1.2. Protagoniste

1.2.1. El col·lectiu Akelharre, hereu de l’esperit del 15M

Juan Carlos Jiménez és membre de l’Assemblea del 15M de l’Hospitalet, un espai que ha esdevingut, en paraules seves, la “millor escola” per tots els debats que s’hi generen: “Cadascuna de les persones que formem o hem format part de l’Assemblea ho vivim a la nostra manera. Per a mi va ser el començament d’una activitat frenètica al meu barri i a la meva ciutat. Jo venia de l’activisme sindical a CGT Seat i mai havia trobat un espai on desenvolupar les meves inquietuds socials fora de la fàbrica”. En l’Assemblea hi ha diferents opinions sobre el paper de les institucions, però precisament un dels èxits, explica Jiménez, és que “hi conviuen sense problemes gent llibertària amb gent de l’esquerra institucional”.

El col·lectiu Akelharre és, en part, hereu de l’esperit del 15M, ja que part dels membres fundadors procedeixen de l’Assemblea de l’Hospitalet. Tenen en comú les ganes de transformar la ciutat i participar del canvi. “L’origen d’Akelhar­re es produeix quan una sèrie de veïnes i veïns, allò que ara en diuen activistes, ens vam adonar que compartíem una manera de veure la ciutat i les ganes de trans­formar-la. Gent provinent de diversos llocs i espais que crèiem necessari intervenir en l’esdevenir de la nostra ciutat”, explica Jiménez.

La integració de les persones, tenir un Ajuntament més participatiu, l’eco­nomia social, la defensa de l’entorn agrícola, el dret a l’habitatge, la diversitat cultural, figuren entre els principis fundacionals d’Akelharre. L’objectiu està rela­cionat amb el que anomenen el concepte de “centrifugació”, el d’una ciutat que “expulsa, centrifuga” tot allò que no és del seu color polític. “La intenció és apro­par-nos, arreplegar-nos, fer pinya per no ser centrifugats”, resumeix Jiménez.

1.3. Trobades en xarxa

A la pràctica, al col·lectiu Akelharre organitzen trobades de diferents sectors en què posen en comú les seves reivindicacions, per tal de fer xarxa i donar-se suport els uns als altres. Una de les primeres accions va tenir lloc al juny del 2015, en una trobada solidària al TPK de l’avinguda Josep Tarradelles. Van organitzar un sopar en què, un cop cobertes les despeses del menjar, els diners recollits van anar a la caixa de resistència dels treballadors de Movistar, que portaven més de dos mesos en vaga reclamant els mateixos drets entre personal contractat i autònoms.

Després d’un àpat distès, comença la xerrada i l’intercanvi d’idees i opi­nions. Dos dels representants dels treballadors de Movistar asseguren que la vaga és dura i que estan cansats, però que la precarització no es pot suportar. Tam­bé hi participen membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Assemblea de familiars de les encausades del Parlament (arran del bloqueig a la cambra catalana el 15 de juny del 2011) i del mur humà Vitòria-Gasteiz (per rebutjar el procés judicial contra tres integrants de Segi). La solidaritat, ex­pliquen, a tots ells els ha canviat la vida. El debat dura hores. Parlen de perdre la por, sortir al carrer i no defallir.

1.4. El naixement d’una nova associació veinal a Bellvitge

El 15M també va posar entitats veïnals en la dicotomia de mantenir les fór­mules tradicionals finançant-se amb subvencions o autogestionar-se per no de­pendre de les administracions. Així va néixer l’Associació de Veïns Independents de Bellvitge, arran de l’ocupació de l’ambulatori de la Rambla de La Marina i les divergències amb la junta de l’associació veïnal del barri. Van presentar una can­didatura alternativa a les eleccions a la presidència però van perdre i van decidir abandonar l’entitat i crear-ne una de nova.

2. Els veïns

2.1. El benestar i els serveis es defensen des dels barris

Al Baix Llobregat hi ha una setentena d’associacions de veïns (AV), aglutinades des del 1987 en la Federació Comarcal d’Associacions Veïnals (FAVBaix). La raó de ser de FAVBaix, explica el seu president, Julián Carrasco, “és la lluita col·lectiva per fer barris i ciutats més dignes i intentar, des de la mobilització, sensibilitzar els veïns que el seu benestar i els serveis es defensen”. Com a mostra, la lluita històrica de l’anomenada “guerra de l’aigua” del 1996 al 2002 amb més de 70.000 famílies en campanya contra els impostos en el rebut de l’aigua. I com a exemple actual, la feina amb sindicats i partits al Fòrum Social del Baix Llobregat per defensar la sanitat pública amb una recollida de firmes als quatre hospitals de la comarca.

Carrasco té present els nous grups i marees ciutadanes (sanitat, ensenya­ment, serveis públics…) dels últims anys i reconeix que conviure-hi, “no sempre és fàcil”, per això s’està desenvolupant un pla director amb reflexions de les dife­rents sensibilitats “amb la idea de la unitat d’acció en defensa del que és públic per tal que els barris tornin a ser actius, crítics i provocadors”.

Per a Carrasco, “hi ha barris on històricament les associacions són més for­tes. Per tant, on hi ha més participació, hi ha més veïns amb ganes de seguir exi­gint millores que abans eren urbanístiques, de col·legis, ambulatoris, semàfors, etc. I ara és qualitat de vida, millors serveis i lluites contra les retallades. Les que han estat menys actives es troben amb unes juntes on no hi ha relleu generacio­nal i estan passant per més dificultats. El recanvi és necessari per subsistir, i d’aquí la reflexió que s’està duent a terme”. Les relacions amb les institucions, afirma, “són bones, tant amb els ajuntaments, com amb el Consell Comarcal i la Gene­ralitat, tot i que som un moviment reivindicatiu i, per tant, a vegades enfrontat amb el poder polític”.

2.2. Protagonistes: Pura Velarde o com continuar la lluita, ara per no perdre equipaments

La Pura Velarde és tot un referent veïnal a la comarca. Va arribar a Cornellà el 1964, en una època que recorda per l’organització política i social en contra de la precarietat als barris i la falta d’equipaments, tot sorgint les comissions de barris i les juntes gestores de les futures associacions de veïns, amb un gran esforç per legalitzar-les. La seva implicació es va donar de manera natural perquè coneixia les persones que ho impulsaven i, personalment, se sentia motivada per col·laborar en la millora d’uns barris on, assegura, “hi havia carència de tot”.

L’empenta la va portar a fundar l’AVV. de Cornellà i, d’allà, va saltar a la pri­mera línea de la FAVBaix i la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), a més de formar part del moviment feminista i promulgar la solida­ritat internacional, implicant-se també en la creació de Cornellà Solidari fa més de 25 anys. “El millor va ser crear un front unitari del moviment obrer, el veïnal i l’educatiu, que va aconseguir deixar de ser la perifèria de Barcelona i ser un referent al Baix amb sentit de pertenença al territori. Els canvis a les nostres ciu­tats són evidents, de lluitar pels equipaments a continuar ara per no perdre’ls”, subratlla Velarde.

2.3. La Botiga Solidària, projecte comunitari des de Cornellà

La Pura Velarde va ser una de les impulsores de la Botiga Solidària a Cor­nellà el 2013, un projecte comunitari format per dotze entitats d’àmbit social que acull 600 famílies al mes, fet que suposa donar aliments a unes 1.500 persones. Els Serveis Socials de l’Ajuntament i Càritas de Cornellà tramiten l’accés a aquests recursos. La dignificació de la Botiga Solidària radica en què cada usuari fa la llista de la compra, triant la quantitat i el tipus de productes que ofereixen segons un sistema de “punts per necessitat”, que oscil·la en funció dels fills menors d’edat. Els punts són un instrument de bescanvi que substitueix els diners.

