2. Protagonistes: Centres hospitalaris clau
Malgrat les retallades, la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet compta amb dos referents mèdics per a 1,2 milions de persones: l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans. Tots dos, inclosos als Centres d’Atenció Primària (CAP), pertanyen a la zona metropolitana sud de l’Institut Català de la Salut (ICS). En total, el sistema sanitari disposa de més de 9.000 professionals, principalment dedicats a la infermeria, que cada dia registren unes 35.000 visites. L’enorme potencial permet estar a l’avantguarda en innovació.
2.1. Idibell
Tota la recerca dels hospitals es realitza a l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) que està constantment desenvolupant nous fàrmacs, programes i tractaments per a liquidar i pal·liar múltiples malalties. El centre compta amb més de 800 professionals dedicats a la recerca que s’embarquen dia si i dia també en projectes competitius.
Entre els darrers avanços destaca l’anunciat l’estiu de 2023. Dos estudis liderats per l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital Universitari de Bellvitge evidencien que mostres no invasives com l’orina, una citologia o una automostra vaginal a través de petits dispositius semblants a un tampó, serien útils per detectar el càncer d’endometri. Això suposaria una eina fiable i fàcil de fer servir que permetria conèixer el pronòstic de cada dona i ajustar el tractament a les seves necessitats.
D’altra banda, també l’IDIBELL desenvolupa un nou mètode altament sensible que combina la seqüenciació massiva del material genètic de les pacients i la posterior anàlisi bioinformàtic que permetria detectar canvis a l’ADN que podrien predir desenvolupament del càncer d’endometri. La prova s’ha aplicat a 93 dones amb Síndrome de Lynch, una predisposició genètica a patir càncer.
Es tracta d’un estudi on la col·laboració d’oncòlegs, patòlegs, genetistes, bioinformàtics, epidemiòlegs i ginecòlegs de l’IDIBELL, l’ICO, el IDIBGI, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Universitari Josep Trueta ha estat imprescindible per traslladar els resultats del laboratori a les pacients.
També a partir de les cèl·lules de dos germans, un equip de l’IDIBELL ha creat dos models de cor basats en cèl·lules mare. Gràcies a aquests models han pogut desxifrar perquè un dels germans presenta símptomes molt més severs de la cardiopatia hereditària que pateixen tots dos. Es tracta d´un gran exemple de medicina personalitzada, on es presenta una estratègia per poder oferir de forma fàcil i directa el tractament més efectiu per a cada pacient. La utilització de models com aquests pot estalviar temps, diners i estudis molt més amplis i costosos.
2.2. Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)
L'Hospital Universitari de Bellvitge és un gran hospital terciari. Amb 5.200 professionals expertes, está dotat de recursos físics, d’assistències anuals, de procediments innovadors, de projectes d’investigació en marxa, d’activitats docents… I és un hospital en xarxa perquè colidera amb l’atenció primària l’atenció integrada de l’àrea de referència i estableix col·laboracions amb altres hospitals del territori a través de serveis compartits, acords per a unitats funcionals i serveis estesos de terciarisme. És l’hospital de referència comunitari per a 201.192 habitants de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat i és centre referent en els processos que requereixen d’alta tecnologia per a més de 2 milions d’habitants de les àrees Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
A més, forma part d’un gran clúster biomèdic situat a l’Hospitalet de Llobregat. L’Hospital Universitari de Bellvitge, juntament amb la Universitat de Barcelona, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut de recerca IDIBELL, conformen el Campus de Bellvitge.
2.2.1. El HUB: 50 anys d’història
L’Hospital de Bellvitge va complir els seus 50 anys d’història el passat 2022. Inaugurat pels prínceps Joan Carles i Sofia el 8 de novembre de 1972, i sota el nom de “Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España”, el centre es va convertir en un punt de referència dins el sistema sanitari de l’àrea de Barcelona, així com un element estratègic per a la transformació social i econòmica del barri de Bellvitge.
