2. Protagonistes: Qui fa cultura al Baix Llobregat?
Tot sovint tendim a pensar que la cultura la fan uns pocs o la fan només les institucions. No és cert. L’únic que necessita la cultura, per existir, és comunitat. El fet cultural només existeix en tant que és compartit en comunitat. Totes les persones i totes les institucions que d’una o altra forma afavoreixen l’activitat cultural, participen de la vida cultural, la promocionen, en fan gaudi i aporten algun element cultural a la comunitat, fan cultura.
Preparar i programar una obra de teatre és fer cultura. Comprar un llibre és fer cultura. Llegir-lo al vespre estirat al llit és contribuir també a la cultura. I compartir la lectura és aprofundir encara més en el fet cultural. Aportar al conjunt de la societat o a una part d’ella una forma de cuinar o d’utilitzar un ingredient és fer cultura. La programació i la promoció cultural implica, per tant, molts agents. Des d’institucions fins a persones a títol individual. Veiem quins són aquests agents al Baix Llobregat.
2.1. Els ajuntaments
Tot i que pràcticament no tenen competències en matèria cultural, els ajuntaments són responsables de bona part de l’acció cultural de la comarca. Segons un estudi de la Diputació de Barcelona de l’any 2022, la despesa mitjana dels ajuntaments de la província de Barcelona en matèria de cultura puja a 68,05 euros per habitant i any. Ja sabem que les mitjanes de vegades s’allunyen molt de la realitat, però si projectem aquesta xifra als 833.540 habitants que IDESCAT reconeix per al Baix Llobregat, ens porta a suposar una despesa anual de prop de 57 milions d’euros en cultura per a tota la comarca. No està pas malament.
Val a dir també que els ajuntaments són els que més percentatge del pressupost global dediquen a la cultura. Segons les Estadístiques Culturals de Catalunya 2023 que elabora la Generalitat, els ajuntaments gasten en cultura, de mitjana, un 6,7% del seu pressupost global, davant l’1% de la Generalitat o el 2,5% dels Consells Comarcals. Diu molt que l’administració de màxima proximitat sigui la que més despesa relativa dediqui a la Cultura.
Una altre qüestió és què aporten els ajuntaments a la vida cultural. La llista no és petita.
En l’àmbit del cicle festiu, fires i exposicions els ajuntaments programen directament i també donen suport a iniciatives d’entitats. De fet hi ha un treball de mútua col·laboració que enriqueix la festa i cohesiona la ciutadania. Tal com demostra el llibre d’Àngel Merino Democràcia i construc-ció de la cultura popular i festiva a Sant Feliu de Llobregat, editat per Edicions del Llobregat, el treball conjunt entre els ajuntaments i la ciutadania després de la mort del dictador Franco va fer possible que la democràcia contribuís a la recuperació de la festa, però també que la festa contribuís a la recuperació de la democràcia.
A la comarca destaquen fires com la Candelera de Molins de Rei, declarada “Festa tradicional d’interès nacional” per acord de Govern de desembre de 2002. Se celebra al voltant del 2 de febrer i aquest 2023 ha fet la 172a edició; la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat, al voltant del 8 de desembre, que ha celebrat ja 76 edicions; o l’Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat, que té lloc a mitjan de maig i que s’inicia el 1928, tot i que no és fins el 1958 que pren la dimensió d’Exposició Nacional. Actualment està protegida i forma part del Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya (Resolució del 10 d’octubre de 2013).
Pel que fa al calendari festiu, aquest és absolutament ric. Festes majors, cavalcades de reis, Carnestoltes, castanyades, festes de barri. Destacaria la Festa dels Miquelets d’Olesa de Montserrat, que es vincula al passat de la vila; o la Cavalcada de Reis de Martorell. Un calendari festiu que compta sempre amb la implicació dels ajuntaments des de diferents enfocs i intensitats. Potser fins i tot és un dels àmbits més atès per les administracions locals. Però no és l’únic.
En el terreny de la cultura un paquet important és el dels equipaments culturals: en aquest moment pràcticament tots els municipis de la comarca tenen com a mínim, una biblioteca, emissora de ràdio i centres cívics i polivalents. És habitual comptar també amb un arxiu municipal. Els més grans tenen museus i teatres municipals amb programació estable. Entre aquests últims destaco l’Àtrium de Viladecans; el teatre Plaza de Castelldefels; el Núria Espert de Sant Andreu de la Barca; el Teatre de l’Artesà del Prat de Llobregat o el Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí. Sovint tenen una programació de qualitat, amb oferta de peces que han estat estrenades a Barcelona en teatres privats, i a preus molt més assequibles.
