1.4.1. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB)

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va ser el primer consorci instituït a Espanya l’any 1916, fruit de la petició de la societat civil barcelonina i és la principal eina de dinamització econòmica conjunta de l’Ajuntament de Barcelona i el Govern d’Espanya. És una entitat pública que opera principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona i el plenari el presideix l’alcaldessa de Barcelona, però el delegat especial de l’Estat al CZFB n’és el màxim executiu, nomenat pel govern central. Des del juliol del 2018 és Pere Navarro, que va ser alcalde de Terrassa (2002-2012) i primer secretari del PSC (2011-2014).

Pere Navarro participa en el Foro FemLlobregat d’AEBALL

 

La principal activitat d’aquest Consorci és gestionar el Polígon Industrial de la Zona Franca i la Zona Franca Duanera, així com administrar els seus actius i afavorir la projecció internacional de Barcelona, Catalunya i Espanya en els sectors firal, logístic i immobiliari. Disposa de més de 12.000.000 m2 de sòl industrial i urbà, en diferents fases de realització. El Polígon Industrial, amb 4.700.000 m2 bruts i 145 empreses instal·lades, es troba pràcticament a plena ocupació.

El Polígon de la Zona Franca és una plataforma productiva global, les naus industrials i logístiques compten amb una connectivitat privilegiada, gràcies al fàcil accés al port, l’aeroport, els enllaços viaris internacionals i la principal estació ferroviària de mercaderies. A més, el Consorci és un promotor immobiliari públic amb fort protagonisme a l’àrea barcelonina, on desenvolupa oficines i edificis singulars, que generen riquesa i activitat empresarial, i regenera zones urbanes per millorar l’urbanisme i la qualitat de vida dels seus habitants.

Creador d’espais per a l’economia productiva i la transferència tecnològica, dins i fora de la ciutat de Barcelona, el Consorci també reforça la projecció de l’economia local mitjançant esdeveniments empresarials internacionals punters, com la fira immobiliària Barcelona Meeting Point (BMP) i la logística amb el Saló Internacional de la Logística i Manutenció (SIL).

VISTA AÈRIA DEL LITORAL BAIXLLOBREGATÍ I BARCELONÍ

 

La missió corporativa del Consorci és propiciar el progrés social i la creació d’ocupació, a partir de la implantació industrial i logística, el desenvolupament empresarial i d’escenaris per a l’activitat econòmica, i la transferència tecnològica. A cada cicle històric en la seva centenària història, el Consorci ha contribuït al creixement econòmic i social amb iniciatives pioneres.

Els organismes rectors de l’entitat estan formats per representants de les principals entitats de l’àmbit econòmic de Barcelona, representants de l’Ajuntament de Barcelona i del Govern d’Espanya: les decisions plenàries són un reflex del seu esperit de concertació publicoprivada.

En paraules de Pere Navarro, el CZFB "explora" noves fórmules econòmiques a la recerca d'oportunitats, perquè “el sector públic té l'obligació de perseguir la innovació”. Un objectiu que exerceix amb una "vocació que no és només cobrar lloguers, sinó també explorar amb valentia els nous camps de l'economia".

Una prova d'aquesta vocació va ser la celebració simultània a finals de juny deL 2019 de set cimeres relacionades amb el comerç internacional. El Congrés Mundial de zones franques, el MedaForum de Logística i Transport, el Congrés ALACAT, el Congrés Internacional d'Operadors Econòmics Autoritzats (OEA), el Saló Internacional de la Logística (SIL), el eDelivery Barcelona Expo & Congress i el Intrade Summit BCN, organitzat pel Consorci de la Zona Franca, van convertir Barcelona en la capital mundial del comerç internacional. "És la primera vegada en la història que una ciutat acull tots aquests esdeveniments en el mateix lloc", afirma Navarro.

El Pla Estratègic del Consorci es basa en tres eixos: sostenibilitat econòmica a llarg termini, desenvolupament econòmic i social del territori i integració urbana en el marc de la sostenibilitat mediambiental. "Nosaltres portem el barret d'exploradors, estem explorant coses que mai s'havien fet i la nostra obligació és ser valents", va explicar Navarro a una conferència organitzada per AEBALL. En el marc del seu pla, el Consorci persegueix el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsats per les Nacions Unides. Són 17 punts, entre els quals va destacar el relatiu a les aliances.

