MÓN ECONÒMIC

Som la segona locomotora de Catalunya
Per Carlos Manzano

1. Panorama: Empreses punteres en un territori dinàmic

La comarca del Baix Llobregat, juntament amb l’Hospitalet, ocupen una superfície de 498,39 km2 i la integren 31 municipis, sent el de més extensió Begues amb 50,44 km2 i el més petit Esplugues de Llobregat amb 4,60 km2.

El conjunt del Baix Llobregat i l’Hospitalet tenen una població segons les dades del padró continu de l’any 2018 de 1.080.236 habitants, representant un increment respecte a les darreres dades de l’any 2014 de gairebé un 2%. Per volum de població, el més gran és l’Hospitalet de Llobregat amb 261.068 habitants, seguit de Cornellà, Sant Boi i Viladecans.  El de menys població és Castellví de Rosanes amb 1.865 habitants.

 

 

Per percentatge d’augment de població destaca Sant Just Desvern amb el 6,74%, seguit de Castellví de Rosanes (5,97%) i Begues (5,15%), tot i que si ho mirem en valors absoluts, la població que més ha augmentat es la de l’Hospitalet amb 7.550 habitants. Els municipis que han perdut població son Sant Vicenç dels Horts, la Palma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat i Martorell.

El 12,10% de la població d’aquesta zona és d’origen estranger, lleugerament per sota de la mitjana provincial (12,80%).  Per origen, segons dades de l’INE i l’Idescat, la població estrangera de més volum és la marroquina (23.468), seguida de la romanesa (7.681), la boliviana, molt concentrada a l’Hospitalet (7.678), i la Xinesa, que és la que més ha augmentat (7.531).

El 16% de la població és menor de 15 anys, i el 18% supera els 65, representant la població entre aquestes dues edats que configuren la població activa, el 66%.  Si veiem la piràmide poblacional per sexes, hi ha una tendència a l’envelliment que es constata a la base on és més estreta, augmentant la seva dimensió a la part central i finalment veiem un desequilibri que és habitual a la part alta, on hi ha més dones que homes en edat avançada. Aquesta tendència a l’envelliment pot ser un fre al nivell de producció de l’economia de la zona objecte d’estudi, ja que es redueix la força laboral, la qual cosa podria donar lloc a la reducció del PIB futur.  La piràmide poblacional ha anat evolucionant en uns anys cap a una forma de tipus baldufa, característica de les economies desenvolupades on l’envelliment de la població està guanyant pes.

 

 

2. L’economia al Baix Llobregat i l’Hospitalet

Els darrers anys es distingeix una recuperació econòmica que ens ha allunyat dels pitjors anys de la gran crisi. Algunes magnituds s’han recuperat, però encara no hem assolit els nivells previs al 2008. No obstant, pel que fa referència al Baix Llobregat i L’Hospitalet, l’evolució és millor que la comparativa amb la resta de Catalunya.

2.1. Producte Interior Brut (PIB)

Una de les magnituds més rellevants per mesurar l’activitat econòmica d’un àrea geogràfica és el PIB. En aquest sentit, el PIB de l’àrea d’estudi del Baix Llobregat i l’Hospitalet ha tingut una evolució positiva segons les dades disponibles des del 2010 al 2016, mostrant un augment del 17% entre aquests anys.

 

 

Al quadre de la dreta podem comprovar que el creixement del PIB a la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat (17%) era àmpliament superior el del total de Catalunya (9,5%). Aquesta evolució positiva de la zona d’estudi ha fet que el pes sobre el total de Catalunya se situés en un 13,9% el 2016 davant d’un 13% en el 2010. Una altra variable que ens permet baixar a un nivell de detall més ampli és el Valor Afegit Brut (VAB), que es focalitza en l’avaluació de la riquesa generada a l’economia sense incloure els impostos i les subvencions sobre els productes.