 

BOTIGA SOLIDARIA DE CORNELLÀ

 

Gairebé un centenar de voluntaris fan les tasques de recollida, emmagat­zematge, organització de cistelles i gestió del lliurament. El menjar procedeix del banc d’aliments, la Unió Europea, excedents d’establiments i mercats mu­nicipals, supermercats i donacions de particulars que es canalitzen a través de les associacions de veïns. “Totes les persones són derivades dels Serveis Socials. La demanda d’aquest servei està en augment, igual que la d’altres serveis com l’energètic, i és per això que reivindiquem prioritat dels recursos per a les famílies que estan en situació de precarietat. Per a nosaltres, és prioritari la mediació en els problemes d’habitatge i la defensa dels serveis públics”, incideix Velarde.

2.4. Pobresa energética: El Banc de Llum de la Fundació La Vinya

L’anomenada pobresa energètica, que fa referència a la impossibilitat d’al­gunes famílies de pagar el subministrament elèctric, també ha fet néixer noves iniciatives veïnals. És el cas de la Fundació La Vinya, que ajuda persones amb pocs recursos econòmics dels barris de Bellvitge i El Gornal de la ciutat de L’Hospitalet. El maig del 2015 va idear el Banc de Llum, una xarxa creada per pagar el rebut de la llum a famílies amb dificultats.

Des de fa anys, aquesta entitat, vinculada als jesuïtes, destina una part del seu pressupost per atendre aquest tipus de necessitats, però els últims temps aquesta despesa s’ha vist incrementada pel nombre de famílies que no poden pa­gar els serveis de llum, gas i aigua. Xavier Loza, de l’equip directiu, explica que el La Vinya destina uns 8.000 euros anuals a aquest concepte, però no és suficient i per això han vist “la necessitat d’activar la solidaritat de tota la comunitat en un projecte comú”.

Des d’un punt de vista més tecnològic, la cooperativa Eticom-Som Conne­xió, amb seu al Prat de Llobregat, busca cobrir les necessitats d’accés als serveis de telefonia i internet dels socis, com a alternativa a les em­preses més grans. Busca una relació “més justa” entre persones, consum i medi ambient per tal de passar de “l’econo-mia” a “l’econo-nostra”.

2.5. Fons públic de l’AMB per les llars marginades energèticament

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a la qual pertanyen la majoria de municipis de la comarca i l’Hospitalet, va crear el 2014 un fons de més de cinc milions d’euros destinats a llars marginades energèticament per tal que no els tallin els subministraments bàsics. Aquesta ajuda econòmica es va fer efectiva durant l’any següent i, posteriorment, la dotació es va ampliar fins a sis milions d’euros per al període 2016-2019. Hi ha dues accions principals: pagar el rebut de la llum a les famílies que no poden, i impulsar mesures d’estalvi energètic, com ara millores d’eficiència i conscienciar en com usar millor l’electricitat i l’aigua.

En el conjunt de Catalunya, el risc de pobresa afecta entre el 19 i el 20 per cent de la població, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), i la meitat de les famílies tenen problemes per arribar a fi de mes. Segons l’enquesta de Condicions de Vida de l’any 2018, el 7% es retarda en els pagaments de factures de l’habitatge i el 6% no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada.

Segons les mateixes dades de l’Idescat, 256.000 famílies (el 8,5%) han hagut de recórrer a família, amics o entitats socials per fer front a les necessitats bàsiques, i un 1% de les llars catalanes s’han quedat sense necessitats bàsiques, com la llum, l’aigua o el gas, per causes econòmiques.

3. Desnonaments

3.1. Un terç dels habitatges buits europeus estan a Espanya

Un terç dels habitatges buits europeus estan a Espanya, amb tres milions de cases sense ocupar, segons denuncia Amnistia Internacional a l’informe ‘Drets desallotjats. Dret a l’habitatge i desallotjaments hipotecaris a Espanya’ publicat el juny del 2015 i que continua com a referència a l’any 2019.

L’organització considera que s’han de paralitzar tots els desallotjaments hipotecaris fins que no s’adoptin garanties de protecció i demana la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil perquè els jutges analitzin cas per cas cada de­sallotjament, així com l’establiment d’un mecanisme obligatori per supervisar les negociacions entre les entitats financeres i les persones.

El director d’Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, considera que “és difícil trobar a Espanya una violació dels drets humans tan estesa i tan visible” i afegeix que mentre l’habitatge es consideri com un bé de consum i inversió, en lloc d’un verdader dret humà, no es farà front a aquesta situació.

El document d’Amnistia Internacional reflecteix que Espanya és el segon país de la Unió Europea amb menys habitatge social (1,1%) només per sobre de Grècia i lluny d’Holanda (32%), Àustria (23%), Regne Unit (18%) o França (17%). Segons el dret internacional, però, les autoritats tenen l’obligació d’utilit­zar el màxim de recursos disponibles per garantir l’accés a l’habitatge.

3.2. Protagonistes: L’éxit de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH)

Una vintena de persones s’amuntega a l’entrada del número 20 del car­rer Mare de Déu de la Mercè de l’Hospitalet. És la seu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a la ciutat, on fan reunions els dilluns i els dimecres a la tarda. La majoria es coneixen i, mentre esperen, comenten si aniran a una o una altra mobilització per protestar contra els desnona­ments i demanar la dació en pagament, per tal que si el propietari d’un habitatge justifica que no pot pagar la hipoteca, prèvies visites als serveis socials i amb assessorament jurídic, el banc es quedi amb l’habitatge i no hi hagi cap més deute. El cas més greu, i que ja fa mesos que arrosseguen, és el d’un matrimoni amb quatre fills que va perdre el pis i va passar a viure a una casa ocupada sense aigua ni llum. “És inadmissible”, afirma un dels companys, “que l’Ajuntament o la Generalitat no facin res quan hi ha pisos buits. Parlo dels pisos buits dels bancs, els particulars són una altra història”.

 

 

  

L’assemblea està a punt de començar i, mentre la vintena de persones va seient, un dels membres de la PAH apunta l’ordre del dia a la pissarra: Bones notícies, Urgències, Accions, Comissions i Dubtes. Pregunta si hi ha alguna bona notícia i avui sembla que sí. Una dona de mitjana edat s’aixeca i va cap a la pri­mera fila. “Demà tinc la signatura amb el banc”, explica. Tot són aplaudiments i felicitacions. Fa tres mesos la seva casa havia de ser subhastada i ella acumulava un deute d’uns 250.000 euros. Li han acceptat la dació en pagament i tindrà un lloguer social. “Després porto pastís”, diu, contenta, amb els papers que ha de signar a la mà. Ella és de l’Europa de l’Est, i és que a la reunió hi ha gent de procedència molt diversa, sobretot d’Espanya i Llatinoamèrica.

3.3. Urgències: Com convertir-se en activista social

Després de l’única bona notícia, és l’hora de l’apartat d’urgències. Una dona africana que ve per primer cop explica el seu problema: té una ordre de desno­nament. És diferent als casos a què estan acostumats perquè ella està en un pis de lloguer i pagava cada mes al propietari, fins que li van dir que l’havien de desnonar. Falta informació i els més veterans miren tots els documents que porta per saber què es pot fer. Un parell de persones li aconsellen quins passos ha de seguir, com ara anar als jutjats i demanar un advocat d’ofici, és a dir, gratuït, i assegurar que està disposada a pagar el lloguer i vol deixar-ne constància, que és el que ella vol fer per continuar vivint al pis. El banc a qui ha de pagar és a Va­lència i no té cap seu a Catalunya, de manera que està sola i desinformada, a banda que té dificultats amb l’idioma.