Pere navarro, al Forum emLlobregat d’AEBALL

 

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona acull la primera incubadora d'impressió 3D d'Europa, on actualment hi ha 21 empreses en procés de 'incubació', que s'ampliarà fins al centenar en els pròxims anys. Seguint amb aquesta aposta per la tecnologia 3D, Navarro també destaca que ja s'està construint l'edifici D- FACTORY, una nau d'innovació digital per acollir les empreses de la indústria 4.0 i que tindrà un gran impacte econòmic en el territori. "És evident que la tecnologia farà desaparèixer llocs de treball, però aquestes empreses crearan noves oportunitats d'ocupació fora del convencional", explicar el delegat especial del Consorci. Un altre dels projectes del Consorci és desenvolupar espais per al 'coliving' i facilitar l'accés dels joves a habitatges assequibles. A finals de l’any 2019 comença la materialització d'aquest projecte al barri de la Marina.

Navarro també està treballant en la possible utilització de l'espai de platja de vies que ADIF té en una franja de terrenys fronterers entre el polígon de la Zona Franca i la ciutat de L'Hospitalet i que actualment té un aspecte de ferralleria. "Estem parlant amb la presidenta d'ADIF i l'alcaldessa de l'Hospitalet per veure si podem aprofitar una part d'aquesta 'platja' de vies no utilitzades" per destinar-la a usos logístics, per exemple.

LA ZONA FRANCA ÉS UN EPICENTRE ECONÒMIC IMPORTANT

 

1.4.1.1. Zona Franca Duanera

Les zones franques són espais duaners comunitaris, separats de la resta del territori, on arriben tot tipus de mercaderies. Durant la seva estada en règim especial –sense limitació de permanència– no estan sotmeses a drets d’importació, gravàmens interiors (IVA o impostos especials), ni mesures de política comercial. La Zona Franca Duanera de Barcelona (ZFD) és un enclavament al servei de les empreses amb relacions comercials internacionals que volen aprofitar els avantatges competitius de la seva fiscalitat.

La Zona Franca Duanera de Barcelona és propietat del Consorci i un element estratègic i distintiu del negoci des de la seva creació. L’àrea fiscal especial té una superfície de 160.000 m2, entre el recinte principal (c/ Número 5) i el secundari de la plataforma portuària d’Alvarez de la Campa, dins del port de Barcelona. En conjunt, la Zona Franca Duanera disposa, en règim de lloguer, de 84.000 m2 de magatzems, 9.000 m2 d’oficines i 3.000 m2 de lockers. Una dotació coordinada de Guardia Civil i vigilància privada s’encarrega de la seguretat les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.

Les dimensions, l’activitat i l’excel·lent localització –al costat del port, l’aeroport, l’estació ferroviària de mercaderies i la xarxa viària– converteixen la ZFD en una àrea logística privilegiada. A més, és l’única zona franca d’Europa amb presència al consell director de l’Organització Mundial de Zones Franques (WFZO) i és membre de diverses associacions internacionals.

1.4.1.2. Parc Logístic de la Zona Franca

El Parc Logístic de la Zona Franca va sorgir de la col·laboració del Consorci i Saba Parcs Logístics, que gestionen aquest recinte de 41 hectàrees de superfície, en el qual actualment s’ubiquen 31 empreses. El parc empresarial ofereix serveis avançats i de qualitat en seguretat, manteniment, recollida de residus, telecomunicacions i serveis per a les persones; a més, compta amb zones d’aparcament, parada d’autobús i de metro –la L9 connecta l’aeroport, la Fira i Barcelona–.

S’estructura en dues àrees ben diferenciades: una logística, amb una superfície bruta de 285.000 m2 i nou edificis que totalitzen 120.000 m2 de naus d’última generació; i una de negocis de 120.000 m2, amb una edificabilitat de 190.000 m2 repartits en tres construccions d’impactant disseny, obra de Ricardo Bofill, seus corporatives del Consorci, Abertis Infraestructures i Saba Infraestructures; un privilegiat aparador, en paral·lel a la ronda Litoral, d’aproximadament 1.350 m2.

