PODER POLICIAL

Tensió i incertesa en un entramat policial complex i heterogeni 
Per Patti Elias

1. Panorama: Necessitats comuns al Baix Llobregat i LH

Des d’una perspectiva en matèria de seguretat, el Baix Llobregat i L’Hospitalet es distingeixen essencialment per les característiques dels seus municipis, que representen la oposició entre pobles amb una densitat menor d’habitants i ciutats metropolitanes amb grans dimensions i un major reclam de serveis policials. Tot i que es detecten zones de gran afluència que destaquen pel risc de comissió de fets delictius i la necessitat de presència dels cossos policials – amb el màxim exponent a l’Aeroport Josep Tarradellas-El Prat –, la realitat és que els fets delinqüencials a la comarca es prolonguen, en línies generals, de manera homogènia. De la mateixa manera, la necessitat d’incrementar els efectius als municipis és comú per a la majoria de les poblacions, un fet que xoca amb els conflictes interns i externs dels diversos cossos policials.

1.1. Increment dels índexs de criminalitat

La irrupció de la pandèmia de COVID-19 i la posterior recuperació econòmica i social al territori ha influït lleugerament sobre la percepció de la seguretat, les activitats de delinqüència i la vulnerabilitat social dels ciutadans. Cal assenyalar que els anys 2020 i 2021, durant l’estat d’alarma i com a conseqüència de la pandèmia, la freqüència delictiva va disminuir. Però les dades registrades a partir del 2022 –corresponents als nivells postpandèmics–, i sumades a les del 2023, indiquen que aquesta tendència descendent ha estat revertida.

Al Dibaròmetre elaborat l’any 2022 per la Diputació de Barcelona, on consta la percepció ciutadana respecte els principals reptes del seu municipi, es va assenyalar la seguretat ciutadana com un dels tres principals problemes. De fet, municipis com l’Hospitalet, El Prat, Sant Climent, Esplugues, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló, Cervelló, Begues, Sant Andreu, Torrelles, Sant Esteve Sesrovires i Collbató han situat aquesta problemàtica en primer lloc. A més a més, l’Informe de Criminalitat del Primer Trimestre del 2023 del Ministeri de l’Interior, que presenta l’anàlisi de l’activitat delictiva a Espanya durant els tres mesos inicials de l’any, assenyala que la criminalitat ha augmentat a la província de Barcelona un 13,1% respecte l’any anterior. Aquestes dades han estat recopilades per les entitats territorials de seguretat, on consten les obtingudes pel cos policial autonòmic dels Mossos d’Esquadra.

D’aquesta manera, dins el Baix Llobregat destaquen els municipis de Sant Feliu de Llobregat, amb un increment del percentatge de criminalitat del 23,5%, i Sant Andreu de la Barca, amb un augment del 23%. També, però, són destacables les dades de municipis com El Prat de Llobregat (+16,5%), Molins de Rei (+14,7%) i Cornellà (+11,9%). D’altra banda, Viladecans i Gavà són els dos municipis de la comarca on han disminuït els delictes respecte a les dades de 2022, amb un descens de l’11,3% i el 16,6% respectivament.

Segons l’informe de l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) de 2022, elaborat per l’Institut Metròpoli, hi ha una correlació entre les àrees urbanes amb major risc d’exposició a la delinqüència i la seva proximitat a centres comercials, espais d’entreteniment i estacions de transport públic amb una afluència notable de passatgers. Aquest estudi anual, que té com a objectiu recollir informació sobre l’estat de la seguretat urbana, indica que a localitats com l’Hospitalet i El Prat, l’augment dels índexs de criminalitat està en gran part atribuït a un increment en els casos de furts, derivats d’aquestes característiques urbanes.

De fet, així ho explica Miquel Esquius, comissari en cap de l’àrea metropolitana sud, que integra el Baix Llobregat i l’Hospitalet. “Les xifres diuen que hi han zones amb més delictes, com les turístiques. Les grans concentracions de persones -afegeix-, com passa al transport públic i a les zones d’oci, és on acaben passant més fets delictius”. “Però també és important saber què passa dins dels domicilis, on només podem treballar en matèria d’assessorament i consells de seguretat. Avui en dia ens diuen les dades que més del 50% de les agressions, maltractament i abusos sexuals passen dins dels domicilis”, conclou.

1.2. L’Hospitalet, disminució de les dades delinqüencials a l’estiu de 2023

 

 

Per al cas que pertoca a L’Hospitalet de Llobregat, no obstant, cal assenyalar que les dades delictives i d’incidències han disminuït considerablement. Segons un recent informe publicat per l’Ajuntament, que agrupa les dades sobre un dispositiu dels diversos cossos de seguretat que actuen en set espais del municipi, l’estiu de 2023 s’han reduït les denúncies, detencions i requeriments ciutadans respecte l’any 2021, quan el consistori va aplicar una política de seguretat especial durant l’estiu del Covid-19.

