2. Centres mèdics capdavanters

Malgrat les retallades, la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet compta amb dos referents mèdics per a 1,2 milions de persones: l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans. Tots dos, inclosos els Centres d’Atenció Primària (CAP), pertanyen a la zona metropolitana sud de l’Institut Català de la Salut (ICS). En total, el sistema sanitari disposa de més de 9.000 professionals, principalment dedicats a la infermeria, que cada dia registren unes 35.000 visites. L’enorme potencial permet estar a l’avantguarda en innovació.

2.1. Idibell

Tota la recerca dels hospitals es realitza en l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) que està constantment desenvolupant nous fàrmacs, programes i tractaments per a liquidar i pal·liar múltiples malalties. El centre compta amb més de 800 professionals dedicats a la recerca que s’embarquen dia si i dia també en projectes competitius que suposen una dotació econòmica de 10,8 milions d’euros. El 2017, el volum d’aquestes activitats es xifrava en 552. D’altra banda, l’Idibell ha registrat un total de 1.033 assajos clínics. A això, hem de sumar els articles publicats en revistes de medicina de primer nivell.

2.2. Atenció primària

Respecte a l’atenció primària, en 24 h, els CAP se situen en la primera línia quant a visites es refereix. La xifra de les visites de medicina de família es dispara en 20.000 atencions diàries. D’altra banda, el volum es redueix en visites d’infermeria (9.566) i en visites de pediatria (3.324). En aquesta regió sud, els usuaris disposen de 63 centres d’atenció primària; 44 consultoris locals; cinc centres d’urgències d’atenció primària; i 23 punts d’atenció continuada.

Els professionals recorden que és de vital importància no col·lapsar els hospitals per a casos menors. En l’atenció primària, les visites d’urgències en els CAP han augmentat un 4,2% en el 2017.

2.3. Hospital Universitari de Bellvitge (ICS)

Aquest emplaçament mèdic és meridià a Catalunya. Segons la memòria del ICS 2017, l’hospital atén unes 2.000 consultes externes i 305 urgències. A més, realitza diàriament 78 intervencions quirúrgiques majors de primer nivell. Es tracta d’un centre de tercer nivell que aglutina multitud d’especialitats. De fet, puja el nombre de cirurgies majors en un 16,7% respecte del 2016.

 

L’HOSPITAL DE BELLVITGE ÉS UN DELS CENTRES REFERENTS DE LA COMARCA

 

2.3.1. Material bàsic

Pel que fa als recursos, Bellvitge despunta amb 31 quiròfans operatius i tres unitats de reanimació amb més d’una vintena de punts d’atenció; 66 boxs d’urgències; i més de 200 consultoris de consultes externes. Tot l’hospital disposa de 747 llits llestos per acollir a tots els pacients que requereixin atenció mèdica. Tanmateix, la xifra que despunta són els 52 equipaments d’alta tecnologia, aspecte que està íntimament relacionat amb la capacitat del centre d’atendre casos d’alta gravetat i que precisen d’avanços mèdics de primer nivell.

El 2017, segons detalla l’ICS en la seva memòria, el centre va obtenir un percentatge d’urgències hospitalitzades del 12,7%. La majoria de nivell emergència II i urgència. Els metges posen l’accent en la importància de desviar els casos no urgents als CAP per no saturar els hospitals. Prop de la meitat de les urgències podrien haver estat ateses en medicina familiar.

2.3.2. Optimitzar l’atenció

Bellvitge advoca per millorar la vida d’aquelles persones que pateixen ictus, arrítmies, patologies ginecològiques i altres malalties crítiques. El centre posa en marxa quatre programes d’innovació amb els quals, a través de la tecnologia, es preveu ajudar els usuaris de manera personalitzada i continuada.