EL PARC LOGÍSTIC DE LA ZONA FRANCA VA SORGIR DE LA COL·LABORACIÓ DEL CZFB I DE SABA

 

Plenari

Presidenta
Ada Colau Ballano
Alcaldessa de Barcelona

Vicepresident
Pere Navarro i Morera
Delegat especial de l’Estat

Vocals
Xiana Méndez Bértolo. Secretaria d’Estat de Comerç
Mª José Gualda Romero. Secretaria d’Estat de Presupostos i Despeses
Almudena Escobedo Canalda. Cap Dep. Prov. Duanes i Imp.Especials
Josep Sánchez Llibre. President Foment del Treball Nacional
Camil Ros. Secretari general UGT Catalunya
Javier Pacheco. Secretari general CC. OO. Catalunya
Josep González i Sala. President de PIMEC
Joan Canadell. President de la Cambra de Comerç, Ind. i Navegació
Mercè Conesa. Presidenta de l’APB
Isaías Táboas Suarez. President de RENFE-OPERADORA
Mª Pilar Paneque Sosa. Subsecretaria de Hisenda i Funció Pública
Jaume Collboni i Cuadrado. President del grup municipal del PSC
Joaquim Forn i Chiariello. President del grup municipal de JxCat
María Luz Guilarte. Presidenta del grup municipal Cs
Ernest Maragall i Mira. President del grup municipal de ERC
Manuel Valls Galfetti. President del grup municipal BCN Canvi
José Bou. President del grup municipal del PP
Gala Pin Ferrando. Regidora de Participació i Districtes, Ajunt. Barcelona
Mª José Rallo del Olmo. Secretaria general de Transport
José Alberto Carbonell i Camallonga. Director general de APB

Observadors Sense Vot
Anton Ferré i Mestre. Secretari general del Consorci
María Fernández Gonzalo. Advocada de l’Estat
Cristina Ozores Jack. Advocada de l’Estat
Antoni Fernández Pérez. Director empreses Municipals i Recursos Ajunt. Barcelona
Jordi Martí Grau. Gerent municipal Ajunt. Barcelona
Blanca Sorigué i Borrell. Directora general del Consorci

Comité Executiu
President
Pere Navarro i Morera. Delegat especial de l’Estat

Vicepresident
Julio Gómez-Pomar Rodríguez. Representant de l’Estat

Vocals
Almudena Escobedo Canalda. Jefa Dep. Prov. Aduanas e Impuestos Especiales
MªJose Rallo del Olmo. Secretaria general del Transport
José Alberto Carbonell i Camallonga. Director general de la APB
Gala Pin Ferrando. Regidora de Participación y Distritos, Ayunt. Barcelona
Joan Canadell. President de la Cambra de Comerç, Ind i Navegació
Jaume Collboni i Cuadrado. Regidor Pres Grupo Municipal PSC Ayunt.Barcelona
Blanca Sorigué Borrell. Directora general Consorci de la Zona Franca
Jordi Martí Grau. Gerent Municipal, Ajunt. Barcelona
Anton Ferré. Secretario general Consorci de la Zona franca
Antoni Fernández Pérez. Director Empresas, Entidades, Recursos Ayunt. Barcelona
Cristina Ozores Jack. Advocada de l’Estat
María Fernández Sanz. Advocada de l’Estat

Equip directiu
Delegat especial de l’Estat
Pere Navarro i Morera
Directora General
Blanca Sorigué i Borrell
Secretari
Anton Ferré i Mestre

Directors
Anton Ferré. Dept. Serveis Jurídics i àrea de Serveis i Recursos Humans
Francisco Sensat. Dept. Immobiliari
Mario Serrano. Dept. Urbanisme
Montserrat Novell. Dept. de Comunicació Corporativa
Antonio Molina. Dept. Seguretat
Jordi Raüll. Dept. Sistemes de la Informació
Dept. Zona Franca Duanera i dept. Expansió Internacional (pendent d’assignació)

 

Instalacions de BEST al Port de Barcelona

 

