PODER JUDICIAL

L'augment de l'activitat judicial xoca amb la denúncia dels professionals al Ministeri 
Per Patti Elias

1. Panorama: Distribució territorial de la justícia al Baix Llobregat

El mercat laboral es troba en un dels millors moments de l’última dècada. Els efectes de la reforma laboral en la contractació indefinida, una taxa d’atur baixa en la línia històrica i expedients de regulació d’ocupació en números testimonials després de la gran quantitat registrada durant la crisi de la pandèmia fan que sigui un bon moment per l’ocupació tant al Baix Llobregat com a l’Hospitalet.

Segons les últimes dades de juny de 2023, el Baix Llobregat arriba a una xifra de 33.041 persones sense feina -la qual cosa suposa una taxa del 8,3%-, i 536 menys que al mes anterior. Per municipis, Begues (4,7%) és el que presenta un menor índex d’atur mentre que Sant Vicenç dels Horts (10,2%) està al capdavant en nombre d’aturats, tal com indica l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat elaborat pel Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Per altra banda, al sisè mes de l’any 2023, l’atur a l’Hospitalet se situa en 11.915 persones, 286 menys que el mes anterior -la taxa d’atur també es manté per sota del 10%-. “La força laboral ha resistit a la pandèmia sobretot per la fórmula dels ERTE, mentre que els efectes de la reforma laboral i les xifres de l’atur mostren els millors símptomes en anys”, comenta Josep Maria Romero, secretari comarcal CCOO Baix Llobregat.

Del mes d’un milió de persones que viuen a l’Hospitalet i el Baix Llobregat, el total d’assalariats són 388.845 al primer trimestre de 2023, amb un total de 26.283 empreses, segons l’Informe sobre la conjuntura econòmica del segons trimestre de 2023, publicat pel Fòrum Empresarial Llobregat. “La pandèmia ha demostrat que al final és l’estat social el que ha sigut capaç de suportar i aguantar el sistema productiu. La societat ha aguantat la crisi”, sosté Nicolás Cortés Rojano, secretari comarcal d’UGT L’Hospitalet.

Per la seva part, els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que van marcar la pandèmia afecten fins al maig de 2023 a 151 persones, 100 més que a l’abril. Els sectors més afectats són les indústries manufactureres, el comerç, el transport l’emmagatzematge i la construcció.

 

 

2. Protagonistes

Els partits judicials del territori Llobregat

2.1. L’Hospitalet de Llobregat, la jurisdicció més àmplia i amb més plets

El partit judicial de L’Hospitalet té el seu propi partit judicial, atès que es tracta de la segona ciutat catalana i se situa a l’epicentre metropolità. Aquest compta amb un total de 14 jutjats: vuit Jutjats de Primera Instància, cinc d’Instrucció i un altre Jutjat de Violència contra la dona, que donen servei a una població de 265.444 habitants. En aquest tipus de casos, on un partit judicial ha de donar servei a una xifra major d’habitants, i segons especifica la llei, es separen els jutjats de Primera Instància i els d’Instrucció. D’aquesta manera, i en la pràctica diària, els jutjats de Primera Instància s’encarreguen de resoldre els conflictes civils entre particulars, i per tant, amb una major eficàcia que els jutjats que tracten causes penals.

Donades aquestes característiques, i segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), L’Hospitalet és el segon municipi que agrupa una major taxa de litigiositat d’entre tots els partits judicials del Baix Llobregat, amb una ponderació de 160 pleits judicials per cada mil habitants. Aquesta dada es tradueix en un total de 42.524 assumptes registrats en la totalitat dels seus jutjats l’any 2022, d’entre els quals 24.654 corresponien a causes penals. En aquest sentit, no només destaca el volum de litigis registrat a L’Hospitalet, la ciutat amb més densitat poblacional d’Europa, si no un augment anual dels assumptes ingressats en un 16,21%.

D’aquests, 38.668 han estat resolts, dels quals 4.566 han acabat amb sentència. Això implica que la resta de procediments –en concret, 24.572– ha finalitzat per un auto del jutge –un document que s’emet durant el procediment judicial i que implica una resolució o determinació d’alguna qüestió relacionada amb el cas, però no en la seva totalitat– o bé per mitjà d’un decret que impossibilita la continuació del procés –en aquest cas, 6.830 casos–, com el desistiment, algun acord entre les parts o la constatació de que els fets denunciats no constitueixen un delicte.