El primer projecte se centra en afavorir el diagnòstic de les arrítmies, facilitar el seguiment, i rebaixar el temps d’espera entre la indicació i intervenció. La segona iniciativa, denominada Strack, consisteix a implantar un model integral d’atenció i control a persones que han sobreviscut a un ictus. Gràcies a les noves tecnologies, l’usuari gaudirà d’un seguiment actiu sense assistir al centre, és a dir, evitaria desplaçaments i fer-se proves innecessàries. Precisament, sobre aquesta patologia Bellvitge, també, ha incorporat point of care (diagnòstic ràpid en la capçalera del pacient), un model que permet reduir entre 20 i 25 minuts l’administració del tractament urgent per a pacients amb ictus. Aquesta novetat permet, amb una sola gota de sang i a través de tires reactives, estudiar el nivell de coagulació de l’usuari sospitós de tenir un ictus.

El tercer programa que es planteja busca fomentar la mínima invasió en dones que han sofert una cirurgia oncològica ginecològica, mamària i altres operacions invasives. I finalment, hi ha un quart pla que persegueix assistir precoçment a pacients crítics.

2.3.3. Primer cor artificial

Es tracta d’un hospital de renom pels nombrosos èxits que ha aconseguit al llarg dels anys. L’últim, per cert, la implantació d’un cor totalment artificial a un jove al qual li fallaven els dos ventricles i patia hipertensió pulmonar, la qual cosa impossibilitava un trasplantament cardíac.

A més, el 2019 el centre també va portar a terme en una nit set trasplantaments d’òrgans sòlids forma simultània amb l’ajuda de 30 professionals mèdics. Concretament, quatre de renals, dos d’hepàtics i un de cardíac. Amb aquest punt, Bellvitge es consolida com l’hospital líder a Catalunya en trasplantaments de cor i ronyó, ja que té els índexs més elevats.

2.4. Hospital de Viladecans

Com a hospital de proximitat, dóna cobertura sanitària als habitants de la cornisa del Delta: Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Begues. Encara que la seva activitat és menor, al dia, atén 665 consultes externes i 131 urgències. Quant a cirurgies, es duen a terme 26 intervencions. Aquest punt percentual s’ha incrementat en un 15% respecte al 2016 a nivell anual.

 

L’HOSPITAL DE VILADECANS

 

2.4.1. Recursos assistencials

Per realitzar totes les atencions, l’hospital compta amb 117 llits; 50 consultes externes; 24 boxs d’urgències; vuit equipaments d’alta tecnologia; i un laboratori clínic de primer nivell dedicat a l’assistència territorial.

El percentatge d’urgències hospitalitzades es xifra en 11,5%, la majoria corresponen a nivells d’urgència i menys urgent que, perfectament, podrien ser atesos en l’atenció primària. De fet, segons les dades de la memòria del ICS 2017, set de cada 10 urgències es podrien haver solucionat en el CAP.

2.4.2. En construcció

Després d’una llarga lluita incessant, l’hospital de Viladecans comptarà amb aquesta ampliació que permetrà triplicar el terreny actual, la qual cosa comportarà beneficis per als professionals i els pacients. La consellera de salut, Alba Vergés, va anunciar l’inici de les obres el juliol del 2018 i, actualment, tot segueix en construcció perquè en el procés han de reubicar-se espais. L’objectiu és comptar amb un increment estructural dels recursos assistencials, és a dir: 154 llits, set quirògrafs, 66 sales de CEX i exploracions, 38 espais d’urgències, i 21 places d’hospital de dia.

Fins a finalitzar les obres, que avancen a bon ritme, el centre ha introduït canvis en la superfície de circulació de vehicles, és a dir, s’ha obert un nou accés d’urgències per l’avinguda Gavà i s’ha tancat el pàrquing del centre hospitalari.

2.4.3. Nou model de gestió de sang

L’hospital ha aconseguit, a través de l’aplicació del model Patient Blood Management, emprar un 25% menys d’unitats de sang en les intervencions quirúrgiques. Es tracta d’optimitzar el volum d’aquest bé. L’escassetat de sang derivada de la baixada de transfusions ha obligat el centre a racionalitzar l’ús dels components sanguinis en les cirurgies sense perjudicar l’evolució clínica de les persones operades.

Amb aquesta novetat, la disminució de les unitats administrades, l’hospital optimitza les reserves de sang i permet que els usuaris es recuperin en menys temps, la qual cosa comporta una reducció del temps d’ingrés hospitalari. Per exemple, el centre usa aquest model en cirurgies de pròtesis de genoll o maluc. El 2018, només el 9,1% dels pacients que es van sotmetre a una d’aquestes intervencions va rebre una transfusió, mentre que la mitjana global està en 12,1%. Aquest procés mèdic està recomanat des del 2011 per l’Organització Mundial de la Salut i des de 2017 per la Unió Europea.

