Viladecans The Style Outlets, palanca econòmica i social comarcal
María Jesús Montesinos
Gerent de Viladecans The Style Outlets (VTSO)
Des dels seus inicis, un dels reptes de Viladecans The Style Outlets ha estat convertir-se en un centre dinamitzador de l’activitat comercial, turística i social del municipi de Viladecans i la comarca del Baix Llobregat.
La trajectòria i les excel·lents dades d’ocupació del centre posen de manifest la confiança que dipositen les marques nacionals i internacionals a Viladecans The Style Outlets, l’únic centre outlet de l’àrea metropolitana de Barcelona, com a via estratègica per a la seva expansió o com a porta d’entrada de noves firmes en el mercat català.
Viladecans The Style Outlets proporciona la fórmula que el consumidor està buscant i que cobra cada vegada més importància en el context actual: una combinació de primeres marques a preus reduïts i molt atractius. A més, ofereix un espai obert, còmode i que juga un paper important en la comunitat com a espai social per a tots els públics, on viure experiències noves, compartir i gaudir.
Com a gestors, fem un important esforç per a oferir, a més d’un espai de compra, un espai d’experiència i de marca. Això requereix d’una actualització i innovació permanents i d’entendre al consumidor per a poder oferir-li propostes d’entreteniment atractives. Entre elles, cobra cada vegada més importància la restauració, una palanca de creixement per la qual apostem. Per això, hem reforçat l’oferta gastronòmica en el centre, incrementant substancialment la superfície de restauració fins a un 15%. També posem el focus en el servei al client, tant a les botigues, on els dependents són cada vegada més assessors, com en serveis que busquen la comoditat i la fidelització del consumidor.
D’altra banda, per a nosaltres és igualment essencial fomentar el paper catalitzador de creixement a la nostra comarca, implementant estratègies que impulsen iniciatives sostenibles, ambientals i socials.
En l’actualitat, Viladecans The Style Outlets dona feina de manera directa a prop de 600 persones, i a altres 1.000 de manera indirecta, de les quals, més de la meitat són de Viladecans i altres poblacions del Baix Llobregat. En aquest procés, col·laborem estretament amb el servei de formació i ocupació de l’Ajuntament de Viladecans. A més, l’abril de 2023, i dins del nostre compromís amb la promoció d’ocupació local, vam organitzar la primera edició de “Encuentro Emplea”, una fira de treball que reeditarem a l’octubre i anys esdevenidors.
En aquest àmbit social, a més estem desenvolupant una gran diversitat de projectes, entre els quals destaquen el Projecte Impulsa, en col·laboració amb Netmentora Catalunya i Talent Factory, per a donar suport a l’emprenedoria present i futur; el Projecte Campus, referit a l’educació; i els Premis VTSO, dedicats a la recerca mèdica-científica, que en aquesta segona edició compta amb la col·laboració de l’IDIBELL, XarSmart i l’Ajuntament de Viladecans.
També, la promoció del turisme responsable com a font de riquesa per a la comarca és una altra de les apostes de l’outlet, recolzada aquest 2023 per una forta inversió ―un 30% més que l’any 2022― i la potenciació de la col·laboració amb entitats com el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, Turisme de Barcelona i ACAVe, entre altres.
Des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental, present des dels inicis del centre, hem recorregut ja un llarg camí ―el centre no genera emissions de carboni directes, disposa d’estrictes mesures d’eficiència energètica i estalvi d’aigua, reciclatge, un pla de biodiversitat, etc., compta amb diferents certificats (BREEAM en ús, ISO 14001, Biosphere…) que acrediten el nostre sistema de gestió―, i continuem marcant-nos ambiciosos objectius de sostenibilitat.
Treballem per a identificar les iniciatives més adequades destinades a minimitzar tant les emissions com l’impacte ambiental originat per l’ús del transport entre els visitants i empleats. El nostre centre compta amb diferents opcions de mobilitat sostenible: punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, aparcapatinets, serveis de carpooling per a empleats, proximitat al transport públic, etc., però continuarem reconfigurant els nostres espais per a donar cabuda a altres opcions de mobilitat: espais de lloguer per a bicis i motos elèctriques i, fins i tot, implantació de programes de car sharing.
Així mateix, mantenim un paper actiu en la promoció del consum responsable i els valors ambientals entre la nostra comunitat amb campanyes de sensibilització per als visitants sobre comportaments respectuosos amb el medi ambient. Per a això, desenvolupem accions com la recent neteja de la platja de la Murtra, realitzada pel Dia dels Oceans, tallers de reciclatges enfocats a educar als petits en la separació de residus, o la recollida per al reciclatge de roba en col·laboració amb Solidança, ONG dedicada a la inserció sociolaboral.
