2. Protagonistes: Al Baix Llobregat i L’Hospitalet hi han 5.692 associacions
El Baix Llobregat i L’Hospitalet sumen, prenent es dades de l’IDESCAT de 2022, un total de 1.100.000 habitants. Això representa un 15 % de la població de Catalunya i un 22 % llarg de la població metropolitana. Amb aquestes xifres, no és pas estrany que l’associacionisme sigui també d’un volum important. En total tenim registrades poc més de 6.000 associacions ciutadanes.
Pel que fa a la comarca, l’Idescat aboca les dades organitzades en nombre d’associacions per tipus, tal com es pot veure en la taula de sota.
Aquesta mateixa informació per a L’Hospitalet la trobem a la pàgina web de l’Ajuntament, que aboca un total de 680 associacions, amb preponderància de les culturals (unes 225) i de les esportives (un centenar).
És clar que el territori es converteix sovint en àmbit d’actuació de les associacions. El més habitual és l’àmbit local, però també n’hi ha de comarcals. Les que tenen com a espai d’acció el Baix Llobregat i l’Hospitalet de forma conjunta són poques. Trobem per exemple l’Associació de Malalts de Parkinson de l’Hospitalet i el Baix Llobregat, la PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet o la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.
D’entitats comarcals en trobem força, algunes són delegacions territorials d’entitats d’àmbit nacional. Només a tall d’exemple, i sense cap voluntat de ser exhaustiva, aquest seria el cas de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat o també d’Òmnium Cultural, que te la seva delegació a la comarca i té també expressions locals a ciutats com Sant Boi, Castelldefels o Sant Feliu de Llobregat.
D’altres són federacions de diverses associacions locals, algunes d’elles molt potents i molt importants per a la història de la comarca i de Catalunya: la Federació Comarcal d’Associacions Veïnals del Baix Llobregat, la Federació d’Associacions de Defensa Forestal del Baix Llobregat (recentment guardonada amb un Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat), la Federació de Colles Geganteres del Baix Llobregat, la Federació de Bestiari de Foc del Baix Llobregat, la Federació de Colles Castelleres del Baix Llobregat o la Federació de Diables del Baix Llobregat.
En l’esport hi trobem l’Associació de Clubs d’Escacs del Baix Llobregat, la Federació de Penyes Barcelonistes del Baix Llobregat o el Club Ciclista Baix Llobregat. I en el sector de la producció agrària, l’Associació de Productors de Cireres del Baix Llobregat. I finalment d’altres actuen directament en l’àmbit de la comarca sense tenir ni expressió nacional ni expressió local. Seria el cas de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica del Baix Llobregat, l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, l’Associació de Fibromiàlgia del Baix Llobregat, el Consell Esportiu del Baix Llobregat o el Centre d’Estudis Comarcals.
Darrerament ha pres força la marca Baix Llobregat Nord i han sorgit algunes entitats que actuen en aquest àmbit territorial. A tall d’exemple, l’Associació de Familiars de Malalts Mentals del Baix Llobregat Nord, l’Associació de Recreació Històrica Montserratí o l’Associació de Pagesos del Peudemont de Montserrat, que abasta Baix Llobregat Nord i part de l’Anoia, conformant la comarca natural del Montserratí.
2.1. Les associacions culturals són gairebé el 50%
Per sectors, és clar que la cultura mou la major part de l’associacionisme. Agafant les estadístiques de l’IDESCAT que figuren en la taula anterior veiem que gairebé el 50% de les entitats del Baix Llobregat són culturals. I també són preponderants a L’Hospitalet. Però també és cert que l’associacionisme cultural està molt diversificat. Dins d’aquest tipus d’associacions destaquen, pel volum de persones que mouen, les dedicades a la cultura popular: colles geganteres, castelleres, de diables, trabucaires, corals, comissions de festes, puntaires, pessebristes, sardanistes i un llarg etc. conformen aquest horitzó.
