2. Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local de la província de Barcelona, amb 311 municipis en xarxa, representant el 24% del total de la superfície de Catalunya i el 74,4% del total de la població catalana, més de cinc milions i mig de persones. La Diputació actua directament prestant serveis i col·laborant amb els ajuntaments.

Amb un pressupost de 1.241,88 milions per a l’any 2023, amb un augment del 4,28% respecte l’any anterior, la seva acció fonamental és donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis locals de qualitat i de forma homogènia a tot el territori. També coordina els serveis municipals i organitza serveis públics supramunicipals. El 83% d’aquest pressupost es destina a actuacions adreçades –directes o indirectes- als governs locals de la província i la seva ciutadania. La xifra supera els 898 milions d’euros. Pel diputat de Recursos Humans, Hisenda i Serveis Interns de l’anterior mandat, l’alcalde

de Viladecans, Carles Ruiz, aquesta aposta posiciona la corporació «com una entitat de reforç» als governs locals, una cooperació que esdevé «una singularitat de la Diputació de Barcelona» en relació a les altres diputacions de l’Estat.

La institució està formada i governada per alcaldes i regidors dels ajuntaments de la província, agrupats per partits judicials i que són escollits de manera indirecta, perquè els diputats provincials són elegits d’acord amb el nombre de vots obtinguts per les candidatures que han superat el 3%. En ser un òrgan d’administració local, juntament amb els ajuntaments, conforma una de les administracions més properes i més coneixedora de les realitats i necessitats del territori i dels seus habitants. Així, l’objectiu és que l’organització i execució dels serveis sigui la més adequada i eficient a l’hora de treballar pel benestar de totes les persones, amb una gestió feta des de la proximitat. El model de treball se suporta en el Pla Xarxa de Governs Locals, que es fonamenta en un programa d’actuació conjunt, amb l’objectiu de fer més eficient l’acció publica. La finalitat d’aquest model de treball conjunt és compartir objectius per crear més benestar al territori i millorar la qualitat dels serveis. L’assistència i la cooperació amb els governs locals es concreta en la transferència de recursos tècnics (assessorament i assistència), recursos econòmics (ajuts, fons de prestacions i crèdits) i recursos materials (prestación directa del servei per part del personal de la Diputació de Barcelona).

L’Estatut d’Autonomia del 2006 preveu la substitució de les diputacions pels consells de vegueries, però la realitat és que encara no sembla, a curt termini, que aquesta substitució tingui interès polític en fer-se realitat. Cinc alcaldes del Baix Llobregat i l’Hospitalet han presidit la Diputació de Barcelona en els darrers anys. Jose Montilla Aguilera, alcalde de Cornellà des del 1985 fins el 2004, va ser president de la Diputació del 2003 a 2004. Posteriorment, va ser ministre d’Indústria, Turisme i Comerç del govern de José Luis Rodríguez Zapatero des del 2004 a 2006. Finalment, des del 2006 a 2010, va ser president de la Generalitat de Catalunya.

Celestino Corbacho Chaves, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat del 1994 a 2008, va ser president de la Diputació del 2004 a 2008. Del seu mandat destaca un acord amb la Generalitat que suposa el reconeixement de la feina que fa la Diputació; s’erigeix com un dels promotors que el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya tingui un accent municipalista i reconegui el paper dels ens locals en la construcció del país. Va presentar la seva renúncia el 13 d’abril de 2008 després d’haver estat nomenat ministre de Treball i Immigració al Govern espanyol, càrrec que va mantenir fins al 20 d’octubre del 2010.

El següent president de la Diputació, fill de la comarca, va ser Salvador Esteve i Figueras, alcalde de Martorell, del 2011 al 2015. Durant el seu mandat es va impulsar la commemoració del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya. El 2015 es va jubilar de la política.

Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, va ser la quarta presidenta de la Diputació provinent de la comarca, pel mandat 2019-2023, escollida després que el PSC arribés a un acord amb Junts per Catalunya. Durant el present mandat 2023-2027, és l’alcaldessa socialista de Sant Boi, Lluïsa Moret, la presidenta de la institució provincial.

2.1 Nova presidència del Baix Llobregat

El mandat 2011-2015 es va trencar el domini socialista de 36 anys a la Diputació, amb l’elecció de Salvador Esteve. El següent mandat, CiU i ERC, que van superar al PSC en escons provincials, van arribar a un pacte per fer presidenta a l’alcaldessa de Sant Cugat, la convergent Mercè Conesa, que va dimitir el 2018 per fer-se càrrec del Port de Barcelona, ocupant aleshores la presidència de la Diputació l’alcalde d’Igualada, Marc Castells.