Hi ha més assistents amb dubtes. Un afectat explica que fa dos anys i mig va patir una execució hipotecària i ara té un lloguer social de 158 euros mensuals al mateix pis en què vivia, però acumula un deute de 52.000 euros amb el banc i no pot pagar-los. “Has de demanar una condonació del deute, trobaràs el do­cument a la nostra web, a la part de dalt on diu documents útils. L’imprimeixes, l’omples i demà mateix l’entregues al banc”, li aconsella un veí. Un altre com­pany reconeix que el procés és dur, però que ell ho va aconseguir, i que s’armi de paciència: “Les condonacions han funcionat bé. Jo tenia un deute de 170.000 euros i me’l van deixar en 8.000”.

Un altre afectat, que és el primer cop que hi va, explica que ja ha estat des­nonat. Té un advocat d’ofici, viu en un altre habitatge gràcies a un lloguer social i deu a l’entitat financera 162.000 euros, per no pagar el pis, més 48.000 euros, sobretot d’interessos. Ara, tant ell com la seva dona estan treballant però el sou no és tan alt. Demanar la condonació del deute sembla el primer pas, i participar en diferents accions el segon. “Quines?”, pregunta. Les propostes són vàries: “Els divendres a la nit empaperem façanes de sucursals. És una mesura pacífica de pressió”. “Primer demana la condonació i en pocs dies els empaperem. Ja sabran qui és”. “Hem de fer accions, manifestacions, aquesta publicitat no els agrada”. “Et convertiràs en un activista social”.

Un cop explicats els casos personals, els encarregats de les comissions trac­ten sobre novetats com les pròximes accions conjuntes en l’àmbit català i estatal, després d’una reunió de PAHs la setmana anterior. “És molt important participar en aquestes accions conjuntes. Si nosaltres anem cap allà, ells vindran quan nos­altres ho poguem necessitar”, resumeix l’encarregat de l’ordre del dia, i continua amb notícies d’actualitat relacionades amb l’habitatge i els canvis previstos a la llei tant al Parlament com al Congrés.

4. Immigració

4.1. S’atura la caiguda de persones estrangeres

Segons l’Informe socioeconòmic anual 2017 de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat (OC-BL), hi ha 74.874 persones estrangeres, 554 més que l’any anterior, i representen el 9,2% del total (813.996 habitants, amb 4.113 individus més). Aquest creixement, però, es produeix després de sis anys consecutius de caiguda de població estrangera. Si l’any 2000 hi havia poc més de 16.500 immigrants i eren un 2,4% del total, entre els anys 2009 i 2013 superaven les 90.000 persones i suposaven entre l’11 i el 12%.

El 2010 va ser l’any amb més població estrangera: 95.471 (12%). Desde llavors, any a any ha anat disminuint, fins el petit augment del 2017.

La caiguda durant sis anys consecutius s’atribueix a la disminu­ció de les migracions procedents d’altres països, a l’augment de les sortides cap a l’exterior i a l’increment de persones que adquireixen la nacionalitat espanyola.

El percentatge de població estrangera empadronada a la comarca (9,2%) és inferior a la proporció de població estrangera del conjunt de l’Àrea Metropolitana (14,7%) i de Catalunya (13,8%).

Els nouvinguts tenen en comú que són més joves que la població local, amb una mitjana de 34 anys front als 42 anys dels autòctons, i que ve­nen sobretot en edat laboral. Per país d’origen, la llista l’encapçalen el Mar­roc (18.013 persones), Romania (5.644) i la Xina (4.325). Els segueixen, per ordre, Itàlia, Pakistan, Equador, França, Alemanya i Colòmbia, que tenen entre 2.000 i 4.000 compatriotes.

Els països amb més pèrdua de població l’últim any són el Marroc (-755 persones) i l’Equador (248), que ja fa anys que van disminuÏnt. També hi ha el col·lectiu de Romania (-159) i Bolívia (148), mentre que la resta ha crescut. La tendència a la disminució no es dóna en nacionalitats procedents de l’Àsia i Oceania sinó que, per exemple, el nombre de xinesos ha augmentat en 287 empadronats i el de russos en 121.

Les ciutats amb més es­trangers són, per ordre, Castell­defels, Martorell i Cornellà. A Castelldefels representen un 19,1% del total i procedeixen sobre­tot de la resta d’Europa. A Martorell (15,6%) hi ha majoria africana, especi­alment del Marroc, i a Cornellà (13,4%) pre­dominen els sud-americans, pe­rò per països el Marroc és el primer.

 

 

El Consell Comarcal del Baix Llobregat, a través de la Xarxa Comarcal, pretén coordinar les accions a favor de la integració dels immigrants, com ara facilitar informació, detectar necessitats, fer propostes concretes, possibilitar un espai de reflexió i analitzar la situació de la comarca per tal de definir accions conjuntes.

4.2. Protagonistes: Akwaba, de la benvinguda a l’acompanyament i la formació

Akwaba vol dir “Benvingut” en llengua baule i és també el nom d’una Fundació de l’Hospitalet que treballa amb persones nouvingudes. Fa 30 anys, un grup de cooperants va anar a Costa d’Ivori en el marc d’un projecte de salut. El propòsit era fer un hospital, una escola i formar el personal per tal que el pro­jecte funcionés tot sol. En tornar del viatge, va sorgir una certa col·laboració cap a persones immigrants que venien aquí. Era un suport a la primera acollida que es ba­sava en ajuda lingüística i en trobar feina. Amb el temps, Akwaba ha ampliat les tasques fins a donar classes de drets humans a les escoles. I què va passar amb aquell hospital amb què van començar fa 26 anys? Que fa quatre anys es va consolidar i ja treballen de manera independent, explica la presidenta d’Akwaba, Daniela Vilarasau.

Pel que fa a l’acollida i formació d’adults, Akwaba treballa principalment amb població índia, pakistanesa, magrebí (bàsicament del Marroc), persones de l’Europa de l’Est, ja que d’aquesta part encara no han rebut peticions d’homes i, en me­nor mesura, llatinoamericana.

A les escoles, els tallers d’Akwaba formen part de l’assignatura Educació en Valors. Hi ha que són puntuals i altres són continuats. En Drets Humans, Ciutadania i Governança defensen que la ciutadania ha de ser crítica i activa; en Cultura de Pau tracten sobre guerres, nens soldats, desplaçats, el rol dels mitjans de comunicació en els conflictes, i conflictes interpersonals i interculturals. En Sos­tenibilitat Econòmica i Social fan referència a la globalització, les desigualtats, la sobirania alimentària, el comerç just i el consum responsable. En Perspectiva de Gènere promouen l’equitat entre homes i dones i l’eliminació de la discriminació.

A més, es fan campanyes educatives a les escoles que persegueixen ajudar a prendre consciència entre les diferents cultures i tenen la peculiaritat que són els alumnes els que proposen solucions. Han creat el hasthag #desfemlesdesi­gualtats i fomenten un aprenentatge creatiu. Estan destinats a alumnes de 10 a 13 anys i hi ha premis de relats entre escoles sobre els temes debatuts. Daniela Vilarasau explica que l’últim any, l’alumnat preguntava molt sobre qüestions culturals quotidianes a altres països com ara les relacions entre amics, els casaments i l’habitatge, i eren molt crítics amb el malbaratament d’aliments. Entre les propos­tes per un món millor, hi havia qui demanava que els bancs donessin els pisos buits, sens dubte influenciats pels problemes de desnonaments de la seva pròpia ciutat. Els tallers d’educació en valors es fan a l’Hospitalet, el Baix Llobregat, Barcelona i Tarragona.

