PODER MEDIÀTIC

1. Panorama: El periodisme proper, bàsic per la democràcia al món

Hi ha dos conceptes que estan destinats a tenir una relació estreta: periodisme i proximitat. I cada vegada més. Els mitjans periodístics d’iniciativa privada s’enfronten a reptes fruit de l’era digital, com la disminució d’audiències als canals tradicionals o l’adaptació de la redacció als que són nous. En aquest context, la capacitat de connectar millor amb les audiències de forma propera dona molt avantatge competitiu. I encara més amb les xarxes socials, que fan que el periodisme de proximitat impacti arreu més que mai. També és un concepte que es pot entendre des de la clàssica idea territorial o com a reforçament dels vincles entre persones amb interessos propers. En aquest context, les publicacions que han nascut al Baix Llobregat, tant en l’àmbit comarcal com en l’àmbit municipal, veuen com el seu contingut arriba a un gran nombre de lectors, com ara La Bústia o Caràkter Santboià.

Però no ha estat fàcil sobreviure als últims anys. La pandèmia i la crisi posterior van complicar l’existència dels mitjans de comunicació més petits. Així i tot, alguns van rebre ajudes, tant d’administracions públiques com de plataformes -com Google- per tirar endavant. De fet, Notícies de Google va llençar a la pandèmia un fons d’ajuda d’emergència per periodistes per recolzar de forma urgent a milers d’editors de notícies de tot el món, petits, mitjans i locals”, reconeixent sobretot les notícies originals. La multinacional va indicar llavors que les “sales de redacció locals eren un recurs vital para mantenir a les persones i les comunitats connectades en els millors temps. Però -continua el cercador- porten a terme una funció encara més important a l’informar sobre els tancaments locals i sobre com la pandèmia del coronavirus afecta la vida quotidiana”.

Al Baix Llobregat hi ha mitjans de comunicació de referència, com ara El Far, la Premsa del Baix o ElBaix.cat, que fomenten també el sentit de pertinença. Mitjans que segueixen totes les notícies d’actualitat, com política, successos o societat, i que informen els seus habitants. Un poder mediàtic al Baix Llobregat que queda segregat en molts mitjans de comunicació que, a l’hora, suposen una àmplia oferta de proximitat.

El bressol del Periódico l’any 1982

Va ser El Periódico de Catalunya el mitjà que va desencadenar el naixement dels mitjans de comunicació a la comarca l’any 1982 amb la creació d’un suplement diàri amb la capçalera El Periódico del Llobregat. Va tancar al 1985. Un temps desprès, va nèixer un munt de gratuïts i El Far va decidir encartar la seva publicació a El Periódico, cosa que manté fins ara el tercer divendres de cada mes.

Perquè un govern local funcioni adequadament, ha d’haver-hi periodistes locals que facin rendir comptes als polítics i als responsables de les polítiques, però el periodisme local presenta dificultats en moltes parts del món. Sense periodisme local, no es difonen els problemes locals que podrien resultar significatius a una escala més gran, i molts dels efectes en l’àmbit local de les polítiques nacionals passen desapercebuts.

1.1. El Baix Llobregat al mapa informatiu

El Baix Llobregat, junt amb l’Hospitalet, són territoris capdals. De fet, es tracta de zones amb gran quantitat i qualitat de producció informativa. No és d’estranyar tenint en compte que, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el Baix Llobregat té una població de 833.540 habitants, l’11% de la població catalana. I l’Hospitalet té 265.444, que sumada a la del Baix Llobregat arriba a una població de 1.098.984 persones, per sobre de tota la comunitat autònoma d’Extremadura.

Per altra banda, el Baix Llobregat i l’Hospitalet és el segon territori que més aporta al PIB de Catalunya, amb el 13,9% del total, malgrat ser la sisena comarca de la comunitat autònoma en PIB per càpita, segons l’Informe Socioeconòmic Anual de l’any 2022 publicat per l’Observatori Comarcal. Si es posa en relació el PIB amb el nombre de centres productius en comptes d’amb la població, la comarca es mostra com una de les més productives, concretament la tercera. La població ocupada és de 362.020 persones al Baix, 172.279 dones i 189.741 homes, segons l’informe econòmic local del Baix Llobregat 2022 de la Diputació de Barcelona.

L’Hospitalet, segona ciutat de Catalunya, per la seva banda té 265.444 habitants i gairebé el 3% del PIB català. Tot el territori Llobregat suposa quasi el 14% del PIB amb una població de prop d’1,1 milions de persones, gairebé el 15% de la població de Catalunya. “El progrés democràtic, l’activitat econòmica, les onades migratòries i el creixement urbanístic han configurat una comarca molt complexa que és la segona amb més habitants de Catalunya, amb una població que supera la de les províncies de Girona, Tarragona o Lleida”, indica Jordi Fortuny periodista i baixllobregatí d’adopció.

La comarca no només té potència poblacional i econòmica, sinó que els mitjans de comunicació tenen el paper d’apropar tota la riquesa en l’àmbit natural, gastronòmic, d’activitats i festivitats a la ciutadania. I no és poca. “Tenim un patrimoni arqueològic de primera, com el que podem veure al Parc Arqueològic Mines de Gavà o el de les Termes Romanes de Sant Boi. Tenim patrimoni modernista, com el de Sant Joan; industrial com el d’Esplugues o Esparreguera... L’oferta cultural i patrimonial del Baix Llobregat és amplíssima!”, exclama Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Una potencialitat també molt atractiva per a la publicitat.

