Transicions justes i un nou contracte social pel segle XXI

Josep M. Romero Velarde
Secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf

El primer semestre de 2023 al Baix Llobregat, ens porta unes dades del mercat de treball molt positives. Amb una afiliació rècord a la Seguretat Social (357.880 persones), persones demandants d’ocupació (47.554), persones aturades registrades (33.577), taxa d’atur registral (8,1%) o persones afectades per expedients de regulació d’ocupació (151). Totes elles són substancialment millors que les existents a anys anteriors. Confirmen l’efecte positiu de la reforma laboral quan a la robustesa i millora progressiva de la qualitat del nostre mercat de treball, tot i que hem de continuar denunciant la deficient millora dels salaris. No és un tema menor perquè sense un substancial increment de renda disponible l’estabilitat econòmica es podria ressentir. Les dades de l’IPC del mes de juny també evidencien un comportament dels preus amb una tendència descendent progressiva i sòlida. S’explica pel menor increment d’aliments i l’energia, encara que la inflació subjacent continua sent elevada i són positives, perquè ens situen en nivells d’inflació d’abril de 2021, molt per sota dels nivells que pateixen molts països del nostre entorn.

Tot i la millora del mercat de treball, l’actualització de les pensions sobre la base de l’IPC o la cobertura de les prestacions contributives i assistencials, cal destacar que gairebé una de cada quatre persones a Catalunya estan en situació de pobresa que juntament amb les dificultats per accedir a un habitatge digne són els grans problemes socials que exigeixen solucions immediates. S’han de generalitzar polítiques que frenin l’especulació i afavoreixin el dret a l’accés. La política monetària actual del BCE, incrementant els tipus d’interès sense considerar la naturalesa i les causes del context inflacionari, agreujarà l’endeutament de les famílies per pagar les hipoteques, les encarirà i tensionarà el mercat del lloguer.

Els objectius de CCOO pel futur passen per preservar les conquestes socials i laborals aconseguides, ampliar noves fites de benestar i confrontar les polítiques d’odi de la dreta i l’extrema dreta que atempten contra els drets humans universals, les nostres

Apostem per estendre el diàleg social, que s’ha demostrat un bon instrument per articular acords de mirada llarga. Hem de concretar la transició justa que necessita el nostre model productiu, incorporant la seva dimensió sostenible i inclusiva i acarant de forma proactiva l’emergència ecològica i les transformacions digital i energètica del nostre temps. A Catalunya s’han assentat les bases a través de l’Acord del diàleg social de Catalunya, el Pacte nacional per a la indústria, la Taula per a un Turisme Responsable o els pressupostos de la Generalitat. Ens han permès reforçar el nostre sistema de protecció social i avançar en polítiques actives d’ocupació, formació professional per millorar els índexs de qualitat i ocupabilitat de les dones i les persones majors de 55 anys.

Hem de seguir aprofundint en els elements positius de la reforma laboral, utilitzar els ERTO com a mecanisme per salvar empreses i llocs de treball en períodes crítics, augmentar l’SMI referenciant-lo al 60% del salari mitjà i garantir la viabilitat del sistema públic de pensions i la seva revalorització per llei d’acord amb l’IPC. Fer una profunda reforma fiscal que faci front a les desigualtats, avançar de la mà del feminisme per garantir igualtat de drets entre dones i homes i erradicar les violències masclistes. Desenvolupar els plans d’igualtat, registres salarials o desenvolupar la llei rider són altres espais de participació de les persones treballadores en l’organització del treball i eines potents de lluita contra la precarietat i a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes al treball.

És preocupant la renúncia de la patronal catalana (Foment i Pimec) a signar l’AIC com a marc comú per a la negociació col·lectiva que ha d’aterrar els acords assolits en el marc de l’Acord estatal per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva. Aquesta situació podria incentivar els propers mesos la conflictivitat als convenis que s’han de renovar.

Assistim a una crisi del model neoliberal de globalització. Estem en un moment de grans transformacions econòmiques i socials, d’inestabilitat de les cadenes de subministraments o la configuració d’un nou ordre geopolític mundial multipolar. Europa ha d’aconseguir articular un nou contracte social europeu pel segle XXI, que es construeixi sobre una fiscalitat que reforci els sistemes de serveis públics (educació, sanitat, pensions, habitatge, atenció a la dependència, cultura o formació permanent al llarg de la vida) i s’ha de construir sobre una potent batalla cultural de les idees. Toca canviar el marc que marquen determinades polítiques, a voltes camuflades de decisions tècniques, que tenen un gran impacte en les consciències de la majoria social. Hem de confrontar de ple l’estratègia de la privatització i el deteriorament dels serveis públics, com a pas previ per a la seva deslegitimació social i substitució pel “lliure” del mercat.