El HUB va ser construït sobre una zona agrícola de la qual ara només es conserva Cal Trabal, l’últim reducte agrícola de l’Hospitalet de Llobregat. Al llarg del temps, la presència de l’hospital com a centre d’assistència, formació i investigació ha estat decisiva per a l’evolució del barri i per a la millora i adaptació de les seves infraestructures en un context de canvi. La seva història, però, queda ara plasmada al llibre Hospital Universitari de Bellvitge. 50 anys, una publicació editada per l’hospital per a commemorar l’efemèride.
2.2.2. Pioner en iniciatives de Psicologia Clínica
A l’estiu de 2023, el HUB s’ha convertit en el primer “gran centre públic de l’Estat” en crear una Unitat de Psicologia Clínica, amb l’objectiu de donar resposta a la demanda d’actuacions respecte la salut mental i el benestar emocional, tant per a pacients com per a personal de l’hospital. Fins ara, la Psicologia Clínica i de la Salut sempre havia estat integrada dins els serveis de Psiquiatria hospitalaris. Però, tal i com ha comunicat el mateix centre, aquest canvi organitzatiu agruparà a partir d’ara als psicòlegs clínics en una “unitat específica, independent i transversal” que atengui a pacients de tot l’hospital.
El nou servei del HUB comprendrà com a model dues grans àrees en les que treballen actualment els professionals de Psicologia Clínica de l’hospital, i que són “referents a nivell estatal i internacional”: la unitat de Joc Patològic i Addicions Comportamentals i la de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Junt amb aquests punts de referència, el personal de l’hospital proporciona el servei de psicologia clínica en àrees com la Nefrologia, el Servei d’Endocrinologia o la Unitat de Cures Intensives (UCI), així com al grup de Malalties Minoritàries, la Unitat Multidisciplinar d’Atenció Post-COVID 19 o el programa No Estàs Sol (NES) d’actuació davant un esdeveniment advers o situacions de caràcter familiar especialment sensibles.
Paral·lelament, aquesta acció clau pretén impulsar la docència i la investigació en aquest àmbit. Per aquest motiu, s’han dissenyat una sèrie de protocols per a analitzar les dades assistencials i fer que la psicologia clínica es converteixi en la base de projectes d’investigació, així com s’han incorporat nous perfils professionals en aquest camp.
2.2.3. Bioclúster d’innovació i salut a Bellvitge
Bellvitge continua sent l’enclavament de referència dins les polítiques de la segona ciutat més gran de Catalunya. I és que al llarg del proper mandat 2023-2027 de l’alcaldessa socialista Núria Marín està previst desenvolupar el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia (PDU), que contempla la construcció d’un bioclúster d’innovació i salut, un conglomerat d’empreses vinculades a la biomedicina al seu pas pel soterrament de la Granvia. D’aquesta manera, l’Hospital de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital Duran i Reynals – seu de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) –, així com el campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat formaran part d’aquesta transformació.
Amb una inversió de 229 milions d’euros, el clúster preveu modificar aproximadament un 8% del territori. La idea principal és “potenciar i consolidar el desenvolupament i la innovació biomèdica a través d’un potent ecosistema que atregui a empreses de la salut”, tal i com defensa la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet.
Per sobre del vial soterrat de la C-246, es contempla una gran zona verda de 254.124,16 m2, que funcionarà com a connector entre el riu Llobregat i la ciutat. També es projecten altres incorporacions com hotels o residències per a estudiants, així com un possible campus docent, derivat de l’interès d’algunes universitats per a participar en aquest ecosistema d’innovació. De la mateixa manera, es preveu la construcció d’un equipament esportiu a Bellvitge, en torn la masia de Cal Trabal - a la imatge -.
2.2.4. Obstacles al Biopol-Granvia
El polèmic pla urbanístic ha estat declarat nul a través de dues sentències del TSJC, la darrera d’elles a finals de l’any 2020, junt amb les denúncies d’ERC, els comuns, la CUP i Depana, el que ha provocat que el projecte hagi estat paralitzat durant dos anys.
No obstant, una posterior modificació del PDU, que blinda la discutida protecció de la zona agrícola de Cal Trabal – entre d’altres canvis – ha estat aprovada pels republicans, que celebren la seva incorporació dins les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D’aquesta manera, el passat mes de desembre de 2022 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit metropolità de Barcelona va donar llum verda al projecte.
