2. Protagonistes: La cultura pel paladar

La cultura va molt més allà de l’art i la literatura, és allò que vivim diàriament i que ens defineix com a unitat. Així, en aquesta radiografia no es pot excloure l’exquisida gastronomia de la nostra comarca. “El Baix Llobregat conserva els seus orígens agrícoles oferint una extensa gamma de productes autòctons. Cireres, espàrrecs o carxofes, així com el premiat pollastre de la raça Prat –distingit per la Unió Europea-, són alguns exemples dels ingredients que caracteritzen la gastronomia comarcal. Els restauradors s’han basat en aquests productes típics per configurar un catàleg de plats que fan de la seva cuina un signe distintiu de qualitat”, expliquen des del Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

2.1 Cuina Fusió

És el gran èxit de la cuina comarcal. Es tracta de “un concepte general que s’empra en gastronomia per indicar tant la mescla d’estils culinaris de diferents cultures com la barreja d’ingredients representatius d’altres països, mescla de condiments i/o espècies, pràctiques culinàries, etc.” L’àrea metropolitana de Barcelona i el Baix Llobregat en particular, es caracteritzen per la seva diversitat cultural, en haver-se convertit al llarg dels anys en una de les destinacions preferides per a molts estrangers. A la comarca es troben des de cultures sud-americanes, fins a asiàtiques, passant pels europeus del nord. Considerant això no resulta estrany que la cuina hagi aprofitat tots els coneixements culturals i gastronòmics que aporten. D’aquesta forma el tataki de tonyina japonesa, el guacamole mexicà o el steak tartar francopolinesi ja no poden faltar en les cartes al costat dels nostres productes. Entre els locals més reconeguts per aplicar la ‘cuina fusió’ cal ressaltar el Kauai d’Òscar Manresa a Gavà Mar, els restaurants del Grup Tibu-Ron a Castelldefels o el Mirador de Sant Just Desvern.

 

RESTAURANT KAUAI GAVÀ MAR D’OSCAR MANRESA

 

2.2 Mostres Gastronòmiques

Les nombroses mostres gastronòmiques repartides pel territori serveixen d’agent promotor de la gastronomia única que ofereix la cultura comarcal. Entre elles cal ressaltar la Mostra de Cuina de Castelldefels, amb més de 30 edicions organitzades pel Gremi d’Hostaleria de Castelldefels. També el QuintoTapa va celebrar el 2018 la seva primera edició a Corbera, amb el producte de temporada i la restauració local com a protagonistes, i la primera guia sobre establiments ‘Slow Food’ al Prat retornava al Baix Llobregat la seva passió per la gastronomia. Així mateix, a Sant Vicenç dels Horts trobem la Mostra Comercial, Agrícola i Gastronòmica, amb més de 35 edicions i a Molins de Rei s’organitzen durant el mes de setembre una sèrie de Jornades Gastornòmiques en les quals participen restauradors i comerciants elaborant una recepta en directe que posteriorment poden tastar els assistents.

2.3 Cuina d’excel·lència

La comarca és font d’alguns dels millors cuiners del país. Des d’Òscar Manresa i la seva aposta per “una cuina fàcil, sense complicacions, i amb bon producte” fins a l’extravagància de la cuina moderna dels germans Adrià que no deixen d’impressionar constantment amb les seves creacions avantguardistes. No hi ha dubte que la creativitat i el talent que conrea la cultura del Baix Llobregat ha nodrit a aquests grans genis de la gastronomia.

3. L’Hospitalet

3.1 Districte Cultural de L’H

En la segona ciutat més poblada de Catalunya es va llançar fa uns anys el projecte del Districte Cultural. “Es tracta d’un projecte estratègic de ciutat que té la cultura com a motor de transformació i de creixement social i econòmic, per convertir l’Hospitalet en una ciutat líder de l’àrea metropolitana”, asseguren els impulsors. “La creativitat, el talent i la innovació són els protagonistes. Una aposta perquè els sectors culturals i creatius dinamitzin la ciutat i millorin la qualitat de vida de les persones.”