2.4.4. Millores en el sistema d’avís a pacients

L’equipament, que recentment ha estat premiat per la seva qualitat assistencial pel Consorci de Salut Social de Catalunya en la categoria de centres mèdics bàsics, ha millorat el sistema d’avís als usuaris en consultes externes amb la instal·lació de pantalles tàctils que s’assemblen a caixers automàtics. Aquests equips permeten imprimir tiquets i indiquen on ha d’esperar el pacient i a quina consulta s’ha de dirigir.

2.5. Sant Joan de Déu Esplugues

Aquest centre hospitalari té més de 150 anys d’història. L’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu, primer hospital infantil d’Espanya en 1867, va fundar aquest emplaçament que cent anys després es va incorporar a la Xarxa Hospitalària d’Utilització pública fins a arribar a ser referent a escala internacional en pediatria, obstetrícia, ginecologia i altres àrees d’especialització com a oncologia o la cardiocirurgia. En concret, Sant Joan de Déu està situat en el barri de Finestrelles d’Esplugues de Llobregat.

 

SANT JOAN DE DÉU ÉS REFERENT EN SALUT INFANTIL

 

Segons la memòria del centre del 2018, els professionals atenen diàriament 1.076 consultes externes diàries; practiquen 323 urgències i nou parts. Són algunes dades que evidencien l’elevada activitat que registra aquest hospital que està a l’avantguarda de nous tractaments contra diverses malalties que afecten els més petits de la casa.

2.5.1. Elit

Es tracta d’un hospital de primer nivell nacional i internacional, i és que el 25% dels nens amb càncer tractats a Sant Joan de Déu d’Esplugues ve de fora d’Espanya. De fet, el 2018, dels 298 menors atesos, 78 eren estrangers, procedents sobretot de Rússia, Regne Unit, EAU, Ucraïna, la Xina i Veneçuela. Aquest gran acolliment que té el centre és degut en part a la construcció del nou centre oncològic infantil, el Pediatric Cancer Center de Barcelona, la inauguració del qual es preveu per al 2020.

L’hospital també és pioner en un tipus d’immunoteràpia contra el càncer pediàtric. Aquesta nova teràpia innovadora denominada CAR-T 19 és finançada pel Ministeri de Sanitat i ja ha salvat la vida d’alguns nens. Amb aquest tractament personalitzat es tracta la leucèmia linfoblástica aguda, un dels càncers més freqüents entre els nens que afecta entre tres i quatre pacients de cada 10.000 menors i a Espanya es donen uns 10 casos a l’any.

2.6. Parc Sant Joan de Déu de Sant Boi

Va ser el doctor Antoni Pujadas qui va fundar el centre Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental a Sant Boi de Llobregat el 1854. Més tard, l’emplaçament va ser venut a l’Ordre Hospitalària i al capdavant de la direcció es va posar al pare Benito Menni. Cap al 1978, s’inaugura l’Hospital de Sant Boi de Llobregat de titularitat privada en medicina general. La seva evolució és tan notable que la Conselleria de Salut, l’any 2006 i a través del CatSalut, es decideix construir un nou centre comunitari que incorpora el servei de medicina general i cirurgia. Tres anys després, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu és una xarxa de serveis assistencials, docents i de recerca, integrada en dos grans àmbits: salut mental i hospital general.

Recentment, s’ha acreditat en aquest centre la Unitat d’Atenció al Pacient amb VIH i s’aposta per la Unitat Territorial de malalties infeccioses de Transmissió sexual.

2.6.1. Noves tecnologies

El centre oferirà als seus pacients la possibilitat de fer consultes mitjançant videotrucades gràcies a l’acord que s’ha realitzat amb l’app videoconsultes mèdiques Gadaca Salut. Aquest servei abasta pacients de dins i fora del nostre país, i permet als professionals atendre’ls durant les 24 hores els 365 dies de l’any sense necessitat de desplaçar-se al centre hospitalari. L’objectiu donar una millor assistència mèdica a les persones que pateixen una malaltia.