L’èxit més gran el veus al barri mateix, quan persones a qui has ajudat a for­mar, estan treballant i veus que tenen una botiga. I en l’àmbit de les escoles, la satisfacció és veure que repeteixen, que l’any següent et tornen a trucar”, conclou Vilarasau.

4.3. Els infants sahrauís, vacances en pau

Vacances en Pau és el programa d’acollida d’infants sahrauís arreu de l’Estat i són vàries les ciutats que hi participen, com ara GavàCornellà o l’Hospi­talet. L’Associació l’Hospitalet amb el Sàhara va sorgir el 1996 gràcies a la inici­ativa d’unes poques famílies del municipi que van decidir acollir nens sahrauís durant els mesos de juliol i agost. “Aquest estiu, gràcies a la solidaritat de les famílies, hem acollit 29 infants”, destaca la secretària, Irene Portal: “Els donem, com diu el programa, unes vacances en pau, i la possibilitat de tenir una vida millor, des del punt de vista nutricional i mèdic”.

El que sorprèn més als nens sahrauís és la platja. “Els agrada molt, mai l’han vista, i es troben amb tota aquesta immensitat d’aigua, quan ells viuen sense aigua. Estarien tot el dia en remull. I també els impressiona l’electrici­tat, el fet de donar a l’interruptor i que hi hagi llum”, resumeix Portal.

El juliol assisteixen al matí a l’esplai i a les tardes, des de l’associació, programen diverses activitats com el rocòdrom, taller de hip-hop, visita als bombers de la ciutat, entre d’altres, de manera que infants i adults “formen una gran família”, assegura Portal. Hi ha pares que treballen i no surten fins a la tarda, i per això organitzen activitats per als nens durant el dia. En canvi, a l’agost, que és quan habitualment tenen vacances a la feina, cada família decideix on passar-les amb els nens, amb la condició de no sortir del país.

Aquesta experiència és possible gràcies a les subvencions de l’Ajunta­ment i a la solidaritat de les famílies, que s’encarreguen de les despeses del viatge i la manutenció. Hi ha un altre guany intangible, i és que les persones que acullen els nens durant l’estiu interioritzen més el problema del Sàhara, que sense aconseguir l’autodeterminació es reparteix entre els camps de re­fugiats a Algèria i els territoris ocupats pel Marroc. Les ganes de fer coses, en la mesura del que és possible, ha motivat que l’associació col·labori des de fa deu anys amb els centres d’educació especial al Sàhara per a nens amb algun tipus de discapacitat física o psíquica on fan, entre altres coses, tallers de fusta i costura, i els sords aprenen el llenguatge dels signes.

4.4. Des de la feminitat: La cooperativa Mujeres Pa’lante

L’associació Mujeres Pa’lante, amb dues dècades d’experiència, es va crear per part de dones llatinoamericanes que havien vingut a Catalunya i es van trobar amb un munt de paperassa i molt poca informació pràctica. La necessitat de moltes altres dones que acabaven d’arribar i la solidaritat de les més vetera­nes van fer possible l’èxit de l’entitat.

 

PRESENTACIÓ DE MUJERES PA'LANTE / MUJERES PA´LANTE

 

Mujeres Pa’lante informa dones llatinoamericanes sobre com arreglar els papers d’estrangeria, les ajuda a trobar feina i ofereix tallers diversos de formació. Si bé aquesta és la tasca més coneguda, també acompanyen dones catalanes en risc d’exclusió o que han patit maltractament. Formen professionals en neteja ecològica, cambreres de pisos i auxiliars de geriatria, en el marc d’un programa que té el suport de la Direcció Ge­neral per a la Immigració de la Conselleria de Benestar Social i Família de la Generalitat. Les dones que s’apunten a aquests cursos també reben classes de català (65 hores setmanals) i, si es necessari perquè no entenen l’idioma, de castellà. La preparació es completa amb formació en estrangeria i drets laborals, i assessorament en recerca de feina, incloent-hi com utilitzar eines bàsiques d’informàtica, preparar una entrevista i optimitzar un currículum.

Mujeres Pa’lante pren les seves decisions en assemblees mensuals i la ma­joria dels membres són voluntaris, però que no siguin remunerats no ha minvat la professionalitat, com ho demostra el fet que l’any 2012 va rebre el Premi Francesc Candel per la seva tasca en la integració de “nous catalans” i els anys 2013 i 2016 va ser guar­donada amb el Premi Consell d’Immigració de Barcelona, com a reconeixement en l’àmbit de l’assessoria sociolaboral de les dones migrades. A més, el 2017 el Projecte Lliures li va otorgar el premi al millor projecte de Cooperativa a Barcelona.

La Clara Romero, colombiana, és una de les fundadores i membre de l’equip coordinador. El més bonic de Mujeres Pa’lante, afirma, és “crear aquest espai de solidaritat amb dones d’aquí i d’allà”. Les activitats són d’allò més variades, des d’informàtica fins a acompanyament psicològic en casos de violència de gènere, o tallers d’autoestima i relaxament.

“Atenem dones de Bolívia, Equador, República Dominicana i més… Tam­bé hi ha dones d’aquí en risc d’exclusió social”, remarca Romero. A més de trobar feina, Mujeres Pa’lante busca humanitzar l’espai de treball i prendre consciència d’aquest segell femení, per tal de no crear només un munt de persones que van a la feina.

L’any 2009, en plena crisi, l’entitat va reflexionar sobre la seva situació com a dones i com a treballadores, i va decidir crear una empresa cooperativa amb un triple objectiu: prestar serveis professionals en neteja i en cura a geriàtrics, validar els drets com a treballadores i oferir formació continuada a les sòcies. La idea cooperativa va sortir guanyadora del Premi Nayra 2009, convocat per l’Observatori de les Dones Immigrades i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, i el jurat va considerar que “el projecte és destaca per la seva innovació i visió estratègica per donar poder a les dones”.

4.5. Festa de la Diversitat de L’Hospitalet

Desde fa més de 20 anys se celebra la Festa de la Diversitat de l’Hospitalet. La cita esdevé una tradició al Parc de la Marquesa, a Collblanc, que es converteix durant un dia d’un cap de setmana del juny en una jornada informativa, participativa, gastronòmica i cultural. Els més petits estan d’allò més concentrats en l’estampació de samarretes mentre a l’escenari ensenyen dansa àrab. Manualitats, exposicions fotogràfiques i mostres d’ar­tesania. Triomfa la cuina de diferents països, com ara el Perú o Colòmbia, i hi ha espai per prendre té gairebé com si fossis al Marroc. Quan no hi ha música hi ha classe de ball i els estands s’omplen de productes solidaris i de fullets que expliquen qui són i què fan. Hi participen més de cinquanta entitats i col·lectius: la Plataforma L’Hospitalet sense vies, l’Associació de Consum Ecològic, l’Associació Educati­va Itaca... I tots junts formen una festa que és sinònim de civisme en la diferència.

 

FESTA DE LA DIVERSITAT / ANA BASANTA

 

5. Gènere

5.1. Units contra la violència masclista

El Consell de Dones del Baix Llobregat, que pertany al Consell Comarcal, treballa per les polítiques d’igualtat als municipis en temes tan variats com l’educació, el jovent, els mitjans de comunicació, la violència de gènere, l’es­port, la salut sexual i la feina. En coeducació, per exemple, fa xerrades i tallers a instituts i escoles. En participació i lideratge, destaca l’associacionisme local. I en violència masclista, tots els ajuntaments han organitzat alguna activitat i disposen de serveis vinculats o especialitzats en atenció a les víctimes.

