2. Matriculacions

2.1. Petita infància

L’escolarització dels infants d’entre 0 i 2 anys ha crescut durant el curs 2022-2023 fins a situar-se en el 47%. Es tracta del primer curs escolar on s’ha aplicat la gratuïtat de l’escolarització d’I2 (dos anys) en els centres públics i això ha fet augmentar un 7,5% els infants matriculats en el primer cicle d’educació infantil. Per contra, en el segon cicle d’educació infantil (de 3 a 5 anys) sembla haver-se consolidat la tendència a la baixa iniciada al 2020-2021 amb una nova caiguda tant del nombre d’infants com del nombre d’alumnes matriculats.

La taxa d’escolarització d’educació infantil, que posa en relació el nombre d’infants matriculats sobre el nombre d’infants residents d’entre 0 i 5 anys, ha crescut respecte als nivells assolits durant la pandèmia, tot i mantenir-se per sota del que es trobava abans. La taxa d’escolarització 0-5 és del 69,3% en el curs 2022-2023 i se situa un punt percentual per sota del que es trobava al curs 2019-2020. L’indicador és lleugerament inferior a la mitjana catalana (70%).

Entre el grup d’edats més primerenques (0-2 anys), la caiguda del contingent de població sumat a un marcat increment de l’alumnat matriculat ha suposat el creixement de la taxa d’escolarització de 0 a 2 anys, que durant el darrer curs ha passat del 42,1% al 47,0%.

La dinàmica seguida pel grup d’edat de 0-2 es contraposa amb l’experimentada pel grup de 3 a 5 anys. En aquest cas la remarcable davallada de la matriculació registrada en els darrers dos cursos s’ha mantingut durant el 2022-23 amb una nova caiguda ara del 5,8% de la matriculació i d’un 5% dels infants, fet que ha suposat un nou descens de la taxa d’escolarització 3-5 passant del 88,1% al 87,4%, el valor més baix de la sèrie de dades.

2.2. Ensenyament obligatori i post-obligatori

Els últims cursos escolars han vingut marcats per la disminució generalitzada de la natalitat, que ha fet disminuir el nombre d’alumnes matriculats a infantil i pri-mària. Així, el curs escolar 2023-24 començava amb 101.967 estudiants d’ensenyaments bàsics, dels quals el 73% estava en centres públics, mentre que l’any anterior hi havia 104.974 alumnes i dos cursos abans la xifra era de 106.805.

A infantil (de 3 a 6 anys) n’hi havia 18.403, xifra que suposa una caiguda de més de 1.000 menors, davant els 19.553 del curs anterior. Pel que fa a l’educació primària, es van matricular 46.548, enfront dels 47.916 d’un any enrere, i a l’ESO es van comptabilitzar 37.016, una mica menys que els 37.505 de l’exercici anterior.

Quant a l’ensenyament post-obligatori, hi havia 19.977 estudiants, dels quals un 91% estudiaven en centres educatius de titularitat pública. Estaven dividits entre 8.452 de batxillerat, 6.601 de cicle de formació professional de grau mitjà i 4.850 de grau superior.

Al setembre del 2023, un total de 29.542 alumnes de 3 a 16 anys començaven les classes a L’Hospitalet, repartits entre 5.937 d’educació infantil, 13.803 de primària i 9.802 a secundària. 

L’Hospitalet disposa de dues unitats d’escolarització compartida: una a Bellvitge, gestionada pel centre Esclat, en conveni amb l’Ajuntament, i l’altra a la Florida, a càrrec d’AEMA. Es tracta d’unitats que tenen com a objectiu garantir l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives derivades de la inadaptació a l’escola i amb risc d’abandonament escolar prematur o fracàs escolar. Així mateix, ofereix la possibilitat de cursar l’ESO en un grup reduït, amb adaptacions curriculars individualitzades.

Al conjunt de Catalunya, el curs 2023-24 es van matricular un total d’1.605.243, xifra que suposa una davallada general de 8.440 estudiants en comparació amb l’any anterior. El descens és més acusat a infantil i primària, on la disminució és de 20.000 persones tot arribant a les 258.808 i als 447.582 aquest any, respectivament.