Això no obstant, haurà d’avançar en paral·lel a les protestes de plataformes veïnals com No Més Blocs, que està treballant per a tornar a paralitzar el pla per la via judicial i que desconfia de que Cal Trabal sigui tipificada com a zona verda. El projecte encapçalat per Marín s’enfronta també l’oposició de L’Hospitalet En Comú Podem i a la mirada crítica d’ERC, tot i que ha aprovat el pla inicial.
2.3. Bellvitge, l’IDIBELL i l’ICO: lideratge en investigació
Dos estudis liderats per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital Universitari de Bellvitge han demostrat que és possible detectar el càncer d’endometri a través d’una citologia, d’automostres vaginals o de la orina. Els estudis constitueixen un avenç significatiu en aquest camp, doncs evidencien que, a través de petits dispositius similars a un tampó, és possible diagnosticar el càncer d’endometri, que és un dels més freqüents entre les dones i que afecta a més de 400.000 dones a l’any en tot el món.
Actualment, la diagnosi del tumor es fa a través de biòpsies a l’endometri, un sistema intrusiu i dolorós. No obstant, i mitjançant aquests procediments no invasius, s’obre la possibilitat a que les pacients puguin obtenir automostres de manera il·lesa. Es tracta, doncs, d’una eina confiable i fàcil d’utilitzar, que permetria conèixer el pronòstic de cada dona i ajustar el tractament a les seves necessitats, tal i com han exposat els centres sanitaris impulsors de l’estudi.
“Els mètodes no invasius podrien reduir la pressió assistencial, la necessitat de derivació a un especialista i contribuir a un diagnòstic més ràpid que millori la supervivència de les pacients. Hem de tenir en compte que un retard en el diagnòstic obliga a utilitzar tractaments més agressius i representa un pitjor pronòstic”, ha assegurat la Dra. Laura Costas, investigadora principal de l’IDIBELL i l’Institut Català d’Oncologia, membre del CIBERESP, i líder dels projectes.
2.4. Hospital de Viladecans
Com a hospital de proximitat, dóna cobertura sanitària als habitants de la cornisa del Delta: Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Begues. El dia 21 de juny del 2023 es va celebrar el 70 aniversari de la inauguració de l’edifici principal de l’Hospital de Viladecans per iniciativa del Martí Roca, de la companyia Roca Radiadores. El nou edifici triplica la superfície i significa una modernització.
2.4.1. Premiat per l’estratègia de gestió de la sang
L’Hospital de Viladecans ha estat premiat al 2023 amb el guardó a l’hospital amb més increment anual a l’índex MAPBM. Els premis organitzats pel grup de recerca MAPBM i Vifor Pharma reconeixen els hospitals que implementen estratègies de gestió de la sang dels pacients i aconsegueixen millors resultats en seguretat i eficiència.
L’hospital ha aconseguit, a través de l’aplicació del model Patient Blood Management, emprar un 25% menys d’unitats de sang en les intervencions quirúrgiques. Es tracta d’optimitzar el volum d’aquest bé. L’escassetat de sang derivada de la baixada de transfusions ha obligat el centre a racionalitzar l’ús dels components sanguinis en les cirurgies sense perjudicar l’evolució clínica de les persones operades.
Amb aquesta novetat, la disminució de les unitats administrades, l’hospital optimitza les reserves de sang i permet que els usuaris es recuperin en menys temps, la qual cosa comporta una reducció del temps d’ingrés hospitalari. Per exemple, el centre utilitza aquest model en cirurgies de pròtesis de genoll o maluc.
2.5. Hospital de Martorell
L’Hospital de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell (FHSJDM) proporciona una àmplia assistència a municipis del nord del Baix Llobregat, entre els que s’inclouen Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Olesa de Montserrat, Collbató, Abrera, Esparreguera, Castellví de Rosanes i Sant Esteve Sesrovires.
Aquesta càrrega implica la urgència de disposar d’uns equipaments amplis per donar cobertura a tota la demanda que rep, una necessitat que s’ha reivindicat durant un llarg temps.
