PODER MEDIÀTIC

El periodisme de proximitat és més viu que mai
Per Lucas Cañete

1. Panorama: A la recerca d’un mitjà de comunicació referent

Totalment adaptats a les noves xarxes socials i a les noves formes de comunicar que aquestes impliquen, els mitjans de comunicació de proximitat s’han ficat de ple a Internet, conscients del poder que té i de la seva capacitat per atreure el públic jove.

Malgrat que moltes vegades pugui arribar a ser menystingut, el periodisme de proximitat està més viu que mai. No solament hi ha mitjans purament periodístics d’iniciativa privada que aconsegueixen èxit en l’àmbit local i comarcal. Les publicacions on el contingut és únicament un complement per a la publicitat, com Caràkter o Llobregat Motor, són econòmicament sostenibles i aconsegueixen xifres importants de lectors. Tampoc podem oblidar-nos dels projectes municipals que han sobreviscut a la terrible crisi econòmica, encara que per la seva naturalesa pública tinguin menys dificultats.

No obstant això, una característica clau del “poder mediàtic” del Baix Llobregat ha estat la falta d’un mitjà comarcal clarament de referència, a diferència d’altres comarques. Així com Regió7 és el referent de les comarques interiors de Barcelona o Segre a Lleida, el Baix no ha tingut aquest mitjà comarcal de referència indiscutible.

Que no hi hagués aquest referent comarcal, si cerquem el costat positiu, ha permès que al llarg de les dècades següents després de la dictadura es desenvolupés una gran oferta de mitjans de proximitat. És El Periódico de Catalunya el mitjà que desencadena el naixement dels mitjans de comunicació a la comarca a l’any 1982.

1.1. La importància del Baix Llobregat

Obviant la importància de Barcelona, el Baix Llobregat (i l’Hospitalet) és la zona més destacada de Catalunya en quantitat i qualitat de producció informativa. Loli Franco, delegada a Catalunya de Mediaset, periodista hospitalenca i excorresponsal comarcal al territori, afirmava que “el 70% dels experts que apareixen als Informatius de Telecinco i Cuatro són del Baix Llobregat”.

Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Baix Llobregat té una població de 819.168 habitants, gairebé l’11% de la població total a Catalunya. El PIB de la comarca és de 24.922,8 milions d’euros, el 10,6% del PIB català. En l’àmbit laboral, es torna a repetir una xifra similar, amb una població ocupada de 329.732 persones al Baix, el 10,8% de la població en actiu a la comunitat. L’Hospitalet, segona ciutat de Catalunya, té 261.068 habitants i genera el 2,8% del PIB català. La potencia de tot el territori Llobregat, amb l’Hospitalet, arriba al 13,4% del PIB amb una població de prop 1,1 milions de persones, el que suposa pràcticament el 14,5% de la població de Catalunya, que a l’any 2018 era de 7,6 milions.

Josep Perpinyà, l’alcalde de Sant Just Desvern i fins al maig del 2019 president del Consell Comarcal, ho simplifica perfectament quan diu que “el Baix és la comarca dels quatre deus”, referint-se als percentatges de població, PIB, empreses al territori i contractes salarials en relació amb Catalunya.

 

REDACCIÓ D'EL LLOBREGAT EN PLENA FEINA

 

Amb aquestes dades, no hi ha cap dubte de la importància de la comarca i l’enorme nombre de potencials consumidors de mitjans de comunicació, una potencialitat molt atractiva per a la publicitat. Així doncs, l’interès comarcal dels mitjans queda secundat per les estadístiques.

1.2. El naixement del periodisme llobregatí

En plena competència amb El País, El Periódico descobreix l’existència d’una necessitat informativa de caràcter local i comarcal, una necessitat de disposar d’informació més propera i concreta que aquella que els mitjans generalistes podien i volien oferir. És l’any 1982 i El País acaba d’estrenar a la seva redacció de Barcelona una nova tecnologia per enviar continguts via cable telefònic.

Així ho explicava la capçalera protagonista:

“Este proceso de transmisión de planchas por ordenador, a través de cable telefónico, es la primera vez que se ha realizado en el mundo. Otros periódicos utilizan ya un sistema Laserite, pero menos avanzado. Entre ellos se encuentran The Washington Post y Los Angeles Times, el brasileño O’Glóbo y el italiano La Stampa”. Publicat a El País el 6 d’octubre del 1982.

Aquesta millora suposava un gran impuls per a El País i va fer saltar les alarmes als periòdics catalans. És en aquest moment que El Periódico decideix apostar per una sèrie d’edicions locals i comarcals, entre elles El Periódico del Llobregat, una edició del Baix Llobregat i l’Hospitalet  que anava encartada en l’edició principal cinc dies a la setmana, de dimarts a dissabte.         