La formació és un altre bloc que molts ajuntaments aborden. Sovint és en relació als ensenyaments artístics. D’escoles municipals de música n’hi ha una vintena: a Abrera, a Olesa de Montserrat – on per cert hi va estudiar la Rosalia – a Cornellà, a Sant Feliu de Llobregat...; també trobem escoles de dansa, com la de Castelldefels i escoles dedicades de forma conjunta a música i dansa, com la d’Esparreguera o la de Sant Andreu de la Barca. Alguns ajuntaments – no tants – mantenen fins i tot escoles d’art; és el cas del Prat de Llobregat, amb la seva Escola d’Arts en Viu, un centre amb una àmplia oferta formativa; o el Can Castells-Centre d’Art de Sant Boi de Llobregat, que pretén acostar l’art a la població de Sant Boi. A l’Hospitalet de Llobregat han optat per unificar ensenyaments de música, de teatre i de dansa en la seva escola municipal Centre de les Arts de l’Hospitalet.
Encara en l’àmbit de la formació mencionar que alguns ajuntaments fan també una aposta per l’ensenyament de persones adultes, generalment col·laborant amb la Generalitat, que és qui en té les competències a través del departament d’Educació.
Un paper important juguen també les polítiques de patrimoni. Són cada vegada més un pilar de la promoció cultural que desenvolupen els ajuntaments. Alguns tenen serveis específics de gestió del patrimoni, normalment a redós de la seva riquesa patrimonial. A Martorell, per exemple, hi trobem el Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric “La Caserna”. O encara de major amplitud, a Santa Coloma de Cervelló trobem el Consorci de la Colònia Güell, format entre altres per l’Ajuntament. El tractament del patrimoni cultural es canalitza de diverses maneres. Una és la creació de museus i col·leccions. Com en el cas de les biblioteques o dels arxius, aquí la Diputació de Barcelona hi juga un paper important, aquest cop a través de la Xarxa de Museus Locals, tot donant suport als municipis.
La comarca és plena de museus interessantíssims. Grans i petits. Els museus de Gavà, amb el Parc de les Mines prehistòriques com a peça clau, és un imprescindible. Com també ho és el Museu de Sant Boi de Llobregat, ubicat en tres espais diferents i que inclou les termes romanes, un conjunt de gran valor històric i patrimonial. Martorell ofereix espais museïtzats com ara el Museu Municipal Vicenç Ros, l’Enrajolada o l’Espai Muxart de Creació Artística. També destaca i molt Esplugues de Llobregat, amb diversos conjunts vinculats a la industrialització, com el Museu de Can Tinturé o el de la Rajoleta, on es poden visitar els famosos forns de coll d’ampolla. L’Ajuntament de Cornellà ofereix el Museu del Palau Mercader; a Viladecans hi trobem Can Amat, amb una oferta molt variada d’activitats; i menció també pel Centre Jujol-Can Negre de Sant Joan Despí. A L’Hospitalet el Museu de la ciutat compta amb tres seus orientades a la divulgació i la conservació del patrimoni local.
Altres museus són més petits, però igualment interessants. Alguns són possibles gràcies al treball conjunt dels ajuntaments i les associacions locals. Molins de Rei compta amb un Museu Municipal i amb l’exposició de la Federació Obrera; i ara l’Ajuntament aposta també per un espai dedicat al Renaixement a partir del Palau dels Requesens. El Museu de Pallejà és interessant per estar congestionat entre l’Ajuntament i l’associació d’Amics del Museu de Pallejà. Existeixen altres col·leccions en espais museïtzats molt interessants, tot i no arribar a la denominació de Museu: així, el Molí de l’Oli de Collbató, convertit en Centre d’Interpretació de l’Oli, mostra als visitants la història de la producció d’oli a la zona.
O també l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera. Molt interessant en aquest conjunt és el Molí de Can Batlle de Vallirana o el Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts. Encara en matèria de polítiques de patrimoni totes les administracions locals del Baix Llobregat han fet accions més o menys reeixides de divulgació del patrimoni a través de les TIC, ja sigui incorporant al web municipal informació sobre el patrimoni local, o senyalitzant amb QR in situ els principals edificis o, fins i tot, acollint-se als Mapes del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona dels quals parlaré més endavant.