2.5.1. Tancament de la primera casa de parts
L’hospital ha estat un dels protagonistes de la situació de sobrecàrrega extrema als hospitals del Baix Llobregat. Així ho ha denunciat el comitè d’empresa del centre, que explica que la situació assistencial “empitjora dia a dia i hem arribat a una situació límit de cansament físic i mental que afecta a tot el personal i repercuteix directament als usuaris”.
A això se suma el tancament de la casa de parts de l’Hospital, que va suscitar les reclamacions per part del Consell de Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya. Després de sis anys en funcionament i 385 parts atesos, la dependència, pionera a Catalunya, es veia obligada a tancar les seves portes degut a la falta de comadrones.
2.5.2. Renovació dels equipaments
En aquesta línia, el Departament de Salut ha confirmat la destinació d’una subvenció de 32 milions d’euros per la Fundació de l’Hospital Sant Joan de Déu. La previsió era que el projecte realitzés unes actuacions de reforma del 90% de l’espai, expandint un 25% de la superfície útil a través de l’ampliació de l’edifici actual i la construcció d’una nova edificació per a l’atenció ambulatòria.
Actualment, l’Hospital ja ha dut a terme la renovació de la planta 0 de l’antiga residència i s’ha incrementat el nombre de professionals per a atendre el conseqüent augment de serveis, així com s’han incorporat especialistes en traumatologia i pneumologia. A més a més, s’han afegit 10 nous consultoris de consultes externes, per tal de millorar l’atenció als pacients i reduir les llistes d’espera. També s’ha ampliat el conveni de col·laboració amb l’Hospital Universitari de Bellvitge als serveis d’urologia, nefrologia i cirurgia plàstica.
2.6. Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues
L’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu, primer hospital infantil d’Espanya en 1867, va fundar aquest emplaçament que cent anys després es va incorporar a la Xarxa Hospitalària d’Utilització pública fins a arribar a ser referent a escala internacional en pediatria, obstetrícia, ginecologia i altres àrees d’especialització com a oncologia o la cardiocirurgia. En concret, Sant Joan de Déu està situat en el barri de Finestrelles d’Esplugues de Llobregat.
Segons la memòria del centre del 2021, els professionals van atendres 126.945 urgències, 305.296 consultes externes, han practicat 3.442 parts i van fer durant tot l’any 15.494 intervencions quirùrgiques. Són algunes dades que evidencien l’elevada activitat que registra aquest hospital que està a l’avantguarda de nous tractaments contra diverses malalties que afecten els més petits de la casa.
2.6.1. Elit
Es tracta d’un hospital de primer nivell nacional i internacional, i és que el 25% dels nens amb càncer tractats a Sant Joan de Déu d’Esplugues ve de fora d’Espanya. L’hospital també és pioner en un tipus d’immunoteràpia contra el càncer pediàtric. Aquesta nova teràpia innovadora denominada CAR-T 19 és finançada pel Ministeri de Sanitat i ja ha salvat la vida d’alguns nens. Amb aquest tractament personalitzat es tracta la leucèmia linfoblástica aguda, un dels càncers més freqüents entre els nens que afecta entre tres i quatre pacients de cada 10.000 menors i a Espanya es donen uns 10 casos a l’any.
2.7. Parc Sant Joan de Déu de Sant Boi
Va ser el doctor Antoni Pujadas qui va fundar el centre Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental a Sant Boi de Llobregat el 1854. Més tard, l’emplaçament va ser venut a l’Ordre Hospitalària i al capdavant de la direcció es va posar al pare Benito Menni. Cap al 1978, s’inaugura l’Hospital de Sant Boi de Llobregat de titularitat privada en medicina general.
La seva evolució és tan notable que la Conselleria de Salut, l’any 2006 i a través del CatSalut, es decideix construir un nou centre comunitari que incorpora el servei de medicina general i cirurgia. Tres anys després, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu és una xarxa de serveis assistencials, docents i de recerca, integrada en dos grans àmbits: salut mental i hospital general. Recentment, s’ha acreditat en aquest centre la Unitat d’Atenció al Pacient amb VIH i s’aposta per la Unitat Territorial de malalties infeccioses de Transmissió sexual.