Al darrer mandat va canviar el panorama. El PSC va ressorgir amb força a tot el territori i va empatar amb ERC en escons provincials, ambdós formacions amb 16 diputats. La composició política del Ple de la Diputació durant el mandat 2023-2027 queda de la següent manera: PSC-CP amb 17 diputats; Junts, 12; ERC-AM, 11; ECG (En Comú Guanyem), 5 ; PP 4; TxT (Tot per Terrassa),1 i VOX 1.

La distribució dels diputats es fa per partits judicials i de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials, a partir dels quals s’escullen el total de 51 diputats. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).

L’alcaldessa de Sant Boi ha estat escollida presidenta de la Diputació de Barcelona en segona volta, quan només és necessària la majoria simple, amb els 17 vots de la seva formació, el PSC, els 5 d’En Comú-Podem, 2 independents de Junts d’Impulsem el Penedès, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i el de Torrelles de Foix, Sergi Vallès, que han passat a formar part del govern de l’ens supramunicipal. Moret també va rebre el suport del diputat de Tot per Terrassa.

Passades tot just 48 hores de les eleccions generals del 23 de juliol, ERC va anunciar que entrava al govern de l’ens provincial amb dos vicepresidències, malgrat no formar part del pacte signat en plena campanya electoral i que va ser motiu de retrets perque en aquells moments Esquerra va criticar “els díscols de Junts (Castells i Vallès). El partit de Junqueres i Aragonés justifica la seva entrada a l’ens provincial com un reflex de la “pluralitat política” de la demarcació. Moret és una figura a l’alça al PSC. Quan Salvador Illa va agafar les regnes del partit, l’alcaldessa de Sant Boi va ser nomenada vicesecretària d’Organització i Acció Electoral. La presidenta ja té experiència a la Diputació, organisme en el qual ha estat vicepresidenta primera i ha dirigit l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social.

LLUÏSA MORET: “OBRINT CAMÍ CAP A UN GOVERN AMPLI, PLURAL, DE PROGRÉS I PROGRESSISTA"

 

La nova presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha assegurat que ostentar aquesta nova responsabilitat és un compromís que entoma «amb humilitat, però també amb convicció, orgull i il·lusió; amb un enorme sentit de la responsabilitat i amb una inequívoca vocació de servei a la ciutadania». Ho va dir al Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona després de ser la tercera dona investida com a presidenta de la Diputació de Barcelona.

 

Moret ha assegurat que assumeix el llegat de Mercè Conesa i Núria Marín «per continuar treballant a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes, i impulsant la visibilització els lideratges femenins i feministes en l’esfera política i institucional». Així mateix ha afirmat que el nou mandat de la Diputació que ella encapçala és fruit «d’una aposta decidida pel diàleg, el consens i les aliances, més enllà de les diferències i de les sigles polítiques», que permetrà obrir «camí cap a la configuració d’un govern ampli, plural, de progrés i progressista», en al·lusió als diputats i diputades que li han donat el vot.

 

Un nou projecte per al territori que, afirma, «és transversal i té com a finalitat última treballar per la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania, però també per generar esperança, esperança en un futur ple d’oportunitats». Un projecte que, alhora, servirà «per reforçar l’essència municipalista de la Diputació de Barcelona, que és la d’estar sempre al servei dels pobles i ciutats, construint des del consens, la col·laboració i la complicitat les millors polítiques públiques per transformar i millorar la vida de les persones».

 

És per aquest motiu que Moret aposta per «apropar la Diputació a la ciutadania, perquè sigui percebuda com una institució útil i eficaç en la quotidianitat del món local». Un repte que passa per «impulsar i continuar reconeixent una Diputació pionera, capdavantera i de prestigi; que sigui referent en la generació de coneixement, en el disseny de polítiques públiques innovadores i en la creació de nous models d’intervenció, que posarem sempre a disposició de tots els ajuntaments de la província i dels seus ecosistemes locals».

 

Eixos de mandat

 

Durant la seva primera intervenció, la nova presidenta de la Diputació de Barcelona va assegurar que la seva acció de govern incorporarà «la triple mirada de sostenibilitat: la sostenibilitat social, l’econòmica i l’ambiental», en «coherència amb els marcs de referència internacionals com les agendes urbanes, l’agenda 2030 i els seus 17 ODS».

