La segregació escolar: una realitat que hem de combatre des de l’escola

Francesc Ballester
Director dels Serveis Territorials al Baix Llobregat

COMBATRE LA SEGREGACIÓ ESCOLAR és una de les prioritats del Departament d’Educació  en els propers cursos. És un tema complex que existeix, ens preocupa i tenim clar   que cal ser abordat des de diferents fronts d’actuació. Cal reduir la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un mateix territori, perquè això provoca que algunes escoles i instituts tinguin una major concentració d’alumnat d’origen estranger o bé amb necessitats socioeconòmiques importants o amb necessitats específiques de suport educatiu que requereixen una intervenció diferent a l’ordinària. Tot això fa que aquests centres siguin menys sol·licitats i que, curs rere curs, el desequilibri augmenti en relació amb altres centres del seu mateix municipi. No podem caure en una simplificació del problema. No hi ha dues realitats iguals. La diagnosi s’ha de fer municipi a municipi, des d’una mirada polièdrica, perquè hi juguen diversos factors: la ubicació dels centres en el territori, la composició socioeconòmica i cultural dels diferents barris de la població, la possibilitat d’accedir a l’oferta de centres públics o concertats en igualtat de condicions, etc. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha deixat ben clar que el Departament s’afegirà a l’acord que proposa el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, en la lluita conjunta contra la segregació escolar per reduir-la, així com a d’altres iniciatives que sorgeixin des dels ajuntaments.

Es poden fer normes generals per combatre la segregació escolar, com la modificació del decret d’admissions que ha aprovat recentment el Govern per eliminar els punts per celiaquia o per a pares, mares i germans d’exalumnes, una mesura que afavoreix l’equitat d’accés als centres. Però també hi ha concrecions que s’han de fer des dels diferents territoris i, especialment, des de l’àmbit local. Pretenem, en aquesta línia i a tall d’exemple, incrementar les oficines municipals d’escolarització (OME) i enfortir les seves funcions. Defensem que les comissions de garanties d’admissió, on hi són representats tots els agents de la comunitat educativa, han de ser veritables garants de la lluita contra la segregació en els processos de preinscripció i en l’assignació de nous alumnes al llarg del curs escolar que arriben a les nostres poblacions. A banda dels dos canvis ja esmentats en el decret d’admissions que entraran en vigor aquesta propera preinscripció escolar, durant aquest any impulsarem un nou Decret d’admissió de l’alumnat en els centres sufragats amb fons públics que entri en funcionament el curs 20-21 i que introduirà canvis importants que van en la línia de combatre i reduir la segregació escolar.

Estem absolutament compromesos a desenvolupar també l’actual Decret d’escola inclusiva. Tots els centres sufragats amb fons públics han de contribuir d’igual manera a l’atenció de l’alumnat més vulnerable i amb l’atenció a les seves necessitats específiques. També impulsem els plans educatius d’entorn 0-20 el contingut dels quals són ampliació i millora dels ara existents, i que experimentarem a L’Hospitalet de Llobregat (La Florida) i al Baix Llobregat, als municipis d’Esplugues de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

La segregació escolar ens preocupa; existeix, però li estem fent front i combatrem amb mesures d’equitat. No en tingueu cap dubte.

 

El perquè d’IntersECCions

Joan Carles Navarro
Cap del Departament d’Educació de l’Ajuntament del Prat

Els dos darrers anys, els departaments de Cultura i Educació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat hem treballat de manera integrada per desenvolupar una nova forma de relació i per definir un model de treball conjunt. Aquest procés s’ha iniciat per respondre a l’encàrrec polític de donar un fort impuls al capital educatiu i cultural de la ciutadania.

A partir d’aquí, des d’una perspectiva tecnicopolítica, ens formulem l’objectiu global de promoure un procés de transformació social, teixint un projecte educatiu global de ciutat que generi contextos d’aprenentatge amb corresponsabilitat entre els diferents agents educatius i culturals.

Transformació social, per a nosaltres, vol dir afavorir que hi hagi una ciutat socialment més justa, igualitària des del punt de vista educatiu i cultural, radicalment democràtica i amb una ciutadania que desenvolupa el seu benestar i el seu sentit crític construint aquests processos. Concebem aquesta transformació com un procés de llarga durada que necessàriament passa per un desenvolupament del capital cultural i educatiu individual de la ciutadania, però també de la comunitat com a col·lectiu.

Aquesta transformació s’afavoreix fent possible l’accés de la població, especialment d’infants i joves, com a agents actius, a noves oportunitats, recursos i instruments educatius; fomentant i obrint-se a pràctiques educatives i culturals transversals i universals,  des d’una perspectiva comunitària de l’educació i la cultura, amb una visió inclusiva del procés. I tot això tenyit  d’un conjunt de valors  que han de marcar la direcció de la transformació, com ara la igualtat d’oportunitats, l’equitat, la visió humanística de les persones, la cooperació, la solidaritat i la sostenibilitat.

