5. Els protagonistes
5.1. Els Mossos d’Esquadra, al capdavant de la competència en seguretat ciutadana
El cos dels Mossos d’Esquadra, amb una història que radica a la concepció proborbònica del segle XVIII, és la policia integral de Catalunya. Es tracta d’un cos substitutiu, és a dir, que agafa les funcions que a la resta de l’Estat tenen la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Com a òrgan depenent del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, la seva labor s’erigeix en dos pilars bàsics: el manteniment de la seguretat ciutadana i l’ordre públic – competència que la Policia Nacional té a la resta d’Espanya – i el control del trànsit interurbà i la seguretat viària. Tanmateix, li és pròpia la funció de protecció sobre les autoritats de la Generalitat i la vigilància dels edificis i instal·lacions dependents d’aquesta.
De la mateixa manera, els Mossos actuen com a policia administrativa mitjançant la investigació i la inspecció d’infraccions, especialment en l’àmbit de la seguretat privada, el joc i els espectacles. També, però, es duu a terme una activitat de control cap als sectors amb influència sobre la seguretat ciutadana, tals com l’hostalatge, el comerç, el lloguer de vehicles, la compravenda de joies i metalls o els centres de gestió de residus metàl·lics de coure i ferro, entre d’altres. Paral·lelament, i com a policia judicial, la investigació criminal és una altra de les competències d’aquest cos, que també treballa en matèria de crim organitzat i terrorisme segons els preceptes i limitacions que estableix la llei.
Els orígens de la policia autonòmica es troben a les anomenades Esquadres de Catalunya, un cos paramilitar que va ser fundat el 1721. El seu comandament va ser ostentat per la família Veciana – Valls, Tarragona – durant aproximadament un segle, amb la funció de perseguir i acabar amb els últims reductes austriacistes al Principat després de la Guerra de Successió. No obstant, no va ser fins el 1983 que aquest cos va quedar oficialment constituït, després de diverses abolicions i restitucions del mateix, i finalment assolint el desplegament complet a Catalunya l’any 2008.
Territorialment, els Mossos d’Esquadra s’estructuren en 9 regions policials (RP) conformades per comarques limítrofes: la regió policial de Girona, la del Pirineu Occidental, la de Ponent, la Central, la del Camp de Tarragona, la de Terres de l’Ebre, la regió poli-cial Metropolitana de Barcelona, la Metropolitana Nord i la Metropolitana Sud.
La RP Metropolitana Sud és la que pertoca a la comarca del Baix Llobregat i a L’Hospitalet, a més d’agrupar també al Garraf i l’Alt Penedès. En aquest territori, la policia encomanada duu a terme les seves funcions sota l’organisme de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial, que està paral·lelament subjugada a la Prefectura de Policia, i, en un nivell superior, a la Direcció General de la Policia.
Aquesta regió policial està composta per 10 àrees bàsiques policials (ABP), set d’elles al Baix Llobregat – Cornellà, Esplugues, Gavà, Martorell, El Prat, Sant Boi i Sant Feliu – i una a L’Hospitalet. D’aquestes es deriven 10 comissaries de Mossos d’Esquadra al Baix Llobregat i 1 a L’Hospitalet, a més d’una Oficina d’Atenció a la Ciutadania a Gavà i dues Oficines Policials de Mossos a l’Aeroport Josep Tarradellas-El Prat, cadascuna situada en una terminal. Amb la perspectiva d’aquest mapa, l’ABP de Cornellà, L’Hospitalet i El Prat de Llobregat només comprenen els seus propis municipis.
No obstant, les altres àrees bàsiques policials donen servei a diversos municipis de la comarca. Per exemple, l’ABP d’Esplugues de Llobregat també serveix a Sant Just Desvern, l’ABP de Gavà agrupa a la ciutadania de Begues, Castelldefels i Viladecans, i la de Sant Boi comprèn els termes municipals de Sant Climent de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. L’ABP de Martorell i de Sant Feliu són, però, les més extenses. Martorell acull a Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires, mentre que Sant Feliu ho fa amb Cervelló, Corbera, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles i Vallirana.
5.1.1. Reforç dels efectius al Baix Llobregat i L’Hospitalet
El setembre de 2023, finalment s’ha incorporat una nova promoció de Mossos d’Esquadra a l’àrea metropolitana de Barcelona, que estarà formada per un total de 455 agents. Segons el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, aquesta iniciativa té com a objectiu “reforçar la proximitat amb la ciutadania”, amb la perspectiva d’arribar als 22.000 agents distribuïts pel territori català al 2030.
Gairebé la meitat d’aquests efectius – 215, en concret – estan destinats a la ciutat condal. Però, des de la perspectiva comarcal, el Baix Llobregat és el major beneficiat, doncs es reparteixen 63 agents per diversos municipis de la comarca. Sant Feliu de Llobregat compta amb 11 agents addicionals, El Prat ho fa amb 10, Martorell amb 9 i Sant Vicenç dels Horts amb 8. Esplugues i Sant Boi també tenen noves incorporacions, amb 7 i 6 efectius respectivament, mentre que Cornellà n’afegeix 4, Gavà 3 i Viladecans 2.
Pel que fa a L’Hospitalet de Llobregat, com a municipi metropolità clau i segona ciutat de Catalunya, comptarà amb 21 efectius més. Paral·lelament, es contemplen incorporacions especialment a la pròpia comarca del Barcelonès, així com a Terrassa i a Badalona, i una adhesió de sis agents nous a la Unitat de Seguretat Ciutadana Aeroportuària.
Per al conjunt de Catalunya, la promoció està constituïda per un total de 762 agents, on 468 són homes i 294 són dones, és a dir, un 38,5% de presència femenina, tot i que a la totalitat del cos aquesta xifra és del 21%. D’altra banda, l’edat mitjana d’edat entre els nous policies es aproximadament de 28 anys, i un 43% d’aquests compten amb estudis universitaris o superiors.
5.1.2. Augmenten les detencions policials i els atemptats contra l’autoritat
Pel que fa a l’activitat policial d’aquest cos a Catalunya, i segons el Balanç de seguretat i activitat policial 2019-2022, recollit pels Mossos i el Departament d’Interior de la Generalitat, l’evolució de fets penals al conjunt de Catalunya és estable i amb poca variació. El volum de fets delinqüencials a Catalunya ha minvat només en un 1,44% respecte a 2019, mentre que a la RP Metropolitana Sud s’ha constatat un augment del 2,80% –un total de 86.768 registrats pels Mossos d’Esquadra l’any 2022–. De fet, els períodes amb un menor volum de fets al territori català es van registrar l’any 2020 i 2021, coincidint amb la pandèmia del Covid-19, de manera que s’ha tornat a recuperar la tendència habitual l’any 2022.
En aquest sentit, les detencions policials han augmentat en un 11,25% respecte el 2019, així com el conjunt d’investigats per judici ràpid i denunciats, que ho ha fet en un 19,86%. No obstant, l’activitat del cos dels Mossos d’Esquadra ha donat lloc a la desarticulació de 43 organitzacions criminals i 82 grups criminals l’any 2022, amb un augment de la resolució del 3,45%.