La iniciativa ha conclòs l’estiu de 2023 amb només quatre detinguts a la ciutat. Els estius dels anys 2021 i 2021, aquesta xifra era respectivament de 21 i 22 detinguts. Pel que fa als requeriments dels ciutadans a la Guàrdia Urbana, s’han registrat al mateix estiu 243, en comparació amb les 715 apel·lacions de 2022 i les 1.010 del 2021, en època de pandèmia. De manera paral·lela, han disminuït progressivament les denúncies interposades a l'estiu de 2021 (464) i 2022 (274), que s’han situat en una xifra de 140 aquest 2023.

També han baixat a l’estiu del 2023 les inspeccions en establiments, que l’any 2022 van incrementar notablement fins a 137, mentre que les dades dels darrers mesos han recollit només 39 casos d’inspecció. I, en referència als controls estàtics de la policia, que han estat un total de 444, demostren un descens important d’aquest tipus d’operacions, que l’any 2022 van ser 1.162.  

2. La delinqüència ara: augmenten les agressions i la violència domèstica

En una comparació entre els nivells delictius previs i posteriors al COVID-19, es pot concloure que la naturalesa de les activitats delictives ha variat, tal i com apunta Esquius. L’actual màxim responsable policial del Baix Llobregat i l’Hospitalet va ser comissari en cap dels Mossos d’Esquadra durant un any “per responsabilitat”, desprès d’aplicar-se l’article 155 de la Constitució a Catalunya, per a posteriorment passar a integrar l’àrea metropolitana sud. “Si mirèssim en general, intentar esbrinar el sentiment de més vulnerabilitat, veiem que no és per qüestions patrimonials, doncs han baixat els robatoris a llars, empreses, etc. Però han pujat les agressions, la violència domèstica, les lesions i els atemptats contra els agents de l’autoritat”, argumenta.

Pel que fa a la sensibilitat de la població i la tendència a respostes més agressives, derivades del confinament i l’increment de les malalties mentals, Esquius explica que “els fets delictius són els mateixos en número, però diferents. A moltes actuacions ara tenim que anar dues unitats policials; hem d’anar més gent per destensar i evitar més tensió. Hi ha gent amb patologies que tenen reaccions violentes i, si no vas amb prou gent, tens que repel·lir la violència. Ja ens havien advertit que amb el desconfinament la gent tindria ganes de recuperar el temps perdut i l’angoixa.”

En relació a un possible augment de la drogoaddicció, Esquius declara que no té evidències de que hagi incrementat el consum, però que “alguns ajuntaments diuen que els seus equips de neteja troben més xeringues. Podem pensar que el consum de l’heroïna ha recuperat espai, perquè feia anys que no trobàvem xeringues.” I afegeix que “és cert que a l’àmbit del trànsit ha crescut més del 20% la xifra de conductors amb alcohol i psicotròpics. Probablement perquè la gent portava 2 anys sense festa i ara pensa que ha de recuperar.”

3. Seguretat ciutadana: més violència i drogues

Des d’una perspectiva global dels municipis, Esquius esmenta que una de les principals preocupacions dels pobles i ciutats és la demanda per a tenir més presència policial, una petició que han encapçalat alcaldes i alcaldesses i que fa temps que es tracta de tirar endavant. Paral·lelament, un dels problemes que el comissari en cap assenyala com a més comuns és la quantitat de cultiu il·legal de marihuana a l’aire lliure, naus o pisos, que qualifica de “preocupant”, i que genera problemàtiques de corrupció i agressions amb armes blanques i de foc, així com robatoris amb violència entre traficants.

I es dirigeix també a la qüestió de les ocupacions d’habitatges, on apunta a la necessitat de millora de la labor de la policia, i assegura que “hem de trobar una manera àgil per aplicar el que determinin els jutges, des de que notifiquen els fets i s’inicia el procediment”. I afegeix: “S’ha de trobar la fórmula d’agilitzar el procediment. No només fer fora als ocupadors, sinó per estudiar els drets de tothom, amb més atenció social de qui queda desemparat”.

3.1. Augment de la cibercriminalitat i necessitat de millors eines per combatre-la

La creixent presència de la cibercriminalitat és una altra qüestió a tractar, doncs Esquius assegura que tot i que s’han reduït els delictes contra el patrimoni, s’han disparat els produïts per l’augment de l'ús de la tecnologia. “Hi ha gent que se sent estafada a l’entorn de internet i que no saben ben bé com gestionar-ho, pel gran volum que suposen les falsificacions, estafes i la ciberdelinqüència, com també les criptomonedes. No estem tan entrenats com per afrontar els delictes clàssics, amb els que som més eficaços”, explica.

