MÓN EDUCATIU

Aplicats i innovadors, però amb reptes pendents
Per Carlos E. Waltemathe Ramos

1. Panorama: Entre l’excel·lència i la polèmica

1.1 Introducció

L’educació, les reformes educatives i l’èxit/fracàs escolar han estat l’ovella negra de la política. Encara que al nostre país hi ha la tendència a veure’ns pitjor del que realment estem, la present radiografia tractarà de mostrar la realitat que s’amaga darrere de part del menyspreu que alguns tenen al sistema educatiu actual. És realment la nostra educació a la comarca tan dolenta com es creu? Ja podem anticipar que la resposta no és blanc o negre, sinó que, igual que en tots els àmbits, hi ha aspectes positius i negatius, èxits i fracassos, acords i polèmiques.

1.2 Alumnes matriculats el curs 2018-19

 

 

 

1.3. Centres d’educació pública i privada

Segons l’últim informe dels Serveis Territorials del Baix Llobregat del Departament d’Ensenyament, la nostra comarca té 243 centres públics, 63 privats concertats i tres municipals.

Entre els centres privats, cal ressaltar l’èxit i l’excel·lència de l’escola La Miranda de Sant Just Desvern, que el 2017 apareixia en vint-i-novè lloc de les millors escoles d’Espanya, convertint-se així en el millor centre de Catalunya. Aquesta escola ha arribat a tenir tal reputació, que el fill de la cantant colombiana Shakira i el futbolista Gerard Piqué està inscrit i coincideix amb la filla de Carlos Latre i el menor de l’expresident de la Generalitat José Montilla. A més, s’ha de tenir en compte que el Baix Llobregat és una de les zones amb més escoles internacionals (vegeu l’apartat 1.4).

Per la seva banda, la ciutat de l’Hospitalet compta amb 34 col·legis públics i 25 centres privats concertats. Mereix un esment especial el col·legi Joaquim Ruyra, un centre educatiu que treballa com a comunitat d’aprenentatge des de fa deu anys i que ha aconseguit en aquest temps que els resultats acadèmics dels seus alumnes fossin comparables als de les millors escoles de Catalunya. Per això, el 2017 aquest centre va guanyar el premi Ensenyament que concedeix el Cercle d’Economia i que suposa un dels reconeixements més prestigiosos en l’àmbit educatiu català.

1.4. Escoles d’ensenyament internacional

L’educació a la comarca i l’Hospitalet està altament influïda per les tendències de la gran metròpoli, donada la seva proximitat a Barcelona. És per això que el nostre territori concentra un gran nombre d’escoles internacionals de diferents nacionalitats, fins al punt de ser la comarca amb més presència d’aquest tipus d’escoles després de Barcelona. El Baix Llobregat compta amb cinc escoles internacionals d’estudis francesos, americans, alemanys i britànics.

 

ESCOLA ALEMANYA DE BARCELONA

 

A més, quant a l’educació internacional, no cal descurar l’àmplia oferta de la comarca en acadèmies d’idiomes, ja siguin de titularitat pública o privada. Les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) són centres públics d’ensenyament d’idiomes moderns per a adults, a nivell no universitari. D’un total de 46 centres en tota Catalunya, la comarca compta amb cinc (EOI Cornellà, El Prat, Esplugues, Martorell i Viladecans) i L’Hospitalet amb una. Aquest elevat número de EOIs fa que el nostre territori iguali el total de 6 centres que disposa Barcelona, la qual cosa remarca el pes de l’educació en llengües estrangeres en la nostra zona.

1.5. Augment de la plantilla de professorat

La falta de professorat qualificat ha estat un dels motius de polèmica en el marc de l’educació. No obstant això, l’ultim informe del departament d’Ensenyament de la Generalitat mostra una millora important del professorat a la comarca. Un total de 8.074,5 dotacions de professorat s’han desplegat per al curs 2018-2019, cosa que representa un increment de 86,5 en relació a l’anterior curs. Aquesta xifra es distribueix de la següent manera: 3.834 professors en 65 centres de Secundària; 3.864 en 156 escoles de Primària; 173 en 17 centres de formació adulta i 52 en cinc escoles oficials d’idiomes.

1.6. Inversions en la millora dels centres educatius

A més d’un lleuger increment en la plantilla del professorat, la comarca ha rebut inversions també en l’ampliació i millora de la xarxa d’escoles. És el cas de l’escola Cau de Guineu, de Corbera de Llobregat, i l’Institut Escola Gavà Mar, a Gavà, on s’ha invertit un total de 3,7 milions d’euros en noves construccions i ampliacions. També a Santa Coloma de Cervelló s’ha invertit un total d’1.633.297,687 €.