Aquest espai està format per estudis d’artistes i creatius, locals d’assaig i de música en viu, galeries d’art, espais de producció audiovisual, estudis de disseny, arquitectura i publicitat, tallers de disseny de moda i de joies, etc. “Actualment, comptem amb més de 500 agents, que se sumen als més de 30 equipaments de la ciutat, als gairebé 60 festivals que se celebren (molts d’ells metropolitans), a part dels llocs d’interès de la ciutat, els espais de restauració i cuina creativa, o les associacions culturals locals”.

https://www.lhdistrictecultural.cat/?lang=es

3.2 Casino

El Casino del Centre de l’Hospitalet és una referència cultural ineludible. Fundat el 1873, porta 146 anys desenvolupant activitats culturals lligades a la cultura i les tradicions populars, però també a l’esport, amb un mític i antic equip d’hoquei i una important i actual secció de bàsquet. Teatre, música, dansa i rutes per la natura són algunes de les seves activitats més destacades.

http://www.casinodelcentre.org/index.php/ca/

3.3 Centre Catòlic

El Centre Catòlic va néixer el 1904 al carrer Nou de l’Església. L’edifici actual, situat a La Rambla, es va construir el 1925. Es dedica fonamentalment a la promoció de la cultura popular, com per exemple les representacions teatrals, musicals i d’altres tipus. Per exemple, cal destacar la seva programació de “teatre per a tota la família”. Per a això es contacta amb companyies i grups de teatre professionals i coneguts, que realitzen els seus espectacles en llengua catalana.

http://canal-h.net/webs/centrecatolic/

3.4 Ateneu de cultura popular

L’Ateneu de Cultura Popular es va fundar el 1932, poc després de la proclamació de la II República. Entre els seus objectius hi ha impulsar les activitats culturals i difondre la cultura catalana entre els seus socis. Entre les activitats que es fan hi ha conferències i col·loquis, exposicions, excursions culturals, tallers de dibuix i pintura, teatre adult i infantil o sardanes.

http://ateneulh.cat/ca/

3.5 Biblioteques municipals

Les biblioteques municipals desenvolupen una tasca fonamental per acostar els llibres a tota la ciutadania. Entre les seves activitats destaquen els clubs de lectura per a tots els públics o les xerrades i conferències amb autors de tota mena de temàtiques. Les biblioteques Tecla Sala, Bellvitge, Can Sumarro, Josep Janés, la Bòbila, Florida, Santa Eulália i Plaça Europa ofereixen, a més, un munt d’activitats dirigides a les escoles.

http://www.lh.cat/bibliotecas/

3.6 Escola de Música

Des del seu naixement fins avui, per l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts han passat més de 50.000 persones, o bé com a estudiants de música, teatre o dansa, o com a participants de projectes comunitaris o com a espectadors. Des de l’any 2018 l’escola de música compta amb nova direcció sota Raül Brenchat, qui es va convertir en el nou coordinador general del centre després que Núria Sempere deixés el càrrec.

http://www.centredelesartsl-h.cat/

  

ESCOLA DE MÚSICA

 

3.7 Fundació Arranz-Bravo

Aquest espai d’art contemporani es va inaugurar al setembre de 2009, amb dos objectius: difondre l’art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la creació contemporània entre els artistes més joves.  La fundació compta amb una col·lecció de tres-centes quaranta obres de l’artista que va crear L’Acollidora (en la Rambla) o el Pont de la Llibertat (en l’encreuament entre la Rambla Marina i l’Avinguda del Carrilet).  Cada any organitza activitats culturals i també ofereix cursos a les escoles i centres socials.

http://fundacioarranzbravo.cat

3.8 TPK ART

TPK Art i Pensament Contemporani va néixer el 1977 amb l’objectiu de convertir-se en un punt de referència en l’àmbit de les arts plàstiques i la formació artística. Actualment treballa en tres àrees fonamentals: formació, creació, producció i difusió i pensament contemporani. En el primer cas, ofereixen cursos i tallers per a nens i adults. També hi ha diferents espais per treballar diferents vessants artístics, com TePeKaLe (difusió, experimentació i debat teòric), TePeKaLe Sound (so contemporani), TePeKaLe Kafe (plataforma d’acció per a artistes residents), KaNîBaL’*HoPoX (relacions internacionals amb Europa).

