5. Els protagonistes

5.1. Mossos d’Esquadra: tres lustres al territori

Els Mossos d’Esquadra van obrir la seva primera Àrea Bàsica Policial (ABP), les unitats en les quals s’organitza el cos arreu del país, al territori a l’Hospitalet el 2003, en plena expansió per la metròpolis. Tres anys més tard, Esplugues, Cornellà i el Prat van inaugurar les seves comissaries de la policia catalana, mentre que un any després es completaria la cobertura policial del Baix Llobregat amb les ABP de Gavà, Sant Boi, Sant Feliu i Martorell.

 

COMISSARIA DELS MOSSOS D’ESQUADRA AL BARRI DE LES PLANES, A L’HOSPITALET

 

Tot i la seva relativa nova aparició com a força de seguretat al territori –no només al Baix Llobregat i l’Hospitalet, sinó a tot Catalunya: El 2008 va arribar a les comarques tarragonines-, la història dels Mossos d’Esquadra enfonsa les seves arrels en el segle XVIII. El 1721 van ser fundades les Esquadres de Catalunya, un cos paramilitar amb funcions de policia que tenia l’objectiu de perseguir i acabar amb els últims reductes austriacistes al Principat, després de la Guerra de Successió. El seu primer comandament en cap va ser Pere Anton Veciana, batlle de Valls. De fet, la seva família va ostentar aquest càrrec durant gairebé un segle.

Fins arribar al 1983, quan el cos va quedar oficialment constituït –un any després que l’Ertzaintza basca-, va experimentar anades i tornades, abolicions i restitucions. Tanmateix, el cos ha aconseguit arribar al segle XXI amb la tasca de garantir la seguretat a Catalunya. Es tracta d’un cos substitutiu, és a dir, que agafa les funcions que a la resta del territori estatal tenen la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Com hem dit, els Mossos d’Esquadra són la policia de referència a Catalunya, amb dos pilars fonamentals com són la seguretat ciutadana i el trànsit. El 2008 va completar el seu desplegament complet a tot el territori català, un procés que va arrencar el 1994 i fins al 1998 va anar establint comissaries a Osona, la Selva, el Ripollès, la Garrotxa, l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Segarra, l’Urgell i la Noguera. El salt a la zona metropolitana trigaria encara gairebé una dècada a completar-se.

Completat el desplegament, l’organigrama general que penja del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i de la Prefectura Policial es concreta amb nou regions policials. Una d’elles, la Regió Policial Metropolitana Sud, aplega el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf i la ciutat de l’Hospitalet. Pel que fa als seus tentacles al territori, la RPMS compta amb 10 àrees bàsiques policials -set al Baix Llobregat, l’Hospitalet, Garraf i l’Alt Penedès-, de les quals se’n deriven 14 comissaries -10 d’elles al Baix Llobregat-, a més d’una Oficina d’Atenció a la Ciutadania a Gavà i l’Oficina Policial de Mossos a l’Aeroport Josep Tarradellas.

5.2. Les policies locals: Els tercers en discòrdia

En el mapa de la seguretat en el territori trobem un actor que sovint queda en un segon –o tercer- terme, com són les guàrdies urbanes o policies locals. Cal dir que els municipis que compten amb Guàrdia Urbana, com ara l’Hospitalet, són els més grans per població, reservant el títol de policia local o municipal a les localitats més petites –malgrat que n’hi ha algunes, com ara Molins de Rei, que fan servir el títol de Guàrdia Urbana-.

