MÓN SANITARI

L’atenció sanitària, entre l’excel·lència i l’emergència
Per Dayana García

1. Panorama: Qualitat i sostenibilitat

El Servei Català de Salut és l’ens públic encarregat del sistema de prestació de serveis sanitaris a Catalunya i segueix fidelment el Pla de Salut 2016-2020. Es tracta d’un document estratègic que planteja uns objectius que han d’aconseguir-se: garantir l’accés a un sistema de salut equitatiu i oferir atenció sanitària de qualitat per fer sostenible el sistema. L’últim punt se centraria a reforçar la política de medicaments i innovar en la prestació farmacèutica.

 

L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA ÉS UN DRET UNIVERSAL

 

1.1. Garantir l’atenció sanitària a tothom

L’accés a la sanitat és un dret que té tot ésser humà, més enllà de la burocràcia. La llei universal d’assistència del 2017 estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a assistència mèdica a càrrec de fons públics del Servei Català de la Salut.

A això se suma un pla integral per millorar les llistes d’espera. Segons el CatSalut, s’està reduint el temps d’espera, el volum de pacients, i el temps d’accés al quiròfan, fins i tot a una prova de diagnòstic. A més, això passa a la vegada que es percep un increment de l’activitat quirúrgica que supera en un 22% a la registrada el 2011. En general, segons la memòria del 2017, han augmentat les intervencions quirúrgiques (8%); les primeres visites (13%) i les proves (24%) respecte del 2015. Per tant, la conclusió és que el pla de xoc està resultant efecte.

1.2. Atenció de qualitat

Gràcies al sistema de reordenació de serveis es pot donar resposta de manera immediata. Existeix el Pla nacional d’urgències de Catalunya (Planuc) que és una guia per millorar l’atenció en funció de la malaltia del pacient en contextos complexos. Aquest full de ruta contempla més de 30 accions rellevants emmarcades en 10 eixos d’actuació:

 

EL PLANUC ÉS UNA GUIA PER MILLORAR L’ATENCIÓ SANITÀRIA

 

Atenció en el dispositiu més adequat; atenció primària com a primer nivell; emergències i la coordinació dels operatius hospitalaris per atendre pacients en estat crític; l’atenció urgent hospitalària; plans específics; atenció urgent i integral; organització territorial; sistemes d’informació; i professionals com a segell de qualitat.

La salut mental és un tema prioritari per a la conselleria de Salut. Per això, en l’àmbit comunitari, s’ha incrementat el pressupost per a aquesta àrea amb una inversió anual de 70 milions d’euros destinada a la contractació de més de 500 professionals dedicats a la salut mental i a les addicions. La majoria tenen perfils de psicologia, infermeria i educació social. De fet, s’ha aconseguit l’objectiu econòmic marcat en el terreny de la salut mental. S’ha superat el 60% el que reverteix d’alguna manera la tendència de prioritzar l’atenció hospitalària.

Gràcies a la constitució de la primera xarxa d’unitats d’experts clínics es preveu avançar en el camp de les malalties minoritàries. Es tracta de malalties cognitives, cròniques, d’origen genètic, de desenvolupament neurològic que es presenten en l’edat pediàtrica o unes altres. És un grup nombrós de malalties que s’estudia amb lupa dins d’aquest conjunt que el formen tres hospitals catalans de primer nivell, entre els quals destaca l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues.

1.3. Reforçar la política de medicaments

La política farmacèutica ha de considerar el medicament com una inversió i no com una despesa, ja que la seva funció és salvar vides. Com a conseqüència del gran desenvolupament en recerca i la intensa activitat innovadora, hi ha un augment de la comercialització de nous tractaments i de nous usos per als fàrmacs que ja estan en el mercat. En el 2017, segons la memòria de CatSalut, s’ha realitzat l’avaluació de 24 fàrmacs d’atenció primària especialitzada i de 64 medicaments destinats a la dispensació ambulatòria i hospitalària.

1.4. ICS, major proveïdor del CatSalut

La Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), que va néixer fa més de 30 anys, la conformen centres sanitaris de titularitat pública i privada per a oferir un servei assistencial.

De la regió del Baix Llobregat, l’Hospital de Viladecans és l’únic que és de propietat pública i pertany a l’Institut Català de la Salut (ICS), és a dir, adscrit al departament de Salut. No obstant això, també estan dins d’aquest conjunt universal i sanitari altres emplaçaments com l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi; el Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi; l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell; i l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues.

D’altra banda, els que pertanyen a la zona de l’Hospitalet de Llobregat són l’Hospital Universitari de Bellvitge; l’Hospital General de l’Hospitalet; i l’Institut Català d’Oncologia (ICO). D’aquests, només el primer pertany al major proveïdor del Servei Català de la Salut: el ICS. Aquesta empresa gestiona vuit hospitals de primer nivell dins de la XHUP i més de 280 equips d’atenció primària, entre altres variables mèdiques.

No obstant això, aquest gran paraigua sanitari d’ús públic comprèn altres entitats. Per exemple, el Consorci Sanitari Integral (CSI) de titularitat pública presta servei a l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Hospital Moisès Broggi.