L’element diferencial per blindar les nostres societats de les opcions reaccionàries ve determinat pel nivell de vertebració social existent. El nacionalpopulisme cala a societats fragmentades, sense vincles, sense militàncies polítiques, sindicals, socials o veïnals, etc. I és en aquest context, on allò que representen les CCOO ha de jugar el seu paper d’agent social amb capacitat d’influència, de contrapès per apuntalar el sistema democràtic, que és el que fem. Disputar les bases materials, des de la nostra condició d’intel·lectual col·lectiu, generador de drets a través de processos d’apoderament col·lectiu a l’empresa i al centre de treball i no com una entitat amorfa que els hi facilita als seus clients perquè gaudeixin serveis de forma passiva i acrítica. El repte del sindicalisme de classe, nacional i confederal, des de l’agregació d’interessos d’una classe treballadora diversa i plural, és desenvolupar una acció sindical útil, transformadora de la realitat quotidiana, des de la proximitat i l’arrelament a la realitat concreta amb capacitat de proposta, organització mobilització, reivindicació i acords.

Treball i futur a l'Hospitalet: molt fet, molt per fer

Lorena González Baena
Coordinadora de CCOO de l'Hospitalet

Si bé és cert que el futur no està escrit, que vivim un present de gran incertesa, i que després de les fortes crisis que ens ha colpejat les treballadores i treballadors de la ciutat de l’Hospitalet, des del sindicalisme de classe, tenim la certesa que podem construir i reconstruir com sempre ho hem fet, a força de lluita constant, d’organització, de participació política, de defensar la democràcia, els drets conquerits, la igualtat i la justícia social.

Tenim clar que estem en un moment clau en la història de la nostra democràcia, que les crisis sanitària, econòmica, climàtica i energètica, afegides a la situació geopolítica global, ens estan transformant com a societat en tots els aspectes. La pandèmia ens va fer conscients que la vida i les persones hem d’estar sí o sí al centre de les polítiques; que els treballs que ens sostenen, els essencials, s’han de desprecaritzar, desfamiliaritzar i desfeminitzar. La valoració i valorització dels treballs de la cura de la vida i de la salut, així com els de l’atenció a les persones, representen un dels reptes més grans de les administracions públiques per garantir que tots puguem tenir una vida digna.

Les conseqüències de les crisis ens han donat senyals clars de la necessitat de transformacions profundes en el nostre model productiu: reindustrialitzar la ciutat, apostar per un model sostenible que ens doni feina de qualitat a les veïnes i veïns, relocalitzar la producció de béns, la generació de serveis, enfortir el comerç de proximitat i l’impuls a projectes d’economia social que articulin el territori, amb un valor afegit que trascendeix els diners.

El nostre futur digne dependrà, doncs, en gran mesura de la capacitat que tinguem d’anar al ritme dels canvis tecnològics. En aquest sentit, serà fonamental garantir una abundant oferta formativa professional pública per a la nostra joventut, per programes de formació i inserció laboral perquè els i les més grans de 45 anys no es quedin enrere; per impulsar la transformació de les àrees d’activitat econòmica, cap a l’economia circular, la digitalització i la mobilitat sostenible. També dependrà per apostar per un model inclusiu, per impulsar programes i accions que contribueixin a garantir salaris dignes per a sectors com el de la discapacitat i els drets de plena ciutadania a totes i tots, i que són cabdals per a la nostra ciutat.

Sens dubte, les respostes del Govern progressista davant les crisis i les reivindicacions de la classe treballadora han estat prou efectives. Ens han ajudat a pal·liar els efectes més negatius de les crisis successives que, a moltes llars, haurien estat demolidors d’haver-se produït la crisi amb un govern de polítiques neoliberals. Més enllà dels ERTO’s que han permès sostenir les empreses i els seus treballadors, avui tenim la taxa d’atur més baixa en els darrers anys, els nostres contractes han esdevingut indefinits gràcies a la reforma laboral i els nostres jubilats han guanyat poder adquisitiu gràcies a la reforma de les pensions, que a més, queden garantides de cara al futur.

Queda molt per fer, per descomptat. Per això, seguim i seguirem des del sindicalisme, treballant per continuar en la línia del diàleg social i la concertació, representant els nostres companys i companyes als centres de treball i barallant-nos per millors condicions en la negociació col·lectiva, traslladant les seves preocupacions i necessitats a els espais de participació i concertació en forma de propostes concretes i programes d’ocupació. Des de l’àmbit del govern del país, fins als barris. Perquè som conscients que això no és un final, sino un principi.

Ens queda molt per aconseguir que el nostre futur sigui millor. Tenim encara moltes tasques pendents, com l’emancipació de les nostres i els nostres joves, amb la garantia que tenen sous adequats i l’accés a un habitatge a un preu raonable. Cal que ens posem seriosos amb la dignificació de la feina de les dones cuidadores.

Passi el que passi, estarem als espais on calgui defensar allò conquistat, lluitar per allò arrabassat, per millors salaris, per reivindicar allò just i per avançar en igualtat entre homes i dones. Perquè quan ens organitzem, som més forts, i també ho és l’Hospitalet.

