Perseguint la notícia
Arnau Nadeu
Director editorial de la xarxa de periòdics Línia
QUAN UN PROJECTE URBANÍSTIC que amenaça una pineda aixeca polseguera i el millor seguiment el fa el periòdic de casa, és una petita victòria. Quan els que l’han tirat endavant et critiquen, també ho és. “No hi ha res més periodístic que resistir la vanitat o la ira de l’ídol del poble”, escrivia ja fa uns anys Ramon Besa en un article titulat ‘Fugint de la notícia’. Un text que hauria de ser de lectura obligatòria a les universitats on s’ensenya aquest ofici, en hores crítiques, del Periodisme.
Sobretot en aquelles on la premsa de proximitat es tracta com es mereix. On tenen clar que ja fa anys que les publicacions locals, almenys les que estan ben fetes i tenen empreses editores compromeses al darrere, han deixat de conformar-se a ser una escola de periodistes. On saben que s’han consolidat com una opció igual de vàlida per fer carrera i guanyar-se un sou explicant històries, que no és poca cosa.
Cada cop som més els que fem premsa de proximitat digna. També aquí, al Baix Llobregat, tot i que amb més dificultats que en altres llocs. Penso en els que ens resistim a rebaixar el llistó que ens autoimposem. Els que, sent conscients que els recursos donen pel que donen, també sabem que les coses sempre es poden fer millor. Els que som autoexigents i ens emmirallem en els grans, malgrat tocar de peus a terra. Els que creiem en el periodisme més genuí. En aquest que, lluny de l’anonimat de la premsa generalista, t’exigeix aguantar la mirada de l’alcaldessa que has fet emprenyar amb el reportatge crític.
Però mentre alguns hem suat tinta –mai millor dit– per professionalitzar-nos i oferir un periodisme ambiciós a l’altura de les exigències dels lectors i dels anunciants, la cultura mediàtica a la política municipal no ha progressat al mateix ritme. De fet, m’atreviria a dir que a l’altra banda no s’han fet els deures. O si ho voleu –en l’era del llenguatge políticament correcte–, no s’hi ha posat el mateix interès. I sense aquest factor, l’objectiu de dotar-nos d’una bona premsa de proximitat a la comarca –i arreu– encara és més difícil. Però no impossible.
Escombrant cap a casa, m’agradaria acabar amb el cas de Línia Nord, la capçalera del Montserratí, que des de fa uns mesos ha duplicat la seva periodicitat i difusió, passant de mensual a quinzenal. I ho ha aconseguit fent PERIODISME. Sí, en majúscules. Perquè de periodismes se’n fan molts, però pocs que valguin la pena. I només aquests últims són els que poden fer que els lectors –i els anunciants– hi confiïn. Que hi apostin. Tornant a Ramon Besa, no podem fugir de la notícia: l’hem de perseguir. Costi el que costi. L’ofici es tria. I aquest és així.
Les ràdios locals, mitjans d’empoderament social
Mireia Navarro
Directora de Ràdio Cornellà
QUE UN GRUP DE NOIES de quinze anys de l’Institut Esteve Terradas de Cornellà, que han creat un col·lectiu feminista siguin les protagonistes d’una campanya radiofònica amb motiu del Dia de la Dona; que un jove amb Síndrome de Down faci les seves pràctiques d’un curs de ràdio; o que un grup d’usuaris del Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental de Cornellà facin un programa d’entrevistes com a part de la seva integració a la societat des de fa més de deu anys, són petites mostres d’un dels papers fonamentals que ha de tenir un mitjà de comunicació de proximitat: l’empoderament de les persones i l’empoderament social.
A la ràdio municipal, donem veu a la ciutadania, potenciem la participació, la lliure expressió; activem el voluntariat de persones interessades en entretenir i difondre temes socials, culturals, posant-se davant dels micròfons setmana rere setmana; incentivem que les entitats tinguin programa propi; oferim tallers de ràdio i cursos de comunicació, per treballar les habilitats comunicatives de col·lectius d’allò més diversos; fem visites escolars per potenciar l’esperit crític en el consum dels mitjans audiovisuals; al mateix temps que som una escola de formació dels futurs professionals del sector, des de tècnics de so, locutors de ràdiofòrmula fins a periodistes.
Acabem de passar precisament per unes eleccions municipals en les quals, un cop més, els mitjans de proximitat tenen un paper únic a l’hora d’explicar la realitat de cada ciutat, donant la paraula a les múltiples expressions de pluralitat que les conformen.
La informació de proximitat és un dels eixos bàsics de la programació de Ràdio Cornellà. També comptem amb més d’un centenar de professionals de la ciutat de diferents àmbits, que ens ajuden a fer prevenció, sensibilització i difusió dels serveis públics.
A més, hem apostat per col·laborar en la recuperació de la memòria històrica, obrint a la ciutadania un espai museístic amb una reproducció d’un estudi dels anys 80 on podem reflexionar sobre història, música o l’era digital, però sobretot a través d’un projecte radiofònic on intentem implicar al teixit associatiu i els centres educatius. “La Placeta del Temps” és un espai on recollim testimonis orals de veïns i veïnes que ens expliquen alguns fragments de la seva vida, al mateix temps que ens expliquen els canvis que ha experimentat Cornellà de poble a ciutat. Des de Ràdio Cornellà, reivindiquem la importància de recuperar i fer difusió de la nostra memòria històrica, per tots, però especialment pels més joves.