Les d’àmbit comarcal tenen la virtut d’organitzar trobades comarcals que reforcen la identitat del territori i que vinculen, i per tant cohesionen, la gent. Com a informació curiosa, diré que la Federació d’Agrupacions de Colles Geganteres de Catalunya és una entitat declarada d’Interès Cultural que va rebre el Premi Nacional de Cultura de Catalunya i es va fundar aquí, al Baix Llobregat. Reuneix més de 400 entitats i unes 12.000 persones.
A nivell local, dins de la cultura popular destaca molt la colla dels Gegants Vells de Molins de Rei, en Miquel i la Montserrat, els únics gegants centenaris de la comarca del Baix Llobregat.
2.1.1. Arrelament del moviment ateneista
Un sector també ben present al curs baix del Llobregat és el del moviment ateneista que té orígens a mitjans del segle XIX. Sintetitzar aquí un moviment tant divers i complex no és fàcil, però sí vull dir que va anar associat a la industrialització, al moviment obrer, al sindicalisme agrari, a l’associacionisme religiós, al moviment de la Renaixença i al moviment de renovació pedagògica de principis del segle XX. Són entitats que en el seu moment van fer-se construir seus socials pròpies finançades per les persones associades i que actualment conserven d’una manera o altra. Des d’aquestes seus dinamitzaven la vida cultural del poble, impartien docència i donaven alguns serveis, com per exemple espais de lectura de la premsa, espais de conversa, sales de teatre, sales d’exposicions i fins i tot proveïen d’alguns productes agraris. Els ateneus estan presents en molts municipis sota diverses denominacions i, tot i que encara se’n funden, la majoria són, com a mínim, centenaris o quasi.
Tant és així que la Federació d’Ateneus de Catalunya té una delegació territorial al Baix Llobregat. Podem destacar algunes d’aquestes entitats: a Sant Feliu, l’Ateneu Santfeliuenc, la Unió Coral, el Centre Parroquial i el Casino; a Molins de Rei la Federació Obrera, el Foment Cultural i Artístic i la Joventut Catòlica; a Torrelles l’Ateneu Torrellenc; a Sant Just Desvern l’Ateneu de Sant Just; a Cornellà el Patronat Cultural i Recreatiu i la Societat Coral la Unió; a Olesa de Montserrat l’Associació del Casal de Cultura d’Olesa; a Sant Joan Despí el Foment Cultural i Artístic; a Sant Boi de Llobregat l’Ateneu Santboià i l’Ateneu familiar; a Corbera la Societat Coral Diadema Corberenca i la Societat Sant Elm; a La Palma de Cervelló la Societat Aliança Palmerenca; a Santa Coloma de Cervelló l’Ateneu la Unió de la Colònia Güell; a Sant Andreu de la Barca la Societat el Casino; a Sant Vicenç dels Horts el Centre Catòlic i la Societat Cultural la Vicentina; a Martorell el Centre Cultural i Recreatiu del Progrés. A l’Hospitalet tenim l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet o el Casino del Centre.
2.1.2. Entitats d’estudis: una comarcal i diverses locals
Molt proper al món dels ateneus per història i per vocació trobem el dedicat a l’estudi i la divulgació. Al Baix Llobregat hi ha no només un Centre d’Estudis Comarcals, sinó que amb diverses denominacions pràcticament totes les localitats tenen al menys una entitat d’estudis. Entre els més interessants per la seva antiguitat, Amics del Prat (fundada el 1955) i el Centre d’Estudis Martorellencs (fundat el 1972).
Però val a dir que encara ara se’n funden d’entitats d’estudis. Entre les més recents el Centre d’Estudis de Gavà (2005), el Centre d’Estudis Santboians (2019) o el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell (2023). Entre els més actius trobem el Centre d’Estudis Beguetans; el Grup d’Estudis d’Esplugues; l’Associació d’Amics del Patrimoni i la Creu Nova de Corbera; el Grup de Recerques Històriques de Castelldefels; el Grup de Recerca de Cervelló; l’Avenç de Cornellà o el Centre d’Estudis Locals de Sant Vicenç dels Horts.
