L’aneguet lleig

Bernat Peso
President del Club Atletisme Gavà

Negar que en aquest país l’esport rei és el futbol és tenir una bena als ulls, no nedarem contra corrent, fins i tot tenint a la comarca veïna un dels millors clubs de la història que capitalitzen tota l’atenció mediàtica. Nens i nenes del Baix Llobregat volen imitar a aquestes estrelles i els clubs de la comarca es nodreixen d’il·lusions i il·lusionats esportistes que ho intenten i s’esforcen, sempre que l’entorn ho permeti. El futbol és un esport que sempre ha tingut bona premsa, i la visibilitat, el bé anhelat pels patrocinadors, sempre ha tingut una gran rellevància.

Però el Baix Llobregat té tradició d’altres coses, considerat com el pati del darrere del Barcelonès ha begut d’un entorn privilegiat, obert al mar i la muntanya, amb una població molt heterogènia i multicultural, donant acollida també a esports i esportistes més minoritaris, però que han arrelat amb molta força, com el Rugbi a Castelldefels i a Cornellà o a Sant Boi amb la seva Santboiana; també el Beisbol/Softbol al mateix Sant Boi, Viladecans o Gavà per posar algun exemple.

Però no és d’aquests esports que us vull parlar, us vull parlar de l’esport del “córrer”, perquè molts es queden amb això quan els hi parles d’ATLETISME. L’aneguet lleig dels esports minoritaris però que cada 4 anys treu els colzes i es converteix en el rei indiscutible de l’esdeveniment esportiu més gran d’aquest costat de la Via Làctia, els Jocs Olímpics.

Citius, altius, fortius (més ràpid, més alt, més fort), la cèlebre frase pronunciada pel baró Pierre de Coubertin en la inauguració dels primers Jocs de l’Edat Moderna, en 1896 (Atenes) és tota una declaració d’intencions. Un esport que combina totes les disciplines i tipologies d’atletes, on competeixen nois i noies en igualtat de condicions, en el mateix esdeveniment, en el mateix recinte, en el mateix esport, i el Baix Llobregat no s’ha quedat enrere.

A poc a poc l’atletisme s’ha fet un forat en els cors dels nens i les nenes, deixant a banda l’atletisme popular que en els últims anys ha guanyat milers d’adeptes i ha omplert els caps de setmana un calendari de ruta sense precedents. La base avança, clubs de la comarca estan fent un salt de qualitat en els seus mètodes, aconseguint el seu lloc com a punta de llança en l’atletisme català i espanyol, com el Cornellà Atlètic i la seva lluita per l’ascens a Divisió d’honor dels últims anys, clubs com el Martorell, el Club Atletisme Gavà (que tinc l’honor de presidir) entre altres que són font inesgotable d’atletes que fan el salt a l’elit, o sense oblidar-se de clubs que continuen creixent malgrat no tenir “casa pròpia”, com el Viladecans o el Sant Just. Però la pedrera de clubs és inesgotable. Pratenc, Sant Boi, Abrera, Collbató, Molins, Olesa, Sant Andreu de la Barca... tots ells amb un denominador comú i dos objectius ben clars, formació d’atletes i obrir-se pas a l’entramat administratiu.

Fer una radiografia de l’atletisme al Baix no és fàcil. Clubs amb grans necessitats i estructura amateur, quasi tots amb atletes competint en l’àmbit estatal, comporten en despeses (desplaçaments, dietes, material...) i en molts casos sense un recolzament adient de patrocinadors i administració.

Però la marca ATLETISME MADE IN BAIX creix per moments. Alguns municipis s’han posat les piles per adequar les instal·lacions ja existents, intentant posar-les al dia, com recentment a Gavà o just ara comencen a Cornellà amb la construcció d’una zona annexa de llançaments. Les sinergies internes s’estan alineant per establir i enfortir les relacions entre clubs de la comarca, rivals a la pista però col·laboradors necessaris fora d’ella.

La falta d’infraestructures definitives, com una pista a Sant Just, l’eterna pista promesa a Viladecans, i la homologació a la de Martorell, són un problema per poder fer el salt de qualitat que l’esport i l’esforç d’atletes, tècnics i directius fan dia rere dia.

L’atletisme té bona imatge però li falta bona premsa, que els mitjans girin el focus cap a aquests bojos que corren, salten i llencen, un dels esports més exitosos de la comarca. Ajudar-nos a posar en valor aquesta energia perquè les administracions apostin decididament per nosaltres, i que el teixit comercial i industrial del Baix Llobregat ens vegi com un company de viatge, i que puguin afegir-se a un trajecte apassionant on tenim molt a aportar. Si hem arribat on hem arribat, amb una petita empenta ens sortim de l’escala.

El Baix Llobregat ja és un puntal de l’atletisme català i espanyol, hem fet girar la cara cap a nosaltres i hem picat molt fort a la porta en els darrers anys. Ara és l’administració, que ha de completar infraestructures esportives pendents i l’ajut més decidit del mecenatge comarcal.

Veniu a fer atletisme amb nosaltres, els clubs del Baix Llobregat us esperen.

 

La importancia de la constancia y del trabajo en equipo

Joan Rodríguez
Presidente del Beisbol Viladecans

Michael Jordan dijo una vez que el talento gana partidos pero el trabajo en equipo y la inteligencia ganan campeonatos. Una frase sencilla, pero qué esconde un mensaje mucho más profundo y que se puede aplicar a todos los ámbitos de la vida, y en concreto me centraré en las organizaciones, tanto empresas como clubs como asociaciones.

Por suerte o por desgracia, en los últimos tiempos me ha tocado estar a un lado y otro de la mesa en el reclutamiento de personas para puestos de trabajo y en todas las entrevistas hay actitudes que se repiten; trabajo en equipo, liderazgo, compromiso y responsabilidad. Valores que no enseñan en asignaturas, sino que se aprenden de la convivencia y del trabajo en grupo, y en el deporte encontramos los ingredientes para potenciar esas actitudes.

No es casualidad que hoy en día estén de moda las charlas motivacionales o el coaching para directivos y trabajadores en las empresas, donde muchas de las referencias que hacen los profesionales en sus charlas son de ejemplos de deportistas, o son los propios deportistas los que dan las charlas.

Quién no ha escuchado la frase de “estudia mucho, saca buenas notas, consigue un buen trabajo y gana mucho dinero”. Y que, por supuesto, tiene mucha razón pero se olvidaron de el “rodéate de gente buena, respeta las opiniones de los demás, solo irás más rápido pero acompañado llegarás más lejos”, etc.

Por eso la práctica del deporte te aporta esas actitudes, ya sea de forma individual, donde se necesita trabajar en equipo con el entrenador y la familia, como en grupo, donde la convivencia es con compañeros, padres y técnicos.

A finales de los 80, con motivo de los Juegos Olímpicos, la inversión en deportes creció; 20 años después, tenemos a Rafa Nadal, Pau Gasol, Iniesta, Casillas, Fernando Alonso, selecciones campeonas del mundo, subcampeonatos y oros olímpicos. Todos y cada uno de ellos son ejemplos de esfuerzo, trabajo, liderazgo, etc.

En el club béisbol Viladecans tenemos muy claro esos conceptos y llevamos 75 años trabajando para y por el deporte y los valores que inculca, prueba de ello y que a diario observo en el campo, es la dedicación y compromiso que muestran nuestros técnicos que fuera de su horario laboral, le dan al club su tiempo extra, sin límites. Y lo hacen porque a ellos el deporte les inculcó eso; no son mediáticos pero aportan al club los valores que tanto se buscan en las empresas.