A més d’aquestes obres i ampliacions, s’han invertit més de dos milions d’euros en diversos arranjaments en 36 centres per tota la comarca, on tenim encara un total de 67 mòduls prefabricats en 28 centres.

1.7. Innovació i adaptació

L’educació requereix una permanent adaptació als temps actuals. Per això, la implantació de nous ensenyaments és essencial.

A la comarca cal ressaltar l’aparició de nous cicles formatius. L’institut Can Margarit, de Corbera de Llobregat, ofereix un CFPM en Sistemes Microinformàtics i Xarxes. També al Prat de Llobregat l’Institut Ses Salines ha implementat un CFPS en Condicionament Físic (Fitness) i a Gavà, a l’Institut El Calamot, es pot cursar un CFPM en Activitats Comercials (Perfil logístic) i un CFPS en Transport i Logística. A Olesa de Montserrat, en l’Institut Daniel Blanxert, com a novetat, s’ofereix un CFPS en Ensenyament i Animació Socioesportiva. L’Institut Severo Ochoa d’Esplugues ofereix una formació professional bàsica d’electricitat. A més, com a exemple d’excel·lència educativa, el Baix Llobregat ha augmentat la seva oferta en Formació Professional Dual. En l’actualitat, es poden cursar 75 cicles d’aquest tipus en el nostre territori. Cal ressaltar l’Institut Esteve Terrades i Illa, a Cornellà de Llobregat, amb un total de 10 cicles duals (vegeu apartat 1.8.1.).

 

SESSIÓ AULA JOVE A L’INSTITUT SEVERO OCHOA

 

1.8 Formació Professional Dual

Les FP duals són una gran novetat a la comarca. Amb un total de 75 cicles repartits al llarg del territori, el Baix Llobregat i l’Hospitalet estan a l’altura de la capital barcelonina. Cal remarcar que, segons les últimes dades, s’ha registrat un descens de matriculats. L’Observatori Comarcal del Baix Llobregat preveu que el nombre d’alumnes de formació professional creixi, però apunta que els matriculats en la versió Dual han caigut fins als 478, un descens que s’ha produït després del creixement experimentat en el curs anterior, que va registrar 529 matriculats.

1.8.1 L’Institut Esteve Terradas i Illa aposta pel model alemany

A Cornellà, l’Institut Esteve Terradas i Illa porta diversos anys apostant per la Formació Professional Dual. En total ofereixen 10 cicles, dels quals vuit pertanyen al grau superior i dos al grau mitjà. A més, han aconseguit signar convenis amb més de 40 empreses, entre les quals criden l’atenció multinacionals com Siemens i Nestlé. Jaume Llovet, subdirector d’FP de l’institut, argumenta que “el model alemany de la formació dual ofereix durant el mateix temps molta més experiència”. Aquest sistema, que combina el món laboral amb l’acadèmic, fa que els alumnes surtin més preparats i millor formats, ja que a més d’assistir a les aules docents, l’ensenyament es complementa en els tallers i fàbriques, rebent a més un sou. En total, a l’Institut Esteve Terradas hi ha més de 150 estudiants cursant un cicle dual.

 

ALUMNES D'ARTS GRÀFIQUES DE L'ESTEVE TERRADAS

 

1.8.2 SEAT: exemple de compromís amb l’FP Dual

El centre de formació professional de l’automoció de Catalunya, a Martorell, porta des del curs 2015-16 compromès amb la companyia automobilística SEAT, la factoria de la qual es troba en uns terrenys pròxims, en la sortida de l’A2. En el centre es defensa que formar un professional no es limita a les classes teòriques o pràctiques per aprendre un ofici. També juguen un paper primordial els valors de l’empresa per a la qual s’està formant, així com les actituds i aptituds personals de cada treballador. Per això, l’equipament dóna formació homologada a nivell europeu a unes 18.000 persones, entre joves que cursen la formació professional, aturats que fan formació ocupacional i professionals del sector per rebre formació contínua.

La responsable de l’equipament, Maria Teresa Casanovas, ha recordat que el centre és “pioner en el sector de l’automòbil a nivell estatal i del sud d’Europa, projectant la reindustrialització de Catalunya i la seva ubicació en primera línia del sector de l’automoció “. Una de les novetats, segons Casanova, és que “és el mateix sector de lautomoció qui marca la línia de l›ensenyament impartit i no l’administració”. SEAT ha forjat una extensa pedrera de treballadors a la seva Escola d’Aprenentes, en el seu centre de formació de la Zona Franca de Barcelona, des que en 1957 va iniciar les seves activitats. 

1.8.3 Let’s VET in English

L’escola ‘The American School of Barcelona’, situada a Esplugues, i el  departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya promouen conjuntament l’anglès en la formació professional a través del programa ‘Let’s Vet in English’.