En el conjunt dels fets contra les persones – és a dir, qualsevol tipus de violència física –, s’ha registrat un augment del 14,32%, on les agressions i abusos sexuals – que només ocupen un 5,8% del total – han patit el major increment, un 25,19%. De fet, l’esclat de casos de d’agressions sexuals, especialment violacions en grup, és un fet cada vegada més comú i que està agafant rellevància entre sectors de la població cada vegada més joves. Tot seguint aquesta línia, els maltractaments en l’àmbit de la llar – que representen un 15,6% del total de fets delinqüencials – han augmentat en un 14,72%, així com la violència física i psíquica en l’entorn familiar. No obstant, els delictes que habitualment ocupen més pes en aquest àmbit, les amenaces (27,1%) i les lesions (30,9%), han crescut en menor proporció, en un 16,78% i un 9’67% respectivament.
Pel que fa a la comissió d’assassinats i homicidis a la comunitat autònoma, que representa només un 0,1% dels fets contra les persones registrats pels Mossos, es manté un nivell molt similar als darrers anys. L’any 2019 es van registrar 61 casos i el 2022 van ser 60, de manera que la disminució és pràcticament imperceptible. D’aquest total, el 26,7% dels casos va derivar d’una baralla i el 25% corresponia a una agressió física, mentre que la violència de gènere (VIGE) i la violència contra la dona (VIDO) van ocupar un 15% i 11,7% dels casos.
En quant als fets contra el patrimoni, es va registrar una reducció general del -5’16%, amb una disminució de casos de robatoris amb força o intimidació, furts i robatori d’ús de vehicle. No obstant, cal ressaltar l’augment de les estafes en un 42,82%, on l’aparició de noves tècniques fa que sigui cada vegada més difícil regular aquest tipus de delictes per part dels cossos policials.
5.2. La Policia Local, entre revoltes i avenços
5.2.1. El polèmic ‘cas superintendent’ de l’Hospitalet
L’Ajuntament de l’Hospitalet ha estat l’any 2023 l’epicentre de la convulsió entre la força política i els cossos de seguretat de la ciutat. Una d’aquestes va ser la protesta – encapçalada pel Sindicat de Policies Locals i Cos de Mossos d’Esquadra (SPL-CME) – dels agents de la Guàrdia Urbana contra les polítiques de seguretat del consistori. La segona ha estat l’esclat del ‘cas superintendent’, referent al procés irregular de nomenament d’aquest càrrec, pel qual actualment es troba en curs una investigació per tràfic d’influències dins el consistori.
El cas es va iniciar l’octubre de 2022, quan un caporal de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet de Llobregat va assenyalar presumptes irregularitats comeses durant les oposicions per a la posició de superintendent de la localitat. A aquest procés selectiu s’hi va presentar el mateix caporal – actualment protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya, que li proporcionarà “assistència i assessorament” en relació amb la condició de persona informant protegida – i un intendent, Ramon Dosaigües, antic cap de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet.
Des de la Guàrdia Urbana, fonts que prefereixen quedar-se a l’anonimat degut a que l’assumpte està subjudice, assenyalen que al llarg d’aquest procés selectiu es van constatar diverses anomalies a favor d’un dels opositors, Ramon Dosaigües. D’entre aquestes irregularitats, el caporal va manifestar que s’havia vulnerat el principi constitucional d’igualtat entre ambdós candidats, atès que l’intendent va assistir a la realització de dues fases de la prova vestit amb l’uniforme reglamentari, els galons distintius de la seva categoria, les divises de cap del cos i l’arma reglamentària, mentre que l’altre candidat havia acudit vestit de civil. Més tard, en l’entrevista realitzada entre el caporal i un gerent de l’Ajuntament pertanyent al tribunal va tenir lloc una disputa dialèctica, i el caporal va quedar finalment exclòs del procés selectiu en ser declarat no apte a la prova psicotècnica, sense obtenir cap valoració tècnica en relació a aquest resultat.
Les irregularitats, però, segons les mateixes fons sindicals, també es prolongaven a la composició del tribunal avaluador. “Queda molt clar a totes les bases de l’Administració que al tribunal no pot haver cap persona que tingui relació directa amb cap dels aspirants. Però resulta que al tribunal hi havia persones que treballaven sota el comandament de l’intendent”, afirmen des de la Policia Local. De fet, l’ex tinent d’alcalde i regidor de l’Àrea de Convivència, Seguretat i Mobilitat, José Castro, també membre del tribunal, “havia manifestat públicament i en diferents moments un tracte de favor cap a un dels candidats”. Aquest ex regidor també està investigat pel jutge que investiga el presumpte delicte de tràfic d’influències.
El caporal va informar a l’Ajuntament d’aquestes circumstàncies, però des del consistori, i en nom de Castro, es va explicar que l’intendent va acudir a les proves vestit d’uniforme perquè aquestes coincidien amb el seu horari de servei, i que el president del tribunal no havia detectat cap irregularitat en aquest sentit. Finalment, però, després de ser desqualificat, l’agent va formular un recurs en què demanava l’anul·lació del procés i de l’anunci de la seva exclusió. No obstant, un mes després d’aquest anunci, i abans de que tingués lloc cap resolució judicial, l’Ajuntament de l’Hospitalet va anul·lar el procés d’oposicions tot al·legant un error de forma en la convocatòria. L’error en qüestió es trobava a les bases del procés, que indicaven que no era necessari ser policia local per a optar al càrrec. “L’Ajuntament va suspendre el procés tot dient que s’havien equivocat en el fet que qualsevol persona podia presentar-se a les oposicions, però no per la denúncia que havia interposat el caporal”, van matissar les fonts policials.
La mateixa convocatòria va ser represa posteriorment pel consistori, i els mateixos candidats es van tornar a presentar. De nou, es van cometre irregularitats, segons les fons sindicals, que afirmen que “seguia havent membres del tribunal que havien treballat amb Ramon Dosaigües”. El procés, però, va continuar, i des de SPL-CME es va presentar una denúncia al jutjat Contenciós-Administratiu contra les bases de la convocatòria.
La denúncia del sindicat es refereix a tres de les disposicions del document en qüestió. La primera d’aquestes era que la convocatòria especificava l’edat límit de 60 anys per a presentar-se a la oposició. En segon lloc, el sindicat criticava que el sistema de puntuació utilitzat proporcionava molts punts per mèrits als candidats que haguessin sigut caps de la policia local amb anterioritat, de manera que aquells aspirants que no haguessin tingut aquesta posició tenien una oportunitat pràcticament nul·la d’optar a la plaça. El darrer dels motius de la denúncia, però, és el fet que al cos policial de L’Hospitalet de Llobregat ni la plaça d’intendent ni la d’intendent major, superior a aquesta, estaven assignades a cap membre policial. En aquest sentit, la qüestió de fons seria la finalitat de convocar un càrrec tan superior.