En definitiva, creiem que el focus ha d’estar en el client i la seva experiència, així com a entendre les seves canviants necessitats, connectar els mons físic i digital i, al mateix temps, prioritzar la sostenibilitat i el compromís social. I tot això ha de combinar-se amb una gestió efectiva i responsable i amb l’habilitat de mantenir-nos sempre àgils, col·laboradors i creatius.
Tenim avantatge competitiu sobre altres territoris
Joan Soler
President de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet
Els esdeveniments que s’han anat succeint aquests darrers anys han dibuixat en certa manera la situació on ara es troba l’economia de la nostra comarca.
Les dades de manera agregada semblen mostrar la tornada a l’escenari de prepandèmia, però cal fer una macro de més detall per poder entendre on hi ha problemes, on hem millorat i què ha canviat.
Malgrat que l’ocupació s’ha recuperat, l’atur encara se situa en valors elevats i de manera inversemblant, les empreses tenen dificultats per cobrir les vacants, posant en evidència un desajust entre demanda i oferta laboral. Les capacitats no coincideixen amb les necessitats.
Pel que fa a les empreses i persones autònomes, cada any van disminuint el seu nombre i les que generen més ocupació són les mitjanes o grans en detriment de les més petites. Si mirem l’estructura econòmica per sectors, seguim sent una economia de serveis, que representen el 70% del valor afegit brut que generem, si bé és cert que el pes relatiu de la indústria és més gran respecte al conjunt de l’àmbit metropolità o de Catalunya.
Per il·lustrar això i a títol d’exemple, el comerç genera el mateix valor afegit brut que la indústria metal·lúrgica, de material elèctric i de transport. Això en si no és una mala dada, ja que dins el sector de serveis es troben sectors amb molt futur i alt valor afegit, com és el cas de la salut o la logística. I aquí tenim l’avantatge competitiu sobre altres territoris a l’estar situats a prop de les infraestructures de transport més importants de Catalunya, com l’aeroport d’El Prat o el Port de Barcelona.
En resum, la indústria segueix molt present, amb empreses de major grandària, que generen ocupació i contractes per a les pimes i que necessiten -per sobre de tot- espai per créixer i bones comunicacions.
El turisme, el sector que ja es troba en xifres de prepandèmia i que ens està ajudant a mantenir un bon nivell de creixement del PIB, presenta molt bones perspectives. Aquí l’avantatge també recau en les bones comunicacions, infraestructures de suport i una molt bona oferta de lleure, hostaleria, natura i esport. Ens dona projecció i ens situa al món. Cal donar-lo a conèixer, també per al de negocis.
Finalment, una menció especial al comerç, sector que representa el 24% de les empreses de la comarca, el 25% de l’ocupació i el 22% del valor afegit brut. Cal cuidar-lo, tant per la seva aportació a l’economia del Baix Llobregat com pel seu paper cohesionador dels nostres pobles i ciutats. Ens ho va deixar dit la gran urbanista Janes Jacobs, qui destacava que el comerç contribueix a la convivència, la trobada i coneixement entre les persones, genera vida de barri, confiança i seguretat.
Queden qüestions pendents per als propers anys que cal materialitzar, com l’ampliació de la capacitat del sistema aeroportuari de Barcelona i Catalunya, desencallant i avançant en un nou model en xarxa que contribueixi a la millora de les comunicacions intercontinentals. També, finalitzar la millora de Rodalies i seguir avançant en el Corredor Mediterrani i l’execució o finalització de la millora de la xarxa viària i la connexió dels polígons d’activitat econòmica amb les grans infraestructures de mobilitat. Tot plegat per seguir avançant amb pas ferm, però ben agafats de la mà de la sostenibilitat, la cura del territori i el seu paisatge.
Dit això, cal mirar amb optimisme els propers anys. Tenim una comarca que li toca jugar un paper molt rellevant dins l’economia de Catalunya. Comptem amb una situació geogràfica avantatjosa, camí de trobada amb les grans infraestructures de mobilitat, ben comunicada amb Barcelona i jugant un paper de frontissa amb l’Hospitalet, una ciutat que farà grans transformacions els propers anys, generant forces sinèrgies.
Tenim bones empreses amb ganes de fer coses i professionals capacitats, amb centres de formació universitària i professionals de molt bon nivell. Els agents socials -patronals i sindicats- són molt sòlids i representatius. Tenim doncs les condicions per aprofitar les oportunitats que aniran sorgint, fent valer els nostres actius com a empreses, persones i territori.