Dins de les polítiques de patrimoni o emparentades amb ella han sorgit amb força, darrerament, les polítiques de memòria democràtica. Ajuntaments com el Prat o Sant Just Desvern tenen programes potents i molt polièdrics. També s’ha posat en algunes ciutats les anomenades Stolpersteine per recuperar la memòria de les víctimes del nazisme.
Un altre plat fort és el dels esdeveniments singulars organitzats per ajuntaments amb voluntat de significar-se més enllà de les seves fronteres i de singularitzar-se. No parlo dels que tenen tradició i són centenaris o quasi, sinó dels esdeveniments creats en el sí dels ajuntaments democràtics. Aquí mencionaríem el Festival de teatre Al Carrer de Viladecans, que va per la 37 edició; el Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, instaurat el 1989; el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat, que se celebra biennalment des de 1984; el Festival Internacional de Titelles de Gavà, en marxa des de 1990. Encara més recents te-nim el PAS – Pont a les Arts Sonores de Martorell o el Festival de la Palanca d’Esparreguera, dedicat al circ, i que deu el seu nom al pont de la Palanca. La voluntat d’aquests certàmens és donar una marca al municipi, projectar-lo més enllà de les fronteres més immediates i dinamitzar-lo cultural i econòmicament.
Alguns d’aquests esdeveniments singulars nascuts en democràcia estan lligats als productes de la terra i a les tradicions gastronòmiques: a Gavà la Fira de l’Espàrrec; al Prat la de la Carxofa o la Fira Avícola Raça Prat; també trobem esdeveniments al voltant de les cireres a Torrelles, Sant Climent, Santa Coloma i el Papiol.
No vull deixar de mencionar les polítiques municipals de promoció de la creació artística, escasses, però no inexistents. Ja n’he parlat quan he tractat el tema de la formació i de les escoles d’arts. Però cal mencionar també les polítiques d’incentiu a la creació artística: exposicions d’artistes locals, tallers en centres cívics, premis entre els quals destaca el Premi Literari Delta adreçat a dones i promogut pel Consell Comarcal i 16 dels 30 ajuntaments del Baix Llobregat. A banda, trobem premis locals com el Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat, molt consolidat i prestigiat; el Premi de les Lletres Vila de Corbera; o el Premi de Narrativa Mercè Rodoreda de Molins de Rei.
En matèria de política lingüística els ajuntaments formen part del Consorci de Normalització Lingüística, que es desgrana en Centres de Normalització Lingüística i en Serveis Locals de Català. Per cert, és una llarga història que no explicaré ara, però val a dir que gràcies a l’activisme cultural i al voluntariat l’Ajuntament de Sant Feliu és membre fundador del Consorci per a la Normalització Lingüística i pioner amb el seu CNL Roses que abasta també els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí.
Per últim, no vull deixar de mencionar un terreny cultural en el qual alguns ajuntaments també han fet polítiques, en general tímides. Em refereixo al del coneixement i la producció científica. Hi ha convocatòries d’ajut, en format de beca i de premis per a estudis, al Prat de Llobregat (Beca Jaume Codina); a Esparreguera (Premi de Recerca Vila d’Esparreguera, que s’adreça tant a persones joves com adultes), o a Sant Feliu de Llobregat (Beca Blanca Bardiera per contribuir a la recerca sobre les dones). Olesa de Montserrat havia promogut des del seu ajuntament una interessant col·lecció de llibres sobre història de la vila que actualment està aturada. Tant de bo que es recuperi. L’Ajuntament de Viladecans te ajuts específics per a l’accés de joves a la Universitat.
Sant Vicenç dels Hort te una línia similar per a estudis postobligatoris. Darrerament, les polítiques de memòria democràtica estan contribuint a impulsar estudis orientats a conèixer millor la repressió franquista i la lluita per les llibertats democràtiques, de vegades amb l’objectiu d’homenatjar les persones protagonistes. Potser una de les assignatures pendents per part de les polítiques culturals dels Ajuntaments sigui el de la participació ciutadana real i efectiva.
Aquesta fotografia a vista d’ocell – que per cert no pretén ser exhaustiva – deixa entreveure l’important paper que juguen els Ajuntaments en matèria de cultura, erigint-se en un dels principals agents culturals, segurament junt amb les associacions culturals.