En còmput, però, les dades indiquen que la taxa anual de resolució, és a dir, el quocient entre els assumptes ingressats i els resolts en el mateix període, és la més baixa de les poblacions del Baix Llobregat, amb un 0’91. No obstant, aquesta xifra tampoc indica un resultat desfavorable – doncs quan aquest quocient és major a 1, implica que l’òrgan en qüestió resol més litigis dels que ingressa –, i, de fet, l’evolució anual d’assumptes resolts ha crescut en un 5,87%, també en relació a l’augment de casos patit.

 

 

2.2. Sant Feliu de Llobregat, el partit més “pacífic” de la comarca

El partit judicial de Sant Feliu de Llobregat, que compta amb set jujtats de Primera Instància i Instrucció i un Jutjat de Violència sobre la dona, és el que més municipis acull. El seu servei abasta Cervelló, Corbera de Llobregat, El Papiol, Molins de Rei, Pallejà, Sant Joan Despí, La Palma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Vallirana i Sant Feliu de Llobregat. En conjunt, agrupa un total de 193.070 habitants, el que el converteix en el segon partit amb un volum de població major. A la vegada, però, és un dels més tranquils, doncs la seva taxa de litigiositat és la més baixa del Baix Llobregat, amb una ponderació de 86 plets per cada mil habitants.

Segons el CGPJ, l’any 2022 es van ingressar 16.696 assumptes als seus tribunals – 8.475 corresponents a causes penals –, dels quals van ser resolts 16.185. D’aquests, 2.348 van acabar amb sentència, mentre que la majoria, un total de 9.014 litigis, van finalitzar amb un auto del jutge. També, però, cal destacar que l’evolució de litigis ingressats va augmentar en aquest període en un 16,62%, amb un augment simultani del nivell de resolució del 12,43%, el que situa la taxa en un 0’97.

2.3. Martorell, un partit extens i amb una taxa mitjana de litigis

Martorell és el segon partit judicial per darrere de Sant Feliu de Llobregat que proveeix servei a més municipis, doncs els seus set jutjats de Primera Instància i Instrucció acullen a la població d’Abrera, Castellví de Rosanes, Olesa de Montserrat, Collbató, Sant Andreu de la Barca, Esparreguera, Sant Esteve de Sesrovires, Martorell i Masquefa (de la comarca de l’Anoia). És a dir, una població total de 139.438 habitants.

L’any 2022, els seus tribunals van registrar 14.645 litigis, dels quals 7.713 corresponien a causes penals. Amb això, la taxa de litigiositat d’aquest partit judicial és de 105 plets per cada mil habitants. Del total de litigis iniciats, 14.000 van acabar amb algun tipus de resolució – 1.873 van ser sentències, 8.324 van ser autos del jutge i 2.551 van ser decrets finals –. Per tant, la taxa de resolució del partit judicial de Martorell és del 0’96, amb un increment de la evolució anual de resolució en un 3,42%. De la mateixa manera, augmenta l’evolució anual d’assumptes judicials ingressats, tot i que en una xifra del 2,36%, la més petita d’entre els partits judicials de la comarca.

2.4. Esplugues, marcada per famosos i una alta capacitat de resolució 

El partit judicial d’Esplugues compta amb 3 jutjats de Primera Instància i Instrucció que donen servei a la població homònima i a la seva veïna, Sant Just Desvern, és a dir, una reduïda població de 66.220 ciutadans, caracteritzada per la proximitat a la ciutat i un nivell econòmic superior a la mitjana. Segons les dades del CGPJ, es van registrar 7.090 litigis l’any 2022 i es van resoldre 7.319, el que situa a aquest partit judicial amb la major taxa de resolució a la comarca, un 1,03. D’aquesta totalitat, 1.146 casos corresponen a sentències, 4.541 a autos del jutge i 1.511 a decrets finals.

No obstant, també hi va haver una evolució anual del 4,25% dels assumptes ingressats als seus jutjats, de manera que el percentatge d’evolució en la resolució de litigis va disminuir en un -0,79%, tot i que es manté a la capçalera com el partit amb major resolució del Baix Llobregat. Pel que fa a la seva taxa de litigiositat, aquesta és de 107 litigis per cada mil habitants.