L’edició local va tenir una molt bona acollida a la comarca, tant pel que fa a lectors, com en l’àmbit publicitari. Era el primer projecte dirigit a fer periodisme de proximitat al Baix i la ciutadania ho va consumir.

Aquesta estratègia editorial va durar de 1982 a 1985. El País va aconseguir un creixement de vendes però en cap cas feia perillar el consum dels rotatius catalans. Segons el periodista Imanol Crespo, això té a veure amb la força que tenen publicacions com La Vanguardia o El Periódico a Catalunya.

Després de tres anys, El Periódico decideix tancar les seves edicions comarcals i locals un cop aconseguit l’increment de vendes al territori i aquest tancament provoca el naixement de nous projectes periodístics que acaben de confirmar l’interès informatiu dels habitants del Baix per la premsa de proximitat. Un interès que avui dia continua viu.

1.3. L’estat actual de la premsa de proximitat

El 22 de març del 2019, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) va presentar un estudi fet per l’empresa Audimedia que analitzava el consum i l’audiència de la premsa local i comarcal a Catalunya. És el primer estudi fet des que l’Estudio General de Medios (EGM) va deixar d’analitzar el consum dels mitjans de proximitat l’any 2016. L’estudi afirma que la premsa local i comarcal en català i de pagament compta amb 1,1 milions de lectors mensuals en paper i 5 milions d’usuaris únics a través d’Internet. A més a més, 27 milions de pàgines són vistes cada mes.

Si bé l’ACPC és formada exclusivament per empreses i entitats editores que publiquen en català i tenen una distribució de pagament, aquesta entitat compta amb 137 publicacions, 94 en format paper i 43 digitals. Així doncs, aquest estudi és molt important per fer-se una idea de l’enorme seguiment de la premsa de proximitat, no tan sols al Baix, sinó a tota Catalunya.

Però la ciutadania no té percepció del pes dels mitjans de proximitat a la comarca. Un dels motius és que, si bé la premsa de proximitat és líder a 39 de les 42 comarques catalanes, en les tres comarques més poblades (Baix Llobregat, Vallès Occidental i Barcelonès) els diaris generalistes concentren la seva distribució i són clarament líders.

Un altre motiu, si parlem ja del Baix Llobregat, és que mai s’ha acabat de consolidar un mitjà periodístic de referència, sinó que van aparèixer projectes competitius i sense arribar a tenir enormes diferències d’audiència dels altres. Aquesta situació es manté actualment, amb tres capçaleres destacades: El Llobregat i El Far, amb molta presència als municipis del sud de la comarca; i La Bústia, clarament hegemònic al nord del Baix, a és de la xarxa de diaris Línia, presents a diverses parts del territori. En un segon nivell, tenim La Premsa del Baix, periòdic comarcal imprès, i elbaix.cat, purament digital.

L’argument més acceptat per explicar la falta d’un referent clar al Baix és la falta tradicional d’una burgesia forta a la comarca. El Baix Llobregat és una comarca de tradició industrial, però tot i això, la gran majoria de burgesos vivien a Barcelona i mai van atrevir-se a invertir en projectes periodístics amb un objectiu comarcal.

David Guerrero, periodista de La Vanguardia i cofundador de Viu Molins de Rei, ho té clar: “Sempre ha faltat iniciativa privada. A nivell comarcal, i en alguns municipis a nivell local”. Això fa molt difícil el sorgiment de mitjans independents i posa en perill la independència periodística. Un mitjà “pot sortir sobre la base de les subvencions dels ajuntaments i acaba sent més un mitjà de propaganda que d’informació”, afegeix Guerrero.

 

L’EXALCALDE DEL PRAT, LLÚIS TEJEDOR (ESQUERRA), VA DIR EN UN COL·LOQUI DE BCN CONTENT FACTORY QUE NO HI HAVIA VOLUNTAT POLÍTICA DE FER UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ DE REFERÈNCIA A LA COMARCA

 

L’alcalde del Prat de Llobregat fins al maig del 2019, Lluís Tejedor, afirmava en un debat sobre el futur de la informació comarcal que “no hi ha una voluntat política” de crear un mitjà de referència comarcal.