2.2. Altres institucions
A més dels Ajuntaments, juguen un paper important en la promoció de la cultura al Baix Llobregat, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
La Diputació fa possible una xarxa d’arxius locals, una xarxa de museus i una xarxa de biblioteques. Un dels programes de la Diputació que ha tingut èxit al Baix Llobregat és el de l’elaboració de Mapes de Patrimoni Cultural, una eina digital que permet consultar online informació sobre els diversos elements de patrimoni que hi ha a les nostres ciutats. És un servei que ofereix la Diputació a partir d’una base de dades estandarditzada i al qual poden acollir-se els ajuntaments que ho desitgin. En aquests moments, hi ha 13 municipis del Baix Llobregat que tenen fet el Mapa de Patrimoni Cultural. Són Abrera, Begues, Collbató, Corbera, El Papiol, Esparreguera, La Palma de Cervelló, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Vallirana. Cal sumar també L’Hospitalet de Llobregat.
El Consell Comarcal te també un departament de cultura i fa polítiques culturals adreçades al conjunt de la comarca. Destaquen les Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat, que van iniciar-se el 1998 i han assolit ja 11 edicions (https://www.elbaixllobregat.cat/jorna-despatrimoni). Molt notables també les actuacions en el marc de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, un instrument de coordinació i d’articulació de totes les accions que es fan a la comarca en matèria de recuperació de la memòria democràtica (https://www.elbaixllobregat.cat/xarxamemoriademocratica). Aquestes accions es fan en col·laboració amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, una associació sense ànim de lucre declarada d’Utilitat Pública (ordre del Ministeri de l’Interior de 28 d’abril de 2005).
També des del Consell Comarcal el Consorci de Turisme del Baix Llobregat fa una aportació molt important al coneixement del patrimoni material i immaterial de la comarca. Al seu web podem conèixer totes les fires, mercats, festes, museus i patrimonis destacats, entre altres (https://www.turismebaixllobregat.com/ca). I es realitzen activitats a favor d’aquest coneixement pensades per a tots els públics i també per a sectors específics. Entre elles destaca, per exemple, la promoció que es fa a través del tramvia per conèixer el patrimoni amb l’activitat “La ruta del Tram. Escapades Tramendes!”.
D’altra banda la Generalitat també te un cert paper en la programació cultural al Baix Llobregat. D’entrada com a titular de diversos equipaments culturals. Destaco l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/baix_llobregat/index.html) i el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, que pertany al Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (https://museu-coloniasedo.cat/). A la comarca existeixen també algunes biblioteques de titularitat autonòmica.
3. Les associacions culturals
L’associacionisme és motor de la cultura. Són moltes les activitats que tenen lloc gràcies a l’associacionisme. Sovint, però, s’obtenen grans resultats del treball conjunt entre administracions i associacions. Gran part dels projectes desenvolupats per les entitats no serien possibles sense la concurrència i el suport institucional. I a la inversa, algunes iniciatives de l’administració no reeixirien sense la concurrència de les associacions i el voluntariat en general.
D’esdeveniments organitzats per voluntariat de caràcter associatiu n’hi un bon grapat al Baix Llobregat. L’àmbit del teatre és un dels més nodrits des de l’associacionisme. Recordem en primer lloc les dues grans Passions del Baix Llobregat, la Passió d’Esparreguera i la Passió d’Olesa, amb equipaments propis de grans dimensions i ambdues protegides i catalogades com a Festes Tradicionals d’Interès Nacional dins Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya.
També mereix una menció especial el Festival Lola d’Esparreguera, amb una programació molt destacada de teatre de qualitat, que dona espai a companyies joves i que deu el seu nom a la gran Lola Lizaran. Aquest 2023 ha fet 20 anys. Es fa evident que la tradició de la Passió ha afavorit altres formes d’expressió teatral en aquesta vila.
El Festival de Microteatre de Cornellà de Llobregat programa des de 2015 petites peces teatrals molt ben treballades i en vuit anys s’han fet un espai al Baix. En la mateixa línia cal mencionar els espectacles de teatre infantil promoguts per la Fundació Xarxa de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya, que te al Baix nombrosos exponents i fa una feina encomiable. Destaquen també, com a teatre amateur: la companyia Hocus Pocus de Sant Joan Despí que recentment ha creat un grup de dones amb el nom Hocus Dones Chi’s, que ja ha programat dues obres.
La música també te cicles sostinguts gràcies al voluntariat: el Contrabaix, que neix a Sant Feliu de Llobregat i ha acabat implicant altres municipis, és un dels més destacats, però no l’únic. Molt destacada també la tasca que fa l’associació Segle Nou tot programant concerts de diferents tipus de música a l’església romànica de Santa Maria de Cervelló. Una forma d’unir i de posar en valor patrimoni musical i patrimoni arquitectònic. En música no puc deixar de mencionar l’associació EnRe9, de Castellví de Rosanes, que gestiona una escola de música i dansa.