3. Radiografia sanitària

Després d’anys de retallades en la sanitat pública, el sindicat de Comissions Obreres comença a augurar una tèbia recuperació del sector a la comarca del Baix Llobregat arran de la vaga dels facultatius de medicina. No obstant això, aquest repunt no és suficient perquè les llargues llistes d’espera continuen i la insuficiència de personal és notòria. La situació econòmica asfíxia a moltíssims ciutadans pel que la majoria de la gent no es pot permetre una assegurança privada. Anys enrere si que havia augmentat el percentatge de persones que contractava una mútua, però ara se sol anar al servei d’urgències dels hospitals.

 

TAULA DE DEBAT AMB REPRESENTANTS DEL MÓN SANITARI DE LA COMARCA EL 2016, DE LA MÀ DE BCN CONTENT FACTORY

 

3.1. Principals obstacles

3.1.1 Gestió privada

A Catalunya, el departament de sanitat aposta pels consorcis, la gran majoria són públics (un 50% del capital). No obstant això, en aquesta comunitat destaca per la seva rellevància el Consorci Sanitari Integral que, encara que és d’índole pública, la gestió acostuma a ser privada. Enric Dolado, secretari de CCOO sanitat al Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès i Anoia, assegura que la tendència actual és “derivar les proves a centres privats amb l’excusa que no es poden assumir en els centres públics, tot sota criteris econòmics i no sanitaris”. La clau de la qüestió resideix que, en general, són les empreses concertades i de pagament les que guanyen els concursos perquè són les úniques que es presenten. Dolado relata que, per exemple, molts ciutadans de la comarca baixllobregatina i de l’Hospitalet últimament “es realitzen les ecografies en un centre de Barcelona”.

3.1.2. Excés de primeres visites

Actualment, hi ha un excés de primeres visites en detriment de les segones que són citacions que requereixen una major especialització. De fet, aquestes últimes, en moltes ocasions, queden als llimbs, és a dir, es perden amb el temps. En aquests moments, els pacients arriben a esperar fins a 3 mesos perquè els adjudiquin una primera visita, però la dada esgarrifosa és que la llista d’espera per a una atenció personalitzada podria arribar a aconseguir l’any com és el cas de traumatologia.

Segons Dolado, ara mateix, “l’estructura està molt tancada. Interessa més tenir primeres visites que segones perquè garanteix una major facturació. No s’estableix temps d’espera per a la visita d’especialització. Això ocorre ara per exemple a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. No obstant això, quan la gestió del centre la cap a l’Institut Català de la Salut, tot es feia sota demanda”.

La realitat és que en el Consorci Sanitari tenen el criteri que les peticions funcionen per patologies, és a dir, que, si pateixes artrosis en una cama i t’arriba la segona visita, només, en principi, et mirarien aquesta malaltia. Ara bé, si et fan mal les dues cames, hauries de fer una primera visita perquè només et visiten del que surt en la petició, referència de la primera visita. Aquest col·lapse en el sistema de primeres visites satura els metges de família.

3.1.3. Urgències col·lapsades

Les urgències als hospitals solen estar saturades i els professionals estan desbordats de treball, sobretot, en temporada d’hivern que implica virus gripals. Des de CCOO es fa una especial crítica al sistema d’urgències de l’Hospital Moisses Broggi de Sant Joan Despí, perquè a principis de l’any 2019 es van tancar 68 llits. El comitè d’empresa del centre mèdic va denunciar aquesta situació insostenible que afecta directament als treballadors. De fet, llavors, molts usuaris van afirmar haver esperat fins a cinc hores en el passadís d’urgències esperant un llit i, fins i tot, alguns van constatar que una mateixa infermera havia d’atendre 30 pacients.

 

HELICÒPTER DEL SERVEI D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES PER ATENDRE CASOS URGENTS

 

Els professionals de la medicina recorden que en aquest complex entorn és difícil o gairebé impossible realitzar una assistència de qualitat, ja que fins i tot es posa en risc la seguretat del pacient que ni té intimitat i alguns al·leguen sentir-se observats. Segons Dolado, “aquesta problemàtica va néixer quan es va crear el Moisses Broggi perquè sempre ha tingut les urgències col·lapsades des que es va fundar en 2010”. El centre mèdic el gestiona el Consorci Sanitari Integral, entitat pública que presta serveis al Baix Llobregat i l’Hospitalet.

