3. Protagonistes: Què volen i què reclamen els jutges?

Arran d’una sèrie d’atacs a jutjats del nostre territori en 2018 sorgeix la pregunta: Què volen i reclamen els jutges? Aquest mateix any, totes les associacions de jutges i fiscals van signar de manera conjunta un comunicat, en el qual s’expliquen les 14 mesures que es proposen per a millorar el servei públic de l’administració de Justícia.  Es tracta d’actuacions de tota mena que haurien de realitzar les Corts Generals, com a poder legislatiu; el Govern, del qual depèn l’aplicació de les lleis; el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan de govern dels jutges i magistrats d’Espanya, i les Comunitats Autònomes amb competències transferides en matèria de justícia.

Ara bé, la qüestió és què volen i reclamen els jutges de la comarca.

3.1. Deficiències històriques

La justícia espanyola compta amb unes deficiències que acaben patint els ciutadans. L’ex-jutge degà d’Esplugues de Llobregat, Pablo Catalán sosté que “no és tolerable que tinguem jutjats de primera i de segona en funció de si estan en una capital de província o en pobles”. Per part seva, la diputada en el Congrés pel PSC, Mercè Perea, assegura que ens trobem davant les deficiències d’un “poder judicial que no ha fet ni la primera transició”. Especialment, la política i exadvocada mostra la seva preocupació per la sensació d’injustícia que té la ciutadania davant els casos de corrupció que afecten els partits polítics, siguin del signe que siguin, i assegura, per això, que no pot existir “una justícia de dues, tres i fins a quatre velocitats”, en funció dels recursos econòmics dels afectats. En aquesta línia, Perea reivindica més mitjans per a oferir un servei públic i està disposada a treballar per un Pacte d’Estat en aquest sentit: “Ens hem de posar d’acord sí o sí, perquè hem de ser capaços de donar una resposta a la ciutadania”. I aquest acord “passa per tot el ventall parlamentari”, perquè cap formació ho recorri i ho converteixi en paper mullat.

3.2. Una especialització necessària

Quan els casos que arriben als jutjats de la comarca són molt mediàtics perquè els seus protagonistes són famosos, a vegades acusats de presumptes delictes fiscals cada vegada més freqüents relacionats a grans noms, els nostres jutjats es veuen obligats a enfrontar-se als millors bufets d’advocats. Aquests casos, siguin de partits polítics o celebritats com la cantant colombiana Shakira (Esplugues), Leo Messi (Gavà) o la tennista Arantxa Sánchez Vicario, fan que els jutjats es vegin en una “pràctica paralització”. Català sol·licita “que es permeti especialitzar als jutges des del primer moment. Si no, no s’estranyin que fugim quan puguem cap a destinacions millors”. Els jutjats mixtos –de primera instància i instrucció- obliguen a jutge, secretari i funcionaris a saber de tot, la qual cosa els impedeix especialitzar-se i oferir un millor servei, enfront de bufets d’advocats, fiscals i acusacions particulars que compten amb especialistes en cadascuna de les matèries judicials. Per a això, Català insisteix que “és necessària una àmplia reorganització” en el món judicial.

Batlle coincideix en aquest punt i afegeix que “en casos de delictes fiscals, una especialització seria favorable considerant la complexitat dels casos”. L’anàlisi de proves d’aquest tipus de litigis és complicat i llarg, en el qual s’ha d’analitzar documents econòmics. “Nosaltres som jutges que en general som llicenciats en Dret i hem passat una oposició. Al marge de l’interès que cadascun pugui tenir, no tenim una formació [econòmica] per poder entendre aquests documents, per la qual cosa s’hauria de reforçar la implantació de mitjans per a poder perseguir correctament aquests delictes, a través de la formació especifica de jutges i magistrats”.

3.3. Independència jurídica en risc?

Amb els casos del ‘procés’, els nombrosos casos de corrupció dins dels diferents partits polítics i el molt criticat cas Nóos, que implicava la germana del rei, Cristina de Borbó, han aixecat dubtes sobre la independència de la justícia espanyola. A ulls de l’opinió publica, els jutges reben pressions alienes al casos, que perjudiquen el seu lliure exercici. L’exjutge degà d’Esplugues indica que no sol rebre pressions, bé perquè no ha hagut de jutjar cap cas mediàtic, bé perquè els magistrats aconsegueixen el seu lloc a través d’oposicions i, per tant, “no li deuen res a ningú”.

“Des que sortim de l’escola judicial, ja tenim la formació sufi­cient i estem preparats per a exposar-nos entre altres a casos mediàtics”, argumenta Batlle. I afegeix que els jutges “som independents, inamovibles, responsables i ens sotmetem únicament a l’imperi de la Llei”. Tots dos jutges coincideixen que la independència judicial no es veu afectada per part seva. “Una altra cosa”, explica Batlle, “és que els poders polítics intentin menyscabar o fer mal al poder judicial a través de tot el que veiem cada dia en premsa, perquè no tenen voluntat de complir les resolucions judicials”.

3.4. El poder oblidat?

Dins del comunicat que van signar els 1.200 jutges espanyols el 2018, es reclama entre altres coses respecte i reconeixement al poder judicial. Batlle explica en una entrevista a BCN Content Factory, que representen “el tercer poder de l’Estat, i realment ni el legislatiu ni l’executiu ho comprenen. L’Estat de Dret es fonamenta sobre tres poders, el poder judicial constitueix un d’ells i mereixem que se’ns tracti per igual a la resta de poders”. En aquest sentit, en el comunicat es demana una inversió suficient tant en mitjans personals com materials. Una exigència que s’amplia a la petició d’unes condicions laborals dignes. Com a representació d’aquest tercer poder estan en el seu dret i Batlle critica que “ni les nostres condicions personals com els mitjans amb els quals comptem són dignes”.

 

LA POLÈMICA SENTÈNCIA PEL CAS DE LA MANADA DE PAMPLONA VA AIXECAR POLSEGUERA ARREU DEL PAÍS. A LA FOTO, CONCENTRACIÓ A L’HOSPITALET / ERC