2.7.1. Noves tecnologies
El centre ofereix als seus pacients la possibilitat de fer consultes mitjançant videotrucades gràcies a l’acord que s’ha realitzat amb l’app videoconsultes mèdiques Gadaca Salut. Aquest servei abasta pacients de dins i fora del nostre país, i permet als professionals atendre’ls durant les 24 hores els 365 dies de l’any sense necessitat de desplaçar-se al centre hospitalari. L’objectiu és donar una millor assistència mèdica a les persones que pateixen una malaltia. L’objectiu bàsicament és oferir i donar una millor assistència mèdica.
2.8. Vithas inverteix 90 milions a Esplugues en un hospital que obrirà el 2025
Als terrenys de l’antiga fàbrica Montesa d’Esplugues es construeixen 2.105 habitatges, dels quals 1.059 seran de protecció oficial, la majoria (750) en règim de lloguer. L’operació urbanística inclourà altres equipaments, entre els quals destaquen un centre cívic, una comissaria de la Policia Local d’Esplugues i un nou hospital privat del grup Vithas que es preveu entri en funcionament durant la primera meitat de l’any 2025, amb una inversió al voltant dels 90 milions.
Vithas pertany al grup GoodGrower, una societat que, al seu torn, pertany al Grup Familiar Gallardo, fundador i principal accionista dels laboratoris farmacèutics Almirall i una de les fortunes més grans d’Espanya. La família Gallardo va crear GoodGrower el 2007 per “canalitzar projectes empresarials al sector de la salut”.
Així, Vithas va néixer el 2011, després que Adeslas posés a la venda els seus deu hospitals i els adquirís GoodGrower. A Espanya, el grup ja compta amb "20 hospitals, més un en construcció a la ciutat de València, i 37 centres mèdics i assistencials a 14 províncies”, destaquen des del grup Vithas.
3. Radiografia sanitària
3.1. Els serveis sanitaris catalans
El col·lapse i la falta de recursos de personal als centres sanitaris continua sent una de les principals preocupacions a l’àmbit de la sanitat. Gina Pol, consellera comarcal de Salut i regidora del PSC a l’Ajuntament de Sant Just Desvern, assenyala que “l’Atenció Primària és preocupant, amb un empitjorament del servei agreujat per manca de professionals”. I afegeix que “les administracions locals, les persones usuàries i els equips professionals detecten un empitjorament del servei, que s’ha agreujat de manera important per l’impacte de la pandèmia”. Com a conseqüència, “la demanda d’assegurances privades s’ha incrementat a Catalunya, sent una de les comunitats amb major penetració del sector privat”.
Pol també apunta que “existeix una important manca de professionals, tant a la medicina familiar com en les especialitats de pediatria, ginecologia i psicologia”. Argumenta que “les retallades i alhora les massives jubilacions actuals i en un futur immediat comprometen les cobertures i generen un increment de la pressió als professionals que treballen en els centres”.
3.1.1. L’Atenció Primària
En un anàlisi de l’estat de les infraestructures sanitàries al Baix Llobregat, Pol exposa que aquest “es va deteriorant progressivament amb espais i edificis en condicions deficients que necessiten reformes o ampliacions”. Apunta que “s’han tancat consultoris i l’edificació o adaptació de nous CAPs i CUAPs en zones on hi ha llargues llistes d’espera o en aquelles que la distància i la manca d’una xarxa potent de transport públic impossibilita que les persones amb la mobilitat reduïda, i en especial el col·lectiu de la gent gran de la comarca, es puguin desplaçar”.
A més a més, Pol creu que no es pot donar una bona atenció primària si el 75% dels pacients seran atesos online aquest 2023. I afirma que “les atencions telefòniques i telemàtiques no poden substituir el seguiment que tenia la infermeria regular i presencial de pacients que aglutinen diverses afeccions o malalties cròniques”.
Reconeix, però, que “l’atenció primària no es veu tan atractiva com l’atenció l’hospitalària en molts casos, i per tant, cal trobar incentius per a fomentar la formació i especialització de professionals i garantir la cobertura laboral de totes les necessitats professionals detectades”. La consellera afirma, doncs, que la solució a l’Atenció Primària passa per “incrementar la inversió com a mínim el 25% en els pressupostos generals de la Generalitat”.