Des del jutjat Administratiu es va acceptar la denúncia d’aquestes irregularitats i es va establir la data del judici per al juliol de 2024. Amb la perspectiva d’un procés judicial pendent, el sindicat policial va avisar a l’Ajuntament per a què cancel·lés el concurs, però el consistori va continuar amb la convocatòria. Per això, SPL-CME va demanar al jutjat la mesura cautelar de paralitzar el procés, que finalment va decretar la seva suspensió a l’abril de 2023. “El jutjat va obligar a l’Ajuntament a parar el procés selectiu. I ho va fer quan ja s’havien acabat totes les proves i només quedava un aspirant, Dosaigües, amb tot aprovat, però encara no havia estat nomenat”, explicaven les fonts.
De fet, Ramon Dosaigües ocupava la plaça d’intendent de la Guàrdia Urbana de L’Hospitalet, però ho feia en comissió de servei i per un període màxim de dos anys. La comissió finalitzava el 30 d’abril de 2023, de manera que estava obligat a tornar a l’administració d’on provenia, que era El Prat de Llobregat, ja sense la possibilitat d’accedir a aquesta plaça.
En paral·lel a la denúncia administrativa, el caporal va adreçar-se a la Policia Nacional per a denunciar les circumstàncies irregulars a nivell de poder polític dins el consistori de L’Hospitalet, iniciant així una investigació per part de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional. El cos policial va decidir presentar els indicis al jutjat d’Instrucció després d’un registre realitzat a les dependències de la Prefectura de la Guàrdia Urbana de la localitat el passat 29 de juny de 2023, a la recerca d’informació sobre el procés de convocatòria d’aquesta plaça. Així, s’obria una investigació per un delicte de tràfic d’influències entre el candidat Ramon Dosaigües i l’extinent d’alcalde de Seguretat del municipi, Pepe Castro, qui s’hauria mostrat favorable a la seva candidatura.
D’aquesta manera, la situació es presenta amb l’apertura d’un judici penal i un altre d’administratiu, que es va inhibir a favor del primer i va provocar l’elevació de la suspensió cautelar de les oposicions a definitiva pel Jutjat Contenciós-Administratiu 10 de Bar-celona, a l’espera de la celebració del judici per tràfic d’influències. El procés judicial podria acabar de dues maneres. La primera, que s’arxivés el cas per tràfic d’influències, de forma que s’iniciaria el judici contenciós-administratiu contra les bases de la convocatòria. L’altre, però, seria que hi hagués un veredicte de culpabilitat, de manera que el procés judicial administratiu es suspendria de forma automàtica, atès que la convocatòria ja no seria legal.
Dies després de l’escorcoll de la Policia Nacional a les dependències de la Guàrdia Urbana local, es va donar a conèixer la interposició d’una altra denúncia. Aquesta vegada, contra el mateix caporal que va denunciar el ‘cas superintendent’ dins el consistori. La notícia es va fer saber a mans de l’antic director de serveis de l’àrea de Seguretat de l’Ajuntament, Miquel Justo Medrano, que com a responsable de Seguretat ostentava una posició molt propera amb l’ex regidor Pepe Castro i Ramon Dosaigües, i que va renunciar voluntàriament al seu càrrec el passat 7 de setembre de 2023. Justo, a qui corresponia la màxima responsabilitat tècnica a la Guàrdia Urbana, havia entrat al consistori al maig de 2021, després d’un llarg període com a inspector de la Policia Nacional i després com a intendent dels Mossos d’Esquadra, on va ser també subcap de la Comissaria General d’Informació.
Segons expliquen fonts policials, Justo va anunciar en una reunió amb els portaveus dels grups de l’oposició del consistori que hi havia interposada una denúncia contra el caporal perquè el seu nomenament dins el cos de policia local havia estat irregular. En aquella trobada, s’assenyalava que el director de serveis “havia tret importància a la denúncia que havia fet el caporal”, i que “va dir que tot això ho havia fet perquè l’Ajuntament l’havia denunciat per haver accedit de manera irregular a la seva plaça de Guàrdia Urbana de l’Hospitalet”.
No obstant, es tractava d’una denúncia que no constava ni a Fiscalia ni al propi afectat. “A dia d’avui no hi ha constància d’aquesta denúncia”, afirmen les fonts sindicals consultades. Tampoc hi havia cap evidència al consistori, que s’havia desvinculat i havia assegurat per resposta escrita a la líder local del PP, Sonia Esplugas, que “no consta cap informació o documentació relativa a aquesta denúncia, atès que aquesta no ha estat formulada ni tramitada des d’aquest servei”, tot i que explicava que aquesta s’havia interposat “el passat 7 de juny del 2023”.
Un mes després, al ple municipal, la líder dels populars va preguntar si aquesta suposada denúncia era “una represàlia” per les actuacions del caporal contra el consistori. El nou regidor de Seguretat, Jesús Husillos – qui havia agafat el relleu de Pepe Castro després de les eleccions del 28 de maig i liderava també la direcció de Seguretat, Convivència i Civisme després de l’abandó de Justo – va negar qualsevol idea de represàlia des de l’Ajuntament, i va assegurar que la denúncia, en tot cas, es tractava d’una “iniciativa personal”. En aquest sentit, les fonts sindicals consideren que la denúncia era “mentida” i “una excusa tonta des del consistori”. Mentrestant, però, l’Oficina Antifrau havia atorgat protecció al caporal després de la suposada denúncia contra la seva persona, a més d’haver aprovat l’inici dels tràmits per a verificar la comissió de certs actes d’intimidació o represàlia contra l’informant.
Pel que fa a la distribució d’alts càrrecs a l’àrea de Seguretat, i després de la renúncia de Miquel Justo Medrano, Jordi Samsó Huerta seria finalment qui l’acabaria succeint al càrrec de Director de Seguretat, Convivència i Civisme de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Samsó és advocat i va exercir, entre d’altres, com a director dels Mossos d’Esquadra des del 2004 fins al 2007. A més a més, va estar a càrrec de la Direcció de Seguretat a l’Ajuntament de Sant Boi i va ser Gerent de Seguretat i Prevenció a l’Ajuntament de Barcelona, així com havia tingut contacte amb el consistori de L’Hospitalet arrel del seu càrrec com a Gerent Municipal l’any 2019.
5.2.2. La Policia Local d’Esplugues compta amb un servei de dron
Esplugues de Llobregat és la darrera població que ha fet un pas endavant en matèria de seguretat ciutadana, incorporant un servei de dron per a regular qualsevol cas d’emergència que pogués sorgir entre la ciutadania. Aquest servei, a càrrec de la Policia Local i Protecció Civil, va estar vigent durant la Festa Major de Sant Mateu – celebrada del 20 al 24 de se-tembre de 2023 –, i té més usos en matèria de control d’aforament en esdeveniments culturals o socials, el control del trànsit o el rescat de persones desaparegudes. De la mateixa manera, pot ser utilitzat per a la prevenció o identificació d’incendis i el suport a altres serveis d’emergències, tal i com indicava el consistori.
