 arribades als hotels de la comarca (+1% i 4.079 turistes més respecte 2022) i 705.697 pernoctacions (+4% i 27.221 pernoctacions més).

Per mesos, és el mes de març el que registra un major nombre de turistes (114.441) i de pernoctacions (182.116). Abril és el mes que registra un menor nombre de turistes (110.855) i pernoctacions (224.631). Són dades que tenen també que veure amb les grans fires com Mobile World Congress o ESA.

12.1. Aposta pel turisme familiar i sostenible

En opinió de la consellera de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat fins les eleccions de maig de 2023, Gemma Rodríguez, que ara és l’alcaldessa de Collbató, a la comarca “apostem per un turisme familiar, amb una importat oferta d’oci a l’abast de totes les famílies. Oferim -continua- la promoció, durant tot l’any, dels Cupons amb Descomptes per a famílies; entre els que podeu trobar descomptes, 2X1 en entrades i visites gratuïtes als diferents i més potents atractius de la comarca del Baix Llobregat”.

A més, durant l’any també es treballen altres campanyes turístiques, que ofereixen promocions especials adreçades al consum de proximitat amb preus assequibles. “Aquestes sempre van acompanyades d’un sorteig amb un premi de gaudi familiar; així com la difusió de fires i esdeveniments de cada municipi de la comarca”, assenyala la consellera.

Per altra banda, el Consorci de Turisme organitza sessions formatives i jornades gratuïtes adreçades a empreses i entitats turístiques de la comarca, gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, per tal de millorar la gestió de negocis i activitats turístiques de la comarca.

Des de l’any 2021 el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, a més de ser l’ens gestor del projecte Bipsphere, “també és una entitat certificada amb el segell Compromís per la Sostenibilitat Turística Biosphere, corroborant la clara aposta per la sostenibilitat en la destinació. I és que -argumenta Rodríguez-, en el context social i econòmic actual, caracteritzat per un canvi en les motivacions i pautes de consum turístic, per al Consorci és una prioritat el desenvolupament de l’activitat turística en el territori a través d’una estratègia de turisme sostenible”.

El Baix Llobregat és una destinació turística que aposta per un model sostenible des de fa uns anys, i que s’impulsa amb la implantació del Compromís per la Sostenibilitat Turística Biosphere, basant el seu desenvolupament en l’agenda 2030, a més de com-plir els 17 objectius de desenvolupament sostenible. Per la consellera Rodríguez, “és important tenir en compte que el territori és un conjunt de valors naturals, patrimonials, socials, econòmics, que planificats estratègicament poden repercutir positivament en el desenvolupament dels àmbits econòmics, cultural, i social d’un territori, millorant la qualitat de vida de la ciutadania, i de les generacions futures”.

“Això -afegeix- ens porta a determinar que són les destinacions les que poden crear vincle entre la ciutadania i el sector turístic en diferents àmbits. En el cas de les empreses -continua- ajudant-les a millorar la seva competitivitat i a integrar-se en el teixit econòmic i social. En el territori -conclou-, protegint el patrimoni cultural, natural, impulsant el treball digne perquè totes les persones tinguin una oportunitat de progrés econòmic i social amb l’activitat turística”.

12.2. Atributs de l’oferta turística

L’ex consellera Gemma Rodríguez i actual alcaldessa de Collbató afirma que “al Baix Llobregat ens defineixen molts atributs turistics: un bon clima, la proximitat a la ciutat de Barcelona, importants infraestructures turístiques com l’aeroport i una oferta d’allotjament variada, un ampli ventall d’atractius que va des de la nostra gastronomia basada en productes del parc agrari, els espais naturals com el Delta i les platges, llocs amb encant, una important oferta patrimonial, encapçalada per la Cripta de Gaudí de la Colònia Güell, i sobretot la nostra gent, que són l’ànima dels esdeveniments singulars que es celebren en el territori; com el pessebre de vivent de Corbera i les passions d’Olesa i Esparreguera, que ofereixen moments únics per gaudir de la nostra comarca”.