 

Si analitzem el Valor Afegit Brut per sectors, ens adonem que el de serveis és el que més aporta amb diferència respecte dels altres. Els sectors de la indústria, la cons­trucció i serveis man­tenen un pes sobre el total dels mateixos sectors a Catalunya del voltant del 14%.

2.2 Sector Agrari

Històricament el Baix Llobregat i l’Hospitalet havien estat àrees basades en l’agricultura fins als anys seixanta del segle passat, quan es va produir l’expansió de l’àrea industrial de Barcelona i la profunda transformació de la comarca.

El sector agrari té un pes reduït respecte del total, però cal destacar que les terres del Parc Agrari són unes de les zones agrícoles més antigues i fèrtils de Catalunya, amb 3.332 hectàrees de terreny distribuïdes entre 14 municipis (Castelldefels, Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, Santa Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, i el Papiol).  A més de l’activitat agrícola, el Parc Agrari potencia el producte local de qualitat i el consum de proximitat, fonamentalment amb productes d’horta i fruiters.

Cal destacar també que set municipis del Baix Llobregat produeixen vins inclosos a la denominació d’origen Penedès: Abrera, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, i Vallirana.

Pel que fa a la ramaderia, cal dir que té un pes merament testimonial al Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que algunes especies animals han aconseguit un reconeixement rellevant, com és el cas del gall potablava del Prat.

2.3 Sector industrial

Des de mitjans del segle XIX el sector que ha donat impuls com a motor econòmic ha estat la indústria, tot i que hi ha hagut un canvi important dins d’aquest sector, ja que hi ha hagut una evolució del tèxtil, metall i químic donant pas a la distribució i logística industrial. El pes d’aquests subsectors industrials queda palès en el seu valor afegit i la seva contribució a total, representant el valor afegit del Baix Llobregat i l’Hospitalet el 14,6% del total del sector industrial de Catalunya.

 

 

Pel que fa al sector industrial, l’Observatori del Consell Comarcal destaca que la comarca és la segona a nivell de Catalunya amb els seus 122 polígons, distribuïts en 23 municipis i ocupant més de 3.000 hectàrees de superfície. Un dels possibles problemes a mig termini que presenten aquest polígons és la seva antiguitat de 35 anys de mitja.

L’estructura del teixit empresarial està formada per petites i mitjanes empreses, destacant també les microempreses. Gran part del teixit empresarial es localitza a la meitat sud de la comarca a les poblacions de Cornellà, Sant Boi, el Prat, Castelldefels, Viladecans, Gavà, Esplugues, així com a l’Hospitalet.

 

CADENA DE MUNTATGE DE COTXES

 

El Baix Llobregat representa el 18,5% del total de la facturació de les empreses de la província de Barcelona, destacant SEAT (Martorell), Nestlé (Esplugues), Puig (L’Hospitalet), KPMG (L’Hospitalet), Unilever (Viladecans), i una llarga llista de companyies que han decidit ubicar les seves seus i centres productius a l’Hospitalet i el Baix Llobregat.

2.4 Sector de la construcció

Tot i que la crisi econòmica ha estat molt intensa en el sector de la construcció, sent el més castigat de tots,  la darrera evolució del mateix indica com està començant  a donar símptomes de recuperació, com ho mostra el fet que el volum de compravenda d’habitatges a la comarca i a l’Hospitalet ha augmentat un 4,4% el 2018 respecte de l’any anterior. Les operacions tancades el 2018 han estat de 11.455, el que significa que s’han fet 478 operacions més que l’any 2017, segons informa el Fòrum Empresarial del Llobregat.

L’evolució del nombre de compravendes d’habitatges ha superat el nivell precrisi, que el 2007 va ser de 10.595. És un fet rellevant, ja que en els dos darrers anys s’ha superat aquesta xifra, i posa de manifest la recuperació que està experimentant aquest sector. El comportament general és positiu i destaquen municipis amb creixement important en volum d’operacions com Sant Feliu, Sant Boi i Viladecans, mentre que en la part de retrocés ens trobem a l’Hospitalet i Gavà.