En aquest sentit, a l’àmbit comarcal s’organitza la Marxa El Baix Llobre­gat Contra la Violència Masclista, que inclou diferents recorreguts des dels municipis participants que s’ajunten en un mateix lloc i esdevé tota una jor­nada reivindicativa, amb manifest inclòs, participació de les entitats i record de les dones assassinades.

En el primer trimestre de 2018 els partits judicials del Baix Llobregat van registrar 577 denúncies, el 51,3% de les quals van ser rebudes per atestat policial amb denúncia de la víctima, 24% per atestat policial amb denúncia d’un familiar i 14% atestat policial amb intervenció directa de la policia. Són dades de l’Informe de violència contra les dones. Partits judicials del Baix Llobregat” elaborat pel Consell de Dones del Baix Llobregat a partir de les dades del Consell General del Poder Judicial.

 

 

Segons el mateix informe, es van iniciar 111 ordres de protecció, 108 incoades a instància de la víctima, i gran part de les ordres de protecció, 47, van ser denegades. La majoria dels homes denunciats (69,4%) eren de nacionalitat espanyola i el 73% de les víctimes a les quals se’ls va activar una ordre de detenció eren majors d’edat i de nacionalitat espanyola. El 54,1% dels agressors als que s’ha aplicat una ordre de protecció mantenien una relació afectiva amb la víctima: 38,7% eren cònjuges i el 15,3% tenien una relació afectiva.

5.2. Protagonistes. L’associació Violeta, un exemple

L’associació contra la violència de gènere Violeta es va formar el 2005 per un grup de cinc dones que havien patit directament el maltractament masclista. S’havien conegut dos anys abans en el marc d’un grup de 15 do­nes que rebien suport psicològic, dins d’un programa d’ajuda de l’Ajunta­ment de Sant Joan Despí. “Tractàvem de temes molt diversos, com la pèrdua d’una filla o la pèrdua d’una feina per assetjament laboral”, recorda la presi­denta de Violeta, Mari Carmen Gómez.

 

 

Aquestes 15 dones es van reunir durant dos anys cada quinze dies. La Mari Carmen remarca que “hi havia molta angoixa i ens donàvem ajuda mú­tua”. “Després, cinc de nosaltres que havíem passat per la mateixa situació, que ens donàvem suport les unes a les altres, i que sabíem què es necessita­va, vam decidir crear l’associació”.

La psicòloga del grup els va parlar d’una associació contra la violència de gènere que hi havia a Sant Boi i les va animar a què anessin a conèixer-la. Així ho van fer, es van informar, van fer els estatuts… i es van constituir com a associació. Ara hi ha 35 socis i un bon nombre de col·laboradors, ja siguin homes, dones, víctimes o solidaris.

“En aquests 15 anys hem brindat suport i empatia, perquè coneixem el pro­blema de primera mà. Per entendre-ho bé, és important haver passat per aquesta si­tuació. Cada cas és diferent, però és important que t’escoltin”, afirma Mari Carmen Gómez. Les escolten, les comprenen i les assessoren per tal que vagin als serveis socials o demanin assistència jurídica gratuïta. “Les dones que acudeixen a nosaltres vénen de L’Hospitalet, de Piera, de Torrelles de Llobregat… Són dones que necessiten informació immediata, que necessiten sentir-se segures. Jo faig atenció telefònica, i puc estar una hora amb una trucada. Cal que parlin, que es desfoguin, que perdin la por. Una cosa com demanar el divorci genera estrès i por”.

Mirant el punt positiu de tota aquesta feina, que fan en el seu temps lliure voluntàriament, Gómez considera que “des de la perspectiva personal, després de tot el que has passat, creus que ha servit per fer alguna cosa positiva. Serveix per donar suport i enteniment. És difícil que gent que no ha passat per aquesta situació entengui petits detalls. I des de la perspectiva de l’associació, el millor és quan la gent agraeix la teva tasca. Fem moltes accions de conscienciació, només que una persona s’apropi, s’interessi i ajudem algú a treure la por, ja serveix”.

5.3. Mentides desprès de l’agressió

El maltractament és cíclic, es repeteix i empitjora encara que després d’agredir-te…

-- Et demani perdó, a vegades plorant.

-- T’asseguri que mai més tornarà a passar.

-- Et digui que ets el més important de la seva vida, que no pot viure sense tu.

-- Com si no hagués passat res, et porta de viatge o et fa una sorpresa.

-- Afirmi que no sap que li ha passat.

6. Agricultura ecològica i medi ambient

6.1. La sobirania alimentària de les cooperatives de consum

A Catalunya hi ha més de 150 grups i cooperatives de consum ecològic i de proximitat. Els primers són associacions en què es compra al productor i es ven als socis, i només en alguns casos es donen d’alta com a cooperativa, que és més carregós per la bu­rocràcia i la inversió econòmica.

 

JOSEP MONTMANY VEU UN BON FUTUR DEL MERCAT ECOLOGIC, SEMPRE QUE EL PRODUCTOR PUGUI VENDRE DIRECTAMENT AL CONSUMIDOR

 

En la pràctica, funcionen de manera semblant. No es parla de compradors, sinó de socis. Hi acostuma a haver cistelles setmanals o quinquennals, compostes per fruites, verdures i hortalisses que vénen directa­ment del pagès, i a vegades hi ha productes elaborats, com ara salses i vins, ja que cada grup funciona de forma independent.

Els grups i cooperatives de consum són alternatives locals, sense registres formals, que s’autogestionen. No hi ha grans estands, ni publicitat, sinó que el que garanteixen són els aliments ecològics i de qualitat, sense transgènics ni pesticides. La filosofia de fons és reivindicar la capacitat de decidir sobre allò que mengem; és el que es coneix com a sobirania alimentària.

D’una banda, es busca una millora de la salut, i d’una altra, suposa una lluita contra el sistema dominant. Es tracta que el pagès rebi un sou digne per la seva feina i que hi hagi una proximitat entre el camp i la ciutat, cosa que fa reduir les despeses de transport i energia, i així el consumidor evita les grans empreses, de les quals sovint es desconeixen les pràctiques laborals i contaminants.

6.2. Protagonistes: El cas de Mengem Baix, Can Rosset i Fruits Montmay

Des de la cooperativa Mengem Baix, ubicada al Prat, Edgar Vázquez explica que fa 25 anys van decidir apostar pels productes de proximitat i ecolò­gics per fomentar l’economia local i venen sobretot verdures com cols, espinacs i bledes. El secret és “comprar productes al veí i no a les grans empreses que ja tenen prou diners per subsistir”.

Un dels inconvenients per al consumidor és que el producte ecològic és més car però els defensors dels grups i les cooperatives al·leguen que no se’ns educa en la idea que invertir en aliments és prioritari i tampoc es qüestiona que hi hagi subvencions a una agricultura a gran escala que provoca malalties i acaba amb la petita pagesia.

Cal Rosset, de Sant Vicenç dels Horts, produeix aliments ecològics, lliures d’ingredients químics, per mantenir la diversitat al camp, i vendre pel territori co­marcal i la ciutat. Ferran Berenguer, soci del centre, recorda que des de fa més de deu anys “les vendes d’aliments sostenibles no han parat de créixer. Nosaltres vam començar amb una hectàrea de terreny i ara en tenim cinc de verdures i fruites” on cultiven albercocs, préssecs, figues i prunes de temporada.