DECLARACIÓ DE LA CIMERA DEL COMERÇ INTERNACIONAL 2019

  1. Fa 2000 anys caldeus, fenicis i cartaginesos van crear el primer concepte de port lliure amb l’objectiu de facilitar el comerç. Avui, com ahir, des de Barcelona, la gran capital del Mediterrani, vam cridar a consolidar els avantatges naturals del Mare Nostrum en una gran plataforma logística mundial. El Mediterrani, mar de tres continents, és decisiu en els fluxos entre Est-Oest i, en aquest escenari de canvis, Barcelona té molt que aportar.
  2. La globalització ha de ser més inclusiva, sostenible i generadora de treball. La quarta revolució industrial està configurant els contorns d’una nova era, on el digital modela el futur. Aquesta nova revolució crea noves oportunitats i s’ha convertit en una realitat per a milions de persones. No obstant això, també amenaça amb noves divergències i polaritzacions entre economies i societats. Cal donar noves respostes.
  3. El comerç i la inversió són motors per al creixement, la innovació, i l’ocupació. Una economia global pròspera afavoreix la multilateralitat, però perquè es fomenti la cooperació i la competència i s’evitin guerres comercials és necessari crear mecanismes per a la resolució pacífica de disputes. Des de 1990, el comerç mundial s’ha quadruplicat i el PIB mundial s’ha duplicat. Com a resultat, el nombre de persones que viuen en la pobresa extrema s’ha reduït al 10%. Els intercanvis Nord-Nord i Nord-Sud s’igualen. La internacionalització condueix a una globalització, però també a una regionalització que es beneficia de l’avantatge de la proximitat geogràfica i la complementarietat.
  4. La cooperació internacional també es basa en la capacitat del sector privat per a incrementar els fluxos d’inversió, de béns produïts i comercialitzats, ja que els nivells d’ocupació dependran de la voluntat d’invertir de les empreses.
  5. El mapa del transport mundial està canviant, emergeixen nous actors i potències. Alliberar el potencial econòmic d’Amèrica Llatina és urgent i per a això cal apostar per la integració i construir estratègies unificades per a impulsar les inversions i les infraestructures imprescindibles per a créixer i competir.
  6. El transport i la logística fomenten la cooperació i el desenvolupament econòmic. La logística fa que tot això sigui possible. És el fluid vital per a l’economia, una indústria de 4.3 bilions de dòlars, un clar indicador de competitivitat econòmica que contribueix a solucionar els problemes d’immigració, radicalització i pobresa i que en canvi fomenta la inversió i l’ocupació.
  7. El transport marítim constitueix un pilar fonamental de l’economia mundial. Per ell circulen més del 80% de les mercaderies i al voltant del 50% del petroli. És d’importància estratègica vital en la geopolítica global.
  8. Les Zones Franques exerceixen un paper important per a estimular el creixement de moltes regions i són fonamentals per a l’economia global en atreure importants beneficis econòmics per als països amfitrions i les empreses allotjades. La seva bona governança i mantenir els seus avantatges atractius conduiran a l’èxit.
  9. El nostre compromís amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, l’Agenda 2030 és absolut. La sostenibilitat és una necessitat i una oportunitat. S’imposa el canvi del model productiu cap a l’eficiència de recursos, especialment l’energètica.
  10. El millor comerç és el comerç correcte. El comerç no és una arma, sinó un veritable instrument de pau i prosperitat ha de permetre un creixement inclusiu. Fa falta més integració econòmica, plans d’emergència i solucions realistes per a resoldre els problemes endèmics. El futur depèn de no aixecar nous murs sinó construir ponts i crear espais de trobada. És imprescindible imaginar noves vies, sumar capacitats i establir sinergies per a construir un futur comú.

 

FIRMANTS
Pere Navarro. Delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona CZFB
Gal Molina. President d’ALACAT
Antoni Llobet. President del Consell General d’Agents de Duana OEA
Anwar Zibaoui. Coordinador General de ASCAME
Mohammed Alzarooni. President de World Free Zones Organization (WZFO)
Gustavo González. President de l’Associació de Zones Franques de les Amèriques (AZFA)