L’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, ha expressar en aquest sentit que “continuem l’aposta de millorar tecnològicament la nostra Policia Local amb la incorporació d’un dron d’última generació que aportarà un gran valor afegit a la seguretat a la nostra ciutat”.
Durant aquest primer servei de Festa Major, la Policia Local, coordinada amb Mossos d’Esquadra i Protecció Civil d’Esplugues, va distribuir un dispositiu pels diferents espais municipals amb agents uniformats i no uniformats. Especialment pel que fa al torn de nit, on es concentra una major afluència de persones i hi ha un risc més elevat de patir incidents, de manera que el dron cobra un paper clau. De la mateixa manera, l’alcaldessa va manifestar que l’esdeveniment seria “lliure de qualsevol mena de violència masclista, xenòfoba o lgtbifòbica”. Així, l’activitat de la policia per a garantir la seguretat ciutadana també inclouria la lluita contra les violències sexuals, tot coordinant-se amb els punts liles de prevenció i assessorament situats en diverses zones del municipi.
5.2.3. El lideratge de Cornellà de l’app de seguretat ciutadana a l’AMB
L’AMB vol estendre a tota l’àrea metropolitana un sistema d’alertes i coordinació policial per garantir la seguretat ciutadana més “Smart”. “Si volem que es vagin eliminant les desigualtats, el primer és sentir-se segur al carrer”, va afirmar Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de Cornellà, durant la seva intervenció al darrer congrés de la fira Smart Citi Expo Wold celebrat al recinte firal de Gran Via de l’Hospitalet. Per al dirigent socialista, la seguretat pot ser un element de desigualtat, tant a les diferents capes socials com als diferents àmbits d’una metròpoli de 3,8 milions d’habitants. I la tecnologia mòbil i les càmeres de videovigilància urbanes contribueixen a compensar “la percepció de sentir-se segur”, que va més enllà de les xifres de victimització, dels indicadors delictius.
Antonio Balmón fa 19 anys que és alcalde de Cornellà i és un dels artífexs de la reconstrucció, fa dotze anys, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), institució “desconeguda perquè no fa soroll” i de la qual és el seu vicepresident executiu des del 2007, primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Balmón, que ha estat reelegit alcalde de Cornellà a les eleccions de maig de 2023, assegura que “la gent busca confiança”. “La seguretat ciutadana, els assumptes socials i l’economia, segons com estiguin les coses, són els eixos” de la preocupació de la ciutadania. A Balmón l’inquieta els comportaments que es produeixen als carrers de l’àrea metropolitana després de dos anys de pandèmia, “perquè hi ha més violència que mai”. Són, afegeix, “actituds individuals, no necessàriament localitzades en un barri o zona, fruit de discussions de carrer”. El responsable metropolità detecta “més vandalisme i respostes radicalitzades d'una minoria, però que és molt representativa la seva actitud violenta, que és molt difícil d´aturar policialment”. “Això és molt perillós”, alerta, perquè es produeixen a partir de conflictes individuals, “per un simple mòbil o per qualsevol altra cosa”.
L’alcalde de Cornellà subratlla que ja hi ha tretze municipis que treballen amb l’aplicació M7 que permet la coordinació i la informació policial, de manera que, només tocant la pantalla del mòbil, “una ciutadana pot avisar perquè intervingui la policia”. Tot i que reconeix que en matèria de seguretat metropolitana “cal aprofundir, igual que en la gestió de les cambres, l’urbanisme, els patins o el litoral”. Per això considera necessari fer campanyes i “combinar actuacions quan tens problema de convivència entre les fronteres municipals”.
El sistema M7 Citizen Security va néixer com a aplicació fa deu anys a Cornellà i ara proporciona el 30% de les alertes que rep la Guàrdia Urbana d'aquesta població. Un sistema d’alertes que permet que els usuaris puguin avisar de manera automàtica les forces policials en casos de risc, perill o ajuda, que van des de l’avís que un ancià s’ha perdut una dona que es troba pel carrer amb el seu maltractador i, en tres segons, pot avisar la policia, que hi acudeix sense necessitat de mediar ordre judicial.
Segons Balmón, atès que els recursos policials “no són infinits”, la col·laboració ciutadana i l’ús social de la tecnologia és un recurs molt vàlid per millorar la seguretat, també per comunicar incidències a la via pública i al mobiliari urbà, “perquè els informadors eleven l’efectivitat dels recursos públics”.
A la fira Smart City que promou les ciutats intel·ligents mitjançant l’ús de la tecnologia, Balmón ha assegurat que la condició necessària perquè la metròpoli sigui intel·ligent és que “sigui també segura”. No es tracta de crear un nou cos policial, sinó que hi hagi una coordinació amb les necessitats dels ciutadans, gràcies a la “gestió comunicativa de la tecnologia social”.
El sistema també permet monitoritzar l’usuari de manera preventiva, per exemple quan una família demana ajuda per a un familiar dependent. Com que l’eina permet el contacte ràpid entre la ciutadania i la seva administració local a través de les policies de proximitat, també poden col·laborar en xarxa, de manera que, tot i ser local, l’usuari el pot utilitzar a qualsevol lloc del món per rebre i enviar informació del seu interès, adaptant-se als diferents perfils, ja siguin persones grans, joves, emprenedors, professionals de la salut o usos ciutadans en general.
Amb l’aplicació M7, a més de les alertes preventives es pot associar el teu mòbil amb altres persones, rebre avisos oficials de la policia de proximitat, comunicar incidències als agents locals, localitzar les farmàcies més properes i les de guàrdia, saber on és el desfibril·lador més proper o consultar informacions d’interès ciutadà, com ara el directori de telèfons, de transport, administracions públiques, etcètera.
Al cicle de diàlegs Fer metròpoli, organitzat per RethinkBCN, revista de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de la patronal Foment del Treball (SBEES), el vicepresident executiu de l’AMB ja va emmarcar l’anunci de la coordinació policial a les polítiques metropolitanes de lluita contra les desigualtats. L’objectiu, va dir, és “contribuir a la prevenció de la violència a l’espai públic i assegurar-ne l’eradicació i garantir la convivència pacífica”. També Balmón demana als polítics que han d’estar per resoldre problemes i no per crear-los i, en al·lusió als Comuns, ha recomanat abstenir-se de fer “un conflicte de l’aigua”, ja que la prestació d’aquest servei bàsic “no està entre les primeres preocupacions dels ciutadans”.
L’anunci de la coordinació metropolitana en matèria de seguretat descarta completament la creació d’una nova policia i es fonamenta a l’article 14 de la llei de l’AMB, que contempla l’actuació metropolitana en benefici de la cohesió social i territorial i admet polítiques en matèria de convivència ciutadana. “No parlo d’un desig, parlo d’una determinació ferma”, ha precisat Balmón. L’AMB, ha afegit, obrirà un diàleg amb les administracions públiques afectades (govern de Catalunya i governs locals) i impulsarà la coordinació i la cooperació entre les diferents policies locals.