Mentre hi ha una tendència a que disminueixi el nombre d’alumnes, en els últims anys s’està augmentant la plantilla docent. Així, si el curs 2018-19 hi havia 8.075 docents al Baix Llobregat, al 2023-24 arribaven als 8.804, que es distribuïen entre 4.573 en 64 centres de secundària i FP (4 instituts-escola), 3.817 en 155 escoles (2 centres d’Educació Especial), 182 en 17 centres de formació d’adults, 56 en cinc escoles oficials d’idiomes i 176 en Serveis Educatius.

2.3. Escoles d’ensenyament internacional

L’educació a la comarca i l’Hospitalet està altament influïda per les tendències de la gran metròpoli, donada la seva proximitat a Barcelona. És per això que el territori concentra un gran nombre d’escoles internacionals de diferents nacionalitats, fins al punt de ser la comarca amb més presència d’aquest tipus d’escoles després de Barcelona. El Baix Llobregat compta amb cinc escoles internacionals d’estudis francesos, americans, alemanys i britànics.

A més, quant a l’educació internacional, no cal descurar l’àmplia oferta de la comarca en acadèmies d’idiomes, ja siguin de titularitat pública o privada. Les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) són centres públics d’ensenyament d’idiomes moderns per a adults, a nivell no universitari. D’un total de 46 centres en tota Catalunya, la comarca compta amb cinc (EOI Cornellà, El Prat, Esplugues, Martorell i Viladecans) i L’Hospitalet amb una. Aquest elevat número de EOIs fa que el nostre territori iguali el total de 6 centres que disposa Barcelona, la qual cosa remarca el pes de l’educació en llengües estrangeres en la nostra zona.

2.4. Formació professional a l’alça

En els darrers anys la Formació Professional ha anat a l’alça, segons les dades del Consell Comarcal. Com a mostra, el curs 2008-09 hi havia 6.990 matriculats a FP, mentre que el 2020-21 n’hi havia 11.563 alumnes, el que representa un augment superior al 65%.

Un total de 17 municipis del Baix Llobregat comp-ten amb centres de Formació Professional. Viladecans, Cornellà de Llobregat i Castelldefels concentren més del 43% del conjunt de les matrícules de FP de la comarca.

Gran part dels centres educatius (69%) són de titularitat pública i més de la meitat de l’alumnat es concentra en quatre sectors: Informàtica i comunicacions; Sanitat; Administració i Gestió i Serveis socioculturals i a la comunitat.

2.5. Biaix de gènere a l’FP

Existeix, però, un biaix de gènere a la FP. En el cas de la comarca, el nombre de dones matriculades a formació professional no arriba al 38% del total. Mentre que Batxillerat té nom de dona, la Formació Professional és clarament masculina. Així, només el 37% de les matrícules dels cicles formatius de grau mig i el 40% de grau superior són de dones. Tant en homes com en dones ha crescut el nombre d’alumnes matriculats a la Formació Professional.

En aquesta mateixa línia, existeixen famílies professionals clarament feminitzades (Imatge personal; Serveis socioculturals i a la comunitat i Sanitat) i d’altres clarament masculinitzades (Instal·lació i manteniment; Transport i manteniment;  Fabricació mecànica i Electricitat i electrònica). Considerant les tendències apuntades  respecte al futur del treball és preocupant, en aquest sentit, l’escassa presència de dones en la família d’informàtica i comunicacions, segons apunta el Consell Comarcal.

2.6. FP Dual

D’altra banda, creix la Formació Professional Dual però només suposa el 6,5% del total de l’oferta. La presència de la modalitat dual en el total de l’alumnat de la FP és més gran al conjunt de Catalunya que al Baix Llobregat. Mentre que a la comarca el pes de la dual no arriba al 7% a Catalunya aquest percentatge és del 7,2%.

Només 12 municipis del Baix Llobregat ofereixen FP Dual. Un d’ells és Cornellà, on l’Institut Esteve Terrades i Illa, que ofereix graus mitjans i superiors i ha signat convenis amb desenes d’empreses, com Siemens i Nestlé, amb les quals impulsa el model alemany de la formació dual per guanyar en formació i experiència.