Com a competències pròpies, exclusives i centrades en un terme municipal en concret, la Policia Local té la vigilància d’espais municipals, a més del trànsit a les vies urbanes, una de les principals competències que encara mantenen. En el cas del Prat, per altra banda, tenen també la vigilància de la zona agrària, d’una importància considerable tenint en compte l’extensió del Delta del Llobregat. Sigui com sigui, la realitat és que com a cos policial de proximitat, esperit que envolta a tots els ajuntaments, els agents ofereixen un servei evident en l’àmbit de la seguretat ciutadana, ara compartit amb Mossos d’Esquadra. De fet, quan es van desplegar Mossos, les Policies Locals van fer un pas enrere en aquest sentit, davant la por de trepitjar competències de la policia catalana. Amb el temps, però, la realitat ha obligat els cossos locals a donar un cop de mà pel que fa a la vigilància de la via pública per culpa de la falta de recursos de Mossos d’Esquadra. Això impedeix, automàticament, que la Policia Local es dediqui al que més agradaria als alcaldes i equips de govern: fer complir les seves ordenances municipals. Aquest és l’espai pel qual ha de lluitar qualsevol cos de Policia Local i que, en teoria, el correspon. De moment, en canvi, la realitat és que fan més la funció de complement de la policia catalana en seguretat ciutadana i ordre públic que no pas el paper d’una veritable policia local amb el seu espai i amb la seva entitat pròpia.

AGENTS DE LA GUÀRDIA URBANA DE L’HOSPITALET EN UNA PATRULLA DE PROXIMITAT | AJ. L’H

 

Al Baix Llobregat, segons dades del 2017 de l’Idescat –les últimes que ofereix-, hi ha 1.140 agents locals, mentre que en l’àmbit metropolità n’hi ha comptabilitzats 7.388, amb una forta preponderància d’homes respecte de dones.

La llei vigent obliga els ajuntaments de ciutats de més de 10.000 habitants a tenir un cos policial local propi; en canvi, la realitat és que tenir o no una policia municipal ha esdevingut una qüestió de prestigi pels alcaldes i pels equips de govern del nostre territori.

5.3. Policia Nacional: Crim organitzat i burocràcia

La visibilitat de la Policia Nacional als nostres carrers ha anat decaient en els últims anys, de manera paral·lela al desplegament de Mossos d’Esquadra. I quan parlem de visibilitat ens referim a agents uniformats sobre tot. Actualment, els ciutadans només requereixen dels seus serveis directes quan han d’anar a fer-se el passaport o bé el DNI. Tanmateix, la tasca d’aquest cos armat, fruit de la fusió el 1986 del Cos Superior de Policia i de la Policia Nacional, va més enllà que la mera expedició de carnets d’identitat.

El cos depèn de manera directa del Ministeri de l’Interior i és el responsable de la seguretat ciutadana. A Catalunya, en canvi, no té aquestes competències però en té d’altres, com ara la lluita contra el crim organitzat.

Pel que fa a l’estructura, els aproximadament 3.500 efectius que té el cos al territori català -amb una ràtio del 85-90% de cobertura del màxim d’agents que podrien tenir- estan organitzats mitjançant cinc brigades fonamentals d’actuació que es reflecteixen tant a les prefectures provincials com a les comissaries operatives, que en el cas del Baix Llobregat són dues: la de Cornellà-Esplugues i la de l’Hospitalet, que és l’única, fora de les prefectures provincials, que té com a àmbit d’actuació una sola ciutat, per la seva importància. Així, les cinc brigades policials fonamentals són: la Brigada Policial de Policia Judicial; la d’Informació; la de Policia Científica; la d’Estrangeria i Fronteres; i la Brigada Policial de Seguretat i Protecció. Aquest eix vertebral format per aquestes cinc àrees es repeteix tant a les prefectures provincials com a les bases operatives, on hi ha unitats d’actuació que depenen de la central o, fins i tot, Brigades Locals d’Informació, més descentralitzades i amb entitat pròpia, per lluitar contra el terrorisme.

No s’han de confondre les seves actuacions amb les que porta a terme Mossos d’Esquadra i que estan relacionades amb delictes menors o organitzacions criminals petites –en cas que la policia catalana volgués investigar grups que actuen a diverses comunitats autònomes, haurien de fer-lo en col·laboració amb el CNP-. 

 

EL CNP TÉ COMPETÈNCIES A CATALUNYA PER INVESTIGAR XARXES CRIMINALS IMPORTANTS | CNP

 

Les cinc brigades generals es concreten amb un ampli ventall de seccions que reflecteixen els diferents àmbits d’actuació del CNP, sent, darrerament, la lluita terrorista, el blanqueig de capitals o el tràfic de drogues, els més destacats al territori.