En cinema trobem a la comarca dos noms propis: el Cinebaix, un equipament de passi de pel·lícules amb diverses sales gestionat per una associació sense ànim de lucre. Es dedica al passi de pel·lícules comercials en cartellera, però organitza també cicles com la Mostra de Cinema Internacional, que aquest 2023 ha estat dedicat al cinema Africà (http://mostra.cinebaix.cat/). I en un altre ordre de coses el TerrorMolins, Festival de Cine de Terror de Molins de Rei.
Un altre espai molt destacat de participació associativa és el de les festes populars. Tenim arreu colles castelleres, geganteres i de bèsties de foc. Algunes molt destacades, com el Camell de Molins de Rei, una bèstia fantàstica vinculada al Carnestoltes que va ser recuperada el 1981 i que s’ha convertit en un element d’identitat. També és destacada la Cucafera de Begues, que va sortir per primer cop el 1934 i que fou idea d’un estiuejant de la vila. La Garsa de Sant Feliu de Llobregat és de creació més recent, del 1983. En el sí del mon geganter també hi ha figures molt destacades. Repeteix Molins de Rei, amb en Miquel i la Montserrat, els més ancians de la comarca, que amb els seus 110 anys de vida formen part del Catàleg de Gegants centenaris de Catalunya, els únics del Baix Llobregat que hi figuren. No tan vellets trobem també els gegants de Martorell, en Ferran i na Isabel, de 1943.
Tots aquests personatges tenen vida gràcies a les colles ciutadanes. Recordem que durant el franquisme alguns gegants, com a tradició vinculada al Corpus, havien passejat de la ma de la brigada municipal.
La dinamització cultural que proporcionen les colles castelleres és també notable en totes les ciutats. La més antiga és la de Castelldefels (1981), i durant la dècada dels anys noranta se’n creen a bon ritme a molts municipis. Un dels fruits més reeixits és la Trobada castellera del Baix Llobregat, que se celebra anualment des de 1995.
L’associacionisme cultural mou també clubs de lectura pràcticament a totes les biblioteques del territori. Algunes tenen un perfil acotat, com per exemple les tertúlies literàries de dones o les de novel·la negra. Algunes biblioteques acullen també tertúlies d’art, com la de Sant Feliu de Llobregat. En l’àmbit de la literatura desitgem sort a una iniciativa ciutadana sorgida no fa gaire: Sant Boi Negre, dedicat a la novel·la negra.
A la comarca hi ha també diversos grups d’Amics del Museu que col·laboren estretament amb les institucions i generen activitat cultural a redós de les col·leccions locals. Amics del Museu de Gavà, o de Molins de Rei o de Pallejà en són exemples. Un cas curiós de Museu promogut directament per una associació és el Museu de les Matemàtiques de Catalunya, situat al Palau Mercader de Cornellà de Llobregat i que properament estrenarà espais a Can Bagaria (https://mmaca.cat).
A nivell gastronòmic també trobem entitats com l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, promotora de diverses activitats, algunes de les quals coorganitzades amb ajuntaments o amb empreses privades del gremi de la restauració. Entre les més destacades el Març Gastronòmic, amb tast de productes de proximitat, com la carxofa o el pota blava del Prat de Llobregat.
Un dels sectors més potents en l’àmbit associatiu cultural, amb programació de molt nivell i molt extensa és el dels ateneus. La història ha determinat que gairebé cada localitat en tingui un i, en general, són entitats amb patrimoni, és a dir, propietàries d’edificis que actualment ja no responen a les necessitats que havien tingut en el moment de la seva creació. Això ha donat lloc a interessants convenis de col·laboració mitjançant la cessió d’espais a altres entitats i altres acords de col·laboració.
L’associacionisme de coneixement i de defensa del patrimoni històric i cultural és també potent al Baix Llobregat i programa un important volum d’activitat. Hi trobem dues associacions de tall comarcal, totes dues molt potents: l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, que organitza activitat relacionada amb la lluita antifranquista i en fa una publicació anual. I el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, una associació fundada el 1974 que compta amb un servei editorial propi per donar difusió a estudis sobre la comarca i que programa activitat diversa sempre centrada en el coneixement del Baix Llobregat.