 

Del nou mandat, Lluïsa Moret ha desglossat que promourà «la cohesió́ social i territorial, des del reconeixement a la diversitat i posant sempre les persones en el centre de les nostres polítiques», defensarà els drets i llibertats «impulsant serveis públics de qualitat, que són la concreció i la garantia d’aquests drets. I alhora en promourem de nous, «com el dret a la cura, el dret als usos del temps, o bé el dret a una digitalització inclusiva, que no deixi ningú enrere».

 

En aquesta línia va assegurar que el nou govern de la Diputació continuarà estant «al costat de les persones, sobretot al costat de les més vulnerables, i sobretot al costat de totes les víctimes de qualsevol tipus discriminació o violència, especialment les víctimes de les violències masclista i de la LGTBifòbia».

 

Els principals eixos de govern també s’estructuraran en els àmbits de l’educació, la cultura, l’esport, les noves economies, la modernització del comerç urbà i el turisme, la innovació, la competitivitat, la transició ecològica i la lluita contra el canvi climàtic i la crisi energètica, entre d’altres àmbits estratègics.

 

Moret va finalitzar el seu discurs compartint unes paraules d’Hannah Arendt: «Ningú pot ser feliç sense participar de la felicitat pública. Ningú pot ser lliure sense l’experiència de la llibertat pública. I ningú, finalment, pot ser feliç o lliure sense implicar-se o formar part de l’acció pública”. I va concloure: «Fem-ho plegats i plegades, amb el deure de mirar sempre lluny i continuar treballant de prop».

2.2 Qui és qui als òrgans de govern del mandat 2023-2027

La Diputació de Barcelona va aprovar el 26 de juliol la nova organització del govern supramunicipal per aquest mandat 2023-2027, que està format per 14 àrees i 7 vicepresidències. El nou govern, encapçalat per la presidenta Lluïsa Moret (PSC i alcaldessa de Sant Boi), comptarà amb Marta Farrés (PSC-CP i alcaldessa de Sabadell) com a vicepresidenta primera; Dionís Guiteras (ERC-AM, alcalde de Moià) com a vicepresident segon; Candela López (ECP-C, regidora de Castelldefels) com a vicepresidenta tercera; Marc Castells (Junts per Igualada, alcalde d’Igualada) com a vicepresident quart; Eva Baró (ERC-AM, regidora de Barcelona) com a vicepresidenta cinquena; Maria Eugènia Gay (PSC-CP, primera tinent d’alcalda de Barcelona) com a vicepresidenta sisena i Josep Triadó (Junts, alcalde de Premià de Dalt) com a vicepresident setè.

El Baix Llobregat està representat als òrgans de govern, a més de la presidència i la vicepresidenta tercera, a l’àrea de Serveis Generals i Transició Digital, encapçalada per Pilar Díaz (PSC-CP, alcaldessa d’Esplugues) i amb David Quirós (PSC-CP, regidor de l’Hospitalet) com a diputat delegat de RRHH. També a l’àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana, encapçalada per Carles Ruiz (PSC-CP, alcalde de Viladecans); a l’àrea de Feminismes i Igualtat, amb Raquel Albiol (ERC-AM, regidora de Cornellà) com a diputada adjunta; a l’àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica, amb Jesús Naharro (PSC-CP, alcalde d’Abrera) com a diputat delegat de Mobilitat Sostenible i a l’àrea de Comerç, Consum i Salut Pública, presidida per Josep Ramon Mut (ERC-AM, regidor de Cervelló), qui també presideix el grup d’ERC a la Diputació barcelonina. D’altra banda, l’alcalde de Castelldefels, el popular Manuel Reyes, és portaveu del PP.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha remarcat que amb la nova composició «ens assegurem un govern ampli, plural, divers, progressista i de progrés que ha sumat ERC al PSC, als Comuns, a Impulsem el Penedès i a Junts per Igualada». Moret també ha destacat la mà estesa per explorar «lògiques de consens i de construcció propositiva i possibilista en l’àmbit d’un govern estable i ferm que pugui complir els objectius d’aquesta gran institució».

Les vicepresidències de la Diputació de Barcelona

2.2.1 Àrees competencials i executives

Les 14 àrees executives en què s’estructura el govern de la Diputació de Barcelona aquest mandat són:

Àrea de Presidència

Encapçalada per Lluïsa Moret (PSC-CP, alcaldessa de Sant Boi); i amb Núria Parlon (PSC-CP, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet) com a diputada delegada per a les Relacions Internacionals, l’Agenda 2030, les Agendes Urbanes i la innovació de les polítiques públiques.  