El centre de formació professional de l’automoció de Catalunya, a Martorell, treballa alhora amb la companyia automobilística SEAT, la factoria de la qual es troba en uns terrenys pròxims, en la sortida de l’A2. La responsable de l’equipament, Maria Teresa Casanovas, remarca que el centre “és pioner en el sector de l’auto-mòbil a nivell estatal i del sud d’Europa, projectant la reindustrialització de Catalunya i la seva ubicació en primera línia del sector de l’automoció”.

2.7. Mesures per reduir l’abandonament escolar

Més enllà dels números de l’alumnat matriculat, hi ha diferents actuacions tant dins com fora de les aules que ajuden a la formació de l’alumnat. Per posar algun exemple concret, a Viladecans han apostat per l’impuls de metodologies innovadores més centrades en els interessos i els ritmes de cada infant, amb les smart classrooms i el desplegament de material tecnològic per a l’alumnat. D’altra banda, l’Ajuntament remarca l’aposta per millorar els entorns escolars perquè siguin més segurs, inclusius, saludables i pedagògics; i també es dona una empenta a la ciutat com a ecosistema educador perquè els aprenentatges en tots els temps i espais de la vida tinguin major impacte. Són eines essencials per caminar cap a l’objectiu d’aconseguir l’abandonament escolar zero. Aquesta és una de les Missions de Ciutat que s’ha marcat Viladecans en la seva Estratègia 2030, compromesa amb aconseguir que tothom tingui estudis postobligatoris.

Així, el curs 2023-24 esdevé el primer amb totes les smart classrooms a ple rendiment. L’Ajuntament ha transformat una aula de primària de cada centre per potenciar una pedagogia diferent i ha ofert formació al professorat per adaptar la docència a aquests nous espais, on es poden veure taules comunitàries, sofàs i racons de treball engrescadors per a l’alumnat. La innovadora experiència municipal, reconeguda per la Fundació Pi i Sunyer com a una pràctica a imitar, vol inspirar els centres de Viladecans a fer créixer aquest tipus d’aules per avançar en el model d’aprenentatge. També aquest curs, l’Ajuntament va començar el desplegament de material tecnològic que permeti un aprenentatge més pràctic a l’alumnat. Gràcies a una subvenció dels fons europeus Next Generation, s’han dotat les aules d’eines audiovisuals, kits de robòtica educativa, impressores 3D o gravadores làser.

L’Escola Germans Amat Targa, al barri del Ginestar de Viladecans, ha estat la protagonista d’una prova pilot de transformació d’entorns escolars. L’objectiu és guanyar a l’entorn d’aquest centre prop de 500 metres quadrats per a les persones, amb l’ampliació de voreres a l’avinguda de la Roureda i la conversió d’un tram del carrer del Massís del Canigó en prioritari per a vianants, així com millorar els passos de vianants, col·locar més bancs per seure, instal·lar nous parterres i jardineres verdes i impulsar espais ludicopedagògics a les places entorn del centre i una ‘aula’ a l’aire lliure al proper Bosc de Can Ginestar. 

Viladecans ha estat una de les tres ciutats catalanes, entre 33 aspirants, escollides per part de l’Aliança Educació 360 per impulsar el Currículum de Ciutat, tot tenint en compte la importància del fora escola per a la formació de les persones. Els agents implicats són els centres educatius, els clubs esportius, les entitats i empreses de lleure, les associacions juvenils, culturals i veïnals, els equipaments municipals, les entitats de famílies i els centres d’extraescolars.

2.8. La lluita contra la segregació escolar

La segregació escolar fa referència a la desigualtat distribució de l’alumnat vulnerable i no vulnerable en els diferents centres educatius i la lluita contra aquesta segregació és un dels objectius del sector educatiu.

Com a exemple de la importància de la lluita contra la segregació escolar, el juny del 2023 el plenari del Consell d’Educació Municipal (CEM) del Prat de Llobregat va incloure un monogràfic sobre la segregació escolar per tal de materialitzar un pla de treball, tot destacant el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, que diu que “l’objectiu de la lluita contra la segregació escolar és, prioritàriament, vetllar perquè els centres escolars d’una mateixa zona tinguin una composició social similar entre ells i equivalent a la del territori on s’ubiquen. L’escola ha de reflectir la barreja social (interclassista, intercultural, etc.) present al territori.”