D’aquesta manera, el comissari en cap assenyala que aquesta és una línia a treballar des de la perspectiva policial. “Hem de veure com integrem aquests delictes i ens falta també la branca jurídica d’abordatge de les arrels delictives, per no poder arribar al servidor, que acostuma a estar a un altre país. Fem investigacions i resolucions, però proporcionalment es resolen molt menys que els delictes tradicionals. I no estem dimensionats per donar resposta. Ens cal un replantejament”, afirma. Explica, però que “es parla al departament d’Interior de crear un nou decret d’estructura i contemplar la creació d’una comissaria general de ciberseguretat”.

3.2. L’emergència del ‘top manta’ a Castelldefels

El fenomen del ‘top manta’, principalment estès per les ciutats costeres, afecta des de fa més d’una dècada al municipi de Castelldefels. La situació ha portat al llarg dels anys a intervencions dels cossos de seguretat sobre les àrees de la ciutat on té lloc aquesta pràctica comercial, a més de l’activació de campanyes informatives per a frenar l’activitat, impulsades des del consistori.

Tot i així, s’apunta que la venda ambulant il·legal de productes falsificats – que ja fa temps que s’ha fet un lloc a la ciutat – ha mostrat un creixement durant els darrers anys. Actualment, es continuen realitzant operacions policials en aquest àmbit, però sembla que la situació requereix actuacions més àmplies. De fet, el passat 15 d’agost de 2023, diversos agents de la Policia Local van interceptar més de 1.200 productes de material falsificat a l’avinguda dels Banys.

La tendència en augment d’aquesta activitat ha portat a l’actual alcalde de Castelldefels, Manu Reyes (PP), a posicionar-se fermament en contra. A la Junta Local de Seguretat, celebrada el 18 de juliol de 2023, on van acudir representants dels cossos de seguretat que treballen a la ciutat – Policia Local, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civi l–, el batlle va expressar la seva “preocupació” per la situació.

“No podem continuar permetent una activitat il·legal que, a més, afecta de manera directa les vendes del comerç urbà, que fa un esforç diari molt important per pujar les persianes. Necessitem més recursos per poder acabar amb el top manta”, va argumentar Reyes. D’aquesta manera, va sol·licitar als equips policials un increment de recursos i agents, tot amb la finalitat de frenar definitivament aquesta pràctica a la ciutat.

4. La violència contra la dona al Baix Llobregat

En matèria de seguretat, les dones continuen sent un dels grups més vulnerables i sobre el qual cal continuar conscienciant a la població. Esquius explica que “hem aconseguit amb les campanyes un nivell més alt de sensibilitat i exigències, en el sentit de que determinats comportament son intolerables. Ens han sensibilitzat per no permetre’ls i denunciar”. El comissari considera que “estem lluny de saber el 100% d’aquestes agressions, perquè encara hi ha xifres ocultes, malgrat hem aconseguit sensibilitzar millor a la societat sobre aquestes conductes abans totalment silenciades”.

Tal i com indiquen les dades del primer Informe anual de violència contra les dones de l’àmbit metropolità, elaborat per l’Observatori Metropolità de Gènere, 9.184 dones van denunciar haver estat víctimes de violència masclista a l’àrea metropolitana de Barcelona el 2022, una xifra que suposa un increment del 3,3% respecte del 2021. Aquest volum de denúncies representa un 40% sobre el total de denúncies per violència contra la dona presentades a tota Catalunya.

L’informe recull les dades dels principals indicadors de violència masclista al territori metropolità –on s’inclou l’Hospitalet i el Baix Llobregat– a partir de les xifres del Consejo General del Poder Judicial (Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género) per mitjà dels 12 partits judicials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com a partir de les dades de trucades al telèfon d’atenció 900 900 120, proveïdes per l’Institut Català de les Dones, i les dades del Departament d’Interior de la Generalitat.

En la majoria dels casos recollits el 2022, la denúncia es va dur a terme a través d’un atestat policial (65%), és a dir, després de que la víctima hagués requerit presència policial. Això implicaria que una quantitat notable de les denúncies no s’arriba a realitzar fins que succeeixen fets que deriven en la personificació o actuació concreta del cos policial al lloc dels fets.

D’altra banda, les dades de l’Observatori d’Igualtat de Gènere (Institut Català de les Dones), indiquen un descens de les trucades a la línia d’atenció a les dones en situació de violència entre l’any 2022 i el 2021. De fet, les xifres apunten que el període durant el qual es van rebre més trucades coincidia amb els mesos de confinament per la pandèmia del Covid-19 el 2020, un augment que es va revertir després de la suspensió de l’estat d’alarma. No obstant, hi ha un patró detectat en l’increment de trucades, que sempre coincideix amb els períodes de vacances d’estiu i de Setmana Santa. Així, l’agost de 2022 va ser el mes en que es va rebre un major volum de trucades a línies d’atenció a l’àmbit metropolità, un total de 864. 