Dins el partit judicial d’Esplugues de Llobregat destaquen els casos de famosos que habiten a la zona i que per tant estan adscrits a aquesta jurisdicció, com la cantant colombiana Shakira. De fet, al juliol de 2023, el jutjat d’Instrucció 2 d’Esplugues va obrir una segona causa contra la cantant per dos presumptes delictes de frau fiscal i patrimoni contra Hisenda que haurien estat comesos el 2018.

2.5. El Prat, nucli aeroportuari i augment de la litigiositat

El partit judicial d’El Prat està constituït per cinc jutjats de Primera Instància i Instrucció. Aquests només recullen l’activitat de la ciutadania de la mateixa població, on també s’inclou l’Aeroport Josep Tarradellas–El Prat. En aquest sentit, el volum de litigis present concorda amb les característiques que afecten aquesta àrea, especialment pel que fa a la zona aeroportuària. El gran flux de població que s’hi aglutina en trànsit, sumat al factor de que es tracta d’una zona d’importants transaccions, la converteix en un focus per al delicte.

Els jutjats d’El Prat, tot i que serveixen a una població de 65.030 habitants – de fet, la circumscripció judicial més petita de la comarca –, constitueixen el partit judicial amb la taxa de litigiositat més elevada del Baix Llobregat: 251 plets judicials per cada mil ha-bitants. De fet, l’any 2022 es va registrar un increment anual de litigis del 57,05%, també el major de tots els partits judicials de la comarca.

En total, es van ingressar 16.319 assumptes – 8.682 corresponents a causes penals –, dels quals 11.360 van ser resolts. Pel que fa a la forma de terminació del procés, 6.515 litigis van finalitzar amb un auto del jutge, mentre que 1.639 casos van acabar amb sentència i 1.127 per decrets finals. Donat aquest creixement de l’activitat delictiva i del volum d’assumptes judicials a tractar, el partit judicial d’El Prat té una taxa de resolució del 0,70. Tot i que aquesta ha experimentat un increment del 3,53%, és la més baixa de la comarca i dels partits judicials de tota Catalunya.

 

 

2.6. Gavà, zona turística, de famosos i amb un volum menor de litigis

El partit judicial de Gavà és el més ampli de la comarca, tot després de L’Hospitalet de Llobregat, atès que compta amb nou jutjats de Primera Instància i Instrucció i un Jutjat de Violència contra la dona. La seva jurisdicció agrupa, a més del mateix municipi, a Castelldefels, Begues i Viladecans. Aquesta àrea es caracteritza pel volum de turisme i la presència de segones residències d’estrangers i personalitats famoses, com és el cas del futbolista Leo Messi.

Els jutjats de Gavà són els que van ingressar més litigis l’any 2022 – després de L’Hospitalet –, una xifra que, segons les dades del CGPJ, és de 19.168 casos. Malgrat això, és un dels partits amb menor taxa de litigiositat en relació al volum poblacional que acull – 188.451 habitants –, amb 102 plets per cada mil habitants.

D’aquest total, 17.997 van ser resolts, el que situa els seus jutjats amb una taxa de resolució del 0’94. Així, 9.780 litigis corresponen a autos del jutge, 4.189 són decrets finals, i 3.060 són sentències. Paral·lelament, l’evolució d’assumptes judicials ingressats ha patit un increment del 13,03%, tot i que el nivell de resolució ha augmentat en conseqüència i se situa en un 10,16%.

2.7. Sant Boi, increment dels litigis i de la capacitat de resolució 

El partit judicial de Sant Boi abasta una població de 102.036 habitants, que comprèn els municipis de Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat, inclòs el propi municipi que li dona nom. Amb un total de sis jutjats de Primera Instància i Instrucció, l’any 2022 van ser ingressats 13.672 assumptes judicials – 7.031 eren causes penals –, dels quals 12.924 van ser resolts. En aquest sentit, la seva taxa de resolució és del 0’95, amb 1.832 sentències aplicades, 8.305 autos declarats pel jutge i 1.940 decrets finals.

En comparació amb les dades dels altres partits judicials del Baix Llobregat, Sant Boi té una taxa de litigiositat de les més elevades, doncs se situa en 134 litigis per cada mil habitants. De la mateixa manera que ocorre en els altres casos, l’evolució de litigis registrats té un creixement del 13,92%, que s’acompanya d’un augment de l’11,35% en l’evolució d’assumptes resolts. 