Precisament, la lluita contra el tràfic de drogues depèn d’aquesta primera Brigada Provincial de Policia Judicial, d’on es deriva la Unitat de Delinqüència–Droga i Crim Organitzat (UDYCO). La unitat és l’encarregada de desmantellar organitzacions especialitzades en el tràfic de drogues, secció molt important al nostre territori a causa del gran nombre de ciutats amb molta població com Cornellà o l’Hospitalet, on és més fàcil que arrelin organitzacions criminals per la venda i distribució d’estupefaents. A més, el fet que l’aeroport i el port estiguin al litoral de la nostra comarca és un element que se suma a la localització de Catalunya, nexe de connexió amb Europa i la zona mediterrània. En aquest sentit, hi ha dues seccions fonamentals que divideixen el mercadeig de droga amb el crim organitzat: la Secció de Tràfic d’Estupefaents i la Secció de Crim Organitzat, per delictes d’extorsions i robatoris amb força o delinqüència violenta.

A més de la UDYCO, aquesta brigada compta amb la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV), per delictes contra el patrimoni: robatoris i atracaments, delictes contra la propietat intel·lectual e Industrial i Jocs d’Atzar, però també homicidis i desapareguts, segrestos i extorsions, delictes de consum, medi ambient o contra el patrimoni històric.

El tercer departament de relleu de la B.P.P.J és la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Financera (UDEF), centrada només en els delictes econòmics i de blanqueig de capital; a més dels delictes tecnològics. En ambdós casos, sigui per corrupció financera o sigui per estafes via web, les dues seccions estan guanyant importància, tot i que, sobretot, en el primer cas, té molt de pes la Guàrdia Civil.

Parlem ara de la Brigada Policial d’Informació, l’encarregada de la lluita antiterrorista i on estan adscrits els coneguts TEDAX per a la desactivació d’explosius. Quan ens referim a actes terroristes, tot i que darrerament la lluita antigihadista ha copsat i centrat gran part de l’interès, no hem d’oblidar que també és competència d’aquesta unitat el terrorisme ibèric, representat per múltiples organitzacions armades com ara ETA, els GRAPO, Terra Lliure o grups com ara el Batallón Vasco Español, precursor dels GAL. 

En tot cas, és evident que l’actual amenaça terrorista està més vinculada al gihadisme internacional liderat per Estat Islàmic, que tot i que ha perdut les seves possessions a Síria i l’Iraq per la pressió militar internacional no deixa de ser una preocupació per als cossos de seguretat occidentals, que temen els anomenats combatents “retornats”, ciutadans de països occidentals que van viatjar a l’Orient Pròxim per enrolar-se a l’Estat Islàmic i que ara tornen a casa seva. Alguns d’aquests, de fet, ja han protagonitzat atemptats i conxorxes per fer-ne a Europa i representen un desafiament per als estats, que estan davant la disjuntiva de fer seguiment a persones que, a priori, no haurien comès cap delicte però que han estat molt vinculades a una organització que propugnava atacar Occident. El tercer pilar del CNP és la Brigada Provincial de Policia Científica, relacionada amb tot el tema de criminalística i d’identificació. En aquest sentit, el cos porta a terme una important feina que prové dels jutjats pels sistemes d’identificació automàtica, de bases de dades i laboratoris amb els quals compta. Així, encara que el procés d’investigació el pugui iniciar Mossos d’Esquadra, en molts casos, temes de balística o qualsevol altre peritatge acaba derivat al CNP.

Precisament, tot i que el CNP no té aquesta competència de seguretat ciutadana i ordre públic, el cos compta amb la Brigada Policial de Seguretat i Protecció, que és la mateixa de la qual penja, a la resta del territori nacional, aquesta fonamental branca. I és que, tant al Baix Llobregat com a Catalunya, mantenen la protecció dels edificis estatals. A més d’aquestes competències, el CNP s’encarrega de vetllar per la seguretat privada d’autoritats de l’Estat però també d’estrangeres. Per aquest motiu, a aquesta brigada estan adscrites les unitats mòbils o antiavalots, així com les unitats especialitzades com la canina o la de subsòl, unitats que treballen sempre en coordinació amb Mossos d’Esquadra.

