Una agenda per la igualtat, la cohesió i la recuperació del contracte social

Josep M. Romero Velarde
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf

EL SINDICALISME CONFEDERAL I DE CLASSE en l’actual context de canvis accelerats i profunds ha de posar al centre la dignitat del treball. Aquests canvis son fruit de la penetració de les noves tecnologies, que per una banda ens ofereixen grans oportunitats i alhora multitud de desafiaments de present i futur.

El treball digne, recentment dissenyat per la OIT, és apostar per una plena ocupació de qualitat i amb drets. És integrar i equilibrar les creixents situacions de deslaboralització de molts llocs de treball que passen a regir-se per relacions mercantils generant un món de freelances, treball a través de plataformes, falses figures de treball autònom individual o associat, que creixen en aquest nou paradigma de “uberització” de l’economia. Abordar les desigualtats, les discriminacions i les bretxes de gènere que es produeixen a la nostra societat i per extensió al nostre model de relacions laborals es un gran vector de canvi, imprescindible i necessari que ha d’anar de la mà amb explorar les potencialitats de l’economia verda i l’economia circular.

Però si una característica té el nostre mercat de treball i de forma accentuada al Baix Llobregat es la consolidació d’unes condicions de treball marcades per la precarietat i pels baixos salaris. La nostra comarca, encara manté un pes molt rellevant del sector industrial, tot i que el sector serveis ja és el primer per volum d’activitat. S’està creant molta ocupació però amb altes taxes de temporalitat, rotació a la contractació, parcialitat no desitjada i moltes hores extraordinàries que no es paguen i que impacten d’una manera molt accentuada entre dones i joves. La precarització afavoreix l’aïllament i la individualització de les relacions laborals i en aquest sentit també el sindicalisme hem de fer la nostra reflexió interna i modificar pautes d’actuació per adaptar-nos a una nova organtizació del treball que faciliti la integració de tot allò que aquest nou model d’empresa ha desintegrat i fragmentat.

 

 

Les CCOO apostem per polítiques públiques potents que impulsin una transició ambiental i social justa a través de la concertació i el diàleg social. Els agents socioeconòmics i polítics hem estat capaços de dissenyar una estratègia de desenvolupament econòmic inclusiu i sostenible del Baix Llobregat pels pròxims anys, que té com a gran objectiu la cohesió i l’equitat social. Hem de millorar els salaris, començant pel salari mínim, com a garantia de sostenibilitat del sistema de pensions i del model de benestar. Hem de reforçar polítiques actives adreçades a les persones i les seves necessitats i apostar per un canvi de model productiu que sigui estable davant futures crisis, basat en sectors dinàmics, innovadors a través de la qualificació i la formació continuada. Hem de ser conscients de la potencialitat del nostre patrimoni natural, hídric, industrial i cultural i de les virtuts en termes de cohesió i vertebració del territori, que proporciona l’expansió de projectes  d’economia social i solidària al Baix Llobregat.

CCOO fidels a la nostra tradició històrica i en la nostra condició de primer sindicat de la comarca, hem de contribuir a que s’obri pas la necessitat de revitalitzar un nou contracte social basat en una participació justa en el progrés econòmic, el respecte dels drets i la protecció social. Després del cicle electoral volem contribuir a la configuració de governs i polítiques progressistes que estimulin una agenda social proactiva per beneficiar a la majoria social, que confronti la precarietat, la desigualtat i aposti per modernitzar el nostre model productiu.

Des d’una realitat diversa, plural, dinàmica, d’un territori amb identitats i sobiranies compartides, apostem per la cooperació i la governança dels problemes a través de la dialèctica de la transformació de les condicions materials de les persones i com a gran prioritat el fet que ningú quedi enrere. Som conscient que no serà fàcil, mai ho ha estat. Parafrasejant al mestre d’historiadors i recentment traspassat Josep Fontana: “El poder no fa cap concessió a menys que se l’hi exigeixi. Mai n’ha fet cap i mai ho farà” i, per això, una ciutadania crítica, mobilitzada i organitzada es l’única eina que té la capacitat de dur al poder a una taula de la negociació i construir nous consensos.