www.tpkonline.com

3.9 Núria Espert

Nuria Espert i Romero és una actriu de teatre, cinema i televisió que va néixer en l’Hospitalet el 1935. El seu primer èxit li va arribar als 17 anys, amb l’estrena de Medea. El 1959 va fundar la seva companyia de teatre. El 2018 Espert va tornar als seus orígens interpretant l’obra lorquiana de El Romancero Gitano. El dramaturg de la generació del 27 ha estat present durant tota la seva carrera i ella mateixa n’expressa la seva profunda admiració: “Jo sóc una intèrpret marcada per Lorca, els seus personatges, els seus poemes, la seva biografia. Ha tenyit la meva interpretació i la meva vida. Quant recito sobre un escenari neix d’ell”.

 

NÚRIA ESPERT

 

3.10 José Corbacho

L’actor, director, guionista i humorista va néixer a l’Hospitalet el 1965. Va guanyar popularitat nacional amb el programa televisiu Homo Zàping, encara que va començar com a actor de teatre en La Cubana i com a mític col·laborador d’Andreu Buenafuente a TV3. L’èxit li va arribar amb la codirecció de la pel·lícula Tapas, amb el seu amic Juan Cruz, film que va guanyar premis importants en el Festival de Màlaga i els Goya. La segona pel·lícula conjunta, Covardes, es va estrenar el 2008. El 2018, després d’haver mostrat gran complicitat humorística amb Anabel Alonso al seu pas per MasterChef Celebrity, va estrenar un programa de reptes. El programa va ser cancel·lat després de tan sols cinc gales per la baixa audiència.

http://www.josecorbacho.net/

 

JOSÉ CORBACHO

 

3.11 Antonio Orozco

Cantant i compositor de música pop nascut a Osuna (Sevilla, 1972), però criat a l’Hospitalet des que era pràcticament un nadó, ha publicat set àlbums d’estudi i una discografia amb molts números 1 en les llistes d’èxit com Devuélveme la vida o Estoy hecho de pedacitos de ti. Orozco es va convertir el 2019 en el quart membre de la nova edició de La Voz, que s’emetia per primera vegada a Antena 3.

http://antoniorozco.com/

 

ANTONIO OROZCO

 

3.12 Els germans Adrià

Els germans Ferrán i Albert Adrià, nascuts a l’Hospitalet, són autèntics mags de la cuina moderna. Després de tancar les portes del Bulli el 2011, els germans no han descansat. Entre els projectes més reconeguts de Ferran es troba el Bulli Lab, que avui dia s’ha convertit en un arxiu del restaurant de Roses. La creativitat dels germans no es veu limitada a les fronteres del territori. El 2019 van obrir les portes del Mercat Little Spain a Nova York, al costat d’una altra figura de la gastronomia internacional, l’espanyol José Andrés. Els Adrià tenen a mig fer amb els germans Iglesias un grup de restaurants a Barcelona amb l’empresa El Barri, amb el buc insígnia de Tiquets i Enigma, a més de Niño Viejo, Hoja Santa, Bodega 1900 i Pakta.

https://elbullifoundation.com/

 

FERRÁN ADRIÀ

 

 

4. Baix Llobregat

4.1 La Passió

Les representacions teatrals de la Passió a Esparreguera i Olesa estan catalogades com a festes tradicionals d’interès nacional. No debades, tenen més de 400 anys d’història i congreguen al seu voltant multitud d’afeccionats i veïns dels municipis, que han fet de la història de la passió i mort de Crist un espectacle dirigit a tots els públics. El 2019, Esparreguera llança per primera vegada la Fira de la Passió. D’aquesta forma es pretén aprofitar l’èxit de la representació per part dels ciutadans, per poder promoure el comerç local.