Sobre el polèmic raper Morad, a qui un jutge ha bandejat del barri de la Florida de l’Hospitalet, Balmón qualifica de “molt perillosa” la seva actitud, perquè “busca el xoc i la instrumentalització de tot”. “No estem parlant d'una actitud il·legal, sinó provocadora, que atenta contra la convivència des del victimisme”, assenyala abans de concloure que la seva companya de partit i alcaldessa de l'Hospitalet, Nuria Marín, “té aquí un problema”.
Fonts de l’AMB han avançat que aquesta institució també promourà plans de seguretat nocturna a tot el territori metropolità, amb desplegament de càmeres, reforç de l’enllumenat públic, erradicació de racons insegurs, serveis de vigilància nocturna, llocs a demanda de busos nocturns o creació de mapes d’espais urbans segurs. Així mateix, elaborarà plans de prevenció específics per a les zones del litoral i els espais naturals metropolitans. Recentment, a Cornellà Balmón va presentar un nou servei de serens nocturns per augmentar la sensació de seguretat en aquest municipi en col·laboració amb la policia.
El vicepresident executiu de l’AMB ha recalcat que l’objectiu d’aquest sistema de seguretat metropolitana és guanyar força com a conjunt, actuar com a interlocutor potent i coordinar les necessitats dels 36 municipis en relació amb la seguretat i també influir per canviar lleis aquesta matèria i altres.
Balmón fa un al·legat a favor de la col·laboració institucional per tirar endavant en temps de dificultat, com són els d’una pandèmia i una guerra europea, i ha negat que l’AMB tingui aspiracions de ser un contrapoder, com la va declarar Jordi Pujol per justificar la supressió d’aquesta institució el 1987 amb la creació dels Consells Comarcals. “A l’AMB governem en base al consens de quatre partits, tant independentistes com no independentistes, a favor d’una població que és el 52% de la de tot Catalunya i que genera el 55% del PIB, per això no hi podem anar contra res”.
En els quasi 15 anys d’existència de la nova AMB recolzada per una llei metropolitana, la institució ha passat d’un pressupost consolidat de 1.400 milions a 2.320 i s’ha enfilat com a tercera institució catalana en volum d’inversió, després de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Entre les seves competències hi ha la promoció de la mobilitat, la gestió dels residus, la protecció de les platges, el Collserola, el Parc Agrari del Baix Llobregat, a més del disseny urbanístic i la millora de la qualitat de l’aire amb l’impuls de les bicicletes, vehicles elèctrics i la Zona de Baixes Emissions.
Balmón defensa “la política pal·liativa, evitar que la gent ho passi malament a partir de dinamitzar la ciutat i que tingui ofertes lúdiques i positives, mantenint la seguretat del carrer com a espai públic de conversa i convivència”. Una de les iniciatives que ha implantat a Cornellà ha estat la recuperació de la figura dels serens per oferir més seguretat a la nit, atesa “la importància de la percepció, de tenir per exemple més il·luminació nocturna”, extrem important sobretot per a les dones.
A més dels serens, a Cornellà també ha augmentat els recursos de la guàrdia urbana i, entre altres aspectes, ha duplicat els gossos policials perquè “la seguretat és política d'autoritat democràtica ja que garanteix al ciutadà sentir-se segur a l'espai públic”, afirma.
En clau de política catalana, el dirigent socialista considera que el divan de les identitats i de les essències “és clar que s’ha trencat i cadascú està en una punta, quan la política requereix estabilitat”. En aquest context, qualifica de “reparadora” la presència de Salvador Illa en un moment en què es necessiten persones “que busquen acords i consensos”. En aquest sentit i parlant dels pressupostos de la Generalitat, Antonio Balmón recorda que “el PSC té la mà estesa a Esquerra”, però també ha lamentat que hi hagi “partits que es diuen d’esquerres però que se senten molt més còmodes amb uns pressupostos pactats amb la dreta”.
Balmón ha fet també una crida que els governants de Catalunya “acceptin que la situació és crítica” perquè se solapen diverses crisis. “Tots sabem perfectament el que ha passat a Catalunya i els governs només es dediquen a gestionar l’estancament, quan haurien de tenir una mirada més elevada que permeti saber cap on anirem”. En aquest punt, el dirigent socialista ha advertit que “els polítics han de saber callar i treballar i no fer tuits quan es prenen decisions importants, com ara reforçar la nostra llengua”, en clara al·lusió als canvis de postura de Junts.
Pel que fa als fons europeus, ha subratllat que “estan pensats per a la propera generació i no per fer una rotonda a la teva ciutat, sinó per adaptar amb canals digitals l'activitat econòmica”. En aquest punt, Balmón ha tornat a reivindicar el paper de l’AMB com a “interlocutor únic” dels 36 municipis que la integren.
Sobre la necessitat de cultivar més la cultura de coalició, l’alcalde i dirigent metropolità recorda que fa 45 anys “Espanya va demostrar la necessitat de punts de trobada”, referint-se als Pactes de la Moncloa, i ara troba a faltar “polítics que mirin a la cara de la gent”. Tot i que insisteix que l’AMB és una institució “que no fa soroll”, subratlla el seu paper en la gestió de l’aigua, l’eliminació dels residus, els transports públics (metro i bus), així com el sector del taxi, les platges, Collserola, les rondes, a les quals s’afegeix “una política d’habitatge i social en què predomina el consens i per això és una bona eina”. En els dotze anys d’existència de l’AMB, recorda que hem duplicat pressupostos, s’ha incrementat el transport, tot i que encara no és suficient, i hem estat pioners en política mediambiental.
Per a Balmón, el plantejament sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat “és erroni, perquè no es tracta d’oposar-s’hi o enfrontar-se a una llacuna”. Afegeix que “la gesticulació està bé, però hem de pensar en el futur, ja que el món es mou i no podem perdre competitivitat i relació quan hi ha solucions tècniques”. Pel que fa al mar de fons d’aquesta polèmica, el dirigent metropolità socialista considera que a Catalunya “som especialistes a perdre el temps i entrar en paràlisi i després intentar recuperar-lo, com va passar amb el debat sobre la Fira de Barcelona, mentre Madrid avançava amb la creació d’Ifema”.
5.2.3.1. Parelles de serens garanteixen la seguretat als carrers de Cornellà des de 2022
L’alcalde Antonio Balmón llança el missatge que a la seva ciutat “no tolerarem que l’espai públic es degradi i les dones es podran sentir segures a la nit”. El nou servei es troba a mig camí entre el serè tradicional i l’educador cívic i depèn de protecció civil, tot i que està enquadrat a l’organització de la Guàrdia Urbana. Davant una situació conflictiva, els moderns serens ho comunicant immediatament perquè intervinguin els cossos policials amb què estan en permanent contacte.