 

 

2.8. Cornellà, un partit limitat al municipi però amb un volum considerable de plets

El partit judicial de Cornellà de Llobregat només dona servei a la mateixa població, que disposa de cinc jutjats de Primera Instància i Instrucció. No obstant, el volum de litigis registrats l’any 2022 pel CGPJ és considerable, doncs agrupa un total de 13.317 casos, on 6.018 eren causes penals. En aquest cas, destaca el fet que, tot i tractar-se d’una circumscripció que agrupa a una població relativament petita – 89.039 habitants –, és el tercer partit amb una taxa de litigiositat més elevada, amb 150 plets per cada mil habitants.

D’aquest total, 12.313 litigis van ser resolts, amb 3.064 sentències, 6.382 autos finals i 2.088 decrets. En còmput, els jutjats de Cornellà van patir una evolució anual d’ingressos de litigis del 7,54% i un augment paral·lel d’assumptes resolts del 6,23%, amb una taxa final de resolució del 0,92.

 

 

3. Problemàtica: Efecte dominó a l’Administració de Justícia

La crisi que arrossegava el personal de l’Administració de Justícia arreu del territori espanyol, ja denunciada amb anterioritat, ha derivat darrerament en una reacció en cadena que ha portat a protestar a lletrats, jutges i fiscals i funcionaris del sector, amb la culminació de grans mobilitzacions durant el 2023. Les conseqüències per a la població és un doble alentiment que pateixen en els seus ligitis, doncs al retard habitual en aquesta administració, se suma ara acumulacions de les causes aturades durant les protestes.

3.1. Què reclamen els jutges, fiscals i lletrats?

El 2018, les associacions de jutges i fiscals d’Espanya van signar de manera conjunta un comunicat en el qual es proposaven 14 mesures per a millorar el servei públic de l’Administració de Justícia. Els 1.200 professionals que van emetre el comunicat denunciaven les deficiències d’una justícia lenta i sobrecarregada, sobre la qual s’exigia una modernització de l’Administració tant en mitjans materials com personals. Entre d’altres, la proposta expressava la necessitat d’aprovar un pla d’inversió amb la incrementació de les plantes judicial i fiscal i l’adaptació d’edificis, així com la convocatòria immediata de la taula retributiva per a recuperar el nivell salarial perdut per les retallades i compensar l’increment de les funcions del personal.

Els jutges, però, posaven sobre la taula la importància de reforçar i preservar la independència judicial al CGPJ, amb un sistema d’elecció de vocals que recaigués en els jutges i no en la decisió de les càmeres del Parlament i el Senat. Paral·lelament, s’exigia un sistema de nomenament d’alts càrrecs judicials que fos objectiu i transparent, on els magistrats del Tribunal Suprem i els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia fossin escollits per una majoria qualificada, així com també la supressió de magistrats escollits pels parlaments autonòmics.

Aquest col·lectiu, no obstant, no era l’únic bloc del poder judicial que denunciava les deficiències patides al sector. Els lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ) exigien també una millora de les seves condicions salarials, una necessitat de compensació que s’havia fet patent des de l’any 2009, quan van començar a assumir unes competències i responsabilitats majors, sobretot en matèria processal.

És per aquest motiu que a l’abril de 2022 les principals associacions i el Ministeri de Justícia van aconseguir arribar a un acord, desglossat en 12 punts clau, on es contemplava l’equiparació del sou dels lletrats en un 75% amb el d’un jutge o magistrat, així com l’augment salarial de 300 a 400 euros per als professionals que treballaven al grup poblacional 3. Es tractava de dues mesures essencials per als professionals, que argumentaven que la diferència retributiva entre un jutge o fiscal i un lletrat – que també ha de passar per un procés d’oposicions – podria arribar a ser de 1.000 euros.

No obstant, el pacte no va fructificar, el que va provocar que els sindicats majoritaris – Unió Progressista de Lletrats de l’Administració de Justícia (UPSJ), Associació Independent de Lletrats de l’Administració de Justícia (AINLAJ) i el Colegio Nacional de Letrados de la Administración de Justícia (CNLAJ) – fessin una crida a l’aturada de lletrats durant els mesos de novembre i desembre de 2022. La mobilització es va reactivar a finals de gener de 2023 i va allargar-se fins al març.