La necessitat informativa de caràcter local i comarcal s’ha fet evident a tots els mitjans generalistes, desde El País fins a El Periódico per poder oferir aquesta informació més propera, a més de la generalista. A poc a poc, aquests diaris han anat apropant les seves redaccions al territori Llobregat, des d’on han cobert la informació junt amb corresponsals propis del territori. Als anys 80, per exemple, El País s’estableix a la Zona Franca, mentre avança gràcies a les tecnologies de l’època.

El diari El Periódico va respondre incloent El Periódico del Llobregat, una versió dedicada al Baix Llobregat i l’Hospitalet, part de l’edició principal cinc dies a la setmana, de dimarts a dissabte. Aquesta edició local va rebre una gran acollida a la comarca, tant entre els lectors com en l’àmbit publicitari. Era el primer projecte destinat a practicar un periodisme de proximitat al Baix, i va obtenir bons resultats. Tot i que després de pocs anys va tancar les seves edicions comarcals i locals.

Molts projectes periodístics es van iniciar a continuació per omplir aquest forat. El últims dies de cada mes, La Vanguardia encarta dins els seus exemplars l’edició mensual de El Llobregat. Els últims dies de mes, El Far també es pot trobar encartat amb El Periódico.

1.2. Salut de la premsa de proximitat a Catalunya

A dia d’avui, Catalunya es caracteritza per la riquesa i tradició d’un tipus de premsa, la comarcal i local, que dona informació sobre l’entorn més proper i eleva a categoria de notícia esdeveniments que, en mitjans generalistes, poden passar desapercebuts. Així ho indica l’estudi Premsa Comarcal: “Som la premsa de casa” de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Aquesta associació aglutina 137 publicacions, 94 en format paper i 43 digitals a tot Catalunya.

L’estudi revela que aquest tipus de publicacions suposen l’oferta més àmplia i diversa del mercat, més de 100.000 pàgines de continguts editorials. Ofereixen actualitat comarcal (17%), esport especialitzat (16%), actualitat local (15%) o agenda de serveis (9%).

L’estudi també destaca que les publicacions acostumen a ser molt actives en la participació d’activitats o esdeveniments en els seus territoris i ajuden a ampliar la connexió amb els seus lectors. De fet, el 70% de les publicacions han participat en 220 activitats o esdeveniments. La ciutadania, amb tot, recompensa l’esforç amb més d’un milió de lectors mensuals.

Concretament, en són 1,1 milions de lectors al mes en format paper, 565.000 habituals amb 28 minuts diaris de lectura. El 40% d’aquests són compradors i els llocs que escullen per consumir aquesta informació és majoritàriament a casa (45%), a la feina (13%), al bar (34%) o a altres llocs (8%). Els usuaris únics en format digital ascendeixen, per altra banda, a 5.100.000 únics al mes, les pàgines vistes són 27.000.000, 175.000 els seguidors a Facebook, 208.000 els seguidors a Twitter i 35.000 els seguidors a Instagram.

1.3. Publicitat als mitjans locals

Durant gran part del segle XX, el sector de les notícies depenia dels ingressos per publicitat en paper, però aquest model va començar a col·lapsar a finals de la dècada de 1990 quan Internet es va tornar omnipresent. El periodisme local va rebre un cop particularment dur, no només perquè els anuncis es van traslladar als classificats en línia gratuïts, sinó també perquè els diaris locals mancaven de recursos per crear una presència atractiva a la web que els permetés implementar amb èxit un model de subscripcions. Així ho indica un informe publicat per Premsa Comarcal.

“El mercat publicitari i la informació local: un tresor per descobrir”. Així ho indica Josep Alcover Quílez, CEO de l’agència de creativitat barcelonina Clementina, en un col·loqui professional. El directiu recorda que la relació que té el diari de proximitat amb el lector és important i, malauradament, el mercat publicitari, sovint mandrós, no sempre la considera com caldria. Ell destaca que, mentre les grans empreses pensen en la televisió i la premsa nacional, els consumidors s’informen només o principalment amb la premsa local.

Quílez destaca també que el lector de la premsa local és majoritàriament madur, per la qual cosa té “una capacitat de despesa rellevant i només per això li hauria d’agradar a l’inversor publicitari”. Oberta la porta, el món publicitari ha de saber que prop de vuit lectors de premsa llegeixen capçaleres de proximitat, amb una fidelitat que s’apropa al 50%. Davant d’aquesta taxa de penetració i reconeixement, la premsa “de casa” demostra ser un suport essencial en una campanya mediàtica i té molts avantatges per a l’anunciant, a més de la proximitat, com el targeting, la velocitat i la confiança.

1.4. El Baix Llobregat evoluciona amb la seva premsa

La comarca també ha experimentat canvis sociològics en les últimes dècades, passant de ser una zona predominantment obrera a convertir-se en una comunitat de classe mitjana. A més, els nivells educatius s’han elevat considerablement. També s’han produït canvis en el panorama econòmic i empresarial, que en el passat era pròspera i amb una taxa d’atur pràcticament tècnica. Ara, el territori se centra a recuperar la indústria, sector que genera més riquesa.

L’any 2022 s’hi van comptabilitzar un total de 20.913 empreses (161 menys que el passat any). Les principals activitats industrials de la comarca són la metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport. Aquestes són elements diferenciadors de la comarca. Per altra banda, el 23,3% de les empreses del Baix Llobregat desenvolupen activitats de comerç i el 9,6% dels serveis de menjar i begudes. Amb tota aquesta activitat econòmica, mai s’ha creat un mitjà comarcal de referència.