A Cornellà de Llobregat l’any 2022 va arrancar l’experiència de la recuperació d’un servei de serens modernitzat tecnològicament. Van en parelles, iniciant el desplegament pels barris de Sant Ildefons i Gavarra, on es concentra la majoria de la població d’aquesta ciutat del Baix Llobregat, i han substituït el tradicional xiulet per mitjans de comunicació i alerta policial. Van començar set persones, quatre homes i tres dones, que des de les 23 hores i fins a les 6 de la matinada tenen cada dia de l’any la missió de transmetre sensació de seguretat pels carrers alhora que supervisen l’estat dels serveis als carrers.
Segons Amador, cap de la policia municipal de Cornellà, explica que el nou servei es troba a mig camí entre el serè tradicional i l’educador cívic i depèn de protecció civil, tot i que està enquadrat a l’organització de la Guàrdia Urbana. Les parelles de serens informaran i acompanyaran les persones que ho requereixin i davant d’una situació conflictiva, ho comunicaran immediatament perquè intervinguin els cossos policials amb què estan en permanent contacte: Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i Policia Nacional.
L’alcalde de Cornellà, el socialista Antonio Balmón, recupera amb aquest servei un projecte que la pandèmia va paralitzar i que va emprendre a Catalunya la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. A parer seu, durant les matinades hi ha zones fosques a les ciutats, en el doble sentit de la paraula, de manca d’il·luminació i d’absència de seguretat, “perquè no tenen la mateixa sensació de seguretat un home que una dona”. A més de reforçar la il·luminació, a Cornellà despleguen el servei de serens per reforçar la sensació de protecció nocturna com a complement de l’aplicació M7 de telefonia mòbil que els ciutadans es poden descarregar i estar en contacte, mitjançant geolocalització, amb la policia municipal com a prevenció i alerta d'actuació policial.
Balmón assegura que els carrers de Cornellà no són especialment conflictius a la nit i que la majoria dels problemes es produeixen als domicilis privats. Tot i això, llança el missatge que “no tolerarem que l’espai públic es degrade”, amb especial èmfasi a la protecció de les dones. L’alcalde defensa que “les polítiques de seguretat són necessàries perquè han de ser preventives, anticipatòries per evitar situacions que no es puguin governar i que generen altres causes: desconfiança, degradació i ira.
5.3. La Policia Nacional, un compromís bicentenari
5.3.1. Competències exclusives en Estrangeria i Llocs Fronterers
La Policia Nacional, organisme integrat dins l’Administració General de l’Estat i depenent del Ministeri de l’Interior espanyol, compta amb dos cents anys d’història a la península. De fet, el 2024 se celebra el bicentenari de la seva constitució com a cos de seguretat nacional, que actua de manera paral·lela en coordinació amb els altres operadors de seguretat i d’acord a l’actual Pla Estratègic de la Policia Nacional per al període 2022-2025.
L’organització perifèrica d’aquest cos policial al territori català es distribueix territorialment per províncies i a través de 3.500 professionals per diverses competències. Des d’una perspectiva general, aquest cos policial depèn dels Serveis Centrals, on es troben cinc grans àrees: Policia Judicial, Informació, Seguretat Ciutadana, Estrangeria i Fronteres, i Policia Científica. Cada província compta amb una brigada provincial que agrupa aquests serveis, a més dels anomenats Llocs Fronterers, les comissaries locals i les unitats d’estrangeria i documentació (UED).
D’entre les diferents competències de la Policia Nacional, aquest organisme ostenta l’exclusivitat dels serveis en matèria d’Estrangeria i control de Llocs Fronterers – tant marítims com aeris – en tot l’Estat. D’aquesta manera, és l’encarregat del control de passatgers als punts d’entrada i sortida del territori espanyol – excepte per a aquells que procedeixen de l’anomenat Espai Schengen, una àrea conformada per 27 països europeus que no efectuen controls a les fronteres comuns –.
Cal destacar, però, que tot i que a la resta de l’Estat exerceix competències de seguretat ciutadana, a Catalunya aquesta matèria és efectuada pels Mossos d’Esquadra. En la pràctica, el més comú és requerir els serveis d’aquest cos policial per a la tramitació del document d’identitat, la qual cosa no implica que no treballi àmpliament en altres àrees, també directament vinculades amb la seguretat ciutadana, on tracta de prestar un servei de qualitat a la societat catalana.
En matèria territorial, a Barcelona, a més de la brigada provincial dels Serveis Centrals, s’ubica el Lloc Fronterer del Port de Barcelona i el de l’Aeroport Josep Tarradellas-El Prat, així com 10 comissaries locals i una UED, conformant-se com la província amb més presència de Policia Nacional en l’àmbit local. Pel que fa al Baix Llobregat, la Comissaria Local de Cornellà, dotada amb Brigades Locals referides a les cinc grans àrees d’actuació, és la que dona servei als 31 municipis que conformen la comarca, mentre que L’Hospitalet de Llobregat compta amb una de pròpia.
La comissaria de Cornellà i la de L’Hospitalet – com tots els altres operatius de la Policia Nacional – tenen oficines obertes d’atenció al ciutadà que s’encarreguen, també, de tramitar els serveis de Documentació per a l’expedició de DNI i Passaport i altres gestions referides als ciutadans estrangers, com els certificats i assignació de NIE, l’expedició del TIE o els informes de nacionalitat. De manera freqüent, però, el personal del cos també es desplaça a diverses localitats per a oferir l’expedició del DNI a col·lectius més vulnerables i amb menor accés a aquest servei, com la gent gran. Paral·lelament, al Baix Llobregat hi ha situades oficines a Castelldefels, Viladecans, Sant Boi, el Prat i Sant Feliu de Llobregat per a dur a terme aquest tipus de tramitacions.
La Brigada Provincial d’Estrangeria i Fronteres de Policia Nacional és, d’aquesta manera, la més coneguda i amb la qual hi ha una relació més directa. Però aquesta no és només l’encarregada dels tràmits de documentació de la ciutadania, sinó que també gestiona les Xarxes d’Immigració; la Falsificació Documental i la Secció d’Expulsions i Repatriacions. Amb aquesta última té una relació directa el CIE o Centre d’Internament per a Estrangers ubicat a la Zona Franca de Barcelona, al costat del Prat de Llobregat, pels casos d’estrangers sense permisos de residència a Catalunya.
5.3.2. L’Aeroport d’El Prat: nexe clau per al terrorisme i el narcotràfic
A més a més, i pel que fa al Lloc Fronterer de l’Aeroport Josep Tarradellas-El Prat, la Policia Nacional té les competències exclusives en Estrangeria i Asil, treballant així amb la Brigada Provincial d’Estrangeria i Fronteres. D’entre altres, la unitat s’encarrega de l’expedició de documents d’identitat d’urgència en situacions de particularitat com el robatori o la pèrdua dels mateixos, així com controla l’entrada i sortida a totes les persones que no pertanyen al territori de l’Espai Shengen, d’acord al CAS (Conveni d’Aplicació Schengen). També, però, s’habilita als ciutadans l’acolliment al dret de sol·licitar asil o protecció internacional.