Un programa que, en la seva fase pilot, s’aplica en tres centres del Baix Llobregat pròxims al col·legi americà: l’Institut Esteve Terradas i Illa de Cornellà (cicle de grau superior de Disseny i Edició de Publicacions Impreses i Multimèdia); l’Institut Miquel Martí i Pol, també de la ciutat baixllobregatina, en el seu cicle de grau mitjà de Fusteria i Mobles; i el Martí i Dot de Sant Feliu de Llobregat, si escau, en el grau mitjà de Cuina i Gastronomia.

El programa és una iniciativa d’aprenentatge i servei a la comunitat a través d’activitats de suport a l’expressió oral en anglès als alumnes de cicles formatius dels instituts. Consisteix en activitats lingüístiques que es donen en les classes de contingut i en els tallers, de manera que es beneficien els estudiants d’FP, millorant així les seves aptituds, mentre que els alumnes de la American School tenen l’oportunitat de conèixer a fons la formació professional.

1.9 Ensenyament universitari

L’educació Universitària al Baix Llobregat i l’Hospitalet compta amb dos campus, un de la Universitat de Barcelona (UB) a la ciutat riberenca i l’altre de la Universitat Politècnica (UPC) a Castelldefels, on s’imparteixen diferents especialitats.

1.9.1 Campus UPC Castelldefels, el compromís per la innovació

El campus de la Universitat Politècnica de Catalunya, situat a la localitat de Castelldefels, agrupa tres departaments: l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels, la d’Agricultura de Barcelona i el departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia. Les característiques més rellevants del campus de la UPC de Castelldefels són un fort compromís quant a la innovació en l’ensenyament i la qualitat, combinat amb una intensa activitat de recerca en contacte estret amb la indústria per a promoure la transferència de resultats a la societat.

El campus s’integra al Parc Mediterrani de la Tecnologia, un dels parcs tecnològics més avançats del sud d’Europa, impulsat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’Ajuntament de Castelldefels i la Universitat Politècnica de Catalunya. El campus és el resultat de la confluència d’interessos que integra, interconnecta i genera sinergies entre centres docents, de recerca i empreses.

 

PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA / UPC CASTELLDEFELS

 

El que fa del campus de Castelldefels diferent respecte d’uns altres és l’aprenentatge cooperatiu basat en projectes amb un nombre reduït d’estudiants per classe; un sistema d’avaluació continua basat en el treball regular dels estudiants; una taxa d’èxit del 80% dels estudiants, i una oferta de pràctiques en empreses incloses en el pla d’estudis (més de 250 estudiants per any, al voltant de 400 h / estudiant, contactes amb més de 180 empreses).

1.9.1.1 Sempre millorant

Malgrat l’innegable èxit del campus UPC de Castelldefels, la universitat no descansa i continua innovant i adaptant les seves ofertes al panorama laboral i professional del moment. Des del punt de vista acadèmic, les dues escoles del Campus, la d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) i l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), incorporen en els seus estudis les pràctiques acadèmiques externes, una activitat que permet un acostament real dels estudiants al món del treball i als seus professionals, on poden viure experiències, completar la seva formació i establir relacions fructíferes de cara a la seva vida laboral. Al mateix temps, les pràctiques també serveixen com a eina de verificació i adequació dels estudis a les necessitats del món empresarial. En tots dos vessants, es tracta d’un conveni de cooperació educativa en el qual les dues parts es veuen ateses i protegides pel marc de la universitat pública catalana que suposa la UPC. A més, el novembre del 2018 es va posar en marxa en nou Espai Emprèn, pensat per a promoure l’esperit innovador dels estudiants. Manel Arrufat, del Servei de Gestió de la Innovació UPC, explica que la universitat “té la missió d’aportar a la societat el coneixement que genera” i que, per això, s’ha dut a terme la iniciativa al campus de la UPC de Castelldefels que, encara que ja s’ha posat en marxa en uns altres com el de Terrassa o el Campus Nord de Barcelona, té particularitats que ho fan especial. I és que al campus de Castelldefels ja hi ha tots els elements necessaris per a l’èxit d’aquest projecte. “No fem res que no es fes abans”, argumenta Arrufat, que posa èmfasi en el fet que “ara es fa tot de manera coordinada”.

1.9.2 Campus UB Bellvitge, el clúster sanitari

El campus de la Universitat de Barcelona situat a Bellvitge, per la seva banda, oferta una sèrie d’especialitats mèdiques reunides a l’Escola Universitària d’Infermeria, la Facultat de Medicina i la d’Odontologia, integrant el clúster sanitari de l’Hospitalet.