PASSIÓ D’OLESA

 

4.2 La Candelera

La Fira de la Candelera de Molins de Rei també té la categoria de “festa tradicional d’interès nacional” des del 2002. La primera Fira de la Candelera es va celebrar el 1852 i actualment es fa el primer dissabte i diumenge del mes de febrer. L’esdeveniment gira entorn de la tradició agrícola del municipi. El 2019 se li ha donat una nova configuració en la Fira de Vins i han inclòs els famosos Food Trucks.

http://www.candelera.cat/

4.3 Festa de la Cirera

La cirera és la protagonista de moltes festes que tenen lloc al Baix Llobregat. Entre les més conegudes, destaquen la de Sant Climent, que aquest any ha celebrat l’exposició de cireres número 43. També sobresurt Torrelles del Llobregat, que ja porta més de 39 anys de trajectòria i Santa Coloma de Cervelló que va celebrar la seva 33a edició. Les tres tenen la cirera com a protagonista a fi que tots coneguin un dels cultius que encara es mantenen, encara que també es poden trobar altres activitats tradicionals i familiars.

4.4 Raça Prat

La Fira Avícola de la Raça Prat constitueix probablement el millor exemple de fira d’origen ramader a la comarca. La Fira, que té lloc cada mes de desembre a la citada localitat, celebra l’existència d’animals i productes típics de la terra, com el pollastre de la raça Pota Blava o la carxofa. L’esdeveniment també suposa una “excusa” per mostrar l’activitat econòmica de la ciutat, la restauració i els comerços locals. El 2019 se celebra l’edició número 45.

https://www.elprat.cat/empresa-comerc-i-ocupacio/fira-avicola-de-la-raca-prat

 LA RAÇA PRAT, DELICATÉSSEN BAIXLLOBREGATINA

 

 

4.5 Teatre al Carrer

El Festival Internacional de Teatre i Animació al carrer de Viladecans ha arribat a la 29a edició. Nascut el 1990, va néixer amb vocació de dotar a la ciutat de tota mena d’actuacions gratuïtes, des de teatre, música, dansa, circ, màgia, clown, espectacles pirotècnia o instal·lacions d’oci. El 2018 va acollir grans èxits com el grup de dansa sobre xanques Mulier o el grup musical, format exclusivament per dones, Balkan Paradise Orchestra.

http://ww.alcarrerviladecans.com

4.6 Altaveu

L’Altaveu, el Festival de la Música de Sant Boi de Llobregat, es defineix com un festival obert i plural on brillen les individualitats, els autors de casa i la mescla de llengües, cultures, estètiques i sonoritats.

El Festival, que va néixer a finals dels 80, ha anat desenvolupant tres seccions principals: Altaveu Davantera, on competeixen noves bandes i grups emergents residents els Països Catalans; Altaveu Emergent, organitzada amb l’entitat local Cultura F i concebuda com un aparador de l’escena musical santboiana; i Premis Altaveu, amb l’objectiu de reconèixer als artistes, entitats i iniciatives que han enriquit la música catalana.

http://festivalaltaveu.cat/

4.7 Contrabaix

Contrabaix és un projecte de l’Ateneu de Sant Feliu que compta amb 15 anys de trajectòria. Es tracta d’una xarxa de programació cultural que implica associacions, sales privades i administracions de diferents poblacions del Baix Llobregat i l’Hospitalet. Els gairebé 500 concerts que han programat pertanyen a estils musicals diversos com el jazz, flamenc, gòspel, funk, soul o pop.

http://www.contrabaix.com

4.8 Cinebaix

Cinebaix és un cinema gestionat per veïns de Sant Feliu que es van mobilitzar el 2013 quan va tancar el Cinema Guitart, incapaç de competir amb la resta d’exhibidors cinematogràfics. El cinema compta amb sis sales que poden projectar pel·lícules amb format digital. Des de Cinebaix entenen el cinema no només com una activitat d’oci i efímera sinó també com un producte cultural i, per tant, busquen pel·lícules que fomentin la reflexió, el debat, la crítica i que ampliïn la mirada sobre el món.

http://www.cinebaix.com/

4.9 L’Enrajolada

La Casa Museu Santacana de Martorell és un dels museus més antics de Catalunya i un exemple del col·leccionisme del segle XIX. Va ser la casa de Francesc Santacana i Campmany (1810-1896), que va reunir fragments de palaus i edificis religiosos per a instal·lar-los a la seva casa que recuperessin la seva funció original. L’edifici també conté pintures del propietari i de Paz Luis, Agustín Rigalt, Martí Alsina, Francisco Torrecassana o Joaquim Vayreda. El seu nét va continuar amb l’obra i va batejar la casa com a L’Enrajolada, per la gran quantitat de rajoles que conté.

