L’Església catòlica al Baix: gent que batega

Agustí Cortés
Bisbe de la Diòcesi de Sant Feliu

LA RELIGIÓ CATÒLICA té un llarg recorregut de presència al Baix Llobregat, des dels primers segles de la nostra era i al mateix temps, una trajectòria molt curta quant a estructura organitzada com a diòcesi pròpia en aquesta zona. De fet, la nostra història comença el 15 de juny de l’any 2004, quan un decret de l’aleshores papa Joan Pau II crea la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, amb l’escissió d’una part del territori de l’Arxidiòcesi de Barcelona, que correspon al Baix Llobregat (excepte Cornellà), Garraf, l’Alt Penedès i una part reduïda de les comarques de l’Anoia, el Bages i el Vallès Occidental.

Recordo molt bé el diumenge 12 de setembre d’aquell 2004 en què vaig iniciar el meu servei com a primer bisbe de la neonata diòcesi, a l’esdevinguda Catedral de Sant Llorenç, de la capital del Baix Llobregat. Hi havia encara sorpresa, perplexitat, il·lusió, expectatives... Un camí que hem recorregut plegats amb les comunitats cristianes de tot el territori de la diòcesi, creixent en un sentit de pertinença i coresponsabilitat. Ja són 15 anys, plens de dates assenyalades i de molta vida.

Donades les característiques d’aquesta Guia, que se circumscriu a la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet, miraré de fer ara la “foto” actual de l’Església catòlica centrant-me en el nostre territori al Baix Llobregat. En dades, podríem explicar que tenim 58 parròquies als municipis de la comarca, i que dues d’aquestes s’han constituït en els darrers 15 anys, a Martorell i Viladecans. Les estadístiques sacramentals de l’any 2018 ens diuen que s’han celebrat 1688 batejos, 1475 primeres comunions, 193 confirmacions i 294 matrimonis.

Hi ha 31 comunitats religioses de 26 ordes diferents, masculins i femenins, que desenvolupen la seva acció en àmbits tan variats com la pregària, l’educació, la sanitat  o la integració social. Per altra part, hi ha constituïdes 23 Càrites parroquials i interparroquials que ofereixen diversos serveis per a la població més desafavorida i l’any 2018 Caritas Diocesana ha creat l’empresa d’inserció laboral “Brins d’oportunitats”, que té les seves oficines a Viladecans.

 

 

 

Heus ací algunes pinzellades de l’estructura i organització, però en realitat això és només el suport d’allò que veritablement és l’Església a tota la diòcesi, en general i al Baix Llobregat en particular: gent que batega, arrelada al món i la història, i que mira de viure la fe, l’esperança i la caritat, seguint les petjades de Jesús. I això té les seves repercussions, no només a l’interior dels temples, sinó també a tota la societat, per l’acció social i cultural de l’Església. Els exemples són molts. Podem parlar de les activitats en la Pastoral Penitenciària, tenint els centres penitenciaris de Brians a Sant Esteve Sesrovires, o de la cura i conservació a l’Arxiu Històric de la documentació dels arxius parroquials, a disposició de tota la població per a consultes i recerques.

Per als moments importants de la vida de les persones, com ara el naixement, els casaments, la malaltia, les defuncions... l’Església està al costat de les famílies, oferint-los acompanyament i espais de celebració per a batejos, matrimonis, funerals, etc.

La tasca social que a través de Càritas i altres iniciatives de l’Església s’ofereix apropa el seu veritable rostre a moltes persones que el desconeixen. Famílies, joves, aturats, immigrants, sense sostre, etc, reben una atenció propera, d’orientació i escolta, de suport material, humà i espiritual. I no podem oblidar el camp de la formació en valors i atenció a la infància i adolescència a través de la xarxa d’esplais parroquials presents al territori.

Això també forma part de la nostra “foto”. Una realitat que encaixa en una societat, la del Baix, bastant similar a la de tot Catalunya i Europa, on no tothom és creient ni tots els creients són practicants.  No vull només constatar el fet; em semblen més importants les causes d’aquest fet, i en trobem d’internes a l’Església i d’externes. Fent una mica d’autocrítica, entre les causes internes trobem una deficient recepció del testimoniatge de l’Església, és a dir, no l’acabem de transmetre adequadament, o no s’acull com esperaríem. Entre les causes externes hi ha, evidentment, la secularització de la societat i la cultura. Això es manifesta de diverses maneres, des de la voluntat de silenciar públicament tot el que fa referència a allò transcendent o “d’Església”, a la superficialitat i inestabilitat dels valors i contravalors d’aquesta societat líquida.

 

 

Poca pràctica religiosa i, per altra part, ressorgiment de noves formes de viure l’espiritualitat. En alguns casos no passa de ser una moda... El que des de l’Evangeli entenem per espiritualitat és una recuperació del cor on habita l’amor més perfecte, és a dir, l’Esperit de Jesucrist. Aquest amor de l’Esperit ens empeny alhora a obrir-nos a la realitat, als altres i a Déu, en una vida oberta, comunitària, compromesa i transformadora.

El testimoniatge de tants cristians en aquesta línia, que permet la intervenció de Déu en el nostre món, ens dona esperança i ens fa valorar positivament la vivència de la religiositat i la seva aportació a la construcció d’un món millor per a tothom, també al Baix Llobregat.