Preparar-nos per a la implementació de les tecnologies que regnaran d'aquí 10 anys, com la IA
Natalia Mir
Directora general d'INNOBAIX
INNOBAIX aposta per la consolidació d’un ecosistema empresarial sostenible alineats amb l’agenda dels ODS 2030, fent que els seus objectius prenguin forma mitjançant la construcció d’un territori amb propòsit, creant un vincle sòlid entre les necessitats empresarials i les voluntats polítiques, un vincle que uneix grans empreses, pimes, patronals i sindicats, que uneix persones per créixer plegades.
I aquesta mirada al futur la fem des d’un present encoratjador pel nostre territori: tercera comarca en PIB de Catalunya amb un pes relatiu del 10,8% i amb una tendència de creixement sostingut, essent una peça essencial en el motor econòmic metropolità. La nostra comarca es caracteritza per la seva diversificació econòmica, amb activitats en sectors com la indústria, serveis, comerç i turisme; també per les seves potents infraestructures i connexions i pels entorns d’altíssim valor natural; i és també una regió que treballa la recerca i la innovació, que ha fomentat esforços en investigació, innovació i transferència de tecnologia.
Amb tots aquests ingredients afrontem com a institució per als propers 3-5 anys múltiples reptes interconnectats entre ells que es podrien sintetitzar en els següents àmbits.
En primer lloc, i com a part indissociable de l’ADN d’Innobaix, afrontem la consolidació d’un model de gestió públic privat amb prop de 15 anys d’història que ha sabut adaptar-se a cada moment per crear valor als seus associats i a tot el territori. Quan aquests models sobreviuen durant tant temps, és perquè són útils. Treballem conjuntament amb els agents socioeconòmics per fer més fort el teixit empresarial i per generar impacte social/ambiental en el territori.
Aquesta fórmula de gestió fa que les coses avancin de manera més ràpida i eficaç per a les empreses, responent a les seves necessitats concretes i reals, és una fórmula d’èxit: Innobaix fa que les coses passin i fa que l’ecosistema cada cop sigui més gran i de qualitat i camini cap a la sostenibilitat ambiental, social i de govern corporatiu (ASG).
Aquest any Innobaix es vol fixar en el propòsit. No n’hi ha prou amb créixer, no n’hi ha prou amb innovar i ser el primer en fer-ho. S’ha de fer tenint en compte la dimensió humana de l’empresa. Per això els nostres programes es fixen en les persones i en com treballen pel futur econòmic del territori, sense oblidar el seu creixement personal i professional.
En segon lloc, continuarem treballant en l’adaptació constant als canvis, que només s’aconsegueix escoltant i observant. Tenim la mirada al futur i hem de posar el futur a l’agenda del present, en la nostra societat líquida els canvis se succeeixen molt ràpid. Els fons Next Generation han permès donar el salt definitiu a la digitalització de les empreses i ara hem d’afrontar el pas següent: preparar-nos per a la implementació de les tecnologies que regnaran d’aquí 10 anys, com la IA i totes les noves eines que l’acompanyen. Tecnologia, dades i intel·ligència artificial amb les persones com a estratègia, perquè volem créixer fent créixer el nostre entorn, essent molt curoses amb el lideratge i la governança, que han de ser ètics i no deixar enrere ningú.
Innobaix també afronta un altre repte immens els propers anys que és el seu creixement i expansió pel territori català. Per la idiosincràsia del territori on va néixer hi ha un focus rellevant en el recolzament a la indústria, i és aquest aspecte un espai poc cobert per altres agents, que de ben segur farà que aportem valor als nous socis. Creixerem junts, alineats en fer un territori més fructífer. Sabem que teixir col·laboracions no és fàcil i Innobaix és l’encaix per fer-ho possible treballant en xarxa.
I finalment aspirem a consolidar i millorar uns programes únics, arrelats en la implicació de les empreses amb Innobaix, perquè aquest és un dels aspectes que ens fa úniques i que permet fer programes de transmissió de coneixement com a cap altre territori. Com el programa B2B, amb el qual fem possible que empreses i institucions s’endinsin en nous sectors i noves formes de treballar, posant-les en contacte per fomentar el coneixement i el networking. Conscients de la necessitat d’un canvi estructural, la sostenibilitat ha passat a ser un dels elements troncals de la nostra feina. Per això també posem en marxa un programa que ajuda les empreses a trobar solucions de descarbonització.