Cal destacar, però, que tot i que les darreres dades demostren una disminució de trucades respecte els mesos de març a juliol de 2020, la resta de períodes del 2022 mostren unes xifres majors. És a dir, la tendència de trucades s’ha estabilitzat, però és més elevada en línies generals, el que suposaria un indicador de violència a tenir en compte.

4.1. Les sentències condemnatòries, només el 8,7% dels casos a l’AMB

No obstant, els processos judicials per casos de violència masclista no aconsegueixen fer justícia al volum de situacions denunciades, doncs el 44,4% dels casos acaben amb sobreseïment. És a dir, no finalitzen, sinó que es conclouen de manera eventual i s’arxiven les actuacions. També es dona la situació en què un cas no es conclou eventualment ni acaba amb sentència, de manera que s’eleva a un altre òrgan judicial competent. El 2022, això va passar amb un 30% dels processos de l’àrea metropolitana.

En còmput, només un 8,7% dels processos judicials a l’AMB van acabar amb sentències condemnatòries l’any 2022, on un 1% d’aquestes van ser absolutòries. I en concret, dins el Baix Llobregat, i segons l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, el percen-tatge de sentències condemnatòries durant el primer trimestre de 2023 ha estat menor a la comarca (10%) que a Catalunya (11%) o que pel conjunt d’Espanya (15%).

En aquesta línia, les dades dels serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) i altres ens de suport indiquen que un 13% de les víctimes a l’àrea metropolitana decideix no declarar contra l’agressor, tot acollint-se a l’anomenada dispensa a la obligació de declarar. Aquesta situació és deguda a circumstàncies com la revictimització, el lligam econòmic o sentimental cap a l’agressor i la lentitud del sistema judicial – un indicador de la confiança en el procés judicial –, el que suposa una sèrie de dificultats que poden ser decisives per a la víctima, i que poden influir sobre la terminació dels processos judicials, per exemple, per a aquells que acaben en sobreseïment lliure.

4.2. Les ordres de protecció denegades són majoritàries 

També són remarcables les dades referents a les ordres de protecció a l’AMB i al Baix Llobregat. L’any 2022, van ser 2.394 les ordres iniciades a l’àrea metropolitana, de les quals només van ser adoptades un 39% (945). En canvi, i en comparació amb les dades de l’Estat, on durant l’any 2022 hi va haver més ordres de protecció aprovades que denegades – el 68,2 %, concretament –, a Catalunya i a l’AMB se’n deneguen la majoria.

Les xifres, però, també posen l’accent sobre el creixement de sol·licituds d’ordres de protecció, una tendència que ha anat significativament en augment. Específicament a la comarca, i segons l’informe trimestral de violència contra les dones de l’Observatori Comarcal, es van iniciar 167 ordres de protecció entre els mesos de gener, febrer i març de 2023 al Baix Llobregat. Podria semblar una xifra minoritària donades les circumstàncies, però la realitat és que suposa un increment del +103,7% respecte als darrers mesos del 2022 i un +54,6% respecte al mateix trimestre del 2022.

De les escasses ordres adoptades, el 67% van ser aplicades sobre agressors que havien finalitzat algun tipus de relació afectiva amb la víctima, on el 51% era d’ex-parelles i el 16% d’ex-cònjuges. Pel que fa a la nacionalitat, el 62% dels homes denunciats eren espanyols, mentre que les dones espanyoles víctimes de violència masclista a les que se’ls va activar una ordre de protecció també van ser les majoritàries (66%).  

4.3. Violència masclista per municipis

Pel que fa a les dades segregades per partits judicials, destaca la variació entre les denúncies per violència de gènere registrades l’any 2019 i les del 2022. El partit judicial d’Esplugues de Llobregat és el que ha patit el major augment de denúncies de dones víctimes de violència, un 31% més respecte al 2019. Aquest és seguit per Sant Boi, amb un 23%, El Prat de Llobregat, amb un increment del 19%, Sant Feliu de Llobregat amb un 14% i L’Hospitalet, amb el percentatge més baix, un 9%.

En canvi, les dades indiquen que al partit judicial de Gavà ha disminuït el percentatge de denúncies en un -16%, i s’erigeix com la jurisdicció del Baix Llobregat amb més mesures de protecció adoptades per cada 100 dones víctimes de violència masclista, un total de 29 l’any 2022. No obstant, la tendència d’adopció d’ordres de protecció és similar per a la resta de municipis, doncs Sant Boi de Llobregat i L’Hospitalet tenen una taxa de 18 ordres de protecció per cada 100 dones, El Prat de Llobregat en té 17 i Sant Feliu de Llobregat i Cornellà, 16, mentre que el municipi amb menys ordres de protecció és Esplugues de Llobregat, amb 14.