2. Les millors poblacions per trobar feina

Tota la comarca ha fet un sobreesforç per aconseguir estar igual o millor que abans de la crisi econòmica. Però hi ha hagut municipis que han aconseguit sobresortit més enllà i crear una xarxa d’ocupació sostenible i arribar a les millors dades, pràcticament, del segle. D’aquesta manera l’Hospitalet, el Prat, Sant Boi i Esplugues són les millors poblacions per trobar feina, segon l’Informe sobre conjuntura econòmica del primer trimestre del 2019 del Fòrum Empresarial del Llobregat. Els quatre municipis, en el conjunt de l’any 2018, han augmentat la seva població ocupada en més de 1.000 persones, respectivament. Encara que, proporcionalment, la millor localitat per trobar feina va ser Cervelló, amb un augment del 10% de l’ocupació.

 

EL DELTA DE LLOBREGAT, LA ZONA DE LA COMARCA QUE MÉS CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ OCUPADA HA REGISTRAT EN ELS ÚLTIMS ANYS

 

També cal destacar l’esforç d’altres pobles i ciutats que, tot i no haver superat l’increment del miler d’ocupats han tret bona nota. Aquesta segona llista l’encapçala Cornellà amb 959 persones més ocupades el 2018, seguida de Sant Feliu amb 768, Viladecans amb 751 i Sant Joan Despí amb 503. D’altra banda, tot i que la majoria de municipis han creat nous llocs de treball, hi dos excepcions en les que s’ha disminuït la seva població activa: El Papiol (-38) i Sant Esteve Sesrovires (-25).

Al top 3 de municipis amb majors variacions positives de població ocupada, amb més de 1.000 persones respecte a 2018, hi ha l’Hospitalet, el Prat i Esplugues. Sant Feliu amb 973 persones ocupades més, Viladecans amb 832, Cornellà amb 818 i Sant Joan Despí amb 503 completen la llista de ciutats on ha estat més fàcil trobar feina durant 2019. A més, cal recalcar, que no hi va haver cap municipi amb pèrdues netes d’ocupació de març de 2018 a març de 2019.

 

MARXA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS AL BAIX LLOBREGAT

 

Tot i que l’Hospitalet, el Prat i Esplugues han estat les tres localitats on la variació positiva de població ocupada ha estat major, proporcionalment, la millor població per trobar feina va ser Esplugues (amb una variació positiva del 7,29%), seguida de Castellví de Rosanes (+ un 6,20%) i Sant Feliu (+ 6,14%). Aquest creixement de la població ocupada (4.352) durant el primer trimestre d’any 2019 és, malauradament, un 6,27% inferior a la quantitat de nous llocs de treball que es va crear el primer trimestre de l’any 2018 (4.643), com també és inferior la creació de llocs de treball interanual (15.014) si el comparem amb les dades de fa dotze mesos (19.974).

3. Sindicats

La crisi econòmica i financera que va començar el 2008 ha colpejat durament els treballadors i treballadores del Baix Llobregat i l’Hospitalet. Però no només els treballadors van trobar-se sense feina i patint, sinó que els sindicats van haver de fer una reestructuració per sobreviure. Els principals sindicats com la Unió General de Treballadors (UGT) o Comissions Obreres (CCOO) van patir la baixada d’afiliats, per haver-se quedat a l’atur molts d’ells, i una davallada d’ingressos de les subvencions que fins aleshores rebien de diferents administracions. Tot i que en els últims anys les condicions han canviat i els sindicats s’han estabilitzat i han tornat a tenir la força d’abans de la crisi, els sindicats encara recorden la reforma laboral empesa pel govern de Mariano Rajoy el 2012 com el gran punt d’inflexió que va dramatitzar encara més el patiment dels treballadors amb les modificacions dels procediments dels conflictes col·lectius i dels Expedients de Regulació d’Ocupació posant “en mans exclusives dels empresaris la decisió final, on només el control judicial final era capaç de limitar el seu poder”, com recordava el secretari comarcal de la UGT al Baix Llobregat, Carlos de Pablo.

 

MANIFESTACIÓ DE L’1 DE MAIG A BARCELONA

 

3.1 Cap a un model sindical anglosaxó?

Les subvencions van baixar i van suposar una disminució dels ingressos que els sindicats van notar greument, havent de fer reestructuracions per a no defallir en la crisi que es va iniciar El 2008. Tot i que la situació ha canviat, han augmentat el nombre d’afiliats i han tornat les subvencions similars a les dels primers anys del segle XXI; aquesta última partida pressupostària suposa una controvèrsia de si els sindicats haurien de ser més com els seus germans anglosaxons.

 

TREBALLADOR DE LA PLANTA DE SEAT, A MARTORELL

 

La diferència entre els sindicats espanyols i els britànics són les subvencions públiques. De fet, molts experts han anat senyalant durant els últims anys que els sindicats del sud d’Europa haurien d’assemblar-se més als del nord, prenent com exemple als britànics o als escandinaus. El principal argument radica en que aquesta “transformació necessària” aconseguiria que els sindicats fossin “més independents i transparents”.

L’evolució del món sindical en els darrers anys ha provocat que els sindicats tradicionals hagin fet un gir social de tal forma que les organitzacions han fet bandera de totes les causes socials que contribueixen a mantenir la qualitat de vida i l’estat de benestar, sobretot dels col·lectius més vulnerables. Tot sembla que han de trobar el seu lloc dins d’una societat que està evolucionant a gran velocitat.