 

CAL ROSSET / CAL ROSSET

 

A Torrelles, hi ha en Josep Montmany, al front de Fruits Montmany, que hi veu “un bon futur del mercat ecològic sempre que el productor pugui vendre la mercaderia el màxim de directe possible”. Tradicionalment, la seva família estava especialitzada en el cultiu del cirerer, però també té prunes, carbasses, préssecs, pomes, calçots, mongetes del ganxet, conserves, llegums i d’altres hortícoles. En Josep exposa els seus productes a una parada del mercat de Sant Cugat del Vallès i també hi ven a cooperatives de consumidors i productors.

6.3. El potencial del Llobregat pels tomàquets

El grup SosteniPra de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estudiat el potencial del Parc Agrícola del Baix Llobregat, amb unes 3.000 hectàrees i es va centrar en la producció de tomàquets. Va concloure que hi ha 400 hectàrees de terreny, entre cultius abandonats i cobertes d’edificis urbans aprofitables, que podrien dedicar-se a l’agricultura i obtenir-ne una producció d’entre 2.700 i 10.000 tones de tomà­quets. Això suposaria un estalvi anual d’entre 1.200 i 4.400 tones de CO2. Només tenint en compte la zona no aprofitada del delta del Llobregat, es podrien produir 4.600 tones de tomàquets amb cultius en hivernacles. Per als investigadors, les bar­reres més importants per a l’ús agrícola de les zones abandonades és l’especulació del terreny, el preu elevat del sòl, la competència amb els productors de fora i els baixos beneficis de l’activitat.

6.4. Delta Viu per no perdre ni un sol pam

La defensa al medi ambient i la recuperació dels espais naturals té moltes i diverses formes. La plataforma Delta Viu lluita contra l’amenaça de l’especulació del sòl al Delta i la Vall Baixa del Llobregat. Ja van plantar cara a la Generalitat contra el gran projecte d’Eurovegas, que pretenia construir un gran complex de casinos i hotels i que finalment va ser descartat. Segons l’entitat, el Delta no es pot permetre perdre ni un sol pam quan el 60% de la superfície correspon a ciment i està al límit de la supervivència ecològica.

 

CAN TRABAL / ASSOCIACIÓ DE VEINS DE BELLVITGE

 

Per tot això, Delta Viu defensa una economia basada a satisfer les neces­sitats de les persones i no dels mercats, la dignificació de la pagesia per tal de posar en producció els camps fèrtils del Llobregat i la sobirania alimentària amb l’objectiu que se’n beneficiï el pagès i el consumidor, no els intermediaris i les grans superfícies. Es tracta també de valorar el patrimoni arquitectònic i cultural que forma part de la identitat de la “gent del fang”.

6.5. Depana contra el Pla Director Urbanístic d’allargar

La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, coneguda comunment com Depana, ha presentat al·legacions al Pla Director Urbanístic (PDU) que ha d’allar­gar la Granvia fins al riu Llobregat, amb la consegüent remodelació, soterrament de la via i urbanització d’aquesta zona de L’Hospitalet.
Des dels seus orígens, Depana ha estat molt vinculada a la defensa del delta. De fet, una de les primeres activitats públiques de l’entitat, va ser una manifestació al Prat de Llobregat l’any 1976 per evitar que es desviés el riu Llobregat.

Depana resumeix en set punts les actuacions que cal aplicar en el PDU: fixar criteris ambientals com el grau d’afectació dels hàbitats naturals; recollir mesures pro­tectores del medi ambient; no modificar l’actual paisatge de Can Trabal que fa de façana de la ciutat; minimitzar la impermeabilització del sòl; tenir cura de la fauna, flora i hàbitats de la zona, la qual compte amb el 80% de la biodiversitat de L’Hospitalet; mantenir l’àrea com a enclavament d’interès migratori d’aus, i reduir les afectacions a l’IBA (Àrees Importants per a la Conservació de les Aus) del Delta del Llobregat.

En aquest sentit, des de les entitats ciutadanes, i en especial la Plataforma Salvem la Zona Agrícola, destaquen que Can Trabal representa l’última peça de la Marina de L’Hospitalet, a un hemidelta Nord del Llobregat que està gairebé perdut sota el ciment, i argumenten que un 40% del delta ja és invisible als mapes.

6.6. Sorolls: Depenent de la configuració de les pistes de l’aeroport

Un altre exemple de lluita veïnal són les protestes contra els sorolls provocats per l’Aeroport Josep Tarradellas del Prat per la contaminació acústica. Qui de la zona no recorda sentir el motor llunyà dels avions cada pocs minuts o veure la televisió fent pampallugues quan hi sobrevola un? La contaminació acústica continua molestant els veïns de Gavà Mar, però en menor impacte, ja que les confi­guracions actuals de les pistes per aterrar i enlairar-se minimitzen el soroll aeri.

 

TORRE DE CONTROL DE L'AEROPORT DEL PRAT / AENA

 

La cap de l’Oficina Municipal de Se­guiment de l’Aeroport, Isabel Arnet, diu que el nombre de queixes ha disminuït: “Jo crec que estan contents”, i destaca que els clams només floreixen quan hi ha una apli­cació excessiva de la pista que obliga els avions a sobrevolar nuclis urbans i no el mar, una situació que passa més a la pri­mavera que a l’hivern i que genera dubtes en el veïnat.

L’espai aeri del Prat disposa de tres grans pistes que poden funcionar amb diferents configuracions (entrades i sortides). Durant el dia els avions volen per la pista més propera al mar, fent un gir, i així eviten sobrevolar àrees habitades, com és el cas d’Alsina Mar, una de les zones de Gavà més perjudicades. Quan les condicions meteorològiques no són favorables, que és un 25% del temps, remarca Arnet, aquesta sortida queda inhabilitada i els avions han de passar per Castelldefels i aterrar a la pista principal, la més antiga, sobrevolant Gavà i Viladecans.

Les queixes ciutadanes envers l’Aeroport continuen existint. Les plataformes Prou Soroll i Preservem Castelldefels veuen en perill el futur turístic del municipi i consideren que els visitants que volen gaudir de la platja s’ho pensaran dues vegades per les molèsties sonores viscudes. Aquestes dues entitats, juntament amb els grups polítics de l’Ajuntament i els veïns han presentat el 2019 un manifest on entre d’altres reivindicacions, es demana continuar amb el sistema de pistes segregades per no perjudicar la salut de la població i una proposta d’actuació conjunta als municipis limítrofs.

L’Ajuntament de Gavà va liderar un manifest, signat amb altres represen­tants municipals de Begues, El Prat, Sitges, Sant Boi i Viladecans, per tal d’avalar que la privatització d’Aena no modifiqui els avenços aconseguits fins ara en l’àmbit mediambiental acústic. Les administracions locals sol·licitaven un informe sobre la planificació evolutiva de l’Aeroport a mitjà termini i la garantia de trans­parència informativa.

Deu anys després de la posada en marxa dels enlairaments amb gir al mar, que va permetre reduir l’impacte derivat de l’entrada en funcionament de la tercera pista dos anys abans, els sis municipis demanaven mesures més efectives per reduir l’impacte acústic de l’aeroport i exigien compensacions per als municipis més afectats pels sorolls. Els alcaldes van signar el 2016 un manifest en què demanaven un aeroport “responsable” amb el territori per tal de fer-lo més sostenible i de qualitat. Segons els edils, tot i que hi ha resultats positius en l’actual configuració, encara hi ha un “notable marge de millora” en relació a l’impacte acústic de l’aeroport.

6.7. Reciclatge i oportunitats laborals

La preocupació pel planeta té altres formes. El reciclatge n’és una. La deixa­lleria de Cornellà, situada al carrer Progrés del polígon Almeda, té el seu origen l’any 2000, quan es va crear l’empresa d’inserció Recibaix, que prové de l’associació Coordinadora contra la Marginació. 