Algunes de les seves principals marques són les Convocatòries de Recerca Col·lectiva, les Jornades de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat o els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Recentment el CECBLL està fent incursions en l'àmbit de la gestió del patrimoni cultural i porta les visites de cap de setmana a la Colònia Sedó gràcies a un conveni amb el MNACTEC. Una fórmula a continuar explorant, que ja te trajecte fet en altres països, com el Regne Unit.
Encara en l’associacionisme de coneixement destacar que pràcticament en tots els municipis existeix una entitat d’estudis locals. Periòdicament es fa una trobada d’entitats d’estudis promoguda pel Centre d’Estudis Comarcals.
Una activitat bonica promoguda per algunes d’aquestes entitats d’estudis ha estat l’Encesa de torres i talaiots de la Mediterrània pels drets humans. És una activitat que actualment coordina l’Institut Ramon Muntaner per als territoris de parla catalana, motiu pel qual s’han implicat molts centres d’estudis amb la col·laboració dels ajuntaments respectius. En el cas del Baix Llobregat hem encès torres a Castelldefels i a Sant Just Desvern i hi han col·laborat els ajuntaments respectius, el Grup de Recerques Històriques de Castelldefels, el Centre d’Estudis Santjustencs i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Esperem que en properes edicions se sumin altres ciutats i puguem encendre més torres pels drets humans.
4. Les empreses culturals
Les empreses culturals aporten també un important volum de propostes. Entre les més destacades l’Editorial Efadós, pel fet que no només està ubicada a la comarca, concretament al Papiol, sinó que li ha dedicat nombrosos volums dins de les seves col·leccions destinades a donar a conèixer la història i el patrimoni local.
Com a empreses de perfil cultural també molt notables, tenim dos tallers de construcció d’orgues que treballen a nivell internacional i que fan que orgues construïts al Baix Llobregat sonin arreu del món, des d’Europa al Japó passant per gairebé tots els països. Parlo del Taller d’Orgues Gerhard Grenzing, al Papiol, i del Taller Blancafort, situat a Collbató.
No puc deixar de mencionar també les sales de cinema. Amb 83 pantalles actives, som la segona comarca de Catalunya en sales de cinema, després del Barcelonès (amb 186) i seguits ja de lluny pel Vallès Occidental (68 pantalles). Som també la segona comarca pel que fa a recaptació. A banda de la quantitat, al Baix destaca també per la qualitat d’algunes de les seves sales tant pel que fa a la projecció com a l’acomodació de les persones assistents.
El sector de les arts gràfiques és molt destacat a Sant Just Desvern. I un sector cultural en alça és el dels videojocs, amb multitud d’empreses al Baix Llobregat. Per la proximitat voldria mencionar Heron Media, una cooperativa de Sant Feliu de Llobregat orientada a la creació d’esdeveniments i tornejos de videojocs en format presencial i online. Un àmbit en creixement.
En el sector de la comunicació ETV Televisió va començar com a emissora local d’Esplugues de Llobregat i actualment emet per a tot el Baix Llobregat i més enllà. I menció especial per a la TV3, ubicada a Sant Joan Despí.
Però sense dubte el sector industrial més destacat vinculat directa o indirectament amb la cultura és el turisme, amb una oferta de serveis molt extens en el sí de la comarca.
En línies generals caldria arribar a una major col·laboració público-privada, tant per fer programació cultural (recordem per exemple el festival Gong de Collbató o el Museu de les Aigües d’AGBAR) com apropant empreses no culturals a la cultura a través del mecenatge. Un maridatge que sí s’ha aconseguit en l’esport.
5. Les persones a títol individual
M’ha semblat políticament correcte i coherent amb la realitat dedicar un apartat a les persones que a títol individual són motor cultural. Homes i dones que escriuen llibres, que pinten, que fan escultura o creen obres de dansa o de teatre.
Aquestes creacions impliquen processos que sovint són invisibilitzats a favor del resultat final. Veiem l’obra literària, l’escultura o el dibuix, però no veiem l’esforç creatiu que hi ha al darrere i el temps invertit. La llista de persones que podria mencionar en aquest bloc és immensa. Millor no intentar-ho, ja que sempre em deixaria algú.
Però sí vull destacar que és del tot necessari crear polítiques de suport a la creació artística. Al final, seria ideal buscar una major coordinació o un major coneixement mutu entre els diferents agents per treballar plegats a favor del benestar cultural i dels drets d’accés a la cultura.