 

LA TASCA DE LA POLICIA NACIONAL VA MÉS ENLLÀ D’EXPEDIR CARNETS D’IDENTITAT | CNP

 

Per acabar, i no per això és la menys important, el CNP completa el seu organigrama amb la Brigada Provincial d’Estrangeria i Fronteres. Si alguna cosa defineix la Policia Nacional és que, a més de la seva lluita contra el crim organitzat, és la responsable de tota la burocràcia documental tant per nacionals (Oficines d’Expedició del Documenta Nacional d’Identitat i el Passaport) com per estrangers, fent la distinció entre comunitaris i extracomunitaris (Oficines d’Expedició de Targetes i Permisos de Residència per Estrangers).

Per a aquesta gestió documental, existeixen les conegudes UDEYES (Unitats de Documentació d’Espanyols i Estrangers), oficines obertes d’atenció al ciutadà on es gestiona aquest tipus de tràmits. Al Baix Llobregat tenim vuit unitats presents, sobretot, a les grans ciutats. Són les següents: Cornellà, Sant Boi, El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Feliu de Llobregat i L’Hospitalet, que a més de ser comissaria operativa disposa també de la seva UDEYE pròpia. D’aquesta manera, el CNP cobreix la part amb més població de la comarca posant a disposició del nord uns equips mòbils que es poden habilitar en dies concrets en col·laboració amb els ajuntaments. En tot cas, cada ciutadà té tota llibertat per anar a qualsevol unitat i, per tant, els veïns del nord del Baix Llobregat no cal que baixin a Sant Feliu sinó que poden efectuar els tràmits en altres grans ciutats de comarques properes.

De la Brigada d’Estrangeria i Fronteres depenen també les seccions per controlar les Xarxes d’Immigració; la Falsificació Documental i la Secció d’Expulsions i Repatriacions. Amb aquesta última té una relació inherent el conegut CIE o Centre d’Internament per a Estrangers ubicat a la Zona Franca de Barcelona, al costat del Prat de Llobregat, pels casos d’estrangers sense permisos de residència a territori català.

La polèmica per les condicions dels immigrants en aquests centres d’internament, i en concret aquest de la Zona Franca, continua candent a la societat. Fa quatre anys que el Parlament va posicionar-se en contra d’aquests centres –el primer de tota Espanya a fer-ho-, i malgrat que el focus de les càmeres ja no són tan a sobre dels CIE, la problemàtica i les denúncies segueixen proliferant. És per aquesta raó que alguns partits en segueixen demanant el tancament, com és el cas d’Unidas Podemos, que afegeix la fi de les deportacions massives d’immigrants a les seves reivindicacions.

Els interns als CIE només poden estar fins a 60 dies, període màxim en el qual s’ha de regular l’admissió de residència o la seva expulsió. Si no és així, queden en llibertat després de dos mesos al centre.

5.4. La Guàrdia Civil: Un vincle històric amb el Baix Llobregat

Malgrat que avui dia la infraestructura de referència de la Guàrdia Civil a Catalunya és la caserna de Sant Andreu de la Barca, no és gaire conegut que el Baix Llobregat va ser un dels primers territoris de l’estat on s’hi va instal·lar el cos armat fundat pel Duc d’Ahumada el 1844, com a resposta a la inestabilitat al món rural espanyol, fruit de la primera Guerra Carlina i la desamortització de Mendizábal (1836). El cos militar va ser creat el maig d’aquell any, i ja el setembre es va instal·lar una base a Molins de Rei. Els anys han passat, i ara, com hem dit, les instal·lacions principal de cos de seguretat degà de l’Estat estan ubicades una mica més al nord, a Sant Andreu de la Barca, on hi ha la Comandància Provincial de Barcelona, la més important, com hem dit, de les quatre que la Guàrdia Civil té a Catalunya.