Allà, a la deixalleria, s’uneixen dos grans objectius en una mena de simbiosi: d’una banda, la reducció de l’impacte mediambiental dels residus i, de l’altra, respondre a una de les necessitats més greus i urgents, la inserció de les persones exrecluses. La Coordinadora Contra la Marginació ja portava vint anys treballant amb les persones amb drogodependències i recluses, i s’adonava del gran problema que tenien aquest sector de la població a l’hora de reinsertar-se social i laboralment.    

 

CONTENIDOR DE ROBA USADA / ROBA AMIGA

 

Javier Huerta és l’encarregat de la deixalleria de Cornellà i valora molt posi­tivament la feina que es fa a la deixalleria i la unió de treballar el reciclatge i la recuperació dels residus  amb el treball social i humà de la reinserció. “Els treballadors habitualment estan entre un o dos anys amb nosaltres, per això jo dic que és com un treball pont on l’empresa els dóna un acompanyament i un reforç emocional per tal que la persona pugui anar sortint per si mateixa i s’incorpori al món laboral sense problemes”.

Recibaix s’ha unit al grup de la Fundació Formació i Treball i ara el personal amb el qual treballem prové de diferents sectors marginals, com ara persones que viuen al carrer, immigració amb problemes d’inserció, drogodependents o nois que estan sortint de presó. I també amb persones que desitgen fer una feina en benefici de la comunitat com a opció a no haver d’entrar a la presó.  Aquesta última és molt positiva de cara al personal en qüestió, ja que aquesta opció també té una funció reeducativa i profitosa per a la societat”, explica el Javier Huerta.

6.7.1. El cas de la deixalleria de Cornellà

La deixalleria de Cornellà cada cop mou més volum de residus, i actualment ja supera les 1.000 tones de dife­rents residus. Es recullen per separat els elements que ja no són útils a casa i que poden reciclar-se, i alhora els productes perillosos (tòxics o contaminats) es recullen per tal que rebin el tractament adequat. Els materials que recull són ferralla, metalls, electrodomès­tics, mobles, matalassos, fusta, runes, vidres, pneumàtics, bateries de cotxe, olis de motor, olis domèstics, càpsules de cafè, radiografies, fluorescents, roba, sabates, electrònica (cables, ordinadors, impressores, televisors), cartutxos de tinta, tòners, piles, vernissos, dissolvents i tòxics.

“La roba és un dels residus, que cada cop més, aquesta societat de consum en què vivim, està generant més tones cada any”, explica el Javier Huerta. Per això, Recibaix també participa amb el projecte de la cooperativa Roba Amiga, amb l’objectiu de donar una segona vida a la roba, reduir l’impacte mediambiental i, amb la seva venda, donar feina creant llocs de treball.

Amb l’objectiu d’acostar el servei a la població, també hi ha una deixalleria mòbil i la deixalleria del barri, que cada setmana recorren tots els barris de Cornellà. La deixalleria està oberta de 9 a  14 hores i 16 a 20 hores de dilluns a dissabte i diumenge només al matí. A més, les persones que facin servir qualsevol de les deixalleries de Cornellà poden obtenir una bonificació de fins a un 14% en la Taxa Metro­politana de Tractament de Residus.

“També des de l’any 2018 s’ha obert l’espai Reutilitza, on separem mobles, joguines i aparells elèctrics als quals se’ls pot donar un segon ús i estirar la seva vida útil. L’espai el gestionem conjuntament amb el departament de Medi Ambient, Serveis Socials i Càritas, per tal de donar aquests objectes a persones i famílies amb escassos recursos econòmics. Per tant, tothom que vulgui donar coses en bon estat i que puguin servir a altres persones el convidem a portar-les a aquest nou espai”, destaca en Javier Huerta.

6.7.2. L’empresa d’economia social Solidança Treball EI

Ajuntar el reciclatge i l’oportunitat laboral és també l’objectiu de Solidança. Va néixer el 1997 com a associació dedicada a la inserció sociolaboral i el 2006 va constituir una empresa d’economia social, Solidança Treball EI. Complementàri­ament, fa campanyes i accions de sensibilització amb l’objectiu de reduir la gene­ració de residus i millorar la reutilització. Té una botiga central a Sant Joan Despí i d’altres a Molins, Cornellà, Barcelona, Manresa i també Sant Joan Despí, a més d’una botiga on line, en les quals es pot trobar roba, complements, objectes de col·leccionista, antiguitats, objectes de decoració, mobiliari, joguines, discs i joies.

6.7.3. Roba Amiga té les seves principals instal·lacions a Sant Esteve Sesrovires

A Sant Esteve Sesrovires, la planta Roba Amiga s’en­carrega de la recollida selectiva de roba usada, roba de llar, sabates i altres residus tèxtils per a la seva revaloració a través de la reutilització i el reciclatge. A més de l’aspecte mediambiental, té una funció social, la de contractar persones en risc d’exclusió i donar-les una oportunitat labo­ral, en col·laboració amb els serveis socials de l’Ajuntament. El ventall de treballadors és am­pli, com ara adults amb poca formació, immigrants amb dificul­tats, joves amb fracàs escolar, persones que han tingut problemes amb l’alcohol i les drogues, i presos en tercer grau penitenciari que tenen permís per sortir de dia. En aquest sentit, la presó de Can Brians està a pocs kilòmetres de la planta de tractament de Sant Esteve Sesrovires i sovint reben interns que aviat fina­litzaran totalment la seva pena.

El president de Roba Amiga, Albert Alberich, destaca el tracte professional en totes les etapes de tractament de la roba, cosa que fa que sigui un projecte rendible que els permet pagar els salaris. Els treballadors acostumen a estar-hi un o dos anys en funció, per exemple, de la seva adaptació o de si han trobat una altra feina, i poden estar fins a un màxim de tres anys, segons estableix la llei en aquests casos. “Som empreses de transició, formem la persona però no volem retenir-la. Quan està formada volem que salti a l’empresa ordinària per poder formar-ne una altra i donar aquesta oportunitat sociolaboral”, remarca Alberich.

Tot va començar fa més de 15 anys, quan un seguit d’entitats socials de Catalunya que treballaven en el sector de la roba de segona mà van decidir generar llocs de treball. En l’actualitat, el consorci d’entitats de la Cooperativa Roba Amiga està format per les empreses d’inserció Formació i TreballADAD-L’EncantSoli­dançaTroballes i Recibaix. Ofereixen feina a més de 190 persones, de les quals el gairebé el 60% estan en procés d’inserció. En el conjunt de Catalunya, tenen diferents acords amb institucions, productors tèxtils i empreses patrocinadores, i quasi 1.900 contenidors per dipositar la roba que es reconeixen fàcilment pel seu color taronja. Un cop recollida la mercaderia, té quatre destins diferents: les botigues Roba Amiga, l’exportació a països subdesenvolupats, la producció de drap per a la indústria, o el reciclatge per a l’elaboració de filatures.

7. Discapacitats

7.1. Patiment de salut i econòmic per les famílies

Al Baix Llobregat hi ha 61.258 persones amb algun tipus de discapacitat. D’aquestes, 12.289 són malaltes mentals i 5.408 intel·lectuals, segons dades de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies corresponents a l’any 2017. La majoria de les persones que tenen alguna discapacitat mental o psíquica són dependents i necessiten les seves famílies per dur a terme les activitats diàries.

 

DISCAPACITATS / TOTS SOM SANTBOIANS

 

El patiment és, primer, per temes de salut, i, segon, econòmic. Als tracta­ments i medicaments necessaris s’afegeix el fet que la majoria de centres del sector es troben a Barcelona i el desplaçament suposa una despesa de temps i diners. El dubte més gran per als pares, però, és: “I quan nosaltres no hi siguem, què passarà?”