3.2 Els Lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ), els primers en pactar amb el Ministeri

 

 

Els dos mesos de vaga indefinida dels LAJ van culminar finalment el 28 de març, amb un pacte entre els professionals i el Ministeri de Justícia, després de diverses negociacions on també havien intervingut Hisenda i Funció Pública. L’aturada de l’activitat d’aquest sector hauria provocat la suspensió de 400.000 judicis i vistes, així com l’acumulació de 480.000 demandes pendents de repartir.

Segons el comunicat de l’acord, publicat pel CN-LAJ, una de les mesures clau que els lletrats havien estat reivindicant era la clàusula d’enganxament, segons la qual el seu sou no podia ser menor al 85% respecte al de jutges i fiscals. Aquesta petició, així com la de la reduir els grups de població per a que els funcionaris de municipis petits no cobrin menys, no van ser contemplades. En canvi, el Ministeri de Pilar Llop pactava un augment salarial gradual d’entre els 430 i 450 euros al mes per a cada funcionari de cara al 2024, depenent del nivell i funció de cada professional.

Els funcionaris havien de rebre l’augment a partir de la modificació dels reals decrets que regulen les retribucions dels lletrats, amb la seva publicació al BOE prevista per al mes de juliol. Així, s’efectuaria el 40% de la pujada salarial amb caràcter retroactiu des de gener de 2023, amb un altre augment del 40% al gener de 2024, i finalment el 20% restant a partir de juliol del mateix any. En còmput, els lletrats de Justícia tindrien un augment de la retribució d’entre els 5.160 i 5.400 euros bruts a l’any, que se sumarien a uns sous situats entre els 40.000 i 60.000 euros anuals.

3.3 Els funcionaris, els oblidats i tercers en discòrdia

A l’abril de 2023, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), el Sindicat de Treballadors de l’Administració de Justícia (STAJ), les Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) van convocar una vaga indefinida per als funcionaris de Justícia, tot després de fer-se públic l’acord entre LAJ i el Ministeri. Les organitzacions denunciaven que el Ministeri no fes una proposta salarial en línia amb la que va obtenir el comitè de vaga de lletrats, i lamentaven que el sector fos tractat “com a funcio-naris de segona”, tot assenyalant que no es reconeixia amb pes suficient la labor i especialització del personal – cossos generals, especials i metges forenses –. Argumentaven que el seu pes dins l’Administració de Justícia representa el 93% del personal, i, malgrat tot, el Ministeri es mostrava disposat a augmentar “les retribucions de només el 7% restant”.

En aquesta línia, demanaven aturar la tramitació de la Llei Orgànica d’Eficiència Organitzativa (LOEO), que argumentaven que contemplava condicions laborals que posaven en perill els llocs de treball, la mobilitat voluntària, les retribucions especials i les funcions concretes del personal dels jutjats. De la mateixa manera, els sindicats reclamaven que hi hagués un increment retributiu d’entre 350 i 430 euros per a diversos grups de professionals – metges forenses, facultatius de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, gestors, tècnics i ajudants de laboratori i auxilis judicials –, d’acord amb les funcions que realitza cada nivell, així com la negociació d’un reial decret que determini els mínims retributius del complement de carrera professional.

Una altra de les peticions clau d’aquest sector era eliminar els grups de població en què s’organitza la plantilla de funcionaris, doncs es tracta d’una pauta organitzativa que provoca diferències salarials entre professionals que treballen en poblacions amb característiques molt diverses. Per això, es proposava elevar les quatre categories existents al grup 1, corresponent als funcionaris de ciutat – Madrid i Barcelona –.

L’esclat de la mobilització, que agrupava als 45.000 funcionaris ministerials, també manifestava dissidències entre lletrats i funcionaris, doncs els sindicats d’aquests últims criticaven en un comunicat “comportaments qüestionables” de professionals LAJ durant la vaga, que consideraven que no incloïen als altres treballadors judicials en les seves reivindicacions.

3.4 Jutges i fiscals, un pacte car per al Ministeri de Justícia

La vaga indefinida proclamada pels funcionaris de Justícia a partir del 22 de maig de 2023 se sumava a les protestes de jutges i fiscals, que finalment obtenien el favor del Ministeri de Justícia i blindaven un acord que contemplava diverses millores laborals, després d’haver-se reunit fins a cinc ocasions amb el Ministeri de Pilar Llop i Hisenda.