En matèria d’Estrangeria i Fronteres – l’anomenada UCRIF, Unitat Central de Xarxes d’Inmigració i Falsetats Documentals – a l’Aeroport d’El Prat destaquen dues operacions dutes a terme a l’estiu de 2023. Una d’aquestes, al juny, va ser la detenció a l’Aeroport de dos passatgers que transportaven 5,2 kg de cocaïna en un ‘vol calent’, argot policial que s’utilitza per a denominar una tècnica emprada pels narcotraficants per a introduir droga al país, a través de l’equipatge o amb l’adhesió d’aquesta a alguna part del cos. Al juliol del mateix any, es va detenir a l’Aeroport un pròfug buscat per Estats Units des de feia 10 anys. L’individu en qüestió era l’autor d’un ‘scareware’, un programa maliciós que va provocar un perjudici total de 70 milions d’euros.
A l’Aeroport, tal i com assenyala la Policia Nacional, també es presta especial atenció a l’entrada de d’organitzacions criminals i als anomenats ‘Foreign Terrorist Fighters’ (FTF) – per les seves sigles en anglès – o combatents estrangers en zones de conflicte, i amb vincles amb organitzacions terroristes internacionals com DAESH o l’Estat Islàmic, així com es vigila el trànsit de menors que viatgen sols o acompanyats, que poden ser víctimes d’organitzacions de Tràfic d’òrgans o éssers humans (TSH).
5.3.3. Les brigades provincials: lluita contra el cibercrim i cooperació internacional
Tot fent referència a la restant subdivisió de les diverses brigades del CNP, la Policia Judicial és un dels sectors amb més pes. D’aquesta es deriva la Unitat de Delinqüència, Droga i Crim Organitzat (UDYCO), que lluita contra el narcotràfic i les organitzacions criminals. Aquesta es subdivideix en la Secció de Tràfic d’Estupefaents i la Secció de Crim Organitzat per a delictes d’extorsions i robatoris amb força o delinqüència violenta.
A més de la UDYCO, la brigada provincial compta amb la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV), dedicada als delictes contra el patrimoni: robatoris i atracaments, delictes contra la propietat intel·lectual e industrial i jocs d’atzar, però també homicidis i desapareguts, segrestos i extorsions, delictes de consum, medi ambient o contra el patrimoni històric.
El tercer departament de relleu de la brigada provincial de la Policia Judicial és la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Financera (UDEF), centrada en els delictes econòmics i de blanqueig de capital, així com en els delictes tecnològics. A Catalunya, tal i com indica el CNP, s’han dut a terme nombroses operacions relacionades amb aquests camps el 2023, desmantellant grups criminals dedicats a tota mena d’activitats. En aquest àmbit, destaca el cibercrim i les estafes, amb la proliferació de noves tècniques i tecnologies que provoquen que la delinqüència estigui cada vegada més interconnectada, on la Policia Nacional afirma assumir “el repte cada cop més difícil de fer front a les diverses i noves formes de delinqüència que es van plantejant”. En conjunt, des del cos policial es fa un balanç positiu, amb una prestació d’un servei “a l’alçada del que la societat demana de la seva policia”.
Al juliol de 2023, i pel que fa a l’acció de la Policia Judicial al Baix Llobregat, destaquen operacions com el desmantellament d’un grup criminal dedicat al narcotràfic que ocultava droga dins de vehicles estacionats a aparcaments de L’Hospitalet de Llobregat i Sabadell. De la mateixa manera, va ser desarticulat un grup de Cornellà de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Castellbisbal que es dedicava al cultiu ‘indoor’ de marihuana en naus industrials. Aquest mateix mes, i en relació al cibercrim, també van haver 7 individus detinguts – 4 a L’Hospitalet de Llobregat i un a Barcelona – per haver estafat més de 100 mil euros per mitjà d’SMS i utilitzant la identitat d’entitats bancàries.
Altres operacions, també rellevants per al territori de Catalunya i en matèria de cibercrim, han estat la desarticulació d’una organització dedicada a fer estafes bancàries mitjançant ’smashing, vishing i phishing’. Aquestes són tècniques digitals que consisteixen en enviar missatges, correus electrònics o fins i tot trucades on el delinqüent es fa passar pel personal d’un banc, per tal d’extreure les dades bancàries o autoritzar transaccions de diners sense que l’usuari se n’adoni. Aquesta operació va saldar-se el mes de setembre amb la detenció de 45 persones que havien defraudat més de 150 mil euros.
El CNP també ha treballat contra altres tipus d’estafes, com el ‘Rip Deal’ – que consisteix en enganyar a les víctimes per a que facin ingents transferències de diners –, amb un operatiu al mes d’agost de 2023 que va aconseguir desarticular un grup criminal itinerant especialitzat en aquest tipus de delicte. També, i en cooperació amb els Mossos d’Esquadra, es van detenir 19 individus que robaven a través del mètode del ‘abraçada amorosa’ – tècnica en la que el delinqüent dona per sorpresa una abraçada a la víctima, moment en què aprofita per a robar-li la targeta – i ‘scalping’ – on el delinqüent observa a la persona que està traient diners del caixer amb l’objectiu de memoritzar el pin de la targeta, per a posteriorment sostraure-la –.
En el marc internacional, les brigades de Policia Judicial han intervingut en operacions de rellevància com la desarticulació conjunta amb Interpol i Europol d’un grup criminal transnacional que traficava il·legalment amb ciutadans cubans el juliol de 2023, alliberant víctimes de TSH. També es va dur a terme, junt amb la policia de Romania, la detenció de 21 membres d’una organització dedicada al tràfic de vehicles, amb la recuperació de 24 vehicles d’alta gamma valorats en més d’un milió d’euros.
Una altra gran àrea de la Policia Nacional és la Brigada Policial d’Informació, l’encarregada de la lluita antiterrorista i on estan adscrits els coneguts TEDAX per a la desactivació d’explosius. Quan ens referim a actes terroristes, i a banda del control dels ‘Foreign Terrorist Fighters’ (FTF) i les organitzacions gihadistes, també es tenen en compte les unitats de terrorisme ibèric. En aquest sentit, al juliol de 2023 la Policia Nacional va detenir a 13 integrants de ‘Boxos Nois’ relacionats amb l’atac violent a un bar de Pamplona, així com també va efectuar la detenció d’un reclutador de Daesh a Barcelona.
Per a completar l’organigrama del CNP, es compta també amb la Brigada Provincial de Policia Científica, relacionada amb tot el tema de criminalística i d’identificació. En aquest sentit, el cos executa una labor imprescindible en investigacions derivades dels jutjats o iniciades pels Mossos d’Esquadra, on es treballa per mitjà dels sistemes d’identificació automàtica, bases de dades i laboratoris del CNP.