7.2.  Protagonistes. Tots Som Santboians, membre de CordiBaix

CordiBaix és la Federació d’Associacions, Fundacions i Patronats de les Persones amb Discapacitat, Persones amb Trastorn Mental i/o Persones amb Intel·ligència Límit del Baix Llobregat. Té com a objectiu aconseguir la integra­ció plena d’aquests usuaris, i per a això, assessora les famílies, col·labora en la posada en marxa de serveis i activitats especialitzades i treballa per què les em­preses no discriminin aquest col·lectiu. CordiBaix es va constituir l’any 1987 i en l’actualitat té associades prop de trenta entitats de la comarca.

TOTS SOM SANTBOIANS VOL QUE ELS SEUS ASSOCIATS SIGUIN EL MAXIM D'AUTONOMS

 

Una d’elles, Tots Som Santboians, està dedicada a les malalties mentals i té com a objectiu que els afectats siguin el màxim d’autònoms fent-ho també de manera dinàmica. Té uns seixanta usuaris d’entre 14 i 60 anys, juntament amb les seves famílies, i a més de formació ofereix tallers de teatre, ball, equinoteràpia, informàtica, excursions, repàs escolar o sensibilització amb gossos. D’aquesta manera, pretenen també sensibilitzar la població, fer-se més visibles i trencar tò­pics. Al principi només realitzaven les activitats els caps de setmana però, a causa de la demanda creixent, es fan cada dia, sempre intentant que no interfereixi en les seves obligacions. I és que els pares coincideixen que les activitats extraesco­lars són molt beneficioses per dos motius: fan més independents els fills i ajuden que la societat accepti les diferències, ja que fa anys tenir un fill amb algun tipus de deficiència sovint s’amagava i ara la situació està canviant en positiu.

7.3. L’experiència innovadora de la guarderia de pluridiscapacitats a Sant Feliu

Com a experiència innovadora en el sector, hi ha una nova aula a una guar­deria de Sant Feliu per a nens de 0 a 5 anys amb pluridiscapacitat, que és una discapacitat d’origen neurològic que suposa un retard important en el desenvo­lupament psicomotriu, acompanyat de dèficits sensorials (visió, audició...), crisis epilèptiques i problemes de salut, com ara digestius, respiratoris, cutanis, dentals i cardiovasculars. La iniciativa, que rep el nom d’”Aules”, està vinculada a Nexe Fundació i disposa de la col·laboració de l’Obra Social la Caixa, la Conselleria de Benestar i la Diputació de Barcelona. Per primer cop, el centre està dins d’una guarderia ordinària, de manera que en alguns moments els petits es poden re­lacionar amb la resta d’alumnes, i l’objectiu és que aquest experiment s’estengui a més llocs de Catalunya.

7.4. LGTBI. Panorama

LGBTI són les sigles que designen les persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgènere i Intersexuals. Als anys 90 s’usaven més les sigles LGBT, que alhora havien reemplaçat l’expressió ‘comunitat gai’ perquè algunes persones no s’hi sentien representades. També hi ha qui rebutja el terme LGTBI perquè interpreten que és un intent d’etiquetar la gent, quan, en realitat, el desig i la identitat sexuals tenen a veure amb la vivència de cada persona.

 

VIOLETA, CENTRADA EN ELS POBLES

 

7.4.1. Protagonistes. Violeta, centrada en els pobles

LGTB Violeta és una associació que es fa fundar l’agost del 2015 a Sant Feliu de Llobregat i que, des del començament, ha volgut centrar-se en nuclis més petits de població per tal de donar visibilitat al col·lectiu fora de les grans ciutats. De fet, el seu lema és ‘Per la visibilitat LGTBI+ en els pobles’ i treballa en el conjunt del Baix Llobregat, on té d’altres delegacions, i a d’altres comarques de Catalunya.

El seu objectiu és aconseguir una normalització social del fet lèsbic, gai, transsexual i bisexual, per tal que no hi hagi discriminació per motius d’orientació i identitat sexuals. També figuren entre els seus eixos principals la prevenció de la SIDA i l’atenció a les persones que la pateixen; fer estudis relacionats amb la comunitat LGTB; defensar els Drets Humans arreu del món; intervenir en polítiques per erradicar actituds discriminatòries i intolerants, o bé dur a terme activitats per promoure l’educació en valors com ara la pau, la convivència, la diversitat, la salut i la igualtat.

Luis Serrano n’és un dels membres i fundadors de LGTB Violeta. Assegura que una associació d’aquest tipus serveix per defensar el col·lectiu, com per exemple “legislar a favor de les persones transsexuals  a l’hora de fer el canvi de sexe o el canvi de nom en el DNI”. Per tal de “normalitzar l’homosexualitat”, també hi ha activitats a escoles i casals, a més de participació en festes populars. En l’aspecte salut, les associacions LGTBI faciliten el “control de malalties de transmissió sexual, no només el VI sinó també gonorrea, sífilis o hepatitis”.

En l’àmbit social, Luis Serrano destaca que en els pobles petits encara avui en dia “no és el mateix que passegin dos nois agafats de la mà” a una ciutat gran com Barcelona que a un municipi més petit, i d’aquí la importància d’estar present allà on faci falta.

7.4.1.2. El 28 de juny de l’orgull

Els municipis de la comarca se sumen el 28 de juny al Dia de l’Orgull LGTBI amb activitats diverses. Es tracta de recordar els anomenats disturbis de Stonewall, a Nova York, el 1969, que es consideren claus per a l’impuls del moviment d’alliberament gai als Estats Units. La policia va fer una de tantes batudes, però el col·lectiu s’hi va encarar, va fer manifestacions espontànies i en els dies següents es va organitzar per tal de tenir llocs on els homosexuals poguessin anar sense por a ser arrestats.

Sovint l’efemèride se celebra el dissabte o el cap de setmana abans del dia 28. A l’Hospitalet i el Baix Llobregat podem trobar actes com aixecar els Castellers del Prat com acció en defensa de la igualtat, com van fer com a gest inèdit el 2018. En general, els ajuntaments llueixen la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí i pengen una pancarta reivindicant els drets de la comunitat LGTBI. El Ple de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat va aprovar renomenar un carrer del municipi amb el nom de ’28 de juny’ en honor a les persones LGTBI. A Sant Andreu de la Barca, les principals rotondes han lluït els colors de la bandera; a Sant Boi s’ha fet la campanya ‘Sant Boi és diversa’ per acollir contes, concerts i altres espectables; a Castelldefels s’ha desenvolupat una setmana d’actes culturals, formatius i d’oci per sensibilitzar sobre el dret a la llibertat i contra la discriminació que té com a lema ‘Estima en llibertat’; a Martorell s’han instal·lat cartells informatius, i a municipis com Cornellà hi ha un Servei d’Atenció Integral (SAI) a les persones LGTBI per oferir assessorament i orientació sobre qüestions relacionades amb la sexualitat i les relacions.

7.4.2. Atenció Integral

El maig del 2018, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Direcció General d’Igualtat de la Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies van firmar un acord per impulsar un nou SAI per defensar els drets de les persones LGTBI. El SAI-Baix Llobregat vol visualitzar la realitat del col·lectiu i posar de manifest la diversitat sexual i de gènere, especialment als municipis de menys de 20.000 habitants. També estableix canals de suport a les víctimes de LGTIfòbia, dissenya estratègies de sensibilització i elabora informes. La finalitat d’aquest SAI és incrementar la coordinació institucional local per agilitzar i millorar l’acció política, i donar així una millor resposta a la ciutadania amb més professionals i serveis.