Del balanç de l’any 2022, Rodríguez destaca el projecte dels 7 Balcons de Montserrat, en els que s’han implementat balcons naturals dels set municipis de la zona nord de la comarca que en formen part: Collbató, Esparreguera, Abrera, Martorell, Castellví de Rosanes, Olesa de Montserrat i Sant esteve de Sesrovires, creant un potent atractiu per donar a conèixer aquests municipis, per gaudir-ho nosaltres mateixos, i per ensenyar el nostre potencial al turista i al visitant”. 

12.3. Sabors de l’horta del Parc Agrari

Un altre important feina en la que s’ha treballat conjuntament amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, ha estat per Rodríguez la revisió i reinici d’una nova estratègia del col·lectiu Sabors de l’Horta, amb molt més compromís per totes les parts, aconseguint oferir una gastronomia pròpia, un producte al plat directe de la nostra terra, treballant restauradors i pagesos l’economia circular i sostenible a la comarca”.

A part l’exconsellera apunta que “s’han continuant treballant en reunions amb el sector, per la creació de nous projectes, la promoció i difusió dels que ja existeixen, i en quant a turisme familiar, estem a punt de presentar el canal de la Puput Punxetes, la nostra mascota, per tal de donar a conèixer el territori als més petits i petites de casa, així com material específic per arribar a les escoles”.

12.4. Turisme de natura amb la xarxa de senders

I en quant al turisme de natura, ja ha finalitzat la implementació de senyals de l’eix de Ponent de la Xarxa de senders turístics del Baix Llobregat, “que ens facilitarà el poder fer senderisme i cicloturisme per les diferents vies de la Xarxa de Senders, i tenir l’oportunitat d’endinsar-nos als municipis que la conformen i conèixer el patrimoni, història, restauració,... que els caracteritza”, diu Rodríguez.

Recentment, el Consell Comarcal del Baix Llobregat ha estat incorporat a la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents (DTI) de la Secretaria d’Estat de Turisme. Per l’exconsellera Rodríguez, aquesta xarxa “constitueix un punt de trobada i suport a les destinacions en el seu procés de transformació cap a un model de gestió intel·ligent, digital i un desenvolupament turístic més sostenible. Es tracta -apunta- d’una de les actuacions clau per a aportar valor als destins, liderant des de la sostenibilitat el desenvolupament del sector turístic a través de la innovació i la tecnologia, promoure sinergies i transferència de coneixement maximitzant els beneficis de la metodologia. Sens dubte -conclou-, aquesta metodologia ajudarà al destí Baix Llobregat a la seva transformació del cap a un model basat en la governança, la sostenibilitat, l’accessibilitat, la innovació i la tecnologia com a eixos vertebradors”. 

12.5. Nou pla estratègic de desenvolupament turístic

El Consell Comarcal i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, en col·laboració amb tots els municipis de la comarca, impulsa un nou Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic comarcal que considera una oportunitat per continuar treballant en la millora de la destinació, i contribuir en la transformació i transició cap a un model molt més sostenible, respectuós i competitiu.

Aquest nou pla ha de contemplar una perspectiva integral que doni resposta al caràcter transversal turisme, tenint en compte l’equilibri territorial, ambiental i econòmic a la comarca, un posicionament innovador, competitiu i rendible, la participació, cooperació i compromís de tots els agents, i desenvolupament alineat amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible.

En aquest procés és fonamental conèixer les principals necessitats, oportunitats i inquietuds dels diferents agents econòmics i socials, i és per aquest motiu que demanem la teva col·laboració. Per tal de facilitar la participació de la societat en general, s’ha posat en marxa una enquesta on-line, oberta per a tota la ciutadania, col·lectius, ens i empreses relacionades de forma directa o indirecta amb l’activitat turística del Baix Llobregat. Forma part d’aquest procés participatiu i ajuda’ns a fer del nostre territori una destinació més competitiva i sostenible. Trobarà l’enquesta al següent enllaç: www.platurismebaixllobregat.com.