Gestionem el món de l’emprenedoria des dels seus inicis, el món acadèmic per trobar solucions més integrals per part de tot l’ecosistema. I d’aquí neix el programa Innobus, que apropa a les empreses el talent post universitari a través de la resolució de reptes reals. L’any 2023, el projecte guanyador ha ofert una solució al sector agroalimentari a través de la tecnologia aeroespacial i les energies renovables.
Tenim la sort de comptar amb col·laboradors de luxe, referents en els seus camps de coneixement; de la seva mà desenvolupem nous programes que gràcies al suport de les institucions que hi ha darrera d’Innobaix, en especial a l’AMB, la DIBA i tots els nostres associats, oferim de manera gratuïta a les empreses i institucions que hi participen. Treballem pel territori amb el territori.
Al Baix vam fer la revolució industrial amb la meitat de temps que altres comarques
Maria Rosa Fiol
Vicepresidenta i Directora General d'AEBALL
El nostre territori, el Baix Llobregat, per si mateix presenta unes grans potencialitats econòmiques que el fan un “triangle d’or” per la implantació d’inversions empresarials. La seva situació immillorable, a prop de la gran Barcelona, el port, l’aeroport i la Fira com a serveis de gran repercussió i promoció. L’ecosistema industrial, les universitats de Barcelona i UPC, centres de recerca i hospitals de referència, tot plegat fan que sigui un territori amb un present important i amb un futur molt rellevant.
Els sectors amb més activitat com el sanitari, farmacèutic, metall, agroalimentari, construcció o serveis estan fortament arrelats i amb projectes per assolir el futur amb garanties. Podem estar tranquils? Està tot fet?
El nostre territori també té mancances que cal afrontar de la millor manera per tal disminuir el seu impacte. Necessitem ampliar els serveis de l’aeroport, especialment pel que fa a les rutes transoceàniques. El port necessita millor accessibilitat a través de línies de ferrocarril. També necessitem el soterrament de les vies a l’Hospitalet i la nova estació intermodal. A Sant Feliu acabar amb el soterrament de les vies i la nova estació.
Les nostres carreteres es queden petites per tal de donar servei no solament al Baix sinó a tota l’Àrea metropolitana i també la Regió. Parlem de mobilitat de persones i mercaderies.
La segona fase del soterrament de la Gran Via, al seu pas per l’Hospitalet, millorarà la mobilitat més enllà de la pròpia ciutat. Cal ampliar el transport públic i crear nous serveis, per tal d’unir les poblacions entre elles, especialment a una banda i l’altra del riu.
Ens manquen places de FP industrial al nostre territori, tenim demanda no coberta. L’ACA no ha invertit mai al Delta i quan plou ens inundem i es fan malbé les collites. Els nostres polígons, en la gran majoria de casos, estan obsolets, sense oferir aquells serveis que requereixen les empreses.
Aquests inputs fan referència a l’exterior, a l’entorn de la nostra economia.
Fent referència als sectors concrets, tots estan immersos en la transformació digital i en la transició energètica i ecològica. Tots tenen grans reptes per fer front, doncs si quelcom caracteritza a l’economia post covid és la gran incertesa i la transformació.
En un mon tan canviant, on res és segur i la falta d’acció és mortal, les nostres empreses no ho tenen fàcil, però saben que amb molt d’esforç i treball, seran sostenibles en el temps. La lluita per assolir canvis, reptes, transformacions, transicions, innovacions és l’agenda de cada dia dels que composen les empreses.
L’activitat de l’automòbil i la seva indústria auxiliar, estan immersos en la transformació cap a la nova mobilitat. La indústria alimentària i de transformació, està iniciant un HUB agroalimentari, per tal d’assegurar i incrementar la innovació, la sostenibilitat i la producció de proximitat. Cal modificar la reglamentació del Parc Agrari, per fer més viable l’activitat econòmica i assegurar una producció moderna i sostenible.
El sector salut i biomèdic treballa plegat per constituir un clúster d’innovació amb les actuals instal·lacions a banda i banda de la Gran Via de L’Hospitalet, així com l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues.
El Consell Comarcal està treballant en diferents projectes per tal de potenciar i recolzar sectors importants a la Comarca.
Per últim, comentar el treball conjunt que fan els Agents Socials del territori i que és un exemple de diàleg i concertació. Amb les seves visions aporten informació i coneixement per minimitzar les mancances i millorar el futur.
Al Baix vam fer la revolució industrial amb la meitat de temps que altres comarques, amb il·lusió, treball i esforç i ara, tot i les dificultats dels moments actuals i els reptes, l’economia del territori té un futur rellevant per l’economia de Catalunya.