D’entre les mesures pactades, es destinava un paquet de 46,7 milions d’euros – una xifra major que la destinada al col·lectiu de LAJ –, traduït en un augment salarial d’aproximadament 450 euros bruts mensuals, així com un increment retributiu en el complement de destí. Paral·lelament, s’acordava la decisió de mantenir la taula de retribucions, que a partir de llavors es convocaria de manera anual en comptes de cada cinc anys, i un augment de 200 places en les carreres judicial i fiscal entre 2023 i 2024.

Tot i els avenços aconseguits entre el Ministeri i les associacions de jutges, fiscals i lletrats, l’absència d’acords amb els sindicats de funcionaris va xocar amb l’inici del període de vacances i la necessitat de conciliació per l’esgotament econòmic dels treballadors, el que va derivar en la suspensió de la vaga indefinida el passat 4 de juliol del mateix any, sense haver establert cap pacte satisfactori i a l’espera de la constitució del nou Executiu després de les eleccions del 23-J. Fins llavors, s’havien celebrat tres reunions amb el Ministeri, però les associacions argüien que no s’havia debatut cap oferta econòmica i que Justícia havia proposat aplaçar les negociacions després dels comicis del 28 de maig de 2023, de manera que el pacte havia quedat estancat des de llavors.

 

 

3.5 El Ministeri de Justícia i la ministra Pilar Llop, en el punt de mira

Fins al tancament d’aquesta obra, al setembre de 2023, els pactes acordats amb el Ministeri de Justícia no s’han materialitzat, tot i que l’augment retributiu per als lletrats havia de fer-se efectiu al mes de juliol de 2023. El descontent de jutges, fiscals i LAJ, sumat a les protestes dels funcionaris, trontolla el Ministeri de Pilar Llop, que assegura que els acords es compliran i ho faran amb efecte retroactiu.

De moment, s’han destinat dos paquets de 22,7 i 46,7 milions d’euros respectivament per a LAJ i jutges i fiscals. Però cap avenç han aconseguit els 45.000 funcionaris de Justícia de l’Estat, que degut al volum de plantilla que ocupa el cos, suposaria una inversió de 200 milions d’euros. Les protestes dels diversos actors judicials, que s’han prolongat en una espècie d’efecte dominó, han finalitzat amb la consecució d’un grup damnificat, els funcionaris. Aquests van ser els darrers en accedir al conflicte i, per tant, relegats a les reivindicacions dels altres sectors, que ja havien iniciat el col·lapse del sistema judicial i tenien una posició prioritària respecte a les negociacions amb el Ministeri.

3. Problemàtica específica: L’excessiva rotació al Baix i l’Hospitalet dificulta “tenir jutges, secretaris i funcionaris experts”

El món judicial fa temps que reclama un Pacte d’Estat per posar fi a deficiències històriques i els experts sol·liciten una organització millor i més mitjans per poder oferir un servei públic de qualitat a tothom. La justícia és la millor institució que hem trobat fins ara per resoldre els conflictes de manera pacífica i, tanmateix, segueis com “la ventafocs de l’Estat, la que no s’esmenta als mítings polítics”. Amb aquestes reflexions començava la taula rodona organitzada per BCN Content Factory a L’Hospitalet de Llobregat, seu de la Ciutat de la Justícia, a propòsit de la presentació del capítol dedicat al poder judicial a la primera edició del llibre Qui és qui. Radiografia dels qui brollen al Baix Llobregat i L’Hospitalet.

4.1 Justícia de diverses velocitats

Els treballadors de la justícia reunits allà van exposar sense embuts algunes de les deficiències històriques d’un “poder judicial que no ha fet ni la primera transició”, en paraules de la diputada al Congrés pel PSC, Mercè Perea, filla de l’Hospitalet. La política i advocada també va mostrar la seva preocupació per la sensació d’injustícia que posseeix la ciutadania davant dels casos de corrupció que afecten els partits polítics, siguin del signe que siguin, i va assegurar que no hi pot haver “una justícia de dos, tres i fins i tot quatre velocitats”, en funció dels recursos econòmics dels afectats. És per això que va reivindicar més mitjans per oferir un servei públic i es va oferir a treballar per un Pacte d’Estat: “Ens hem de posar d’acord sí o sí, perquè hem de ser capaços de donar un resultat a la ciutadania”. I aquest acord “passa per tot el ventall parlamentari”, perquè cap formació el recorri i el converteixi en paper mullat.