A l’Hospital de Viladecans també hi ha col·lapse en urgències. La idea era tancar-ho, però gràcies a la pressió dels ciutadans s’ampliarà. No obstant això, per les llargues llistes d’espera moltes activitats s’estan derivant a altres centres concertats com per exemple les proves d’oftalmologia.

3.1.4. Pèrdua de professionals

Encara que la veritat és que la situació es comença a revertir, s’arrossega encara la crisi d’haver perdut professionals. “Les baixes no es cobrien, ni les jubilacions, ni les vacances, la qual cosa és una herència les conseqüències de la qual perduren per la sobrecàrrega”, afirma Enric Dolado de CCOO. No obstant això, fa dos anys que el sector de la sanitat comença a respirar a partir de la vaga de metges de Catalunya que va suposar que es realitzessin contractes més llargs.

 

LES AMBULÀNCIES DEL SEM SÓN RÀPIDES, PERÒ A VEGADES LES DE TRANSPORT COL·LECTIU EN RUTA NO GAIRE 

 

Per exemple, “si faltaven dos metges de família sol es cobria un o bé es feia girar al personal per a abastar diferents serveis. D’altra banda, les reduccions de jornada no es complien, acabes fent jornada completa perquè el metge té pacients a la porta esperant”, recorda Dolado. Aquesta situació ara s’ha revertit bastant perquè es contracta personal, però fan falta metges de família. Principalment, és pràcticament impossible aconseguir professionals especialitzats en pediatria, infermers. A més, convoquen poques places en el MIR. “Els metges de família i els infermers no volen treballar al Baix Llobregat perquè han de cobrir diversos pobles i el professional es desplaça amb el seu cotxe”, assegura Dolado. I és que fer domiciliació a Sant Feliu de Llobregat encara podria ser senzill perquè és relativament gran i tot està concentrat, però a Vallirana has d’assumir urbanitzacions. En alguns centres mèdics si que disposen de vehicles assistencials, o fins i tot a vegades tenen un complement per desplaçament, però no és compensatori.

Sobre la contractació, el principal inconvenient és que amb la falta de pressupostos no es poden fer contractes d’interinatge llargs. Ara, la tendència és, si hi ha una plaça estructural vacant, cada mes renoven el contracte.

3.1.5. Transport col·lectiu

Les ambulàncies del servei d’urgències són ràpides, el problema ve amb aquells vehicles que fan transport col·lectiu per ruta. Recorren tot el Baix Llobregat per recollir els pacients. “El Catsalut contracta empreses més barates i això fa que les ambulàncies perdin visites perquè escassegen. Pren decisions polítiques i no sanitàries”, insisteix Dolado. Hi ha persones que han d’esperar-se de dues a tres hores perquè arribi la seva ambulància.

 


MARTORELL VEURÀ EL SEU HOSPITAL AMPLIAT EL 2027

El 2019 també ens ha deixat una esperada notícia al Baix Llobregat Nord. Després d’anades i tornades i promeses incomplertes, la necessària ampliació de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell és ja una realitat. El projecte de millora d’un centre que patia col·lapses va ser presentat el març del 2019, amb la presència del president de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu i alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa; l’alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca i el director-gerent del centre mèdic, Manuel Álvarez.

 

L’HOSPITAL DE MARTORELL QUEDARÀ AMPLIAT SOBRE L’ANY 2027

 

Les obres es portaran a terme en el 90% de l’hospital, que creixerà un 25%. A més, s’habilitaran 20 habitacions més, fins a arribar a les 149, es crearan 24 punts d’atenció ambulatòria nous –n’hi haurà 56 en total- i hi haurà 19 box d’urgències. Tot plegat, la reforma contempla la construcción d’un segon edifici per a atencions ambulatòries, d’hospitalització i de serveis de suport. Les obres trigaran vuit anys en acabar-se, segons les estimacions.