A aquesta falta d’iniciativa per crear mitjans de proximitat s’afegeix la falta de sentiment comarcal. Imanol Crespo, periodista pratenc, ho resumia així: “Som una comarca on prima l’esperit local per davant del comarcal, sigui a un municipi del centre o nord del Baix Llobregat o sigui a una de les grans ciutats del sud”. El periodista també assenyalava la diferència demogràfica evident que hi ha dins la comarca, amb municipis molt poblats, com l’Hospitalet (segona ciutat més gran de Catalunya), i municipis petits del nord, com Collbató. I també és rellevant la distancia o divisió imaginaria que ha existit històricament entre el Baix Llobregat Nord i la zona sud, pràcticament integrada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Mariano Martínez, creador de La Premsa del Baix, ho té clar: “La pròpia diversitat de la comarca fa impossible que hi hagi un mitjà liderant clarament”.

1.4. El canvi del concepte de Barcelona: Més enllà de la ciutat

La recuperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona fa gairebé una dècada, sembla haver fet canviar la concepció de Barcelona. Barcelona continua sent el centre i això provoca que el periodisme de proximitat no tingui espai als grans mitjans generalistes de la ciutat comtal.

No obstant això, Barcelona ja no s’entén com una ciutat sinó com quelcom més gran i complex. “Està començant a entendre’s com una ciutat que abasta més enllà del seu àmbit estrictament municipal. Comença a entendre’s en clau d’àrea metropolitana”, assegura José Polo, periodista i cofundador de Viu Molins.

Arnau Nadeu, director editorial de la xarxa de periòdics Línia, coincideix amb José Polo: “Crec que cada cop es tendeix a pensar més en la Barcelona en gran”. I afegeix, “ciutats com l’Hospitalet, Badalona o Santa Coloma estan agafant molta més força que abans”.

“El Baix Llobregat en els mitjans era, tradicionalment, una zona que copava les notícies de successos. I això està canviant”, afirma Francisco Javier Rodríguez, director de El Llobregat. “La imatge que tenien de l’Hospitalet, per exemple, s’ha transformat amb el Mobile World Congress, deixant clar que es fa a l’Hospitalet. També quan hi ha altres iniciatives culturals”, diu David Guerrero.

Aquest canvi positiu en la imatge de la comarca i “l’apropament” a Barcelona suposen un important avenç, però queda molt camí per recórrer. La crisi econòmica va suposar la desaparició de molts corresponsals arreu Catalunya, creant un forat d’informació local que encara avui existeix.

Conscients d’aquesta realitat i que fora de la capital de Catalunya hi ha tot un món per explorar des de el punt de vista mediàtic, alguns mitjans generalistes donen espai a mitjans comarcals. El primer divendres de cada mes, La Vanguardia encarta dins els seus exemplars l’edició mensual de El Llobregat. Divendres també, en aquest cas el quart, El Far es pot trobat encartat amb El Periódico. El director de El Llobregat ho té clar: “És una aposta pel periodisme més comarcal”.

1.5. El poder mediàtic: la importància del periodisme de proximitat no solament per informar

La política i el periodisme sempre es relacionen. És potser inevitable. De fet, alguns parlen del periodisme com el Quart Poder, mentre d’altres en prefereixen definir-lo com el “contrapoder”. En qualsevol cas, el poder mediàtic té una relació molt propera amb el poder polític. Com s’aplica aquest paradigma a escala comarcal?

El primer periòdic ‘El Llobregat’, precedent de l’actual, va tancar per culpa de les pressions exercides per l’Ajuntament de l’Hospitalet arran d’una notícia que perjudicava el PSC. Viu Molins de Rei, un diari digital creat per dos periodistes, va provocar una revolució a les campanyes per a les eleccions municipals. “Som la primera trinxera i, per tant, sovint som més vulnerables a les pressions del poder polític”, argumenta Arnau Nadeu. “Els polítics locals ens busquen i ens troben, ens passen informacions i els interessen sortir en el mitjà, és evident”, afegeix Lluís Gutiérrez, director de La Bústia. Exposat així, sembla clar que el poder polític voldrà influenciar als mitjans. “Però nosaltres també busquem als polítics, com a altres institucions i  fonts d’informació”, matisa.

“La clau està en la força que puguin donar els lectors als mitjans de comunicació”, remarca José Polo, com clau per la independència d’un mitjà. Llavors els mitjans de proximitat no són únicament importants perquè “cobreixen una parcel·la d’informació que cap altre mitjà pot arribar a cobrir”, en paraules de Mireia Navarro, directora de Ràdio Cornellà. Sinó que també a l’escala local el periodisme ha de controlar els polítics, amb un esperit independent, veraç i objectiu. I no és gens fàcil a vegades. Com diu Josep Ferrer, director de El Llaç, ”el periodisme de proximitat és el més difícil de fer, ja que la gent et coneix, et para pel carrer o et truca per dir el que pensa del que has publicat”.