Qui va ser jutge degà d’Esplugues i Sant Just Desvern, Pablo Catalán, va mantenir una línia similar, ja que va reconèixer l’existència de “deficiències” que acaben patint els ciutadans. Així, va sostenir que “no és tolerable que tinguem jutjats de primera i de segona en funció de si estan a una capital de província o a pobles”. Si escau, va reconèixer que els jutjats mixtos -de Primera Instància i Instrucció- obliguen al jutge, al secretari i als funcionaris a saber de tot, cosa que els impedeix especialitzar-se i oferir un millor servei, davant de bufets d’advocats, fiscals i acusacions particulars que compten amb especialistes en cadascuna de les matèries judicials. És per això que va aprofitar la presència de la diputada per sol·licitar “que es permeti especialitzar-se els jutges des del primer moment. Si no, no s’estranyin que fugim així que puguem cap a destinacions millors”. I així, “ciutats com Esplugues, en el meu cas concret, mai no tindrà jutges, secretaris ni funcionaris experts”.

 

 

4.2 Infraestructures i condicions laborals precàries

De fet, un dels problemes del Baix Llobregat i, una mica menys, de l’Hospitalet, es troba a l’elevada mobilitat dels seus exercents, ja que es treballa moltes hores, per un salari menor que a les grans capitals i en condicions lamentables. Català va fer referència, per exemple, a l’absència d’espais degudament condicionats o la manca de seguretat del propi jutjat, ubicat en un edifici dissenyat per a oficines. I “si avui a mi m’entra un cas de corrupció, el jutjat s’enfonsa. I al final el ciutadà és el que en surt perjudicat”. Sobre la independència dels jutges, va indicar que no sol rebre pressions, bé perquè no ha hagut de jutjar cap cas mediàtic, bé perquè els magistrats aconsegueixen el seu lloc a través d’oposicions i, per tant, “no deuen res a ningú”.

Per la seva banda, el delegat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona a l’Hospitalet, Jordi Muñoz, va manifestar que la justícia “hauria de ser igual per a tots”, però que en realitat varia “segons el jutjat que cau”. Muñoz va posar a més en evidència l’organització “poc pràctica” de la justícia, ja que, per exemple, el partit judicial de Martorell presta servei a una població com Masquefa, que pertany a la comarca de l’Anoia; i els treballadors del partit judicial de Gavà s’han de traslladar a Vilanova, i no a Barcelona, per seguir els processos penals. L’advocat també va posar en valor el servei que presten mitjançant el torn d’ofici, ja que garanteix el dret de tothom a disposar d’un advocat, tot i que va reconèixer que moltes vegades semblen “mercenaris”, ja que els toca defensar tant la víctima de violència de gènere com a l’agressor.

Entre els assistents a l’acte celebrat a l’auditori de la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet hi havia també el representant del col·legi de procuradors a la mateixa ciutat, Jordi Xipell, que va considerar que la implantació de les plataformes informàtiques havia estat un “caos”, fins al punt que han passat “de professionals jurídics a professionals informàtics”. La posada en marxa de les noves oficines judicials va merèixer el qualificatiu de fiasco, sobretot a Cornellà, on van expulsar quatre funcionaris en el moment d’implantar-la, just quan més els necessitaven. La diputada al Congrés va recollir el guant i va reconèixer que poc es podia fer sense recursos, materials i humans, i que aquests canvis s’havien de fer de manera progressiva per avaluar-ne l’èxit.

També va prendre la paraula un representant de l’Associació de Pares de Família Separats per queixar-se de la inexistència d’un criteri comú entre els jutges per decidir sobre la custòdia dels fills. Català va exposar que ell repartia la responsabilitat entre mare i pare, sempre que no corregués perill la salut del menor, però va reconèixer que altres jutges aplicaven criteris diferents i, per tant, potser cal més precisió legal. L’última a participar va ser una funcionària judicial, que va sintetitzar en gran mesura la motivació dels presents: “M’encanta el que faig, però com a ciutadana sento que la justícia és lenta i fluixa”.