https://museuslocals.diba.cat/museu/35

4.10 Premis de reconeixement cultural del Baix Llobregat

El Centre d’Estudis Comarcals atorga cada dos anys els Premis de Reconeixement Cultural. Iniciats el 1999, amb motiu del 25 aniversari de l’entitat, el seu principal objectiu és reconèixer públicament la feina realitzada per persones i institucions que destaquen per la seva trajectòria cívica, emprenedora, artística, professional i científica. En concret, es donen 15 premis sobre literatura, cultura popular i folklore, música, arts visuals, arts escèniques i cinema, recerca, comunicació, preservació del patrimoni, reconeixement cívic, pedagogia, iniciativa comarcal i un projecte, actuació o iniciativa destacable dins dels territoris de parla catalana.

http://cecbll.cat/la-nit-de-la-cultura/

4.11 Òscar Manresa

El xef i empresari Òscar Manresa (Barcelona, 1962) és un dels grans de la cuina barcelonina. Amb un total de vuit restaurants repartits pel territori de la província, encarna una rara avis del seu sector. A més, és el primer xef amb una fundació pròpia. Food & Music és el vehicle empresarial del seu grup, on dóna regna solta a les seves dues grans passions: la música i el menjar. A la comarca és conegut per obrir el famós restaurant Kauai de Gavà.

http://www.foodandmusic.es/oscar-manresa/

 

OSCAR MANRESA

4.12 Rosalía

Rosalía Vila Tobella, més coneguda com Rosalía, s’ha convertit en la gran estrella de la música del Baix Llobregat. Amb el seu èxit Malamente, de l’àlbum El Mal Querer, amb arrels flamenques i fusió urbana, ja ha obtingut dos Grammy llatins de sis nominacions i dos premis de la MTV. A més, el 2019 va ser una de les principals artistes del reconegut festival de música Coachella, al costat de grans noms com a Ariana Grande, Solange Knowles o Janelle Monáe.

https://rosalia.com/

 

4.13 Operación Triunfo i el Baix

Des que Operación Triunfo va tornar a les pantalles el 2017, el format ha servit de trampolí per a nombrosos artistes de la comarca. El 2017 les grans promeses van ser Aitana Ocaña de Sant Climent de Llobregat, que va quedar segona i ha aconseguit catapultar-se al número u en descàrregues amb la primera meitat del seu primer àlbum, i Alfred García, del Prat, qui va tenir l’oportunitat de representar a Espanya en el festival d’Eurovisió al costat de l’aleshores parella seva Amaia Romero. A més, en la mateixa edició va cridar l’atenció la jove Nerea Rodríguez de Gavà i a l’any següent Carlos Right d’Esplugues.

 

CONCURSANTS D’OT

5. El Prat aposta per les ‘Arts en Viu’

Teatre, música, dansa circ... El Prat de Llobregat vol facilitar l’accés i la participació de la ciutadania en les diferents disciplines d’Arts en Viu, tant pel que fa a l’exhibició d’espectacles com a la formació, la pràctica i a la creació artística. Es vol construir un projecte artístic de ciutat, on la ciutadania vagi més enllà del rol d’espectador, perquè gaudeixi de les Arts en Viu tant des de la butaca com des de l’escenari.

La implantació d’aquest model, que representa una política pública pionera a Catalunya, és possible gràcies a dos factors previs: d’una banda, la ciutat compta amb un teixit cultural i artístic ric i divers; i, de l’altra, s’ha dotat durant els darrers anys dels equipaments necessaris per desenvolupar aquest model.  L’últim d’ells és el Teatre L’Artesà, que va reobrir les seves portes com a teatre renovat i adaptat a les necessitats artístiques del segle XXI el passat mes de març i que s’ha convertit en el node central i motor del sistema d’Arts en Viu.

Un altre element clau del programa és l’Escola d’Arts en Viu -fins fa dos anys Escola de Música-, on actualment es fa una formació interdisciplinar de música, teatre i dansa. Aquesta escola també promou un sistema de formació descentralitzada amb seu a diversos centres culturals i portant també als centres educatius les seves activitats. Per això, és punt de confluència entre el sistema d’Arts en Viu i el programa IntersECCions, que promou el treball en xarxa entre escoles, agents culturals i comunitat.

