2. Protagonistes: Exemples d’excel·lència acadèmica

Nombrosos municipis del Baix Llobregat han invertit en projectes i propostes per continuar millorant l’educació de les generacions futures.

2.1 Cornellà aposta per la divulgació de les matemàtiques

Estem davant una completa revolució digital que canviarà, o ja està canviant, importants aspectes de les nostres vides. Sigui mitjançant noves xarxes de telecomunicació, com el 5G, o a través de tecnologies cada vegada més avançades, és innegable que la digitalització està en marxa. Les matemàtiques són considerades per molts com un llenguatge universal i conseqüentment seran essencials per poder entendre aquesta revolució. En vista d’aquesta circumstància, Cornellà de Llobregat ha acollit el 2018 la tercera edició del congrés Màtrix, organitzat en aquesta ocasió pel Museu de les Matemàtiques de Catalunya en col·laboració amb l’Obra Social “La Caixa”, entre altres entitats.

El congrés va abordar essencialment com els museus han de contribuir a la divulgació de les matemàtiques, una ciència que ens serà tan útil en el futur. És fonamental que aquests centres complementin el treball de les escoles i aconsegueixin així motivar els joves en el camp científic.

La nostra comarca, especialment Cornellà, fa molts anys que treballa per les matemàtiques, per fer-les més digeribles per al gran públic, i el màxim exponent d’això és el Museu de Matemàtiques, que va obrir les seves portes el 2014 en aquesta mateixa ciutat. Des de llavors, s’ha continuat amb aquesta aposta per una ciència tan rellevant en els temps actuals.

2.2 Sant Vicenç dels Horts aconsegueix un 90% d’èxit acadèmic

El sistema educatiu i el treball en xarxa que caracteritza a Sant Vicenç és un referent a la comarca i, en els 21 anys que porta vigent, ha contribuït a aconseguir un 90% d’èxit escolar a l’ESO. La qualitat educativa es fa visible amb projectes educatius d’èxit, amb metodologies innovadores i amb la capacitat d’atendre les necessitats de cadascun dels alumnes. Així, l’aposta decidida pel treball cooperatiu, que inclou iniciatives com Educació 360, és el secret del triomf educatiu d’aquest municipi.

 

PRESENTACIÓ DEL PACTE LOCAL D’EDUCACIÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS

 

Educació 360 és una iniciativa conjunta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Diputació i la Fundació Jaume Bofill. En aquest marc, Sant Vicenç dels Horts va ser seleccionat, conjuntament amb altres municipis, perquè hi fes les seves aportacions. D’aquest treball en comú va sorgir un catàleg de 36 propostes que podran aplicar tots els ajuntaments. Una d’aquestes propostes va ser el Pacte Local d’Educació, acord en el qual s’han implicat de forma decidida tots els agents educatius. Merescudament, Sant Vicenç dels Horts té una bona reputació en relació al sistema educatiu. Però no és moment de dormir-se, per la qual cosa l’ajuntament afirma que continuarà treballant per a millorar i avançar en els pròxims anys.

2.2.1. Nou Pacte Local per l’Educació

Aprofitant la dinàmica de treball en xarxa que porta anys consolidat en el municipi i en la línia de l’estratègia “Educació 360 - Educació a temps complet” difosa a Catalunya, l’Ajuntament va fer la proposta en 2018 de construir un Pacte Local per a l’Educació tenint en compte tots els actors implicats. La intenció va ser crear una eina que inclogui i posi en valor totes les mesures ja presents a la ciutat i que, d’altra banda, garanteixi la igualtat d’oportunitats, l’èxit educatiu i la convivència en el municipi.

 

TEJEDOR (ESQUERRA) I BARGALLÓ (DRETA) SIGNEN EL CONVENI PER INTERSECCIONS

 

Amb la finalitat de portar a terme la construcció d’aquest pacte, el municipi va iniciar el 2019 un procés participatiu, que comptava amb la col·laboració de Jordi Collet, expert en comunitat i educació i professor titular de Sociologia de l’Educació en la Universitat de Vic. Aquest procés va comptar amb la participació i la implicació fonamental dels centres educatius, les associacions de mares i pares, els partits polítics, els sindicats i les entitats socioeducatives del municipi, entre altres agents educatius tant de l’àmbit formal com no formal.

2.3 IntersECCions: simbiosi d’educació i cultura al Prat

Lluís Tejedor, alcalde del Prat fins el 2019, i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, van signar un conveni pel qual es comprometen a desenvolupar el programa educatiu i cultural IntersECCions, consistent d’una sèrie de projectes que es duen a terme a partir del treball transversal i en xarxa d’agents i comunitats educatives i culturals. Es tracta d’una iniciativa pionera a Catalunya que pretén millorar la cooperació entre el món cultural i educatiu, reduint d’aquesta manera la distància entre tots dos, que no ha afavorit la generació d’estratègies conjuntes. D’aquesta forma, Educació participa en els diversos espais de treball del programa i impulsa que les seves línies generals s’incloguin en el Projecte Educatiu dels centres implicats, i les seves activitats en la respectiva programació anual.

