Una oportunitat per la justícia

Mercé Perea Conillas
Diputada al Congrés dels Diputats

SEGONS EL DARRER BARÒMETRE DEL CIS DEL FEBRER, si el primer problema és l’atur amb un 39,1% de respostes, la justícia obté un 0,5%. Molt lluny de ser un problema. En un anàlisi comparatiu de 2018 de la UE sobre la qualitat, independència i eficiència, la justícia d’Espanya millora. Tot i així, és innegable que hi ha una percepció negativa de la ciutadania. Un motiu pot ser la durada dels procediments, que superen amb escreix la mitjana de la UE. La manca d’inversió en recursos personals i materials és un fet.

Espanya, en relació als països de la UE, destina la meitat de jutges. Tenim una taxa del 11,1% jutges cada 100.000 habitants. La mitjana de la UE es del 18,1%. Manquen jutges, fiscals i secretaris judicials. També manca personal de justícia, com així han denunciat les diferents organitzacions sindicals. El menys teniment i immobilisme del govern de la Generalitat al llarg d’aquests anys van tenir una clara resposta amb la vaga del passat 12 de desembre. Les condicions precàries dels empleats públics catalans, com per exemple els bombers, són una realitat. També en justícia. Quan altres comunitats autònomes ja han retornat les pagues extraordinàries del 2013 i 2014, el govern de la Generalitat ni está ni se li espera.

La durada de la crisi econòmica ha “justificat” l’encongiment de les plantilles fet que ha suposat un abans i un després en els serveis públics. I la justícia en el Baix Llobregat no ha estat aliena. La comarca del Baix Llobregat, amb 8 partits judicials, ha de donar cobertura a 819.168 habitants. Com ja he comentat anteriorment, les dades del Consell d’Europa situa la mitjana de jutges a Espanya en un 11,1%, essent l’europea 18,1%.

El Baix Llobregat no és una excepció. La ràtio de jutges per habitant continua estant per sota, fins i tot, de la mitjana del país. Segons dades del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) El volum dels procediments és considerable si tenim en compte les jurisdiccions civils i penals. Cal dir, però, que la taxa de congestió -que és aquella que informa de l’acumulació o no dels assumptes- és menor al Baix Llobregat en relació a les dades de la província de Barcelona, segons les jurisdiccions.

Pel que fa a la taxa de resolució -aquella que determina la capacitat de l’òrgan de resoldre els assumptes- és similar en tots els partits judicials i destaquen en positiu els municipis de L’Hospitalet i Martorell en l’àmbit penal, i Gavà i Sant Boi en els àmbits civil i penal. I especialment, en l’àmbit de la violència de gènere i el penal, L’Hospitalet, Sant Feliu i Cornellà.

Dit això, hi ha una dues dades generals que preocupen. L’ elevada taxa de pendència i la congestió, en termes generals, en els procediments de violència de gènere que constata la necessitat d’invertir recursos. Per altra banda, estan col·lapsats els jutjats mercantils competents a les reclamacions contra les entitats bancaries en relació a la contractació de consumidors per clàusules abusives. En aquest cas la taxa de congestió es del 2,06%. Una dada preocupant. Segons han informat diversos operadors jurídics, al llarg del 2017 es tramiten la meitat de les demandes presentades el nombre de demandes presentades. Això vol dir que més del 42% de les demandes no s’han proveït, no s’han incoat. I s’està començant a assenyalar judicis per setembre de 2020.

Una matèria com aquesta que afecta a milers de persones requereix d’un esforç ingent per part de totes les administracions. La cooperació estreta es imprescindible. No consta, fins el moment, que la Generalitat hagi fet cap gestió davant del CGPJ per exigir solucions. Els socialistes sí ho hem denunciat.

Fa relativament poc temps, el Ministeri de Justícia va anunciar la convocatòria de 300 places per oposició de jutges i fiscals per tal de incrementar la plantilla del Ministeri Fiscal, així com la creació de 75 òrgans judicials. Aquesta podria ser una oportunitat per començar a revertir la situació de la justícia a casa nostra. És urgent prioritzar. Sobretot en qüestions com implementar el Pacte d’Estat per la Violència de Gènere. Cal l’esforç de totes les administracions públiques perquè eficiència i eficàcia siguin termes que garanteixin una justícia reconeguda per tots i totes.

Cal una nova oportunitat per la justícia i, per tant, per la ciutadania.