 

UN DELS ESPECTACLES DE LA CIRQUERA DE LA FESTA MAJOR DEL PRAT DEL 2018 / AJUNTAMENT DEL PRAT

 

Del sistema d’Arts en Viu, també en formen part La Capsa, amb un projecte cultural i municipal de llarga trajectòria; la sala de teatre El Modern, ara integrada en el projecte de L’Artesà; i el Cèntric, amb un auditori que acull diversos espectacles municipals; així com la resta de centres cívics de la ciutat.

Un dels objectius del programa d’Arts en Viu és promoure que els diferents equipaments culturals i projectes que treballen en aquest àmbit  facin coherent i complementària la seva tasca i que també s’ajustin més a les inquietuds de la ciutadania, tot promovent un model de treball en xarxa i comunitari.

Després de l’obertura de L’Artesà, el curs 2019-2020 representa la primera temporada completa d’Arts en Viu del Prat, que consta d’una gran varietat d’espectacles  i inclou la denominada programació expandida, que ofereix espais perquè la ciutadania pugui reflexionar i interactuar amb el contingut d’alguns dels espectacles.

En definitiva, el programa d’Arts en Viu vol contribuir, juntament amb IntersECCions, a vertebrar un model de ciutat, que situï l’educació i la cultura com a motors de transformació social, per construir una societat igualitària i cohesionada i incentivar l’esperit crític i el compromís de la ciutadania.

 


 

TRESORS ARQUITECTÒNICS AMAGATS A SANT VICENÇ DELS HORTS

A tota la comarca hi ha llocs que s’haurien de visitar almenys un cop. El municipi de Sant Vicenç dels Horts és un exemple d’indret amb joies del patrimoni que han passat desapercebudes o que no són suficientment conegudes a la comarca, però que formen un patrimoni històric i arquitectònic d’immens valor. Destaquen tres llocs que són mereixedors de ressenyar en aquest llibre i que recomanem visitar en qualsevol moment: l’edifici de Can Comamala, el Molí dels Frares i el Forn Romà.

 

L’EDIFICI CAN COMAMALA S’ERIGEIX COM UN DELS PUNTS MÉS EMBLEMÀTICS DEL PATRIMONI VICENTÍ

 

L’edifici de Can Comamala, de 1918, va ser construït per l’empresari Domènec Comamala. Ll’immoble conté moltíssims elements singulars, de tipus eclèctic, i una torre-mirador amb una coberta piramidal. La seva entrada, davant del jardí, té un porxo sostingut per columnes i fa de terrassa de la planta noble, protegida per una balustrada de pedra. Can Comamala va ser restaurat i obert al públic recentment.

 

EL MOLÍ DELS FRARES ÉS UN ESPAI MUSEÍSTIC CONCEBUT PER DESCOBRIR LA HISTÒRIA DE LA VILA

 

També restaurat i preparat per rebre visitants tenim el Molí dels Frares. Inaugurat com a nou espai museístic, també és un espai didàctic per als infants de les diferents escoles que el visiten. El museu ha sigut equipat per oferir projeccions audiovisuals, maquetes i plafons que expliquen l’estructura i el funcionament del molí, la importància de l’aigua i com era el dia a dia dels moliners. Aquest museu es pot visitar el primer diumenge de cada mes.

 

 

El tercer lloc a visitar també té un fort component històric. El Forn Romà és l’element més destacat del jaciment de la zona de treball de l’antiga vila romana. Era un taller ceràmic centrat especialment en l’elaboració d’àmfores de vi, encara que també es fabricaven materials de construcció i estris d’ús quotidià. Va estar en funcionament durant els segles I i II dC. Al final del segle II dC, el forn va deixar de funcionar. Al llarg dels segles IV-V dC., sobre les antigues estructures del forn, s’instal·là una premsa dedicada a la producció d’oli, per a un mercat de caràcter local.

Una part d’aquestes restes i diverses troballes arqueològiques es poden visitar totes les tardes i també el primer diumenge de cada mes.