En el cas del Prat, hi ha diversos espais de participació en la qüestió, la Taula Local de Planificació i de la Comissió de Participació, centrades en la planificació de l’oferta, la Comissió de Garanties d’Admissió, l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) i els propis centres educatius, que prenen part en els processos d’admissió. Avançar en la detecció d’infants amb necessitats educatives especials (NESE) a educació infantil és imprescindible i ho fan en col·laboració amb el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), d’Acció Social, i l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP). Una altra mesura és distribuir places NESE a les escoles bressol municipals.

Quant a l’educació infantil, primària i secundària obligatòria, es va posar en valor la creació de la unitat de detecció de l’alumnat NESE, gràcies a la coordinació d’Ajuntament i Generalitat. La millora de la detecció ha permès incrementar el nombre d’alumnes NESE, especialment aquells amb situacions socioeconòmiques desafavorides, així com afavorir una escolarització equilibrada entre els centres adscrits en el nivell inicial de l’ESO.

La intervenció municipal contempla també la comunicació amb les famílies. Es desplega una tasca d’atenció i acompanyament a través de l’OME i d’Acció Social de les famílies més vulnerables i es dissenyen campanyes coordinades de portes obertes i de difusió de l’oferta. Pel que fa a l’àmbit de la qualitat educativa i de la igualtat d’oportunitats, es posen en pràctica mesures per afavorir l’equivalència entre els projectes dels centres educatius, amb programes de ciutat com Interseccions; mesures per afavorir l’accés a pràctiques i contextos educatius de ciutat a través del Pla Educatiu d’Entorn; i mesures de suport i acompanyament acadèmic amb activitats extraescolars.

Els barracons protagonitzen sovint les queixes de les famílies, i és que una bona infraestructura escolar afavoreix el rendiment acadèmic. Per això, el manteniment dels edificis i la creació de nous són una constant, sempre acompanyat amb el necessari pressupost econòmic. A tall d’exemple, el sindicat CC.OO. considera que hi ha una “emergència d’escolarització” a la ciutat de L’Hospitalet perquè no s’han fet obres promeses el 2022. S’espera, entre d’altres, la reforma de l’escola Milagros Consarnau i que es facin noves escoles per tal que no hagi d’estudiar en barracots l’alumnat de l’escola Paco Candel, l’Institut Escola Maria Miret i part de l’IE Pere Lliscart, l’IE Puig i Gairalt, de l’Institut Jaume Botey. El risc de segregació, remarca el sindicat, és molt alt perquè falta SIEI (suport intensiu d’escolarització inclusiva) i personal de l’EAP (equips d’atenció psicopedagògica). Per això, reclama l’eliminació de barracots i la sobreràtio d’alumnes.

2.9. Reptes pendents

El 6% del PIB s’hauria de dedicar a ensenyament, segons estableix la llei, però aquest percentatge no es compleix en el conjunt de Catalunya, on se situa en el 4,2% i això fa que continuï l’infrafinançament de l’ensenyament. Aquest era un dels reclams de Jordi Gil com a conseller comarcal d’Educació, que demanava més recursos per estendre a la secundària les beques de menjadors per als joves de 12 a 16 anys. I és que, segons l’ONG Educo, cada any 100.000 menors d’entre 3 i 16 anys sense recursos es queden sense beca menjador a Catalunya per manca de pressupost.

L’objectiu de les polítiques educatives és el de garantir una educació integral, al llarg de la vida, inclusiva, digna, pública i de qualitat que no generi segregacions i que garanteixi la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania. Desplegar l’escola inclusiva, evitar la segregació i garantir que tots els alumnes tinguin un àpat fins als 16 anys, així com impulsar la FP dual a la comarca per adaptar la formació a la demanda del sector industrial, serien els eixos principals. Darrere aquestes idees, hi ha la necessitat d’eliminar l’abandonament escolar prematur, tot un problema per al qual es proposa que hi hagi més escoles de segones oportunitats de forma reglada, un buit que intenten compensar algunes entitats socials.