Així com la Policia Nacional, la Guàrdia Civil ha anat perdent competències en favor de Mossos d’Esquadra i a mesura que la policia catalana s’anava desplegant pel territori català. De fet, segons es va publicar el juliol del 2018, de totes les casernes que la Guàrdia Civil ha tancat des del 2012, la meitat eren a Catalunya. La Benemèrita té competències a l’àmbit estatal, excepte Catalunya, en seguretat ciutadana a municipis de menys de 50.000 habitants i el trànsit, a més d’altres de més específiques relacionades amb el crim organitzat.

 

PRESA DE POSSESSIÓ DEL GENERAL DE BRIGADA PEDRO GARRIDO COM A CAP DE LA GUÀRDIA CIVIL A CATALUNYA,
CELEBRADA A LA CASERNA DE SANT ANDREU DE LA BARCA | GC

 

El cos depèn del Ministeri de l’Interior, pel que fa a serveis, retribucions, destins i mitjans, i del de Defensa, pel que fa a ascensos i missions de caràcter militar. Per altra banda, la Guàrdia Civil actua com a policia administrativa de l’Estat: té competència exclusiva en matèria d’armes i explosius, resguard fiscal i duaner, persecució del contraban i frau fiscal i vigilància del mar territorial. I en aquest sentit, les dues infraestructures costaneres són nexes clau per identificar els delictes relacionats.

Però com dèiem, al Baix Llobregat la seva presència es fa més visible, gràcies a infraestructures com l’Aeroport Josep Tarradellas i el Port de Barcelona, on també tenen competències de seguretat. Pel que fa a l’aeroport del Prat, és com una mini ciutat que sempre manté en el seu si una mena de mirall social: durant el dia actiu i continu, amb una activitat frenètica a les temporades altes, i a la nit, en canvi, dorm deixant lloc a la calma i a les històries excepcionals. Com a petita societat que és, l’aeroport té representació dels quatre cossos de seguretat que hi ha a Catalunya: Mossos d’Esquadra, Policia Local, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil. Són aquests últims els encarregats, entre d’altres, de controlar el pas de mercaderies i de divises a través de duanes i, per tant, de detectar possibles delictes de tràfic de drogues, evasió fiscal o contraban de tabac, els delictes més habituals quan parlem d’aeroports.

A més de les competències exclusives com a policia administrativa, la Guàrdia Civil és també Policia Judicial i, per tant, s’encarrega de la lluita contra els delictes -per part d’organitzacions criminals- a través d’ investigacions directes com de derivades que han estat iniciades, en aquest cas, fora de Catalunya, a més de les investigacions supracomunitàries. Les unitats de Policia Judicial també són les encarregades de la lluita contra el tràfic d’éssers humans i els delictes urbanístics.  En aquest sentit, cal no oblidar la lluita contra el terrorisme internacional, competències que comparteix amb el Cos Nacional de Policia i que, per tant, demanen una major coordinació entre cossos; o els serveis de protecció de la natura, flora, fauna i medi ambient, el SEPRONA, que també, s’aplica al Baix Llobregat.

A nivell d’infraestructures, a més de la gran caserna de Sant Andreu de la Barca i de la seva presència a l’aeroport, la Guàrdia Civil compta amb un altre centre a Gavà, precisament al davant de la comissaria de Mossos d’Esquadra, mentre que encara manté habitatges a Sant Vicenç dels Horts i Martorell que donen servei logístic al cos.

Pel que fa als comandaments, el juliol del 2018 va tenir lloc a la caserna de Sant Andreu la presa de possessió del general de Brigada Pedro Garrido com a nou cap del cos a Catalunya. Garrido, natural de Lleida, va fer la meitat del seu discurs en català i va demanar els agents que “no s’amaguin o dissimulin” la seva condició de guàrdies civils. Una arenga que s’emmarca en les tensions resultants de la tardor calenta del 2017 a Catalunya, amb la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i les diferents intervencions del cos –conjuntament amb la Policia Nacional- i que van deixar imatges impactants de càrregues policials i ferits.