 

Una oportunitat per la justícia

Mercé Perea Conillas
Diputada al Congrés dels Diputats

SEGONS EL DARRER BARÒMETRE DEL CIS DEL FEBRER, si el primer problema és l’atur amb un 39,1% de respostes, la justícia obté un 0,5%. Molt lluny de ser un problema. En un anàlisi comparatiu de 2018 de la UE sobre la qualitat, independència i eficiència, la justícia d’Espanya millora. Tot i així, és innegable que hi ha una percepció negativa de la ciutadania. Un motiu pot ser la durada dels procediments, que superen amb escreix la mitjana de la UE. La manca d’inversió en recursos personals i materials és un fet.

Espanya, en relació als països de la UE, destina la meitat de jutges. Tenim una taxa del 11,1% jutges cada 100.000 habitants. La mitjana de la UE es del 18,1%. Manquen jutges, fiscals i secretaris judicials. També manca personal de justícia, com així han denunciat les diferents organitzacions sindicals. El menys teniment i immobilisme del govern de la Generalitat al llarg d’aquests anys van tenir una clara resposta amb la vaga del passat 12 de desembre. Les condicions precàries dels empleats públics catalans, com per exemple els bombers, són una realitat. També en justícia. Quan altres comunitats autònomes ja han retornat les pagues extraordinàries del 2013 i 2014, el govern de la Generalitat ni está ni se li espera.

La durada de la crisi econòmica ha “justificat” l’encongiment de les plantilles fet que ha suposat un abans i un després en els serveis públics. I la justícia en el Baix Llobregat no ha estat aliena. La comarca del Baix Llobregat, amb 8 partits judicials, ha de donar cobertura a 819.168 habitants. Com ja he comentat anteriorment, les dades del Consell d’Europa situa la mitjana de jutges a Espanya en un 11,1%, essent l’europea 18,1%.

El Baix Llobregat no és una excepció. La ràtio de jutges per habitant continua estant per sota, fins i tot, de la mitjana del país. Segons dades del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) El volum dels procediments és considerable si tenim en compte les jurisdiccions civils i penals. Cal dir, però, que la taxa de congestió -que és aquella que informa de l’acumulació o no dels assumptes- és menor al Baix Llobregat en relació a les dades de la província de Barcelona, segons les jurisdiccions.

Pel que fa a la taxa de resolució -aquella que determina la capacitat de l’òrgan de resoldre els assumptes- és similar en tots els partits judicials i destaquen en positiu els municipis de L’Hospitalet i Martorell en l’àmbit penal, i Gavà i Sant Boi en els àmbits civil i penal. I especialment, en l’àmbit de la violència de gènere i el penal, L’Hospitalet, Sant Feliu i Cornellà.

Dit això, hi ha una dues dades generals que preocupen. L’ elevada taxa de pendència i la congestió, en termes generals, en els procediments de violència de gènere que constata la necessitat d’invertir recursos. Per altra banda, estan col·lapsats els jutjats mercantils competents a les reclamacions contra les entitats bancaries en relació a la contractació de consumidors per clàusules abusives. En aquest cas la taxa de congestió es del 2,06%. Una dada preocupant. Segons han informat diversos operadors jurídics, al llarg del 2017 es tramiten la meitat de les demandes presentades el nombre de demandes presentades. Això vol dir que més del 42% de les demandes no s’han proveït, no s’han incoat. I s’està començant a assenyalar judicis per setembre de 2020.

Una matèria com aquesta que afecta a milers de persones requereix d’un esforç ingent per part de totes les administracions. La cooperació estreta es imprescindible. No consta, fins el moment, que la Generalitat hagi fet cap gestió davant del CGPJ per exigir solucions. Els socialistes sí ho hem denunciat.

Fa relativament poc temps, el Ministeri de Justícia va anunciar la convocatòria de 300 places per oposició de jutges i fiscals per tal de incrementar la plantilla del Ministeri Fiscal, així com la creació de 75 òrgans judicials. Aquesta podria ser una oportunitat per començar a revertir la situació de la justícia a casa nostra. És urgent prioritzar. Sobretot en qüestions com implementar el Pacte d’Estat per la Violència de Gènere. Cal l’esforç de totes les administracions públiques perquè eficiència i eficàcia siguin termes que garanteixin una justícia reconeguda per tots i totes.

Cal una nova oportunitat per la justícia i, per tant, per la ciutadania.