Un altre dels reptes del món de l’educació i de la societat en general és prevenir la xacra dels suïcidis juvenils perquè són la primera causa de mort prematura en la joventut, tal com denuncia Clara Quirante, qui va ser consellera comarcal de Joventut. En paraules seves, “les dades d’emancipació juvenil són un drama, la situació de la salut mental ha empitjorat per la pandèmia, i la precarietat, tot i la reforma laboral ha reduït la temporalitat dels contractes, també està a l’ordre del dia”. Per a Quirante, “el repte principal al qual s’enfronten totes les persones joves és el del desenvolupament del seu projecte vital propi”.

2.10. Educació superior

Tot i les necessàries millores, diversos municipis del Baix Llobregat destaquen pel nivell d’estudis de la seva població, i és que segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Sant Just Desvern se situa com la segona ciutat catalana amb més de 10.000 habitants (per darrere de Sant Cugat del Vallès) amb més percentatge de persones de més de 15 anys amb educació superior, amb un 58,9%.

Entre els 20 municipis de Catalunya amb els percentatges més alts també se situen Castelldefels, en novena posició i amb un 43,50%; Molins de Rei, en el lloc número 13 amb un 40,80%; Sant Joan Despí (15a posició i 38,80%), Pallejà (17a posició i 37,70%) i Corbera de Llobregat (18ª posició i 37,40%).

2.11. La universitat

2.11.1. Castelldefels, pol d’atracció

El campus de la Universitat Politècnica de Catalunya, situat a la localitat de Castelldefels, agrupa tres departaments: l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels, la d’Agricultura de Barcelona i el departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia. El campus s’integra al Parc Mediterrani de la Tecnologia, impulsat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’Ajuntament de Castelldefels i la Universitat Politècnica de Catalunya. És el resultat de la confluència d’interessos que integra, interconnecta i genera sinergies entre centres docents, de recerca i empreses.

La UPC aposta, a més de per la qualitat de l’ensenyament, per l’activitat de recerca en contacte amb la indústria per tal de promoure la transferència de resultats a la societat. Com a mostra, a Viladecans hi ha un espai, l’Agròpolis, que conserva la memòria genètica de 2.000 llavors. Es tracta d’una mena de laboratori a l’aire lliure ubicat a l’entorn del Parc Agrari del Delta de Llobregat i forma part del Campus del Baix Llobregat de la UPC. Un cop a l’any s’obre al públic i mostra un centenar de varietats de productes de l’hort tradicionals, com la mongeta del ganxet, l’enciam del sucre o el tomàquet de penjar de Montserrat.

El responsable d’Agròpolis i subdirector de l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes, Joan Casals, qualifica la iniciativa com una biblioteca de llavors o un banc de germoplasma i és que s’ha convertit en un lloc de referència per a la investigació en horticultura de Catalunya.

D’altra banda, la UPC compta a Castelldefels amb un espai pioner dedicat als drons en què es poden fer vols de prova, validació i entrenament d’aplicacions basades en drons. El nou servei, que es diu DroneLab i que va entrar en funcionament el 2022, està destinat a la investigació i a la docència, però també està disponible per al teixit empresarial. El recinte destinat a vols està cobert amb una xarxa protectora per tal de garantir la seguretat.

Per al rector de la UPC, Daniel Crespo, “el DroneLab és un exemple d’aliança entre poders locals i la universitat”, i és que la iniciativa està impulsada per la UPC i l’Ajuntament de Castelldefels, que van comptar amb la col·laboració de diferents institucions. Part del finançament va arribar a través del Ministeri d’Economia mitjançant fons europeus.

2.11.2. Campus UB Bellvitge, el clúster sanitari

El campus de la Universitat de Barcelona (UB) situat a Bellvitge, per la seva banda, oferta una sèrie d’especialitats mèdiques reunides a l’Escola Universitària d’In-fermeria, la Facultat de Medicina i la d’Odontologia, integrant el clúster sanitari de L’Hospitalet.