3.1.2. Els hospitals del Baix Llobregat, ofegats per la pressió
Tot fent una radiografia de la situació actual dels hospitals de la comarca, Pol assenyala “el malestar dels professionals sanitaris en general i la forta càrrega laboral que acumulen des de la pandèmia”, una situació “que requereix el diàleg i l’atenció prioritària del departament de Salut de la Generalitat”.
De fet, Hospitals com el Moisès Broggi de Sant Joan Despí, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi i l’Hospital de Martorell pateixen les greus conseqüències de la manca d’espai i de professionals. Des de sindicats com CCOO i UGT, treballadors d’aquests centres han denunciar situacions com la falta de recursos assistencials i l’aglutinació de pacients als passadissos, així com l’esgotament físic i mental dels professionals, que fins i tot arribaven a doblar les guàrdies i fer jornades laborals de 24h seguides per a donar cobertura a totes les necessitats. Especialment, però, s’assenyalava la dificultat per a fer front al servei d’Urgències, que es col·lapsava ràpidament i provocava que molts pacients haguessin d’esperar fins a 12h per a ser atesos.
3.1.3. El personal sanitari es mobilitza
La vaga dels dies 25 i 26 de gener de 2023, encapçalada per Metges de Catalunya (MC) per a reivindicar una millora de les condicions al sector de la sanitat, sembla no haver aconseguit cap avenç. Vuit mesos després d’aquesta protesta, que va concloure amb un acord de negociació amb la Generalitat, la organització sindical adverteix a l’estiu de 2023 que es podrien convocar noves mobilitzacions si no s’observa un canvi “palpable” a les negociacions.
Així ho ha manifestat el seu secretari general, Xavier Lleonart, que ha lamentat els “molts obstacles i dificultats” obtinguts durant la taula bilateral entre l’organització, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i la Conselleria de Salut, que s’ha reunit un total de vuit vegades. De no arribar a cap solució viable, els professionals sanitaris podrien tornar a mobilitzar-se aquesta tardor per a protestar per la deficient situació sanitària, on la comarca del Baix Llobregat es veu directament afectada.
Com a exemple de l’escassetat d’acords, Metges de Catalunya apunta que la taula bilateral no ha tractat qüestions com el dèficit de personal, les condicions assistencials dels pacients, la formació continuada dels metges facultatius i els nous models de governança, condicions que MC va posar sobre la taula per a desconvocar la vaga de gener.
El secretari general sindical ha assenyalat també l’increment del preu de les guàrdies dels metges residents de l’Institut Català de la Salut (ICS), que s’havia pactat equiparar al preu del III Conveni de la Sanitat Concertada del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (Siscat), i que fins ara no s’havia fet. El sindicat, però, queda a l’espera de la realització d’aquesta millora, per a la qual es demanaran als residents les nòmines d’abans i després de l’aplicació de la mesura i es valorarà si s’han millorat les condicions salarials.
3.2. Salut ciutadana
3.2.1. La densitat als barris de l’Hospitalet
L’augment demogràfic a les ciutats és cada vegada més una qüestió que cal abordar. I ho és especialment per a l’Hospitalet de Llobregat, doncs segons l’estudi Population and housing census 2021: first EU results, els dos quilòmetres quadrats més densos de la Unió Europea es troben al nord d’aquesta ciutat, als barris de La Florida-Les Planes i Pubilla Cases i el barri de Collblanc-Torrassa. L’informe, publicat al 2023 per l’’Eurostat’, la Oficina Estadística de la Unió Europea (UE), presenta una classificació dels quilòmetres quadrats amb major densitat de població a la Unió Europea a partir de les dades obtingudes l’any 2021. Així doncs, el debat sobre la densitat poblacional apunta directament al barri de La Florida, la zona amb més habitants per quilòmetre quadrat.