Per part seva, l’Ajuntament proporciona els recursos necessaris per impulsar el programa, a més de promoure el treball en xarxa d’associacions i col·lec­tius del Prat que puguin aportar continguts al programa. A més, s’organitza una escola d’estiu a final de curs en la qual es comparteixen experiències i es treballa en indicadors que permetin avaluar el resultat d’aquest programa.

Aquest conveni començava el curs 2018-2019 amb una vigència d’un any prorrogable. “Un país no pot evolucionar en matèria educativa sense projectes de ciutat com el del Prat”, assegurava el conseller Bargalló en el seu moment, al mateix temps que feia una crida perquè altres ciutats desenvolupin un projecte educatiu propi. “Des del Govern no ho podem fer sols”, afirmava.

2.3.1 60 membres de l’IntersECCions

El programa IntersECCions està articulant una xarxa de ciutat amb un total de 60 agents socials, culturals i educatius. Aquesta xarxa facilita entorns de col·laboració per generar conjuntament projectes i accions que donin resposta al repte de transformar la ciutat per fer-la més equitativa i democràtica.

2.4. Units contra el sexisme a les aules

L’educació ha de ser un espai de tolerància i respecte, però a les aules de molts col·legis encara es manifesta discriminació per ètnia, origen, religió, gènere i sexualitat. En 2018, no obstant això, el nostre territori va poder presumir de ser la comarca amb més seguiment de la vaga convocada en tot l’estat per a denunciar el sexisme a les aules i defensar l’educació sexual inclusiva.

Sota el lema ‘Fora el masclisme de les nostres aules’, el 58,51% d’estudiants de Secundària i Universitat del Baix Llobregat va participar en la jornada de vaga organitzada pel Sindicat d’Estudiants i el col·lectiu Lliures i Combatives. Segons dades del departament d’Educació, la demarcació del Servei Territorial del Baix Llobregat és on es va registrar un seguiment més gran, seguida del Vallès Occidental, amb un 56,23%, i les Terres de l’Ebre, on l’han secundat el 54,37% d’alumnes.

 

 

2.5 L’Hospitalet celebra 50 anys de més de 20 de centres educatius

La segona ciutat més poblada de Catalunya va commemorar en 2019 els més de 50 anys d’una vintena dels seus centres educatius. Especialment, destaquen l’Institut Llobregat, que fa prop de 71 anys oferint places per a alumnes de tots els nivells de Secundària. En aquesta mateixa línia de longevitat, el Centre Cultura, obert des de fa més de 66 anys, es converteix en el centre concertat més antic de l’Hospitalet.

En un acte d’homenatge que es va celebrar a principis del 2019, l’alcaldessa Nuria Marín destacava la gran transformació de la ciutat en aquest mig segle, especialment en aspectes com l’educació: “La de l’Hospitalet és una història d’èxit de tota la ciutadania i en matèria d’educació encara més”, va dir.

 

ACTE D'HOMENATGE ALS CENTRES EDUCATIUS DE L’HOSPITALET (FEBRER DEL 2019)

 

3. L’altra cara de la moneda: El cas del Palau

A conseqüència de la situació política que travessa Catalunya, l’ensenyament ha estat acusat en nombroses ocasions d’adoctrinament i discriminació a la llengua i cultura espanyola. En aquest sentit, a la nostra comarca l’escola El Palau, de Sant Andreu de la Barca, va ser un dels focus de la polèmica després del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

L’Institut El Palau imparteix des de fa 40 anys classes d’Educació Secundària, Batxillerat i Formació Professional a uns 1.200 alumnes. Compta amb un centenar de professors que el 2017 es van veure en el punt de mira després de les càrregues policials del 1-O i que nou docents d’ESO fossin acusats per la Fiscalia de Catalunya de discriminació i injúries cap a alguns alumnes, fills de guàrdies civils destacats en l’aquarterament situat en la mateixa localitat de Sant Andreu de la Barca, el més gran de Catalunya.

 

INSTITUT EL PALAU

 

Arran d’aquestes acusacions, va començar a sorgir el conflicte entre aquells que defensaven el dret dels professors i aquells que defensaven l’educació bilingüe. Els mitjans de comunicació es van fer ressò de la notícia i el centre de la nostra comarca es va convertir en l’epicentre del debat: Ha d’implementar-se una reforma educativa a Catalunya per fomentar l’ensenyament en castellà?

En defensa dels docents acusats, el Consell Escolar va emetre en el seu moment un comunicat ressaltant la seva professionalitat i assenyalant que la difusió d’imatges i noms vulnerava el dret a la intimitat, a més de “estar causant un perjudici personal i professional d’immenses conseqüències”. Afegia el comunicat que qualsevol instrumentalització de l’alumnat, el professorat i les famílies a través dels mitjans de comunicació, no contribueix a la normalitat educativa i de convivència. “En els més de quaranta anys d’existència de l’Institut El Palau, no hem tingut mai cap conflicte per raons ideològiques ni de pensament”, sostenia la mateixa nota difosa pel Consell.

La polèmica segur que persisteix, ja que tant des dels postulats constitucionalistes com des dels independentistes, dediquen gran part del seu discurs al sistema educatiu, ressaltant així de nou la importància que té l’ensenyament.