Un mercat laboral canviant, incert i fràgil

Cristina Gelabert
Secretària general USOC Baix Llobregat

Canviant, incert i fràgil, així és com definiria el mercat laboral. Si hagués de fer una comparació, aquest em recorda a la novel·la de les aventures del viatge d’Ulisses de la mitologia grega. Sembla que sempre volem tornar a casa, torna a estar segurs i a prop dels nostres i dels que coneixem, no obstant, per arribar a Ítaca ens espera un llarg viatge.

En els darrers anys el mercat laboral ha canviat com mai ho havia fet, la pandèmia de la Covid-19 ha modificat el sistema laboral. On abans la presencialitat era un element indispensable per prestar serveis, ara podem estar treballant des de casa, una cafeteria o inclús l’altra punta del món.

On abans les empreses mantenien la producció de forma ininterrompuda ara s’utilitza de forma desenfrenada i moltes vegades injustificada, l’aplicació dels coneguts com a ERTOS, expedients de regulació temporal de l’ocupació.

Han aparegut professions que en els últims anys no existien i s’han visibilitzat d’altres, que no eren tan conegudes i valorades.

Hem viscut una recent reforma laboral, que ha produït un augment d’un 10% al 44% els contractes indefinits. Tanmateix, també ha produït un augment de les jornades parcials iniciant el camí cap a l’estabilitat laboral, però no cap a la qualitat laboral.

No podem permetre que els canvis en el mercat de treball suposin una pèrdua de treballadors i treballadores i que tots aquests derivin en una reducció dels nostres drets laborals, aquells que tants anys ha costat aconseguir i defensar.

Al Baix Llobregat, el sector de la indústria, fa anys que està amenaçat i mentre la classe treballadora no deixa de patir un encadenament d’ERTOS sense precedents, una elevada perduda de llocs de treball, a causa de la destrucció del teixit industrial o l’externalització d’alguns serveis, agents socials i administració esperen com a simples espectadors.

Aquest territori té una bellesa singular i un potencial prometedor, disposa de bones comunicacions, una gran massa de classe treballadora i espais on conflueixen moltes empreses, com és el cas, per exemple, del polígon de Ca’n Amat.

No obstant això, en el dia a dia, cada empresa actua aplicant els drets laborals de forma completament arbitrària, i davant la passivitat d’alguns sindicats, les persones treballadores veuen com aquests es redueixen sota la justificació de “les necessitats del mercat laboral”. Com els seus salaris no augmenten i com els béns de primera necessitat per la seva vida: l’habitatge, els aliments o els subministraments eleven els preus sense fre.

Aspectes com l’augment significatiu dels accidents de treball i les malalties professionals, és un gran símptoma de la poca adequació del sistema de treball a la nostra salut i condició física i psicològica. L’elevat ritme de treball que pateixen els treballadors i les treballadores i també l’exigència a les empreses per executar les tasques laborals, en un estàndard pràcticament definit com a perfeccionisme, han produït grans greuges de la salut de les persones treballadores en molts casos irreparables.

La salut mental i física ha de ser el punt central del sistema de treball i no una conseqüència fruit de la mala gestió.

Els pròxims anys continuaran havent-hi canvis, i sempre pensant en un futur esperançador, des de la USOC esperem que aquests siguin per continuar millorant les condicions de treball i fomentant la conciliació entre la vida personal i professional.

L’amenaça de la pèrdua dels drets laborals està molt present, a causa de l’augment de forces polítiques que avalen els interessos empresarials, però des de la USOC tenim confiança en els treballadors i les treballadores combatives.

Recordant de nou les aventures d’Ulisses quan intentava tornar a casa seva, però aquesta ja no era la mateixa penso en el fet que, la nostra illa d’Ítaca, allò que consideràvem segur, potser ja no existeix. Perquè la societat canviem, evolucionem i amb nosaltres ho fa el mercat de treball.

Com a tercer sindicat de referència al territori continuarem remant el vaixell cap a terra ferma, cap a una Ítaca que ha canviat, però que continua mantenint la mateixa essència. Un país on el mercat de treball dona cabuda a tots els col·lectius, on es respecta la salut de les persones treballadores i es treballa per poder garantir els seus drets. El sindicalisme plural, i no els pactes fets a dues mans com fins ara s’han estat fent, no poden ser el nostre futur perquè no ens representa.

La classe treballadora engloba moltes altres formes de fer sindicalisme, i entre elles la USOC, qui consolida i creix dia a dia la seva representació tant al territori del Baix Llobregat com arreu de Catalunya. Qui posa a les persones, el seu benestar i la defensa dels seus drets com l’objectiu principal per avançar en la lluita sindical i qui, ara més que mai, davant de la incertesa i la fragilitat del mercat de treball, a punt de veure terra ferma, no permetrà que els drets de les persones treballadores es vegin limitats.