La confluència d’interessos, entitats i agents i la signatura d’acords i de convenis entre la Universitat de Barcelona i altres entitats -com és el cas de la creació del Bipol de L’Hospitalet- fan del campus de Bellvitge de la UB un entorn privilegiat per a l’estudi i la recerca en els àmbits de les ciències de la salut. Les empreses associades, juntament amb els hospitals de referència, els centres universitaris i les empreses, amb l’impuls del consorci creat entre les institucions implicades, dinamitzen el Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet i el Parc Empresarial de l’Hospitalet.

El conveni signat pel Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet, emmarcat en el Pla estratègic de la Bioregió de Catalunya, és un primer pas per aconseguir potenciar l’àrea científica del nostre país perquè la transferència de coneixements i la recerca biomèdica siguin la base i el motor per a la creació de noves empreses i, al mateix temps, atreure altres companyies del sector farmacèutic i biotecnològic de fora de Catalunya.

L’objectiu de potenciar els resultats de la recerca clínica i biomèdica i de concentrar els recursos de la docència en el camp de la salut és el punt de partida del campus de Bellvitge, que pretén convertir-se en un dels punts de referència de la Bioregió.

A finals del 2022, la Generalitat va aprovar impulsar el projecte BioClúster d’Innovació i Salut en el hub biosanitari de L’Hospitalet de Llobregat amb la finalitat de potenciar la investigació i la innovació biomèdica tot atraient empreses del sector de la salut. Es tracta d’una de les peces clau del Pla Director Urbanístic (PDU) Biopol-Granvia.

El projecte del BioClúster preveu generar prop de 50.000 llocs de treball i facturar més de 7.000 milions d’euros. La iniciativa neix amb vocació de promoure el coneixement i la innovació per afavorir la implantació de noves empreses relacionades amb les tecnologies mèdiques, la biomedicina, la indústria farmacèutica i de serveis en un entorn que promet ser privilegiat perquè en la mateixa àrea d’influència s’hi troben l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB); l’Institut Català d’Oncologia (ICO); la Universitat de Barcelona (Campus Bellvitge); l’Institut de Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital pediàtric Sant Joan de Déu, a Esplugues.

2.11.3. Nou campus docent a Sant Boi

Per part seva, l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu ha creat un nou campus docent a Sant Boi de Llobregat, per al qual ha invertit 11,5 milions d’euros. El centre, inaugurat el 2022, està ubicat al Parc Sanitari de la institució en aquest municipi i està destinat a estudiants de cicles formatius, grau, màsters i postgraus.

El campus està adscrit a la UB i vol contribuir a la formació sanitària, integral, professional, humana i ètica dels seus 1.300 estudiants. La directora del campus, Lorena Molina, remarca que la localització escollida, Sant Boi, “permet compartir 125 anys d’història i feina amb la salut mental, per així trencar l’estigma de donar l’esquena als qui tenen aquest tipus de problemes”.

Les classes que s’imparteixen són de l’àmbit de la salut i també social, ja que, com indica la directora, “es tracta d’una formació integral i transversal”. Així, les classes no són les típiques aules amb un professor amb pissarra al davant i pupitres, sinó que són espais oberts que permeten reproduir la realitat a través de la simulació. La formació és molt pràctica i s’ensenya l’alumnat a punxar, sondar, etc., tant amb ninots com amb actors reals.

2.11.4. L’estiu, més enllà de l’esbarjo

L’estiu és sinònim de lleure per als infants i els joves i, per això, les entitats adapten activitats lúdiques i educatives per tal que tinguin un espai de joc i socialització. Hi ha múltiples formes, des d’obrir patis d’escoles amb accés lliure i gratuït fins a participar en casals d’estiu, que si bé tenen un cost també ofereixen beques per a famílies amb dificultats econòmiques.

N’hi ha diverses experiències, com la de l’associació educativa Ítaca, que els mesos de juliol i agost obre diversos patis d’escola a l’Hospitalet de Llobregat. La iniciativa es fa en el marc del programa Estiu Enriquit les tardes de dilluns a diumenge i en formen part escoles com Ramon i Cajal a Collblanc La Torrassa, Josep Maria Folch i Torres a Pubilla Cases, la Marina a Bellvitge, Pompeu Fabra a Santa Eulalia, Sant Josep El Pi a Centre i al Camp de Futbol Cruyff Court a la Florida.