Àrea de Serveis Generals i Transició Digital

Encapçalada per Pilar Díaz (PSC-CP, alcaldessa d’Esplugues) i amb David Quirós (PSC-CP, regidor de l’Hospitalet) com a diputat delegat de RRHH. 

Àrea de Bon Govern, Transparència i Participació

Presidida per Dionís Guiteras (ERC-AM, alcalde de Moià) i amb Antoni Vélez (ERC-AM, regidor de Sant Adrià del Besòs) com a diputat delegat de Bon Govern i Transparència i Marc Serra (ECP-C, regidor de Barcelona) com a diputat delegat de Participació.

Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de vida i Comunitat

Dirigida per Alba Barnusell (PSC-CP, alcaldessa de Granollers) i amb Javier Silva (PSC-CP, alcalde de Polinyà) com a diputat delegat de Joventut i Filo Cañete (PSC-CP, alcaldessa de Sant Adrià de Besós) com a diputada delegada de Cures i Cicle de Vida.

Àrea d'Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana 

Encapçalada per Carles Ruiz (PSC-CP, alcalde de Viladecans) i amb Ana María Martínez (PSC-CP, alcaldessa de Rubí) com a diputada delegada d’Habitatge.

Àrea d'Educació

Presidida per Joan Josep Galiano (ERC-AM, alcalde de Bigues i Riells del Fai) i amb Glòria Colom (ERC-AM, alcaldessa de Lluçà) com a diputada adjunta. 

Àrea de Cultura

Encapçalada per Jordi Martí (ECP-C, regidor de Barcelona).

Àrea de Feminismes i Igualtat

Presidida per Eva Baró (ERC-AM, regidora de Barcelona) i amb Raquel Albiol (ERC-AM, regidora de Cornellà) com a diputada adjunta. 

Àrea d'Esports i Activitat Física 

Encapçalada per David Escudé (PSC-CP, regidor de Barcelona) i amb Xavier Amor (PSC-CP, alcalde de Pineda de Mar) com a diputat adjunt. 

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme

Amb Eva Menor (PSC-CP, alcaldessa de Badia del Vallès) al capdavant i amb Abigail Garrido (PSC-CP, alcaldessa de Sant Pere de Ribes) com a diputada delegada de Turisme.

Àrea d'Infrastructures i Territori

Presideix Sergi Vallès (Impulsem el Penedès, alcalde de Torrelles de Foix), amb Marc Castells (Junts per Igualada, alcalde d’Igualada) com a diputat delegat d’Infraestructures, Equipament i Patrimoni Arquitectònic. 

Àrea d'Acció Climática i Transició Energètica

Encapçalada per Marc Serra (ECP-C, regidor de Barcelona) i amb Jesús Naharro (PSC-CP, alcalde d’Abrera) com a diputat delegat de Mobilitat Sostenible.

Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda

Amb Xesco Gomar (PSC-CP, regidor de Mataró) al capdavant i Jordi Fàbrega (ERC-AM, alcalde de Sant Pere de Torelló) com a diputat adjunt. 

Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública

Presidida per Josep Ramon Mut (ERC-AM, regidor de Cervelló) i amb Olga Serra (ERC-AM, regidora de Vacarisses) com a diputada delegada de Comerç i Consum i Gemma Tarafa (ECP-C, regidora de Barcelona) com a diputada delegada de Salut Pública. 

2.2.2 Grups polítics

Núria Parlón presideix i és la portaveu el grup del PSC-CP, sent Alba Barnusell la portaveu adjunta. 

De la seva banda, Josep Ramon Mut (ERC i regidor de Cervelló) és el president del grup d’ERC-AM, amb Dionís Guiteras com a portaveu i Eva Baró com a portaveu adjunta.

Pel que fa al grup de Junts-CM, la presidenta és Meritxell Budó; el portaveu, Ramon Bacardit, i el portaveu adjunt, Raül Garcia.  En el cas del grup d’ECP-C, el president del grup és Jordi Martí; la portaveu, Aïda Llauradó, i la portaveu adjunta, Gemma Tarafa.

Xavier García Albiol presideix el grup del PP, amb Manuel Reyes (alcalde de Castelldefels) com a portaveu i Daniel Gracia com a portaveu adjunt. 

Jordi Albert de la Fuente és el president i portaveu de VOX, Maise Balcells de TxT, Marc Castells de Junts per Igualada i Sergi Vallès d’Impulsem el Penedès.