Mitjans per a la metròpolis
Jose Polo
Corresponsal de La Vanguardia al Baix Llobregat i L’H i creador i director de Viu Molins de Rei i Sant Boi Diari
L’ACCÉS A L’HABITATGE, la contaminació atmosfèrica o les ‘noves’ formes de mobilitat sostenible no entenen de fronteres municipals. De res serveix que cada ciutat faci la guerra pel seu compte. No hi ha política municipal que pugui afrontar aquest tipus de reptes. Sense el consens entre diferents ciutats, sense unitat d’acció en la metròpolis barcelonina, tots els esforços resultaran insuficients.
Per exemple: si Barcelona obliga a reservar el 30% de les noves promocions a habitatge públic, aquesta decisió, sense entrar a valorar si és adequada o no, té repercussió en els municipis del seu entorn. El mercat de l’Hospitalet de Llobregat o Esplugues de Llobregat, per citar-ne dos exemples, canvia. El dret a l’accés a un habitatge digne dels veïns d’aquestes localitats es veurà afectat.
Per això, com en molts altres casos, té molt més sentit abordar aquest problema des d’una òptica metropolitana, acordant les mesures entre les diferents poblacions superant que a vegades no estan governades per partits del mateix color polític. Com a servidors públics, és la seva responsabilitat arribar a acords.
Aquest context, que els polítics incorporen cada vegada més en la seva retòrica discursiva però que encara es troba a faltar en les seves accions concretes, també ha d’implementar-se en les notícies. Els periodistes necessitem trencar fronteres mentals i començar a abordar certes informacions des d’una òptica metropolitana.
Davant aquesta necessitat, resulta contradictori que la figura dels corresponsals, els periodistes que trepitjant al terreny han cobert la informació de la conurbació de Barcelona durant dècades en els grans mitjans de comunicació, sigui cada vegada més una espècie en extinció. Si Barcelona necessita periodistes a peu de carrer per a informar com cal, el seu entorn també.
També haurien d’entendre els mitjans locals i comarcals que no estan sols. Durant els últims anys han sorgit experiències comunicatives interessants en diferents municipis del Baix Llobregat. Seria ideal que col·laboressin els uns amb els altres en la millora de les seves informacions, perquè el que li passa a uns acaba repercutint en l’avenir dels altres. Fins i tot es podria estendre aquesta col·laboració en la cerca de recursos econòmics per ser més sostenibles. Però això seria motiu per a un altre article.
Quan sobren les paraules
Eva Jiménez
Presidenta de FIC-LH i codirectora de L’Estrella de l’Hospitalet
LA TEORIA DIU que els periodistes elaboren informació veraç, plural i d’interès públic, i que els ciutadans compren aquesta informació per poder prendre decisions més lliures, conscients i fonamentades. La realitat és que els primers no creuen en el paper actiu i crític dels consumidors i que els segons desconfien del rol assignat tradicionalment a la premsa. I, com se sol dir en castellà, “unos por otros y la casa sin barrer”. I la democràcia feta un fàstic, afegeixo, amb perdó.
On vull anar amb aquesta reflexió, no sé si realista o pessimista? Al fet que no sé com fer perquè el lector o lectora es cregui el que dic, de la mateixa manera que tampoc sé com moure el lector o lectora perquè passi de la cadira a l’acció. I és que totes les paraules d’aquest article es podrien resumir en una frase: estima el lloc on vius i uneix-te als qui aspiren a convertir-lo en un de més amable. Tot el periodisme local, comarcal o de proximitat, com es diu ara, se sustenta en aquesta hipòtesi: el pròxim ens interessa, ens preocupa, ens commou, ens afecta… I, per això mateix, voldràs saber què passa al teu costat, allò que li passa al teu veí, al teu conciutadà…
A l’Hospitalet de Llobregat un grup de periodistes vam decidir reunir-nos per aportar una mica de llum i calor a la ciutat on vam néixer o residim –o, almenys, per a això em vaig reunir jo-. Finalment, uns quants vam posar en marxa una associació, que anomenem Foment de la Informació Crítica (FIC-LH), oberta a tots els veïns i veïnes de la ciutat interessats a saber què passa a la ciutat. L’assemblea constituent es va celebrar el 22 de febrer de 2018 i des de llavors hem realitzat diferents iniciatives per promoure aquesta informació veraç, plural i d’interès públic a la qual aspirem, el debat, la reflexió, el coneixement, etcètera. (ficlhospitalet.wordpress.com).
FIC-LH va néixer amb dos projectes fundacionals sota el braç: l’homenatge a les persones que van promoure L’Estaca, un setmanari de finals dels anys 70 que aspirava a ser una veu independent i crítica en la segona ciutat de Catalunya; i un mitjà de comunicació que aspira a convertir la teoria del periodisme en una realitat. En el primer cas, es va realitzar un llibre i una exposició que ha estat rodant per la ciutat fins fa poc; en el segon, es va posar en marxa l’Estrella de l’Hospitalet (estrellalh.com), que va néixer el 15 de setembre, Dia Internacional de la Democràcia, i que continua vigent.
Sí, encara estem lluny d’aquest periodisme amb majúscules, de la mateixa manera que als nostres veïns i veïnes els costa compartir o elaborar informació amb nosaltres o desemborsar 5 euros al mes perquè puguem dedicar més temps a aquesta iniciativa.
Sí, som diferents de tu i segur que hi ha coses de nosaltres que no t’agraden ni un pèl, però deixa de pensar en el que ens separa i pensa en el que ens uneix. O no confies en el que ens uneix?
Sí, sobren paraules i falten accions, així que acabo amb una pregunta, la mateixa que em faig cada dia: estimes el lloc on vius i vols unir-te als qui aspiren a convertir-lo en un lloc més amable?
Si la resposta és ‘Sí, vull’, segella el nostre compromís amb un correu: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.; Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. No fan falta tantes paraules. Fan falta més accions. Ens veiem.