A L’Hospitalet hi ha també dues associacions de promoció del coneixement i el debat: el Centre d’Estudis de l’Hospitalet (1984) i l’associació cívica Foment de la Informació Crítica (2018). Entre les entitats d’estudi i divulgació el patrimoni és un element important de motivació i un eix central de l’activitat. Entitats com l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, els Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues del Llobregat o l’Associació Salvem el Catell de Voltrera a Abrera en son un bon exemple.
2.2. L’associacionisme feminista
Continuant dins l’associacionisme cultural vull destacar també les associacions de puntaires, entre elles l’Associació de Puntaires de Martorell o l’Associació de Puntaires Vall de Cans de Viladecans. Recordem que la tradició de fer puntes de coixí o blondes està documentada al Baix Llobregat ja des del segle XVIII, tot i que de ben segur que és anterior. Precisament aquí es feien unes blondes úniques, pròpies de Sant Boi, Viladecans, Sant Climent i Molins de Rei, que es deien punta negra.
L’associacionisme feminista és també un dels més importants del Baix Llobregat i l’Hospitalet. Pràcticament totes 31 ciutats tenen associacions de dones que treballen en defensa dels drets, de la cultura de la no violència i de l’empoderament femení. Entre les més destacades pel volum d’activitats que fan trobem el Casal de Dones de Sant Feliu de Llobregat, l’Associació de Dones Montserrat Roig i l’Associació de Dones Marhaba de Sant Joan Despí, l’Associació de Dones Progressistes de Martorell o l’Associació de Dones de Sant Boi de Llobregat.
En un altre ordre de coses, són també molt interessants la Xarxa de Dones Emprenedores d’Esplugues de Llobregat o l’Associació Dona i Empresa de Sant Just Desvern, i també grups de suport a l’alletament, com Arola de Gavà. Per últim, vull destacar en aquest àmbit, en els límits de l’associacionisme, els grups de dones sàvies. Trobem el grup Dones Sàvies de Sant Cosme al Prat de Llobregat, el grup de Dones Sàvies de Begues, el de Sant Vicenç dels Horts i el de Corbera.
2.3. Associacions artístiques i d’arrel
Les associacions relacionades amb les arts també ocupen un lloc destacat a la comarca. Pràcticament n’hi ha arreu: JustTeatre a Sant Just Desvern, Mar Parits i Paspertu Teatre a Castelldefels, o la Companyia de Teatre l’Anònima de Gavà. També la Xarxa, Associació per a la promoció de l’Espectacle Infantil i Juvenil, que està present a moltes de les nostres ciutats.
Les associacions musicals també estarien en aquest grup. Destaca l’Associació Jove Orquetra de Cambra de la Passió d’Esparreguera. En entitats de promoció de la literatura trobem Tintablava al Prat de Llobregat, l’Associació Literària La Mordida de Sant Feliu i una munió de tertúlies literàries. També trobem arreu agrupacions fotogràfiques.
Un altre tipus d’associacionisme cultural és el relacionat amb els llocs d’origen de la població que viu al Baix Llobregat. Així, trobem associacions culturals andaluses, extremenyes, gallegues o vinculades a altres indrets de la geografia de l’Estat o a altres grups ètnics: Associación Andaluza y Rociera de Gavà, Casa de Extremadura de Sant Just Desvern, Associació Cultural Gitana de Viladecans. Però també associacions de persones estrangeres, com la Comunidad Islámica La Paz de Gavà.
2.4. ...i les temàtiques
En el món de la cultura no puc deixar de mencionar les associacions temàtiques, és a dir, relacionades amb algun afer cultural: una de molt destacada és l’Associació d’Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat, vinculada a la tradició roserística de la ciutat.