Finalment, i tot i que la Policia Nacional a Catalunya no desplega efectius en matèria de seguretat ciutadana, sí que compta amb la Brigada Policial de Seguretat i Protecció, que és la que s’encarrega d’aquesta funció a la resta del territori nacional. No obstant, la unitat manté la protecció dels edificis estatals en tot el territori català, així com s’encarrega de vetllar per la seguretat privada d’autoritats de l’Estat i també d’estrangeres.
5.4. La Guàrdia Civil, històricament arrelada al Baix Llobregat
5.4.1. Minvament de competències policials
La Guàrdia Civil a Catalunya es percep com un organisme en constant disminució i reducció de competències a favor dels Mossos d’Esquadra. De fet, l’any 2019, aquest cos comptava amb 3.549 agents distribuïts pel territori català, una xifra que l’any 2023 se situava en 3.188 professionals. En conjunt, es tracta d’una caiguda del 9,2%, amb la pèrdua generalitzada d’agents a les quatre províncies. I amb especial èmfasi a Lleida i Girona, on afirmen que la pressió social per l’independentisme és major, el que converteix aquestes províncies en zones poc atractives per als agents.
A l’abril de 2023, es va dur a terme l’eliminació del Grup de Rescat de Montanya de Puigcerdà – Girona – i la dissolució del Gedex – Lleida – dedicat a la desactivació d’explosius. De la mateixa manera, un dels casos més reivindicats des del cos policial va estar la invasió de competències marítimes de la Guàrdia Civil, en consolidar, des del Departament d’Interior de Catalunya i a mans del conseller Joan Ignasi Elena, la unitat marítima dels Mossos d’Esquadra per al Pla de Seguretat de la 37º Copa Amèrica de 2024, celebrada a Barcelona.
És per això que sindicats com AUGC (Asociació Unificada de Guàrdies Civils i Jucil (Associació Justícia per a la Guàrdia Civil) van denunciar el 2023 el que consideraven la desaparició progressiva d’aquest cos a la comunitat autònoma, amb la reclamació de responsabilitats al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui demanaven la conversió de Catalunya com a Zona d’Especial Singularitat. De produir-se aquesta demarcació, tal i com succeeix al País Basc, els efectius destinats al territori català comptarien amb incentius econòmics que podrien ajudar a percebre aquest destí com una zona més desitjable pels agents.
5.4.2. Resguard duaner de l’Estat i control de les aigües territorials
La Guàrdia Civil, no obstant, ha estat arrelada al Baix Llobregat des de fa més d’un segle, atès que la comarca va ser un dels primers territoris de l’Estat on s’hi va instal·lar aquest cos armat. Fundat pel Duc d’Ahumada el 13 de maig de 1844, es va erigir com a resposta a la inestabilitat al món rural espanyol, fruit de la primera Guerra Carlina i la desamortització de Mendizábal (1836). La seva primera base a la comarca va ser instal·lada a Molins de Rei, tot i que anys més tard es desplaçaria cap al nord, a Sant Andreu de la Barca.
A Catalunya, doncs, la Guàrdia Civil es distribueix territorialment en quatre comandàncies, cadascuna situada a una província. Totes elles exerceixen les seves competències en funció d’un comandament central, la Comandància Provincial de Barcelona. La seva caserna s’assenta concretament al municipi de Sant Andreu de la Barca, tot constituint-se com la infraestructura de referència de la Guàrdia Civil a la comunitat autònoma i situant al Baix Llobregat com a protagonista dins la història d’aquest cos de seguretat.
Aquesta comandància principal, liderada des del Baix Llobregat, està regida pel coronel Pedro Antonio Pizarro des de la presa de possessió del càrrec l’any 2021. A banda de gestionar els serveis provincials, dins de Barcelona s’estructura a través de diverses companyies, que estan situades a Vilanova i la Geltrú, Manresa i Premià de Mar, cadascuna amb competències pròpies i d’altres centrals, que depenen de la mateixa seu. D’altra banda, la Guàrdia Civil també compta dins la comarca amb un altre centre a Gavà i habitatges logístics a Sant Vicenç dels Horts i Martorell.
No cal oblidar, però, que la Guàrdia Civil exerceix també la seva labor sobre les dues infraestructures portuàries i aeroportuàries més importants de Catalunya i referents per al Baix Llobregat: el Port de Barcelona i l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat , situat a El Prat de Llobregat.
Competencialment, la Guàrdia Civil actua com a policia administrativa de l’Estat, doncs gestiona exclusivament el control i intervenció d’armes i explosius i la vigilància de les aigües territorials. D’aquesta manera, regula, per exemple, la pertinença d’armes i llicències controlades dels caçadors a Catalunya i arreu de la península. En aquest marc, també s’erigeix com el resguard fiscal i duaner estatal, per mitjà de la persecució del frau fiscal, el contraban de tabac i altres productes i la vigilància de la no introducció de productes que estan subjectes a control fiscal a Espanya. Aquesta tasca es fa a través de les patrulles fiscals i de fronteres, unes unitats que estan distribuïdes per diversos pobles i que inspeccionen, per exemple, la venta de falsificacions, productes alimentaris no controlats o joguines perilloses als establiments.
La Guàrdia Civil és també policia judicial i, per tant, s’encarrega de la lluita contra el crim organitzat a través de les seves Unitats d’Investigació, que gestionen investigacions directes i també d’altres derivades que han estat iniciades, en aquest cas, fora de Catalunya, a més de les investigacions supraautonòmiques. En aquest sentit, els darrers anys s’han fet nombroses operacions contra xarxes internacionals dedicades al tràfic de drogues. Les unitats de policia judicial són també les encarregades de la lluita contra el tràfic d’éssers humans i els delictes urbanístics, així com també es treballa contra els delictes de terrorisme a través de les Unitats d’Informació de la Guàrdia Civil.
Paral·lelament, aquest cos exerceix competències compartides amb la Generalitat en qüestions mediambientals, on treballa específicament a través del SEPRONA (Servicio de Protección de la Naturaleza), constituït el 1988 i encarregat de la protecció del sòl, els recursos hidràulics i la conservació de les especies animals i vegetals, tot lluitant contra la deposició d’abocaments, les activitats cinegètiques i de pesca irregulars i els incendis, entre d’altres.
La tasca de la Guàrdia Civil a les zones restringides del Port de Barcelona i a l’Aeroport Josep Tarradellas, que estan compartides amb els altres tres cossos de seguretat de Catalunya – Mossos d’Esquadra, Policia Local i Policia Nacional –, és en matèria de seguretat ciutadana i en fiscalitat duanera, on s’exerceixen les funcions de policia administrativa i policia judicial de les aigües territorials. En aquest sentit, es treballa a través del seu Servei Marítim provincial, tot controlant el pas de mercaderies i de divises, i per tant, detectant els possibles delictes de tràfic de drogues, evasió fiscal o contraban de tabac, que són els delictes més habituals als aeroports, a més de proporcionar seguretat a l’interior i exterior dels recintes. Ambdós espais compten també amb Unitats d’Investigació dirigides a tractar els casos que es puguin produir.