La confluència d’interessos, entitats i agents i la signatura d’acords i de convenis entre la Universitat de Barcelona i altres entitats -com és el cas de la creació del Bipol de LlHospitalet- fan del campus de Bellvitge de la UB un entorn privilegiat per a l’estudi i la recerca en els àmbits de les ciències de la salut. Les empreses associades, juntament amb els hospitals de referència, els centres universitaris i les empreses, amb l’impuls del consorci creat entre les institucions implicades, dinamitzen el Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet i el Parc Empresarial de l’Hospitalet.

 

HOSPITAL DE BELLVITGE, REFERENT METROPOLITÀ

 

El conveni signat pel Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet, emmarcat en el Pla estratègic de la Bioregió de Catalunya, és un primer pas per aconseguir potenciar l’àrea científica del nostre país perquè la transferència de coneixements i la recerca biomèdica siguin la base i el motor per a la creació de noves empreses i, al mateix temps, atreure altres companyies del sector farmacèutic i biotecnològic de fora de Catalunya.

L’objectiu de potenciar els resultats de la recerca clínica i biomèdica i de concentrar els recursos de la docència en el camp de la salut és el punt de partida del campus de Bellvitge, que pretén convertir-se en un dels punts de referència de la Bioregió.

1.10 La falta d’experiència dificulta la inserció laboral

Segons un informe facilitat a BCN Content Factory per part del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, a la nostra comarca la inserció laboral ha millorat en els últims anys entre els graduats de grau superior, passant d’un 40,01% en 2014 a un 55,57% el 2018. Aquesta circumstància, a més, marca la taxa d’inserció laboral en els últims 10 anys. No obstant això, en el cas dels graduats de grau mitjà, aquesta xifra ha disminuït del 2017 (33,63%) al 2018 fins a quedar-se en el 28,67%.

 

L’ESCOLA D’APRENENTS DE SEAT TÉ MÉS DE 60 ANYS

 

Entre els motius pels quals els graduats no troben feina destaca la poca experiència, que segons l’informe d’Educació afecta a més del 40% dels joves. A més, especialment per als graus superiors falten ofertes laborals adequades a la seva formació. Malgrat haver augmentat la taxa d’inserció laboral, cal indicar que més d’un 60% dels graduats compten amb un contracte temporal i només un 35,4% dels titulats amb Grau Superior (GS) i un 25,81% dels posseïdors de Grau Mitjà (GM) pot presumir d’un contracte indefinit. Quant als ingressos nets dels empleats a temps complet, els sous mensuals ronden els mil euros, tant en el cas del GS com en GM.

1.11 Noves polítiques d’ensenyament

Des de l’última edició d’aquest llibre, a la comarca s’han implementat una sèrie de polítiques educatives de millora. Primer, s’ha posat en marxa una nova avaluació per competències a l’ESO. Han desaparegut les valoracions quantitatives i s’han introduït les qualitatives. A més, s’avaluen els àmbits transversals i les competències digitals i dels camps personal i social.

D’altra banda, s’avança en la lluita contra la segregació escolar. Per això, s’ha signat un pacte i un nou decret d’admissió de l’alumnat. També es pretén potenciar el model d’institut escola i desenvolupar el decret d’inclusió. També, cada vegada tenen més pes la globalització i internacionalització, el plurilingüisme i la interculturalitat. Per això, a més de les nombroses escoles internacionals que es troben a la nostra comarca, s’han implementat mesures de millora de la competència en anglès, mitjançant reforç de la metodologia AICLE. Així, també es compta amb un Pla d’Impuls Plurilingüe de la llengua oral i es desenvolupa un Programa de Llengües i Cultures d’Origen.

Pel que fa a la Formació Professional, com s’ha dit, destaca l’impuls de les FP Duals. A més, s’ha creat l’Agència Publica de Formació i Qualificació Professional i el programa “Activa FP”. També cal destacar la nova ordre d’avaluació en la Formació Professional i, en general, un important increment en l’oferta formativa en aquest àmbit.

Les tecnologies ocupen cada vegada més espai en les nostres vides, i no podia ser menys en el món educatiu. Per això des del departament d’Educació s’ha treballat en la promoció de la competència digital i el foment de la cultura digital. Així mateix, s’ha elaborat un mapa sobre la innovació educativa i es creen noves modalitats de formació en el marge de la innovació i les noves tec­nologies.

Com una mena d’experiment, també a la comarca s’està elaborant un pla de reforma horària que potencialment podria entrar en vigor en els pròxims anys. L’horari dels alumnes ha estat motiu de discussió des de fa molts anys, vist que molts opinen que el llarg dia escolar impedeix el desenvolupament de les capacitats socials fora de l’aula, a més d’afectar el descans i, per tant, el ritme de vida.