Altres eixos temàtics poden ser el dels trens. Tenim diverses associacions relacionades amb el coneixement del mon ferroviari: els Amics del Ferrocarril de Martorell, el Club d’Amics del Ferrocarril de Cornellà o l’Associació d’Amics del Ferrocarril de l’Hospitalet. Una altra branca de l’associacionisme temàtic és el gastronòmic. La més destacada en aquests moments és l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, que ja he mencionat. L’associacionisme vinculat a la tinença animal, com clubs ornitològics, també te expressió pròpia a la comarca.
2.5. Més de 1.700 esportives
L’associacionisme esportiu pot considerar-se una part del cultural, però te característiques pròpies i, sobretot, un volum de seguidors que li dona un pes específic molt clar. Te com a objectiu el foment de la pràctica de l’esport i l’organització de competicions i sol atraure tant les persones interessades com les que pertanyen al seu entorn més immediat, que fan d’espectadors/res de les competicions, de manera que el seu abast es multiplica. Com podem veure a la taula de l’IDESCAT, aquest organisme no segrega les entitats esportives. En canvi, una cerca en el cercador d’entitats de la Generalitat aboca un resultat de 1.700 associacions esportives repartides absolutament pels 30 municipis de la comarca i per l’Hospitalet.
2.6. De lleure i educatiu
L’associacionisme de lleure i educatiu també és present al Baix Llobregat. La pràctica totalitat de centres educatius tenen AMPA’s o AFA’s. Les escoles d’adults solen tenir grups d’amics amb personalitat jurídica pròpia. I els esplais fan un important paper en relació a l’educació en el lleure i la igualtat d’oportunitats per a tots els infants.
Altres associacions que trobem al nostre territori són les de defensa d’interessos comuns i dels drets, les de solidaritat, de suport i ajuda mútua. Aquí entrarien les associacions veïnals, característiques del Baix, però que en els darrers anys han fet una certa davallada. O les associacions de comerciants, esparses arreu del territori. Però entrarien també les associacions vinculades a col·lectius minoritaris, discriminats o desfavorits sota algun concepte: associacions de malalts d’Alzheimer com la de Gavà i l’Hospitalet; relacionades amb persones discapacitades, com la Fundació Rubricatus del Prat de Llobregat; associacions de persones jubilades com la de Begues; associacions vinculades al moviment LGTBI+, com l’Associació Trans Baix Power de Sant Feliu de Llobregat.
2.7. Mediambientalistes i animalistes
Les entitats mediambientals tenen cada cop més presència a les nostres ciutats. Potser la més coneguda és DEPANA, que tot i tenir un àmbit territorial més ampli que el que m’ocupa ara, ha tingut un pes específic molt important en la defensa dels espais naturals del Delta i de Collserola. Al Delta, dins el terme municipal del Prat, trobem una Fundació que treballa la biodiversitat marina, el CRAM. Actualment està prenent força SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, una plataforma formada per una seixantena d’associacions i col·lectius preocupats per la situació ambiental i territorial.
Existeixen també col·lectius de caràcter més local, com ANDA, Associació Naturalista d’Abrera, el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, el Centre Mediambiental l’Arrel de Sant Joan Despí, Martorell Viu, el Centre Naturalista de Cornellà o La Revolta de Sant Feliu. Totes elles entitats que treballen per difondre la cultura de la sostenibilitat i per reivindicar els valors naturals del territori i millores en la gestió.
Al Baix tenim també entitats animalistes, és a dir, de defensa dels drets dels animals. A Vallirana hi ha el Refugi L’Amistat per a gossos abandonats. A Cer-velló el Refugi d’Animals i de Protecció de la Natura del Baix Llobregat; a Esplugues tenim SOS Galgos. I com a entitat nacional, però amb seu al Baix Llobregat, tenim APAEC Catalunya, una protectora d’animals exòtics.
Està clar que el Baix Llobregat i l’Hospitalet gaudeixen d’una bona salut associativa, que la ciutadania té al seu abast un ampli ventall de possibilitats per fer xarxa, per unir-se en funció d’interessos comuns i per avançar com a societat en el compromís.