Aquest accés a noves oportunitats educatives i culturals s’ha de donar tant en el temps lectiu com en el no lectiu i aquests dos temps han d’estar connectats. Aquest fet suposa universalitzar en temps lectiu pràctiques culturals i educatives a les quals actualment només hi accedeixen els col·lectiu amb una determinada sensibilitat i, alhora, posar en marxa instruments de compensació que assegurin que l’accés a les pràctiques educatives fora de l’horari escolar siguin possibles per a tothom.

Plantegem una relació que vagi més enllà de la suma dels dos àmbits; que pretén desenvolupar-se des de la sinergia i es vol estendre promovent relacions autònomes entre els diferents agents, col·lectius, institucions, entitats...; sense un lideratge centralitzat i, sobretot, a partir de la generació d’una xarxa de confiances, complicitats, construccions conjuntes entre les dues comunitats, que doti de cos el model i el faci sostenible en el temps.

El canvi de cultura que proposa  aquest programa, des del punt de vista estratègic, conceptual i organitzatiu, té incidència tant en els dos departaments implicats, com en la relació de l’Ajuntament amb les comunitats educativa i cultural de la ciutat, així com en la que estableixen entre elles mateixes.

 

La esperanza que viene desde abajo

Felipe Campos Rubio
Director General Asociación Educativa Itaca y Presidente de la Red de Entidades de tiempo libre y Acción Social de L’Hospitalet

Hace años que se habla de la crisis de valores de muchos de nuestros jóvenes, se ha escrito mucho sobre la generación de los NI-NI, o de como los jóvenes han dejado de comprometerse con su entorno.

Aunque tengo que confesar que, como ciudadano formado en una entidad de tiempo libre, verdaderas escuelas de ciudadanía, soy de los que piensan que estamos en un momento de inflexión que marcará nuestro presente y nuestro futuro, donde los NINI ya no lo son y los valores vuelven a ser revindicados por aquellos a los que se les acusa de haberlos perdido…

Estamos en un momento donde nuestros jóvenes nos reclaman, compromiso con la conciencia medioambiental, manifestaciones lideradas por jóvenes que se resisten a abandonar su planeta, como es el caso de la joven activista Greta Thunberg.

En muchas de nuestras ciudades, siguen presente redes de entidades, dónde su compromiso con la educación no formal, su misión, están centradas en la educación en valores, en la construcción cultural entre el desarrollo personal del individuo y la influencia de los canales de socialización.

Entidades infantiles y juveniles que, comprometidas con la defensa y la garantía de derechos, trabajan sin descanso para garantizar que los niños y jóvenes de barrios, ciudades y países sean los auténticos protagonistas. Hace años que entidades que nacieron del voluntariado en muchos de los barrios como el de Collblanc La Torrassa de L’Hospitalet, decidieron hace casi dos décadas, dar un paso valiente para garantizar su misión y abrieron nuevas líneas de trabajo incorporando profesionales, talento y saber para sumar en la lucha contra la pobreza infantil y la exclusión.

Hoy en día, una institución como la Asociación Educativa Itaca, acompaña a través de sus más de 50 profesionales y sus proyectos socioeducativos a cerca de 1.500 participantes semanales, con determinación y con un objetivo claro, la promoción de la persona y romper con la espiral de pobreza en la que muchos menores se encuentran, no porque sean pobres, un niño o una niña no es pobre, si no que vive en un contexto de pobreza, y ahí está nuestro objetivo y nuestra lucha diaria, trabajar para empoderar a su familia, conseguir dignidad en todas sus formas y conseguir salir, porque se puede, si se puede si luchamos juntos para ello.

Hay muchas Itacas, hay muchos centros que como Itaca en la Torrassa, hacen posible imposibles, lo digo con conocimiento de causa, pues como presidente de la Red de Centros de Tiempo Libre y Acción Social de la ciudad de L’Hospitalet, lo veo cada día con orgullo y satisfacción. Están en todos los barrios (La Florida, Bellvitge, Gornal…) y su lucha en también la mía, la tuya, porque los desafíos que afrontamos hoy como sociedad requieren una amplia dosis de consenso y mucha inteligencia colectiva, una estrategia que debe pivotar en la comunidad y en la generación de vínculo social y la implicación de toda la sociedad civil.

La esperanza de una sociedad mejor se escribe desde abajo, desde los barrios, con sus ciudadanos, con sus entidades de base, el futuro tiene escrito la palabra dignidad en la frente, y esos jóvenes son la llave para conseguirlo. ¿Te sumas?