L’origen de la massificació de l’Hospitalet radica a les dècades dels 50 i 60, quan hi va haver un gran flux de persones – generalment procedents d’Andalusia i Extremadura – que van emigrar cap als nuclis urbans. La poca planificació urbanística, sumada a un increment de migracions que continua en l’actualitat – amb procedències del Marroc, Bolivia, Pakistan o la Índia, principalment –, ha provocat que la ciutat afronti diverses dificultats per a subministrar els serveis necessaris d’educació, accés a l’habitatge i a l’àrea sanitària, a més de manca de zones verdes i espais lliures d’esbarjo ciutadà, una situació que cal posar sobre la taula.
La conselleria de Salut ha incorporat a professionals de la salut mental als centres d’atenció primària (CAP) a les àrees amb un índex més baixos socioeconòmics com a referents emocionals, com és el cas de la psicòloga Carlota Vázquez al CAP de La Florida, que prèviament va treballar a salut comunitària en aquest mateix barri de l’Hospitalet.
3.2.2. Vulnerabilitat de les ciutats al canvi climàtic
Els barris nord de l’Hospitalet, a més d’algunes zones de Cornellà, Esplugues i Sant Boi, també formen part de les zones més vulnerables al calor de l’àrea metropolitana, tal i com exposa l’estudi La calor en un futur: índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), co-coordinat i finançat per l’AMB i elaborat per l’àrea de Sostenibilitat Urbana de l’Institut Metròpoli (abans IERMB). La recerca identifica les àrees del territori i els grups socials més vulnerables a aquest fenomen a partir de la creació del primer índex de vulnerabilitat al canvi climàtic a l’àrea metropolitana, l’IVAC, que avalua l’estat actual i el futur augment de les temperatures extremes i les onades de calor.
Segons aquesta classificació, les zones d’alta vulnerabilitat, que comprenen un total de prop de 526.000 persones, es troben als municipis amb més densitat poblacional, on s’inclou l’Hospitalet de Llobregat. A més dels barris de la Torrassa, la Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc o Bellvitge, destaca el barri de Sant Ildefons de Cornellà i alguna zona de Can Vidalet a Esplugues com àrees que més estan patint els efectes del canvi climàtic.
Paral·lelament, l’estudi indica que alguns dels factors que fan que una zona sigui vulnerable al canvi climàtic són la poca presència d’espais verds i una elevada densitat residencial. Aquesta vulnerabilitat augmenta si hi ha un predomini de llars amb rendes baixes i sense estudis universitaris, llars de gent gran que viu sola i dones grans, població estrangera provinent de països en desenvolupament i llars vulnerables amb informes de risc d’exclusió residencial de serveis socials. De la mateixa manera, es tracta d’àrees amb una proporció més elevada d’edificis en estat deficient, mal estat o ruïnós, construïts principalment del 1951 al 1980.
El canvi climàtic, junt amb la pèrdua progressiva de la biodiversitat, representa una amenaça no només per als ecosistemes terrestres i aqüàtics, sinó també per a la salut humana. De fet, segons les estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren més de 1.4 milions de persones per causes ambientals a Europa. Per exemple, i tal i com apunta l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), el continent europeu registra com a mínim unes 238.000 morts prematures per exposició a la contaminació.
3.2.3. Mesures per a pal·liar els efectes
En aquest sentit, però, l’AMB està duent a terme diverses polítiques per a mitigar els efectes de la vulnerabilitat climàtica, com l’expansió de la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), que ha passat de 20 refugis l’estiu del 2021 a 74 refugis el 2023, on aquests municipis del Baix Llobregat queden coberts. D’altra banda, el Pla de barris de l’AMB també preveu l’habilitació de refugis climàtics.
De la mateixa manera, el Consorci Metropolità de l’Habitatge ha gestionat una convocatòria d’ajuts per a la rehabilitació energètica del parc metropolità d’habitatges, amb una dotació de 100 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. El projecte espera rehabilitar 13.650 habitatges en quatre anys, que beneficiaran fins a un total de 35.000 persones. El repte és aconseguir mitigar el canvi climàtic també des de les llars.
3.2.4. Addiccions de comportament o “sense substància”
Els especialistes en salut mental, matèria en què Sant Boi ostenta el lideratge a través d’un hub, parlen d’un augment de persones addictes a comportaments sense substància o comportamentals, és a dir, que no impliquen el consum d’estupefaents, com són l’addicció al sexe, als jocs en línia, a les aplicacions de cites, a les compres, a les apostes esportives oa les xarxes socials, aspectes que es van incorporar a l’Estratègia nacional d’Adiccions el 2018.