5.5. L’Exèrcit perd la batalla al Baix Llobregat

La presència de militars al Baix Llobregat ha estat objecte de polèmiques en els últims anys. Les maniobres que porta a terme la institució a Collserola i a Montserrat han reportat queixes d’ajuntaments i administracions locals, que volen evitar que homes armats transitin per zones d’esbarjo o fins i tot carrers amb escoles.

El debat va tornar a posar-se d’actualitat el gener del 2019, després d’unes maniobres militars a Collserola i per alguns carrers de Pedralbes. En aquella ocasió, la CUP va protestar i va recordar que el 2016 el Consorci del Parc de Collserola i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) van instar al Ministeri de Defensa a no permetre la presència de soldats a la zona, atès que el parc té uns altres usos.

MANIOBRES DE L’EXÈRCIT A COLLSEROLA | CUP

 

Tanmateix, l’Exèrcit va fer cas omís d’aquelles mocions aprovades i fonts de la institució van assegurar aleshores que no deixarien de fer maniobres a Collserola i que tenien respecte pel parc.

A l’altre extrem de la comarca, al nord en concret, l’Exèrcit i els ajuntaments de la zona han protagonitzat topades similars. És el cas de Collbató, que en reiterades ocasions ha expressat el seu malestar per les maniobres que porta a terme la institució als peus de Montserrat. El gener del 2018 va tenir lloc una imatge peculiar, atès que el mateix dia que el consistori presentava el nou i innovador audiovisual de les Coves de Salnitre, soldats accedien amb sis vehicles al pàrquing de les coves, on hi havia un munt de periodistes esperant per entrar a la muntanya. En aquella ocasió, l’alcalde Miquel Solà va reiterar la seva oposició a aquestes pràctiques i va recordar que el Ple de l’Ajuntament havia aprovat mocions en contra. Fonts de Defensa van assegurar que els militars, que venien de la caserna de Sant Climent Sescebes, van aparcar bé els cotxes i no van malmetre cap element.

Aquest estira i arronsa amb el territori, però, ve de més enrere. Pel que fa a la comarca, hi ha dos casos que van portar –i encara porten- cua, com és el del Camp de Tir de Gavà i la caserna de Santa Eulàlia, a Sant Boi.

En el primer cas, la pressió veïnal i municipal va aconseguir que els militars deixessin de fer pràctiques de tir al Garraf. El 1998 marca l’inici de les reivindicacions en contra d’aquest espai ubicat en ple parc natural, després que l’Ajuntament de Gavà es decidís a precintar el recinte, en base al Pla Especial de Protecció del Parc del Garraf. Davant la negativa de l’exèrcit a marxar, tot i que va haver d’aturar la seva activitat de manera provisional, el Congrés va aprovar el 1999 una proposició no de llei, a instàncies d’ICV, en la qual s’instava a la clausura definitiva d’aquest camp de tir. Finalment, el tancament va estar supeditat a la disposició d’un espai alternatiu perquè l’exèrcit pogués entrenar. Pel que fa al segon cas, el de la caserna de Sant Boi, el seu trasllat és encara una de les assignatures pendents a la comarca. Construïda el 1948, compta amb 100.000 metres quadrats que, avui dia, estan infrautilitzats i només compten amb una trentena d’efectius vivint-hi. Per contra, la ciutat pateix constricció per culpa d’aquest aquarterament, la desaparició del qual ajudaria a alliberar espai i oxigenar el nucli urbà, també afectat per la central elèctrica que limita amb la caserna.

 El 2007, Defensa va fer públic un acord per traslladar la caserna i construir-hi 2.000 habitatges nous, amb una inversió de 25 milions. La crisi va enterrar aquest projecte que, a hores, d’ara, resta a l’espera de reactivar-se –malgrat que el 2011 l’Ajuntament i el govern de l’estat van signar un protocol d’intencions en aquest sentit-. De fet, el juliol del 2018 la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, va expressar a l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, que faria les gestions necessàries per facilitar que Defensa reprengui el trasllat de la caserna.