2.5 Sector serveis

El sector serveis del Baix Llobregat i l’Hospitalet destaca pel seu pes i la seva evolució positiva en aquests darrers anys. No podem obviar el pes que té en relació a tot el sector a Catalunya, aportant gairebé el 14%. Tot i així, sent conscients que aquest sector és una amalgama de subsectors ben diferenciats, cal destacar que l’activitat del comerç i la immobiliària, amb un 26,7% i un 28,7% sobre el total del sector, són uns dels motors d’aquest sector, sense oblidar el pes que tenen les administracions públiques (19,5%).

 

VISTA D’UNS DELS CARRERS DE VILADECANS THE STYLE OUTLETS, EL PRIMER CENTRE COMERCIAL AMB DESCOMPTES PERMANENTS AL TERRITORI

 

Dins del sector serveis està guanyant pes la logística, tant la vinculada directament a la indústria com la que té relació directa amb l’e-commerce.  En aquest sentit, hem de destacar la inversió que Amazon ha fet al Prat el darrer any, instal·lant -hi el seu centre logístic, o una altra com la de Mercadona a Abrera.

L’evolució del hàbits en el consum, les facilitats dels grans operadors i l’e-comerç marcaràn el futur del comerç. La implantació de nous centres comercials (amb espais mixtos de comerç, restauració i oci) i la potenciació dels actuals a la zona tals com GranVia2 (L’Hospitalet), Ánec Blau (Castelldefels), L’Splau (Cornellà) o l’exemple de l’Outlet de Viladecans, tenen un efecte dinamitzador i d’atracció a la vegada, tot i que generen competència que impacta directament en el petit i mitjà comerç local. Per això, tant associacions de comerciants com administracions publiques cerquen un equilibri i avancen en l’especialització i el servei personalitzat del petit i mitjà comerç local, implicant-se en accions que ajuden a desenvolupar i mantenir-ho, sent un element de cohesió social.

 

2.6 El sector turístic

La presència del turisme al Baix i l’Hospitalet ha estat tradicionalment escassa. No obstant això, la proximitat a l’aeroport Josep Tarradellas-El Prat i a Barcelona, el recinte firal de Gran Via (L’Hospitalet), la implantació de nous hotels a la zona gestionats per cadenes hoteleres rellevants com NH o B&B, així com els esforços de les administracions i associacions per donar a conèixer la riquesa natural de la zona, la història i l’ampliació dels serveis, està fent que aquest sector guanyi pes any rere any.

Segons indica l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat (2018) el pes del sector turístic en el conjunt de l’estructura productiva de la comarca supera al pes que té aquest en el conjunt de Catalunya. El 15% de les empreses i el 12 % de la població ocupada al Baix Llobregat desenvolupen activitats turístiques.

 

FIRA LH. A LA DRETA, TERRENYS PER LA SEVA AMPLIACIÓ

 

No podem oblidar que Barcelona és la primera ciutat del món en convencions realitzades. Aquest fet incideix de manera positiva en l’ocupació hotelera. Tanmateix, el Baix i l’Hospitalet generen durant tot l’any reunions, incentius i fires que tenen un gran impacte en l’ocupació gràcies al turisme de negocis.

 

 

2.7 PIB per càpita

El PIB per càpita al Baix i l’Hospitalet està molt influenciat per dos elements: el primer pel tipus i tamany de les empreses, i el segon per volum de població.  D’aquesta forma podem veure com municipis com Martorell o el Prat es veuen influenciats per empreses com SEAT en el cas de Martorell, o l’Aeroport Josep Tarradellas en el cas del Prat. Altres com Sant Esteve de Sesrovires tenen l’efecte de menor volum de població en relació a l’activitat empresarial i també per l’impacte de SEAT.

 

FONT: ELABORACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA A PARTIR DE DADES IDESCAT

 

Tres municipis acaparen més del 25% del PIB per càpita del Baix i l’Hospitalet, i els set primers representen més del 50% del PIB per càpita.