Aquest tipus d’addiccions s’han disparat en els darrers anys, un increment que la pandèmia i l’enganxament a les xarxes socials ha impulsat. Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre un 4 i un 6% de la població presenta actualment aquesta addicció. Recorren a aquesta pràctica “com una droga” que els aporta plaer de manera immediata i impulsiva. La majoria dels “sexoaddictes” consumeixen pornografia, cosa que incrementa la probabilitat de caure en una addicció.
També s’han disparat les addiccions a l’abús de les aplicacions de cites o de joc en línia. Des de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Bellvitge, el titular, la doctora Susana Jiménez, assenyala que des de la pandèmia les consulta per consum abusiu de videojocs es van quadruplicar en aquest centre. Els experts apunten una relació evident entre l’ús freqüent de les xarxes socials i una prevalença més gran de problemes de salut mental.
Entre les addiccions sense substància que més tracten estan relacionades amb les vinculades a les aplicacions de cites. Molts joves enganxats a aquests dispositius ja acudeixen a aquestes unitats de salut mental, perquè tenen un efecte similar a les escurabutxaques i el seu consum no és casual, és buscat i basat en la ciència gràcies al reforç intermitent i la paràlisi d’elecció. Enganxa perquè segrega dopamina generant un efecte al nostre cervell similar al de les escurabutxaques, les apostes i algunes drogues, segons expliquen els especialistes.
Segons els psiquiatres, un de cada tres usuaris de cites es considera addicte, i entre ells hi ha perfils més vulnerables que altres. Entre els més susceptibles de caure en aquesta addicció destaquen els mil·lenials. Són un 125% més propensos que generacions anteriors i els homes un 97% més vulnerables a estar enganxats que les dones. Tant és així que no són capaços de desconnectar ni quan estan treballant.
Gairebé totes les persones que pateixen un trastorn de joc (un 96%) presenten un altre trastorn mental addicional, segons un estudi recent publicat a la revista European Neuropaychpharmacology. Els resultats d’aquesta investigació indiquen que al voltant del 50% dels tractats per trastorn per joc presenten també un Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hipeeractivitat i un 52,6% una depressió moderada o severa, i aquestes són les patologies mentals més prevalents. Una altra de les grans conclusions és que el 76,7% dels pacients presenten trets de gran impulsivitat. La meitat havien desenvolupat el trastorn pel joc presencial i el 41% pel joc en línia.
3.3. Estudis en ciències de la salut
El futur de la sanitat ha de passar necessàriament per les properes generacions: els estudiants que actualment cursen carreres en l’àmbit de les ciències de la salut. Malgrat les circumstàncies que pateix el personal sector sanitari actualment, els graus universitaris relacionats amb la salut continuen sent atractius pels estudiants. Així ho assenyala l’Informe CyD, que exposa que el 17,3% dels graduats universitaris del curs 2020-2021 es van llicenciar en estudis vinculats a la salut i els serveis socials, el que representa un percentatge bastant notori.
L’informe apunta també que la demanda per a accedir a aquests graus augmenta a un ritme superior al de les ofertes de les universitats. Des del curs 2019-2020 fins el 2022-2023 s’ha registrat un increment del 54,5% de demanda als graus de Medicina i Infermeria de les universitats públiques presencials d’Espanya. Ambdós graus han ampliat aquest darrer curs la oferta de places: Medicina a un 3% i Infermeria a un 10%. De fet, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb major oferta a les facultats de Medicina, un total de 1.194 places. No obstant, per a cada plaça de Medicina disponible a les universitats públiques, hi ha una proporció de 13,1 sol·licitants. En el cas d’Infermeria, la xifra és de 4,6 sol·licituds per plaça.
D’altra banda, i donada l’actual situació, Medicina és, després d’Informàtica, l’àmbit que ofereix una major inserció laboral per als seus graduats, amb un 95,1%. Per la seva part, les persones llicenciades en Infermeria tenen una taxa del 93,1% d’inserció laboral, degut a la manca de personal.