Es tracta d’un projecte gratuït gestionat per Ítaca i subvencionat per l’Ajuntament amb fons europeus. Des de l’entitat, s’encarreguen d’oferir activitats educatives i participatives a cada espai, i també s’organitzen obres de titelles, tallers de hip hop o espectacles de màgia.

“La idea és que siguin espais educatius i que ofereixin als infants i joves un espai segur de socialització en contextos on normalment els infants fan molta vida al carrer sense figures referents adultes o a on no existeix una oferta lúdica gratuïta suficient”, explica Lídia González, subdirectora d’Ítaca. “Ens trobem a un dels barris més densos d’Europa, on hi ha un alt percentatge de famílies en situacions de vulnerabilitat i a on existeix molta precarietat. Sovint, aquestes famílies troben feines justament durant aquesta època, la majoria relacionades amb l’hosteleria i el turisme, i a la vegada és justament quan no hi ha escoles i, per tant, es fa molt complexa la conciliació familiar”.

D’aquesta manera, els casals d’estiu es tornen imprescindibles per acollir els infants en un espai educatiu i lúdic i que, d’una altra manera, es quedarien sols a casa o passarien moltes hores al carrer o, per contra, les famílies haurien de renunciar a feines que necesiten: “Molts d’aquests infants no gaudeixen de vacances, les seves famílies no s’ho poden permetre. Per aquest motiu l’oferta pedagògica i lúdica ha de ser el millor possible, per garantir benestar i dignitat a aquests infants”.

La Fundació Pere Tarrés fa diferents activitats d’estiu, com casals i colònies als seus centres d’Esplugues, Sant Boi, Gavà, Castelldefels, Sant Just, Sant Feliu i Cornellà, i es preveu que aquest any les dades siguin molt semblants. Els casals no són gratuïts, però cada any s’obre una campanya de beques per ajudar les famílies a finançar les activitats d’estiu.

Durant tot l’any, la Fundació Pere Tarrés gestiona quatre centres socioeducatius on cada tarda acompanyen infants de famílies en situació de vulnerabilitat de manera totalment gratuïta. Es tracta del Centre d’Esplai Infantil i Juvenil Gavina (Cornellà), l’Espai Infantil i Familiar La Semilla de Trigo (Sant Boi), el Centre Diari Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts) i el Centre Socioeducatiu SaóPrat (El Prat).

La Fundació ha elaborat un estudi sobre ‘Com el lleure contribueix a les 7 competències educatives per al desenvolupament professional, social i personal d’infants i joves, en un entorn complex’. L’informe destaca que les activitats de lleure contribueixen de manera decisiva al desenvolupament emocional i competencial dels infants, per la qual cosa, privar-ne una part dels nens i nenes genera desigualtats socials. Així, amb aquestes iniciatives, els i les menors potencien diverses capacitats: d’anàlisi, de comunicació, d’aprenentatge, de lideratge, artística, relacional i digital, que els seran molt útils per al seu futur professional i personal.

També la Federació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) ofereix diverses dinàmiques als seus centres d’Abrera, Begues, Castelldefels, Cervelló, Cornellà, El Prat, Esplugues, Gavà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans. La majoria de les entitats fan casals, campaments i colònies durant l’estiu, que si bé tenen un cost també ofereixen beques per a infants de famílies en situació de vulnerabilitat.

L’objectiu de Fundesplai és educar els infants i joves, enfortir les activitats de lleure i el tercer sector, millorar el medi ambient i promoure la inclusió social, sempre amb voluntat transformadora. L’estiu és un dels moments estrella del lleure educatiu i, per això, l’entitat mira d’adaptar-se a tots els gustos i butxaques.

Com a activitat concreta a mitjà termini, a la seu del Prat, es desenvolupa el projecte d’alimentació sostenible i saludable ‘Menja. Actua. Impacta’, on combina una exposició amb jocs, tallers, reptes i enigmes per potenciar habilitats dels infants i joves en l’àmbit de l’alimentació. Les visites s’adapten a famílies, escoles i grups de joves.